Baotita
 Baotita | |
|---|---|
 Cristalls de baotita procedents de Montana, EUA | |
| Fórmula química | Ba₄(Ti,Nb)₈Si₄O28Cl |
| Epònim | Baotou  |
| Localitat tipus | Dipòsit de Bayan, Districte miner d'Obo Bayan, Mongòlia Interior, República Popular de la Xina |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.CE.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.CE.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/C.04 |
| Dana | 60.1.2.1 |
| Heys | 17.8.12 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 20,02Å; c = 6,00Å; |
| Grup puntual | 4/m - dipiramidal |
| Color | marró clar, negre |
| Duresa (Mohs) | 6 |
| Lluïssor | vítria |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 2,160 nε = 1,940 |
| Birefringència | δ = 0,220 |
| Impureses comunes | Al, Fe, Cr, Mg, Ca, Na, K |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1962 s.p. |
| Any d'aprovació | 1959 |
| Símbol | Bao |
| Referències | [1] |
La baotita és un mineral de la classe dels silicats. Anomenada així per la seva localitat tipus: Pao-t'ou (Baotou en rus), Xina.
Característiques
[modifica]La baotita és un silicat de fórmula química Ba₄(Ti,Nb)₈Si₄O28Cl. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la baotita pertany a «09.CE - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 4 [Si₄O₁₂]8- (vierer-Einfachringe), sense anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: verplanckita, papagoïta, nagashimalita, taramel·lita, titantaramel·lita, barioortojoaquinita, byelorussita-(Ce), joaquinita-(Ce), ortojoaquinita-(Ce), estronciojoaquinita, estroncioortojoaquinita, ortojoaquinita-(La), labuntsovita-Mn, nenadkevichita, lemmleinita-K, korobitsynita, kuzmenkoïta-Mn, vuoriyarvita-K, tsepinita-Na, karupmøllerita-Ca, labuntsovita-Mg, labuntsovita-Fe, lemmleinita-Ba, gjerdingenita-Fe, neskevaaraïta-Fe, tsepinita-K, paratsepinita-Ba, tsepinita-Ca, alsakharovita-Zn, gjerdingenita-Mn, lepkhenelmita-Zn, tsepinita-Sr, paratsepinita-Na, paralabuntsovita-Mg, gjerdingenita-Ca, gjerdingenita-Na, gutkovaïta-Mn, kuzmenkoïta-Zn, organovaïta-Mn, organovaïta-Zn, parakuzmenkoïta-Fe, burovaïta-Ca, komarovita i natrokomarovita.
Formació i jaciments
[modifica]S'ha trobat en vetes de quars tallant quarsites prop de sienites i granits alcalins (Xina) i en vetes de carbonatita tallant gneissos hornblèndics intruïts per sills de diabasa i pegmatites (Montana, EUA).[2] S'ha descrit associada a quars, calcita, egirina, galena, pirita i amfíbols alcalins (mina Baiyun-Obo, Xina); calcita, dolomita, ancilita, aeschynita, monazita i amfíbols sòdics (Montana, USA); benitoïta, bario-orthojoaquinita, fresnoïta, natrolita (Califòrnia, EUA).[2]