Parakuzmenkoïta-Fe

Parakuzmenkoïta-Fe
Fórmula química	(K,Ba)₄Fe(Ti,Nb)₈(Si₄O₁₂)₄(O,OH)₈·14H₂O
Epònim	kuzmenkoïta-Mn i para-
Localitat tipus	Mont Kedykverpakhk, Districte de Lovozero, óblast de Múrmansk, Rússia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.CE.30g
Nickel-Strunz 9a ed.	9.CE.30g
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 14,410(2) Å; b = 13,880(2) Å; c = 15,587(2) Å; β = 117,53(2)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	b2/m
Color	taronja a vermell-taronja
Exfoliació	imperfecta
Duresa (Mohs)	5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Densitat	3,00(3) g/cm³ (mesurada); 3,07 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,687(1) nβ = 1,689(2) nγ = 1,805(5)
Birefringència	δ = 0,118
Pleocroisme	visible
Angle 2V	mesurat: 22° (10)
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2001-007
Símbol	Pkz-Fe
Referències

La parakuzmenkoïta-Fe és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'organovaïta. Rep el nom per tractar-se d'anàleg de la kuzmenkoïta-Mn amb ferro dominant.

Característiques

La parakuzmenkoïta-Fe és un silicat de fórmula química (K,Ba)₄Fe(Ti,Nb)₈(Si₄O₁₂)₄(O,OH)₈·14H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2001. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, pertany a «09.CE - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 4 [Si₄O₁₂]⁸- (vierer-Einfachringe), sense anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: papagoïta, verplanckita, baotita, nagashimalita, taramel·lita, titantaramel·lita, barioortojoaquinita, byelorussita-(Ce), joaquinita-(Ce), ortojoaquinita-(Ce), estronciojoaquinita, estroncioortojoaquinita, ortojoaquinita-(La), labuntsovita-Mn, nenadkevichita, lemmleinita-K, korobitsynita, kuzmenkoïta-Mn, vuoriyarvita-K, tsepinita-Na, karupmøllerita-Ca, labuntsovita-Mg, labuntsovita-Fe, lemmleinita-Ba, gjerdingenita-Fe, neskevaaraïta-Fe, tsepinita-K, paratsepinita-Ba, tsepinita-Ca, alsakharovita-Zn, gjerdingenita-Mn, lepkhenelmita-Zn, tsepinita-Sr, paratsepinita-Na, paralabuntsovita-Mg, gjerdingenita-Ca, gjerdingenita-Na, gutkovaïta-Mn, kuzmenkoïta-Zn, organovaïta-Mn, organovaïta-Zn, burovaïta-Ca, komarovita i natrokomarovita.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia Russa de les Ciències, a Moscou (Rússia).

Formació i jaciments

Va ser descoberta al mont Kedykverpakhk, situat al districte de Lovozero (óblast de Múrmansk, Rússia), tractant-se de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.