Ferroglaucòfan

Ferroglaucòfan
Fórmula química	◻[Na₂][Fe2+₃Al₂]Si₈O22(OH)₂
Epònim	Ferrós i glaucòfan
Localitat tipus	Mina Herin, Champdepraz, Vall d'Aosta, Itàlia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DE.25
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DE.25
Heys	16.18.2
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 9,59 Å; b = 17,87 Å; c = 5,3 Å; β = 103,63°
Grup espacial	grup espacial C2/m
Color	gris a blau lavanda
Exfoliació	{110} (en)
Duresa (Mohs)	5 a 6
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	gris clar a gris blavós
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,641 nβ = 1,659 nγ = 1,662
Birefringència	δ = 0,021
Angle 2V	mesurat: 42°, calculat: 44°
Dispersió òptica	relativament feble
Impureses comunes	Ti, Mn, Ca, K
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd)
Codi IMA	IMA2012 s.p.
Símbol	Fgln
Referències

El ferroglaucòfan és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup del nom arrel glaucòfan. Rep el nom per la seva relació amb el glaucòfan.

Característiques

El ferroglaucòfan és un silicat de fórmula química ◻[Na₂][Fe²⁺₃Al₂]Si₈O₂₂(OH)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O₁₁; clinoamfíbols» juntament amb els següents minerals: antofil·lita, cummingtonita, clinoholmquistita, grunerita, manganocummingtonita, manganogrunerita, permanganogrunerita, ferrofluoropedrizita, ferrifluoroleakeïta, actinolita, ferritschermakita, ferroactinolita, ferrohornblenda, ferrotschermakita, joesmithita, magnesiohornblenda, tremolita, tschermakita, cannilloïta, fluorcannil·loïta, parvomanganotremolita, fluorotremolita, potassicfluoropargasita, edenita, ferroedenita, ferrokaersutita, ferropargasita, hastingsita, kaersutita, magnesiohastingsita, pargasita, sadanagaïta, fluoroedenita, potassicferroferrisadanagaïta, potassicsadanagaïta, potassicpargasita, potassicferrosadanagaïta, magnesiofluorohastingsita, potassicfluorohastingsita, potassicclorohastingsita, fluoropargasita, parvomanganoedenita, potassiccloropargasita, potassicferrocloroedenita, potassicmagnesiohastingsita, potassicferropargasita, cromiopargasita, ferrotaramita, barroisita, ferroferribarroisita, ferroferriwinchita, ferribarroisita, ferroferritaramita, ferroferricatoforita, ferrobarroisita, ferrorichterita, ferrowinchita, ferrocatoforita, ferritaramita, magnesiotaramita, richterita, winchita, taramita, fluororichterita, catoforita, potassicfluororichterita, potassicrichterita, ferrighoseïta, ferriwinchita, fluorotaramita, arfvedsonita, eckermannita, ferroeckermannita, glaucòfan, potassicmanganileakeïta, manganoarfvedsonita, ferrileakeïta, magnesioriebeckita, magnesioarfvedsonita, nyboïta, riebeckita, manganomanganiungarettiïta, ferroferrinyboïta, clinoferroferriholmquistita, ferrinyboïta, ferroferrileakeïta, ferroferrifluoroleakeïta, sodicferriclinoferroholmquistita, magnesiofluoroarfvedsonita, ferripedrizita, potassicferrileakeïta, fluoronyboïta, manganidellaventuraïta, fluoropedrizita, potassicarfvedsonita, ferriobertiïta, potassicmagnesiofluoroarfvedsonita, ferroferripedrizita, potassicmagnesioarfvedsonita, pedrizita, ferropedrizita, fluoroleakeïta i ferroferriobertiïta.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Herin, situada a la localitat de Champdepraz (Vall d'Aosta, Itàlia). També ha estat descrita en una trentena de localitats més repartides per tot el planeta.