Fluorcannil·loïta
Fluorcannil·loïta | |
---|---|
Fórmula química | {Ca}{Ca₂}{Mg₄Al}(Al₃Si₅O22)(F,OH)₂ |
Epònim | Elio Cannillo (en) , fluor i cannilloite rootname series (en) |
Localitat tipus | Pargas, Finlàndia Pròpia, Finlàndia |
Classificació | |
Categoria | silicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DE.10 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DE.10 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Grup espacial | grup espacial C2/m |
Color | gris-verd |
Exfoliació | perfecta en {110} |
Duresa (Mohs) | 6 |
Lluïssor | vítria |
Color de la ratlla | gris-blanc |
Propietats òptiques | biaxial (+) |
Índex de refracció | nα = 1,611 nβ = 1,616 nγ = 1,633 |
Birefringència | δ = 0,022 |
Dispersió òptica | relativament forta |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i aprovat |
Codi IMA | IMA1993-033 |
Any d'aprovació | 1996 |
Símbol | Fca |
Referències | [1] |
La fluorcannil·loïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup del nom arrel cannilloïta. Rep el nom en al·lusió a la seva composició, amb fluor dominant sobre els hidroxils, i la seva relació amb la canil·loïta. Originalment el mineral va ser anomenar com canil·loïta, però es va trobar que al material tipus era dominant el fluor (F>OH) i es va canviar el nom a l'actual.
Característiques
[modifica]La fluorcannil·loïta és un silicat de fórmula química {Ca}{Ca₂}{Mg₄Al}(Al₃Si₅O22)(F,OH)₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1996. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la fluorcannil·loïta pertany a «09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O11; clinoamfíbols» juntament amb els següents minerals: antofil·lita, cummingtonita, clinoholmquistita, grunerita, manganocummingtonita, manganogrunerita, permanganogrunerita, ferrofluoropedrizita, ferrifluoroleakeïta, actinolita, ferritschermakita, ferroactinolita, ferrohornblenda, ferrotschermakita, joesmithita, magnesiohornblenda, tremolita, tschermakita, cannilloïta, parvomanganotremolita, fluorotremolita, potassicfluoropargasita, edenita, ferroedenita, ferrokaersutita, ferropargasita, hastingsita, kaersutita, magnesiohastingsita, pargasita, sadanagaïta, fluoroedenita, potassicferroferrisadanagaïta, potassicsadanagaïta, potassicpargasita, potassicferrosadanagaïta, magnesiofluorohastingsita, potassicfluorohastingsita, potassicclorohastingsita, fluoropargasita, parvomanganoedenita, potassiccloropargasita, potassicferrocloroedenita, potassicmagnesiohastingsita, potassicferropargasita, cromiopargasita, ferro-taramita, barroisita, ferroferribarroisita, ferroferriwinchita, ferribarroisita, ferroferritaramita, ferroferricatoforita, ferrobarroisita, ferrorichterita, ferrowinchita, ferrokatophorita, ferritaramita, magnesiotaramita, richterita, winchita, taramita, fluororichterita, katophorita, potassicfluororichterita, potassicrichterita, ferrighoseïta, ferriwinchita, fluorotaramita, arfvedsonita, eckermannita, ferroeckermannita, ferroglaucòfan, glaucòfan, potassicmanganileakeïta, manganoarfvedsonita, ferrileakeïta, magnesioriebeckita, magnesioarfvedsonita, nyboïta, riebeckita, manganomanganiungarettiïta, ferroferrinyboïta, clinoferroferriholmquistita, ferrinyboïta, ferroferrileakeïta, ferroferrifluoroleakeïta, sodicferriclinoferroholmquistita, magnesiofluoroarfvedsonita, ferripedrizita, potassicferrileakeïta, fluoronyboïta, manganidellaventuraïta, fluoropedrizita, potassicarfvedsonita, ferriobertiïta, potassicmagnesiofluoroarfvedsonita, ferroferripedrizita, potassicmagnesioarfvedsonita, pedrizita, ferropedrizita, fluoroleakeïta i ferroferriobertiïta.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta al municipi de Pargas, a Finlàndia Pròpia (Finlàndia). També ha estat descrita en altres indrets de Madagascar, el Vietnam i la República Popular de la Xina, però les troballes no han estat confirmades.
Referències
[modifica]- ↑ «Fluoro-cannilloite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 desembre 2019].