Vés al contingut

Fersmanita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralFersmanita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaCa₄(Na,Ca)₄(Ti,Nb)₄(Si₂O₇)₂O₈F₃
EpònimAleksandr Fersmann Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusFiló Núm. 1 de Labuntsov, Mont Eveslogtxorr, Massís de Khibini, óblast de Múrmansk, Rússia
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.BE.72
Nickel-Strunz 9a ed.9.BE.72 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/A’.07 – Anhang Modifica el valor a Wikidata
Dana56.2.5.3
Heys17.8.6
Propietats
Sistema cristal·lítriclínic
Estructura cristal·linaa = 7,21 Å; b = 7,21 Å; c = 20,45 Å; α = 95,15°; β = 95,6°; γ = 89,04°
Grup espacialgrup espacial C2/c Modifica el valor a Wikidata
Duresa5,5
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,873 a 1,886 nβ = 1,914 a 1,930 nγ = 1,914 a 1,939
Birefringènciaδ = 0,041 a 0,053
Dispersió òpticarelativament forta
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolFsn Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La fersmanita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom en honor de l'acadèmic Aleksandr Evgenievich Fersman (8 de novembre de 1883 - 20 de maig de 1945), mineralogista, fundador del Museu Mineralògic Fersmann de Moscou (Rússia). La fersmita, un altre mineral, també porta el seu nom.

Característiques

[modifica]

La fersmanita és un silicat de fórmula química Ca₄(Na,Ca)₄(Ti,Nb)₄(Si₂O₇)₂O₈F₃. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la fersmanita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta al filó Núm. 1 de Labuntsov, dins el mont Eveslogtxorr, al massís de Khibini (óblast de Múrmansk, Rússia). També ha estat descrita en altres indrets de l'óblast de Múrmansk, així com a la república de Sakhà (Rússia), Romania, Alemanya, el Brasil i els Estats Units.

Referències

[modifica]
  1. «Fersmanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 desembre 2019].