Marianoïta

Marianoïta
Espècie no aprovada per l'IMA
Fórmula química	Na₂Ca₄(Nb,Zr)₂(Si₂O₇)₂(O,F)₄
Epònim	Anthony N. Mariano (en)
Localitat tipus	Llac Prairie, Àrea del llac Killala, Districte Thunder Bay, Ontario, Canadà
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BE.17
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BE.17
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 10,8459(15) Å; b = 10,2260(14) Å; c = 7,2727(10) Å; β = 109,332(3)°
Grup puntual	2 - esfenoide
Color	groc molt clar
Macles	lamel·lar en seccions primes {100}
Exfoliació	distinct/good - distinct en (010)
Fractura	irregular, desigual
Duresa (Mohs)	6
Lluïssor	vítria, grassa
Diafanitat	translúcida
Densitat	3,45 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,700 nβ = 1,715 nγ = 1,725
Birefringència	δ = 0,025
Pleocroisme	no pleocroica
Angle 2V	mesurat: 80°, calculat: 78°
Més informació
Estatus IMA	mineral no acreditat, nom invàlid, espècie rebutjada o proposta eliminada
Codi IMA	IMA2005-005a
Símbol	Mri
Referències

La marianoïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la wöhlerita. Rep el seu nom per Anthony Nicola Mariano (1930-), mineralogista, geòleg i petrògraf nord-americà, en reconeixement a les seves contribucions a l'estudi de les roques alcalines i de les carbonatites. Mariano és expert en elements de terres rares (REE), niobi, tàntal i altres metalls rars. Va ser descoberta a les carbonatites del Llac Prairie, a l'àrea del llac Killala, al districte de Thunder Bay, a Ontario, Canadà. Aquesta espècie va ser descreditada per l'IMA l'any 2020 en ser idèntica a la wöhlerita.

Característiques

La marianoïta és un silicat de fórmula química Na₂Ca₄(Nb,Zr)₂(Si₂O₇)₂(O,F)₄. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2005, i publicada per primera vegada el 2008. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la marianoïta pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.