Perraultita

Perraultita
Fórmula química	BaNaMn2+₄Ti₂(Si₂O₇)₂O₂(OH)₂F
Epònim	Guy Perrault (en)
Localitat tipus	Pedrera Poudrette, Mont Saint-Hilaire, La Vallée-du-Richelieu RCM, Montérégie, Québec, Canadà
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BE.67
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BE.67
Dana	78.1.5.2
Heys	17.8.3
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 10,731 Å; b = 13,841 Å; c = 27,272 Å; β = 121,19°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	b2/m
Color	marró taronja
Fractura	irregular, desigual
Duresa (Mohs)	6,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	marró clar
Densitat	3,71 g/cm³ (mesurada); 3,67 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,785 nβ = 1,810 nγ = 1,820
Birefringència	δ = 0,035
Angle 2V	mesurat: 64° a 66°, calculat: 62°
Dispersió òptica	extrema
Impureses comunes	Zr, Al, Fe, Mg
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd) i aprovat
Codi IMA	IMA1984-033
Any d'aprovació	1984
Símbol	Prt
Referències

La perraultita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la bafertisita. Rep el nom pel professor Guy Perrault (1927-2002) de l'École Polytechnique de la Université de Montréal, al Canadà.

Característiques

La perraultita és un silicat de fórmula química BaNaMn²⁺₄Ti₂(Si₂O₇)₂O₂(OH)₂F. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1984. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5. És l'anàleg de manganès de la jinshajiangita, i de titani de la bobshannonita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la perraultita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la pedrera Poudrette, situada al Mont Saint-Hilaire, dins el Municipi regional de comtat de La Vallée-du-Richelieu, a Montérégie (Québec, Canadà). També ha estat descrita al mont Sushina, a l'estat de Bengala Occidental (Índia), i a la pedrera Dmitrievskii, a l'óblast de Donetsk (Ucraïna. Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.