Ericssonita

Ericssonita
Fórmula química	BaMn²⁺₂Fe³⁺(Si₂O₇)O(OH)
Epònim	John Ericsson
Localitat tipus	Långban, Filipstad, Värmland, Suècia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BE.25
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BE.25
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/B.10
Dana	56.2.6c.3
Heys	14.7.5
Propietats
Sistema cristal·lí	sistema monoclínic
Color	negre-vermell fosc
Tenacitat	molt fràgil
Duresa (Mohs)	4,5
Color de la ratlla	marró
Diafanitat	translúcida
Densitat	4,21 g/cm³ (mesurada); 4,38 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,802 a 1,807 nβ = 1,833 a 1,840 nγ = 1,888 a 1,891
Birefringència	δ = 0,086
Pleocroisme	visible
Angle 2V	mesurat: 30°, calculat: 76° a 80°
Dispersió òptica	relativament forta r > v
Impureses comunes	As, Pb
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd)
Codi IMA	IMA1966-013
Any d'aprovació	1966
Símbol	Ers
Referències

L'ericssonita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany i dona nom al grup de l'ericssonita. Rep el nom en honor de John Ericsson (31 de juliol de 1803, Långbanshyttan, Värmland, Suècia - 8 de març de 1889, Nova York, EUA) inventor i enginyer mecànic.

Característiques

L'ericssonita és un silicat de fórmula química BaMn²⁺₂Fe³⁺(Si₂O₇)O(OH). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1966. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'ericssonita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Långban, localitat situada dins el municipi de Filipstad, a Värmland, Suècia. També ha estat descrita a la mina japonesa d'Hijikuzu, a la localitat d'Iwaizumi-cho, a la prefectura d'Iwate. Es tracta dels dos únics indrets on ha estat descrita aquesta espècie mineral en tot el planeta.