Poliakovita-(Ce)

Poliakovita-(Ce)
Fórmula química	(Ce,Ca)₄(Mg,Fe2+)(Cr3+,Fe3+)₂(Ti,Nb)₂(Si₂O₇)₂O₈
Epònim	Vladislav O. Polyakoy (en)
Localitat tipus	Pit No. 97, Miass, óblast de Txeliàbinsk, Rússia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BE.70
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BE.70
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 13,398 Å; b = 5,6974 Å; c = 11,042 Å; β = 100,539°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	b2/m
Color	negre
Exfoliació	no observada
Fractura	concoidal
Duresa	5,5 a 6
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	marró
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1998-029
Any d'aprovació	1998
Símbol	Pak-Ce
Referències

La poliakovita-(Ce) és un mineral de la classe dels silicats que pertany al subgrup de la chevkinita, dins del grup homònim. Rep el nom en honor de Vladislav Olegovich Polyakov (Владислав Олегович Поляков) (5 d'agost de 1950 - 13 de setembre de 1993), mineralogista de l'Institut de Mineralogia de la Branca dels Urals de l'Acadèmia Russa de les Ciències.

Característiques

La poliakovita-(Ce) és un silicat de fórmula química (Ce,Ca)₄(Mg,Fe²⁺)(Cr³⁺,Fe³⁺)₂(Ti,Nb)₂(Si₂O₇)₂O₈. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1998. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5,5 i 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la poliakovita-(Ce) pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al pit núm. 97 de la localitat de Miass, a l'óblast de Txeliàbinsk (Rússia). També ha estat descrita a la mina River Ranch, a la província de Matabeleland Meridional, a Zimbàbue. Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.