Fluoroleakeïta

Fluoroleakeïta
Fórmula química	NaNa₂(Mg₂Al₂Li)(Si₈O22)F₂
Epònim	fluor i leakeite rootname series (en)
Localitat tipus	Norra Kärr, Gränna, Jönköping, Comtat de Jönköping, Suècia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DE.25
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DE.25
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 9,7043(5) Å; b = 17,7341(8) Å; c = 5,2833(3) Å; β = 104,067(4)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	b2/m
Color	blau verds clar
Exfoliació	perfecta {110}
Fractura	desagregable
Duresa (Mohs)	6
Color de la ratlla	blau verdós
Densitat	3,14 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,632 nβ = 1,638 nγ = 1,643
Birefringència	δ = 0,011
Angle 2V	mesurat: 98,0°, calculat: 95,5°
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd) i aprovat
Codi IMA	IMA2009-012
Any d'aprovació	2009
Símbol	Fllk
Referències

La fluoroleakeïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup del nom arrel leakeïta. Aquest mineral es va publicar per primera vegada com a fluoroaluminoleakeïta. El grup de la leakeïta va ser redefinit el 2012 i aquest mineral va passar a anomenar-se fluoroleakeïta. El mineral anomenat originalment d'aquesta manera es coneix ara com ferrifluoroleakeïta.

Característiques

La fluoroleakeïta és un silicat de fórmula química NaNa₂(Mg₂Al₂Li)(Si₈O₂₂)F₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2009. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O₁₁; clinoamfíbols» juntament amb els següents minerals: antofil·lita, cummingtonita, clinoholmquistita, grunerita, manganocummingtonita, manganogrunerita, permanganogrunerita, ferrofluoropedrizita, ferrifluoroleakeïta, actinolita, ferritschermakita, ferroactinolita, ferrohornblenda, ferrotschermakita, joesmithita, magnesiohornblenda, tremolita, tschermakita, cannilloïta, fluorcannil·loïta, parvomanganotremolita, fluorotremolita, potassicfluoropargasita, edenita, ferroedenita, ferrokaersutita, ferropargasita, hastingsita, kaersutita, magnesiohastingsita, pargasita, sadanagaïta, fluoroedenita, potassicferroferrisadanagaïta, potassicsadanagaïta, potassicpargasita, potassicferrosadanagaïta, magnesiofluorohastingsita, potassicfluorohastingsita, potassicclorohastingsita, fluoropargasita, parvomanganoedenita, potassiccloropargasita, potassicferrocloroedenita, potassicmagnesiohastingsita, potassicferropargasita, cromiopargasita, ferrotaramita, barroisita, ferroferribarroisita, ferroferriwinchita, ferribarroisita, ferroferritaramita, ferroferricatoforita, ferrobarroisita, ferrorichterita, ferrowinchita, ferrocatoforita, ferritaramita, magnesiotaramita, richterita, winchita, taramita, fluororichterita, catoforita, potassicfluororichterita, potassicrichterita, ferrighoseïta, ferriwinchita, fluorotaramita, arfvedsonita, eckermannita, ferroeckermannita, ferroglaucòfan, glaucòfan, potassicmanganileakeïta, manganoarfvedsonita, ferrileakeïta, magnesioriebeckita, magnesioarfvedsonita, nyboïta, riebeckita, manganomanganiungarettiïta, ferroferrinyboïta, clinoferroferriholmquistita, ferrinyboïta, ferroferrileakeïta, ferroferrifluoroleakeïta, sodicferriclinoferroholmquistita, magnesiofluoroarfvedsonita, ferripedrizita, potassicferrileakeïta, fluoronyboïta, manganidellaventuraïta, fluoropedrizita, potassicarfvedsonita, ferriobertiïta, potassicmagnesiofluoroarfvedsonita, ferroferripedrizita, potassicmagnesioarfvedsonita, pedrizita, ferropedrizita i ferroferriobertiïta.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Norra Kärr, al municipi de Jönköping, dins el comtat de Jönköping (Suècia), tractant-se de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.