Papa Hilari
|
Per a altres significats, vegeu «Sant Hilari». |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | c. 415  Sardenya (Imperi Romà) | ||
| Mort | 29 febrer 468 (52/53 anys) Roma (Imperi Romà) | ||
| Sepultura | Basílica de San Lorenzo fuori le mura | ||
 46è Papa | |||
| 20 novembre 461 – 28 febrer 468 (Gregorià) ← Papa Lleó I – Simplici I → | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Roma | ||
| Ocupació | polític, sacerdot catòlic, escriptor | ||
| Període | Imperi Romà | ||
| Enaltiment | |||
| Festivitat | 17 de novembre | ||
.jpg)
Hilari (Sardenya? - Roma 468) va ser bisbe de Roma de 461 a 468.
Primers anys
[modifica]D'acord amb Liber Pontificalis, va néixer a Sardenya, fill de Crispinià o Crispí.[1]
Prevere de l'església romana, nomenat diaca, va ser un dels llegats de Lleó I al concili d'Efes (449), on apareix esmentat a les actes protestant contra la condemna i deposició del patriarca Flavià de Constantinoble. Flavià va morir durant el transcurs del concili a causa del tracte violent allà rebut, Hilari va témer per si mateix i va fugir d'Efes recorrent vies secundàries fins a Itàlia, tal com ho explicà en una carta a l'emperadriu Pulquèria.[2]
Pontificat
[modifica]Quan ocupava el càrrec d'ardiaca va ser triat per succeir a Lleó I, després d'una vacant de nou dies, i consagrat bisbe de Roma probablement el 19 de novembre de 461,[3] o bé dos dies abans, segons els bol·landistes.[2] El seu pontificat és recordat per l'afirmació d'autoritat de la seu romana sobre les províncies de la Gàl·lia i d'Hispània, seguint la política del seu predecessor, que havia aconseguir de Valentinià III una escrit (445) que confirmava la supremacia sobre terres gal·les.[2]
Va establir que per a ser sacerdots era necessària una profunda cultura i que pontífexs i bisbes no podien designar els seus successors.
Mort
[modifica]Va morir a Roma el 29 de febrer de 468.
Referències
[modifica]- ↑ Loomis, Louise Ropes. The Book of the Popes (Liber Pontificalis) (en anglès). Nova York: Columbia University Press, 1916, p. 102-104.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Wace, Henry; Piercy, William Coleman. «Hilarius, bp. of Rome». A: Dictionary of Christian Biography and Literature to the End of the Sixth Century (en anglès). Londres: John Murray, 1911.
- ↑ Kirsch, Johann Peter. «Pope St. Hilarus». A: Catholic Encyclopedia (en anglès). vol. 7. Nova York: The Encyclopedia Press, 1913.
