Marcelo Azcárraga y Palmero

Marcelo Azcárraga y Palmero

Nom original	(es) Marcelo Azcárraga Palmero
Biografia
Naixement	4 setembre 1832 Manila (Filipines)
Mort	30 maig 1915 (82 anys) Madrid
Sepultura	cementiri de San Isidro
President Reial Societat Geogràfica
30 juny 1909 – 30 maig 1915 ← Víctor Maria Concas i Palau – Francisco Javier Ugarte Pagés →
President del Consell de Ministres d'Espanya
16 desembre 1904 – 27 gener 1905 ← Antoni Maura i Montaner – Raimundo Fernández Villaverde →
Ministre de Marina
16 desembre 1904 – 27 gener 1905 ← José Ferrándiz y Niño – Eduardo Cobián y Roffignac →
Ministre de Marina
23 octubre 1900 – 31 octubre 1900 ← Francisco Silvela y de Le Villeuze – José Ramos Izquierdo y Castañeda →
President del Consell de Ministres d'Espanya
23 octubre 1900 – 6 març 1901 ← Francisco Silvela y de Le Villeuze – Práxedes Mateo Sagasta →
Ministre de Guerra
2 octubre 1899 – 18 octubre 1900 ← José López Domínguez – Miguel Correa y García →
President del Consell de Ministres d'Espanya
21 agost 1897 – 4 octubre 1897 ← Marcelo Azcárraga y Palmero – Práxedes Mateo Sagasta →
President del Consell de Ministres d'Espanya
8 agost 1897 – 21 agost 1897 ← Antonio Cánovas del Castillo – Marcelo Azcárraga y Palmero →
Ministre de Guerra
23 març 1895 – 4 octubre 1897 ← Camilo García de Polavieja y del Castillo – Arsenio Linares y Pombo →
Ministre de Marina
22 febrer 1892 – 11 març 1892 ← Florencio Montojo y Trillo – José María Beránger y Ruiz de Apodaca →
Ministre de Guerra
23 novembre 1891 – 11 desembre 1892 ← Marcelo Azcárraga y Palmero – José López Domínguez →
Ministre de Guerra
5 juliol 1890 – 11 desembre 1892 ← Eduardo Bermúdez Reina – José López Domínguez →
Capità general de València
22 febrer 1884 – 5 juliol 1890 ← Manuel de Salamanca Negrete – Alejandro Rodríguez Arias y Rodulfo →
Capità General de Navarra
4 maig 1880 – ← Manuel Álvarez-Maldonado y Loriga (en)
Senador al Senat espanyol
3 maig 1879 – 30 maig 1915
Ministre de Guerra
6 setembre 1878 – 27 setembre 1878 ← Francisco de Paula Ceballos y Vargas – Francisco de Paula Ceballos y Vargas →
Diputat a Corts
22 febrer 1876 – 26 maig 1877 Circumscripció electoral: Castelló Electe a: eleccions generals espanyoles de 1876
Dades personals
Formació	Universitat de Sant Tomàs Philippine Merchant Marine Academy (en)
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, militar
Partit	Partit Liberal Conservador
Carrera militar
Rang militar	general mariscal de camp brigadier tinent general
Família
Germans	Manuel de Azcárraga Palmero
Premis
(28 setembre 1904)  Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or (7 abril 1889)  collar de l'Orde de Carles III (1875)  Gran Creu de l'Orde de Carles III (10 febrer 1874)  Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc

Caricatura del General Azcárraga per M. Moliné, treta de la Campana de Gràcia (1896)

Pergamí pel que l'Ajuntament de València nomena fill adoptiu Marcelo de Azcárraga el 8 de novembre de 1896.

Marcelo Azcárraga y Palmero (Manila, 4 de setembre de 1832 - Madrid, 30 de maig de 1915) fou un militar i polític espanyol, germà de Manuel de Azcárraga Palmero, tres cops president del govern d'Espanya durant la restauració borbònica.

Biografia

Primers anys

Va néixer a Manila, Filipines. Era fill del general José Azcárraga, natural de Biscaia, i María Palmero, una mestissa filipina d'Albay. Va estudiar dret en la Universitat de Santo Tomás a Manila i a continuació, va entrar a l'Escola de Nàutica, on va obtenir el primer premi en matemàtiques. Va ser enviat a Espanya pel seu pare per assistir a l'acadèmia militar i en tres anys va obtenir el grau de capità.

A l'edat de 23 anys, va ser guardonat amb la Creu Llorejada de Sant Ferran. Va ser enviat a diverses colònies d'Espanya, també participà en les expedicions espanyoles a Mèxic en suport de Maximilià I (1861-1862) i a Santo Domingo (1864-1865). Va formar part del cos expedicionari comandat per Prim a Cuba. Va retornar a Espanya en 1866. Posteriorment, va tornar a Cuba i es va casar amb una de les filles de la família Fesser, propietaris i fundadors del Banco y Casa de Fesser Seguros.

Etapa política

Després de prendre part en el derrocament d'Espartero en 1856, va ser destinat en servei a Cuba, per passar a representar a Espanya en l'ambaixada a Mèxic. Quan el govern va sufocar la revolta de Prim en 1866 va ser ascendit a coronel pel seu comportament lleial. Es va adherir al moviment que va destronar Isabel II en 1868, i fou ascendit a brigadier i subsecretari de la guerra sota el gabinet de Manuel Ruiz Zorrilla (1872-1873). Va dimitir del càrrec durant els primers dies de la República, quan fou dissolt el cos d'artilleria.

Durant la Primera República Espanyola fou nomenat cap d'estat major de l'exèrcit encarregat de reprimir la insurrecció cantonalista de Cartagena. Participà activament en el cop d'estat de Martínez Campos de 1874 i assolí el grau de mariscal de camp. A les eleccions generals espanyoles de 1876 fou elegit diputat per Morella del Partit Conservador i fou nomenat subsecretari de guerra (1875-1878).

El 1879 fou escollit senador per la província de Castelló, el 1884-1885 per Navarra i des de 1891 senador vitalici. De 1884 a 1892 fou Capità General de València i Ministre de Guerra el 1890-1892, el 1895-1897 i el 1899.

Després de l'assassinat de Cánovas del Castillo (1897) fou nomenat president del Consell de Ministres, càrrec que tornà a ocupar el 1900, quan es produí en favor de la causa de Carles de Borbó i Àustria-Este el fracassat alçament de Badalona i altres viles catalanes i del País Valencià liderat per Salvador Soliva, i que tornà a ocupar el 1904. El 1906 fou nomenat membre del Consell d'Estat d'Espanya i el 1911 senador per dret propi. El 1914 fou nomenat president del Senat d'Espanya.

Últims anys

En el seu retir a l'edat de 72 anys, fou nomenat cavaller de l'Orde del Toisó d'Or, per la seva incansable defensa de la monarquia espanyola i per mantenir a Espanya en relativa pau. Anteriorment, ja havia rebut la Creu Llorejada de Sant Ferran, la qual cosa li proporcionava una pensió vitalícia. El 8 de novembre de 1896 va ser nomenat fill adoptiu de la Ciutat de València. Va morir el 30 de maig de 1915, a les 12:10 del migdia, a Madrid; seria enterrat l'endemà a la Sacramental de San Isidro.

La seva filla, Margarita de Azcárraga Fesser, es casà amb Tomás Trénor Palavicino, pares de Tomás Trénor Azcárraga.

Enllaços externs

• Biografies de polítics valencians Arxivat 2013-06-18 a Wayback Machine.
• Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
• Fitxa del Senat
• Biografia d'Azcárraga y Palmero
• (anglès) Entrada a l'Encyclopaedia Britannica de 1911