Kumaná
| Tipus | llengua  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 3 (2001 ) |
| Estat | Brasil |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües chapacuranes | |
| Codis | |
| ISO 639-3 | cap valor |
| Glottolog | kuyu1236 |
| Linguist List | ite-kum |
| IETF | cap valor |
El kumaná (cumaná) és una llengua chapacurana possiblement extingida. Diversos noms atribuïts a la llengua a Campbell (2012)[1] són Torá, Toraz (diferent del torá), i cautario, l'últim potser després del riu local i Abitana-Kumaná (diferent de l'abitana).
A més, hi ha una llengua chapacurana anomenada "Kujubim" (Kuyubí, Cojubím), que encara es parla. L'endònim, "Kaw To Yo" (o "Kaw Tayó", que significa "menjadors de peixos payara"), pot ser la font del riu i el nom de la llengua cautario.[2] Les fonts que enumeren una no en detallen l'altra, de manera que poden ser el mateix idioma.[3]
Vocabulari
[modifica]El vocabulari conjubim de Sampaio & da Silva (2011):[4]
glossa Conjubim ‘Jo (1sg)’ pa ‘tu (2sg)’ ma ‘nosaltres (1pl)’ ti ‘molts’ napa ‘un’ tan ‘dos’ wakoran ‘gran’ pu ‘petit’ pe ‘dona’ tana'man ‘home (adult masculí)’ namankon ‘nen’ rato ‘persona (home individual)’ piten ‘ocell’ pune ‘gos’ kinam ‘poll’ piw ‘arbre’ pana ‘llavor’ tukayn ‘fulla (botànica)’ tan ‘arrel (botànica)’ toka ijn pana ‘carn humana’ nawa zip ‘sang’ wik ‘os’ pat ‘ou’ pariz ‘greix’ mapum ‘bamya’ tataw ‘cua’ kipun ‘cabell’ tunam upek ‘cap’ pupek ‘orella’ tenetet ‘ull’ tok ‘nas’ pul ‘dent’ jat ‘llengua (anatomia)’ kapajak ‘ungla’ tupi ‘peu’ tinak ‘genoll’ toko zimtinak ‘mà’ pepeje tipan ‘panxa’ takawta ‘cor (òrgan)’ tuku rutim ‘fetge’ tawan ‘beure’ tok ‘menjar’ kaw ‘mossegar’ kiw ‘cendra’ pop ‘cremar’ pop ‘veure’ kirik ‘escoltar’ rapat ‘dormir’ pupiyn ‘morir’ pinĩ ‘matar’ puru ‘nedar’ mara kujan ‘volar’ ze ‘caminar’ wana ‘reclinar’ titim ‘seure’ pe ‘aixecar’ pak ‘donar’ ni ‘sol’ mapitõ ‘lluna’ panawo ‘estrella’ pipojõ ‘aigua’ kom ‘pluja’ pipan narikom ‘sorra’ tinak ‘terra’ tinak ‘tabac’ ju'e ‘foc’ pite ‘vermell’ siwí ‘blanc’ towa ‘nit’ pisim ‘calent’ nok ‘fred’ tiw ‘ple’ pẽpe ‘bo’ nami ‘rodó’ pu
També hi ha disponible una llista de paraules amb 793 ítems de Rodrigues Duran (2000).[5]
Bibliografia
[modifica]- Duran, Iris Rodrigues. 2000. Descrição fonológica e lexical do dialeto Kaw Tayo (Kujubi) da língua Moré. MA thesis, Guajará-Mirim: Universidade Federal de Rondônia; 136pp.
- Angenot, Geralda de Lima V. 1997. vDocumentação da língua Kuyubi: Arquivos acústicos. Guajará-Mirim: UNIR Working Papers in Amerindian Linguistics. Série 'Documentos de Trabalho'.
- Angenot, Geralda de Lima V. and Angenot, Geralda de Lima V. 1997. Léxico Português-Kuyubi e Kuyubi-Português. Guajará-Mirim: UNIR Working Papers in Amerindian Linguistics.
Referències
[modifica]- ↑ Campbell, Lyle. «Classification of the indigenous languages of South America». A: Grondona, Verónica. The Indigenous Languages of South America. 2. Berlin: De Gruyter Mouton, 2012, p. 59–166 (The World of Linguistics). ISBN 9783110255133.
- ↑ "Kuyubí" a Moseley (2004) Encyclopedia of the World's Endangered Languages
- ↑ Fabre (2005)
- ↑ Sampaio, W. & da Silva Sinha, V.. «Fieldwork data from languages in Rondônia». Diachronic Atlas of Comparative Linguistics (DiACL), 2011. Arxivat de l'original el 1 de desembre 2020. [Consulta: 23 novembre 2020].
- ↑ Rodrigues Duran, Iris. 2000. Descrição fonológica e lexical do dialeto "Kaw Tayo" (Kujubi) da língua Moré. M.A. thesis, Universidade Federal de Rondônia (Guajará-Mirim). (PDF)
Cursiva indica llengua extingida |
