Wapishana
| Tipus | llengua i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 13.000 (2000 ) |
| Autòcton de | Roraima, East Berbice-Corentyne (en)  i Alt Takutu-Alto Essequibo |
| Estat | Brasil i Guyana |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud llengües arawak maipuran septentrional | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable i 3 en perill |
| Codis | |
| ISO 639-3 | wap |
| Glottolog | wapi1253 |
| Ethnologue | wap |
| UNESCO | 320 |
| IETF | wap |
| Endangered languages | 1954 |
El wapishana (Wapixana) és una llengua arawak de Guyana i Brasil. El parlen més de 6.000 wapixana a banda i banda de la frontera entre el Brasil i Guyana.[1] Al Brasil, la concentració més alta de parlants de wapishana es troba als municipis de Cantá i Bonfim, la regió de la Serra da Lua, on ha estat reconeguda com a llengua oficial des del 2014.[2]
Les pressions externes han disminuït l'ús del wapishana entre les generacions més joves, i no va ser fins al 1987 que es va utilitzar el wapishana com a llengua d’ensenyament a les escoles indígenes de la comunitat lingüística. El 2009, la Universitat Federal de Roraima va crear un programa d'extensió per a l'aprenentatge de wapishana.[2] A Guyana, hi ha organitzacions per a la preservació de la llengua, com ara Wapichan Wadauniinao Ati'o.[3]
Importància cultural
[modifica]Molts dels noms de plantes i animals endèmics de la regió només es coneixen en wapishana, i la llengua té un sistema de taxonomia diferent. Un exemple són les tres classes de plantes, karam’makau, wapaurib bau i wapananinau, que són indicatives dels “criteris de cultiu” dels indígenes. Karam’makau representa les plantes que es recol·lecten en estat salvatge, mentre que el wapaurib bau són les plantes domesticades i que sovint porten noms segons la ubicació o el conreador d'origen. La mandioca, un aliment de gran importància per als indígenes de la regió, té una "desconcertant varietat de noms" en wapishana. Els wapananinau són plantes amb propietats màgiques i tenen funcions importants per als xamans de les creences tradicionals.[2]
Relació amb altres llengües indígenes
[modifica]Kaufman (1994) va considerar wapishana, atorada i mapidian com a dialectes. Aikhenvald (1999) separa mawayana / mapidian / mawakwa (considerades com una sola llengua) del wapishana, i els inclou en una branca de Rio Branco. Ethnologue assenyala que atorada té un 50% de semblança lèxica amb wapishana i un 20% amb mapidian, i que wapishana i mapidian comparteixen un 10%.[4] Ramírez (2020) considera que atorai és un dialecte de wapishana.[5]:33
Wapishana i pemon, una llengua carib, s’han manllevat molt a causa de l’intens contacte mutu.[5]
Fonologia
[modifica]Consonants
[modifica]| Labial | Alveolar | Retroflexa | Palatal | Velar | Glotal | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusiva | sorda | p | t | k | ʔ | ||
| sonora | b | ɖ | ɡ | ||||
| Africada | tʃ | ||||||
| Nasal | m | n | ɲ | ||||
| Fricativa | s | ʐ | ʃ | ||||
| Bategant | ɽ | ||||||
| Aproximant | w | j | |||||
- Les consonants /b ɖ ʐ/ en posició final esdevenen sordes [p ʈ ʂ].[6]
Vocals
[modifica]| Frontal | Central | Posterior | |
|---|---|---|---|
| Tancada | i iː | ɨ ɨː | u uː |
| Oberta | a aː |
Morfologia
[modifica]Afixos personals del wapishana:[1]
1 sg. n-/m- -na 2. sg. ɨ-/i- -i 3. sg. ɾ(ɨ/iʔ)- -sɨ 3 refl. a- 1 pl. wa- -wi 2. pl. ɨ- -wiko 3. pl. na- -nu
Afixos verbals del wapishana:[1]
temàtic -ta, -ɗa, -ɓa present -e recíproc -(a)ka adjectival -ɾe, -ke
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Meira, Sérgio. 2019. A Study of the Genetic Relation between Mawayana and Wapishana (Arawakan Family) Arxivat 2021-02-17 a Wayback Machine.. Revista Brasileira de Línguas Indígenas Arxivat 2019-01-17 a Wayback Machine. (RBLI), vol. 2, no. 1 (Jan.-Jun. 2019), pp. 70-104.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Machado, Ananda; de Pinho, Rachel Camargo. Biodiversity and Knowledge Associated with the Wapishana People's Language: An Ethnolinguistic-Territorial and Conservation Case Study in the Amazon (en anglès). Springer International Publishing, 2020, p. 357–373. DOI 10.1007/978-3-030-29153-2_15. ISBN 978-3-030-29153-2 [Consulta: 15 març 2021].
- ↑ «Wapishana Writers' Workshops and Literacy Tutor Training» (en anglès), 12-09-2012. [Consulta: 15 març 2021].
- ↑ Wapishana a Ethnologue
- ↑ 5,0 5,1 Ramirez, Henri. Enciclopédia das línguas Arawak: acrescida de seis novas línguas e dois bancos de dados. 3. 1. Curitiba: Editora CRV, 2020. DOI 10.24824/978652510234.4. ISBN 978-65-251-0234-4.[Enllaç no actiu]
- ↑ Manoel, Gomes dos Santos. Uma gramatica do Wapixana (Aruak) : aspectos da fonologia, da morfologia e da sintaxe. Universidade Estadual de Campinas. OCLC 697755100.
Bibliografia
[modifica]- Aikhenvald, Alexandra Y. «The Arawak language family». A: The Amazonian languages. Cambridge: Cambridge University Press, 1999, p. 65–106.
- Tracy, Frances V. «An Introduction to Wapishana Verb Morphology». International Journal of American Linguistics, 40, 2, 1974, pàg. 120–125. DOI: 10.1086/465294.
Enllaços externs
[modifica]- Diccionari Wapishana The Intercontinental Dictionary Series
| Llengua oficial | |
|---|---|
| Llengües indígenes | |
| Altres llengües | |
| Llengua oficial | |||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llengües regionals | |||||||||||||||||||||||||
| Llengües indígenes |
| ||||||||||||||||||||||||
| Interllengües | |||||||||||||||||||||||||
| Llengües de signes | |||||||||||||||||||||||||
Llengües arawak (Maipure) | ||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Septentrional |
|  | ||||||||||||||||
| Meridional |
| |||||||||||||||||
| No classificades | ||||||||||||||||||
| Macro-Arawakan | ||||||||||||||||||