Vés al contingut

Llengua cofán

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaLlengua cofán
Tipusllengua natural i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius1.700 Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deCofán, Nariño, Putumayo, Província de Napo i Província de Sucumbíos Modifica el valor a Wikidata
EstatColòmbia i Equador Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3con Modifica el valor a Wikidata
Glottologcofa1242 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuecon Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1835 Modifica el valor a Wikidata
IETFcon Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages1043 Modifica el valor a Wikidata

La llengua cofán (també conegut com kofan o kofane; autònim: a'ingae) es la llengua del poble cofán, una grup indígena oriünda de la província de Sucumbíos al nord-est d'Equador i dels departaments de Nariño i Putumayo (Orito, San Miguel i Valle del Guamuez) al sud de Colòmbia.[1]

Es una llengua amenaçada, però al mateix temps és classificat com un idioma en desenvolupament amb un rang d'entre 1.400 a 2.400 parlants.[2] Hi ha dos tipus de cofán: la variant d'Aguarico (parlada a l'Equador) i San Miguel (parlada principalment a Colòmbia).[2] Aproximadament el 60% dels parlants de cofán a l'Equador poden llegir i escriure en la seva pròpia llengua.[3]

L'ús del cofán a l'Equador està relacionat amb els documents de la llengua en la propietat de la terra i a l'accés bilingüe a la llengua a les escoles. A Colòmbia, el cofán està més amenaçat a causa de la guerra, desplaçament i mestissatge.[2]

Classificació

[modifica]

El cofán és una llengua aïllada. Alguns acadèmics afirmen que el cofán no està classificat dins d'una família de llengües. Aquest idioma exhibeix similituds lèxiques amb el txibtxa, una llengua geogràficament veïna. No obstant això, l'evidència de la influència lèxica del chibchan en el cofán no demostra cap relació genètica entre els dos idiomes.[4]

Jolkesky (2016) també assenyala que existeixen similituds lèxiques del cofán amb la llengua páez.[5]

Fonologia

[modifica]

Vocals

Hi ha deu vocals en cofán: cinc vocals orals i les seves contraparts nasals.[6]

Anterior Central Posterior
Tancada /i/, /ĩ/ /ɨ/, /ɨ̃/
Mitjana /e/, /ẽ/ /o/, /õ/
Oberta /a/, /ã/

Consonants

Com assenyalen Raphael Fischer i Kees Hengeveld, el cofán té un inventari consonàntic moderadament ampli. Un tret notable és la triple distinció de sonoritat per a les oclusives i africades.[6][7]

Labial Alveolar Palatal Velar Glotal
Nasal m n ɲ
Plosiva Sorda p t k ʔ
Aspirada pʰ tʰ kʰ
Prenasalitzada ᵐb ⁿd ᵑɡ
Fricativa f s ʃ ɣ~ɰ h
Africada Sorda ts tʃ
Aspirada tsʰ tʃʰ
Prenasalitzada ⁿdz ⁿdʒ
Aproximant ʋ j
Vibrant Simple ɾ

Gramàtica

[modifica]

L'ordre de paraules en cofán és majoritàriament lliure i flexible, influenciat per factors pragmàtics. No obstant això, les oracions subordinades té una forta preferència per allotjar el predicat al final.[7]

Els substantius usen sufixs classificatoris, de número i de cas. Uns exemples són:[8]

Classificatoris:
-je = pla, tevaen'je (paper)
-fu = llarg, simba'fa (piola de pescar)
-cco = gran o angular, shavocco (canoa gran)
-cho = petit o ovalat, shavo'cho (canoa petita, dudu'cho (ou)
Número
-ndeccu= plural, pushesundeccu (dones, dona=pushesu)
Caso
-ma= acusativo, arapama efe (va donar una gallina)
--nga=datiu, arapama efe a'inca (va donara una gallina a la gent)
-i'ccu= comitatiu, ovacco'choi'ccu (amb la destral)
-mbe= genitiu, a'imbe (de la gent)
-''ve= objetiu, arapave ja (va anar per una gallina)

Els adjectius qualificatius generalment antecedeixen al substantiu i poden presentar-se en absència d'aquest, però amb els sufixos que li corresponen al respectiu substantiu.[8]

Els pronoms personals són:[8]

ña = yo, ña jayi (jo vaig)
que = tú / usted, ingi jayi (tu vas)
tise = él / ella, que jayi (ell va)
ingi = nosaltres, ingirió jayi
que'i = vosaltres /vostès, que'i jayi (vostès van)
tise'pa = ells, tise'pa jayi (ells van)

La conjugació dels verbs es fa amb sufixos de mode, aspecte, temps, negació i número.[8]

Els paràgrafs són una estructura diferent i important de la gramàtica del cofán. En el seu discurs narratiu, hi ha quinze tipus diferents de paràgrafs usats. El paràgraf narratiu i el paràgraf simultani “formen la base del discurs narratiu,“ mentre que el paràgraf descriptiu coordiando i el paràgraf díctic són usats per a retratar el desenvolupament de la identitat del personatge o algun participant i també per a delimitar situacions. Els paràgrafs de raó, de contrast i antitètics s'utilitzen per a fomentar relacions de tensió entre parlants i esdeveniments. Els paràgrafs d'amplificació, de contracció, d'antònim negat i cíclics són usats per a “parafrasejar“ informació concreta. Finalitzant, els paràgrafs de comentari, de cita i diàleg afegeixen detall a la narrativa.[9]

Ortografia

[modifica]

Un sistema d'escriptura per a l'alfabet cofán ha estat ideat per M.B. Borman. Hi ha lletres simples i altres compostes, i la nasalització en vocals està ortogràficament representada en col·locar ⟨n⟩ després de la vocal (per exemple, /ã/ s'escriu ⟨an⟩). La prenasalització de plosivas i africades és representada en col·locar ⟨m⟩ abans de bilabials (per exemple, ⟨mb⟩ per a /ᵐb/) o en col·locar ⟨n⟩ abans de qualsevol altra consonant o vocal (per exemple, ⟨nd⟩ per a /ⁿd/ o ⟨ng⟩ per a /ⁿg/).[7][10]

Borman IPA
a a
b b
c k
cc kʰ
ch tʃ
chh tʃʰ
d d
dy dʒ
e e
f f
g g~ɣ~ɰ
i i
j h
m m
n m
ñ ɲ
o o
p p
pp pʰ
q k
qq kʰ
r ɾ
s s
sh ʃ
t t
tt tʰ
ts ts
tss tsʰ
u ɨ
v ʋ
y j
z z

Sistema numèric

[modifica]

El sistema numèric cofán és un sistema de base cinc. Els parlants de cofán usen numerals del castellà per comptar.[11]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Clause linkage in Cofán (A'ingae), a language of the Ecuadorian-Colombian border region» (en anglès). , 2007 [Consulta: 10 setembre 2021].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Gijn, Rik van. Subordination in Native South American Languages. John Benjamins Publishing. 
  3. ↑ «Cofán» (en anglès). [Consulta: 11 setembre 2021].
  4. ↑ Klein, Harriet E. Manelis. South American Indian Languages: Retrospect and Prospect. University of Texas Press. 
  5. ↑ «Estudo arqueo-ecolinguístico das terras tropicais sul-americanas (Jolkesky 2016) - Biblioteca Digital Curt Nimuendajú». [Consulta: 11 setembre 2021].
  6. ↑ 6,0 6,1 Borman, M.B.. «Cofan phonemes». A: Studies in Ecuadorian Indian Languages. Linguistic Series, p. 45-59. 
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 «Cofán (A'ingae)». Amazonian Languages: An International Handbook,  .
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Borman, M. B.. «Breves apuntes acerca de la gramática cofán». A: Vocabulario Cofán. Instituto Lingüístico de Verano, 1976, p. 117-121. 
  9. ↑ «Discourse Grammar: Studies in Indigenous Languages of Colombia, Panama, and Ecuador». Summer Institute of Linguistics, 52:3, 1977, pàg. 290–338.
  10. ↑ Borman, M. B.. Cofan cosmology and history as revealed in their legends. Instituto Lingüístico de Verano. 
  11. ↑ «Numeral Systems of the World». [Consulta: 12 setembre 2021].

Bibliografia

[modifica]
  • Dąbkowski, Maksymilian. 2021. A’ingae (Ecuador and Colombia) - Language Snapshot. Language Documentation and Description 20, 1-12. (en inglés)
  • Baldauf, R. B., Kaplan, R. B., King, K. A., & Haboud, M. (2007). Language planning and policy in Latin America: Language Planning and Policy in Ecuador (Vol. 1). Clevedon: Multilingual Matters. (en inglés)
  • Borman, M. B. (1962). "Cofan phonemes". In Elson, Benjamin; Peeke, Catherine (eds.). Studies in Ecuadorian Indian languages: I. SIL International Publications in Linguistics. pp. 45-59. Retrieved March 10, 2017.
  • Borman, M. B. (1976). Vocabulario cofán: Cofán-castellano, castellano-cofán. (Serie de vocabularios indígenas Mariano Silva y Aceves, 19). Quito: Summer Institute of Linguistics.
  • Borman, M. B. (1977). "Cofan paragraph structure and function". SIL International Publications in Linguistics. 52(3): 289-338. Retrieved March 10, 2017). (en inglés)
  • Borman, M. B. (1990). Cofan cosmology and history as revealed in their legends: The Cofan Alphabet. Quito, Ecuador: Instituto Lingüístico de Verano.
  • Cofán. (n.d.). Retrieved March 10, 2017, from {{format ref}} https://www.ethnologue.com/language/con (en inglés)
  • Hammarström, Harald; Forkel, Robert; Haspelmath, Martin; Bank, Sebastian, eds. (2016). "Cofán". Glottolog 2.7. Jena: Max Planck Institute for the Science of Human History.
  • Gijn, E. V., Haude, K., & Muysken, P. (2011). Subordination in native South-American languages. Ámsterdam: John Benjamins Pub. Co. (en inglés)
  • Klein, H. E., & Stark, L. R. (2011). South American Indian languages: retrospect and prospect. Austin: University of Texas Press.
  • Lewis, M. Paul; Simons, Gary F.; Fennig, Charles D., ed. (2015). Ethnologue: Languages of Ecuador (18th ed.). p. 11–21.  (en inglés)


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llengua_cofán&oldid=33183380»