Llengua guayabero

Llengua guayabero
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants nadius	1.000 (2008 )
Autòcton de	Guaviare i Departament del Meta
Estat	Colòmbia
Classificació lingüística
	llengua humana; llengua indígena; llengües ameríndies; llengües indígenes d'Amèrica del Sud; llengües macroarawak; Llengües guahibanes
Característiques
Nivell de vulnerabilitat	3 en perill
Codis
ISO 639-3	guo
Glottolog	guay1257
Ethnologue	guo
UNESCO	1913
IETF	guo
Endangered languages	2898

El guayabero (jiw) és una llengua parlada pels indígenes guayaberos que forma la branca suroccidental de la família guahibana. Tenia un miler de parlants el 2011.^[1]

És una llengua aglutinant. Encara que hi ha llibertat relativa quant a l'ordre de les paraules, l'ordre comú de l'oració és subjecte, objecte, verb, però les circumstàncies temporals tendeixen a anteposar-se al subjecte,, l'objecte directe tendeix a anar entre el subjecte i el verb i les circumstàncies espacials es posposen al verb.

Casracterístiques

Per als noms hi ha tres gèneres: masculí (-n), femení (-w) i neutre (-x). El sufix -t actua com article singular. El plural dels noms considerats "animats" o en moviment, es marca amb el sufix -(a)n; els noms referents als humans es pluralitzen -iwi, encara que els termes de parentiu i els pronoms es pluralizan amb el sufix -i. El diminutiu es marca amb el sufix -c i l'augmentatiu amb el prefix pin-.

Hi ha possessius generals (tha_jax: "el meu"; wha'jax: "nostre"; niej_jax: "teu", "vostre"; piaj_jax: "el seu"); i prefixos possessius (tha-, wha-, nih-, pih-), per als noms relatius al posseïdor, com els termes de parentiu.

En els pronoms un prefix distingeix entre els que conversen (ja-: "jo" xan, "tú" xam, "nosaltres" xatis, "nosaltres sense tu" xatisel, "vosaltres" xamal) i els altres (japi-: "el" japon, "ella" japow, "allò" japox, "ells" o "elles" japi). En la conjugació verbal, mitjançant sufixs s'indiquen la persona, número, manera i temps.^[2]

Fonologia

Vocals

	Anteriors	Centrals	Posteriors
Tancada	i	ɨ	o
Mitjana	e		o
Oberta		a

En síl·labes accentuades la vocal es realitza tancada i en síl·labes àtones sona oberta.

Consonants

	labial	alveolar	palatal	velar	glotal
oclusiva sordes	p	t	č	k
oclusiva sonores	b	d
nasals	m	n
fricativa sordes	ɸ	s		x	h
lateral		l
vibrant		r
Aproximants	w		i

La n sona ñ després d' i i e (/benel/ = béñel : "fariña"). La w sona v al començament de la paraula o en síl·laba accentuada (/wik/ = vik : "vent"). La k pot sonar g abans de consonant alveolar com a l. La s es palataliza i sona sh, al final de la paraula o lde una síl·laba després de les vocals «i» i «e». L'accent és fonèmic (no és predictible), encara que recau en una de les dues últimes síl·labes.

Referències

↑ Lewis, M. Paul. Ethnologue: Languages of the World. 18th. Dallas, Texas: SIL International, 2015.
↑ «SAPhon – South American Phonological Inventories» (en anglès).

Bibliografia

Tobar Ortiz, Nubia 1989. "El nominal en Guayabero"; Lenguas de la Orinoquia: Achagua y Guayabero. Lenguas Aborígenes de Colombia, Descripciones 4. Bogotá: CCELA - Universidad de los Andes.
Waller, John y Victor Kondo 2012. Una Gramática Pedagógica de Guayabero. SIL Internacional.

Enllaços externs

Informació sobre Llengua guayabero a la XV edició de l'Ethnologue, amb el codi “guo” (anglès)

[1] Lewis, M. Paul. Ethnologue: Languages of the World. 18th. Dallas, Texas: SIL International, 2015.

[2] «SAPhon – South American Phonological Inventories» (en anglès).

[1]

[2]