Yuhup

Yuhup
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants nadius	400 (1999 )
Autòcton de	Estat de l'Amazones
Estat	Brasil
Classificació lingüística
	llengua humana; llengua indígena; llengües ameríndies; llengües nadahup
Codis
ISO 639-3	yab
Glottolog	yuhu1238
Ethnologue	yab
UNESCO	2001
IETF	yab
Endangered languages	634

El yuhup és la llengua pròpia del poble indígena yuhupdeh, que habita en el nord-oest de l'Amazònia, en la zona fronterera entre el Brasil i Colòmbia. Com le altres llengües macú és una llengua aïllant i tonal.^[1]

Fonologia

El Yuhup presenta 38 fonemas, dels quals 15 són vocals i 23 consonants.^[1]

Vocals

	Anteriors	Centrals	Posteriors
Tancada	i ĩ	ɨ ĩ	u ũ
Mitjana	e	ə	o
Oberta	æ æ̃		ɔ ɔ̃
Oberta arrodonida			ɒ ɒ̃

Son nou vocals orals i sis nasals. Les vocals es realitzen allargades, quan reben to ascendent o descendent, e laringalizadas, quan estan contigües a consonant glotal.^[1]

Consonants

	Labial	Alveolar	Palatal	Velar	Glotal
Obstruents sordes	p	t	c	k	ʔ
Obstruents glotalitzades	pʼ	tʼ	cʼ	kʼ
Obstruents nasals	m	n	ɲ	ŋ
Obstruents nasals glotalitzades	mˀ	nˀ	ɲˀ	ŋˀ
Fricatives sordes			ʃ		h
Vibrants		ɾ
Vibrants glotalitzades		ɾˀ
Aproximants	w		j
Aproximants glotalitzades	wˀ		jˀ

Les consonants nasals es realitzen preoralizadas o oralizadas quan ocorren amb vocals orals: /nôn/ [dô:^dn] dón = "abella".^[1]

To

L'idioma yuhup té un sistema tonal, amb quatre tons contrastessis, sent dos puntuals (baix ˨ o è i alt ˥ o é) i dos de contorn (ascendent ↑ o ě e descendent ↓ o ê) que ocorren sempre en l'última síl·laba de les arrels morfològiques.^[1]

/nuh↓/ = “cap”
/nuh↑/ = goma
/núh / = “casabe”
/hoh/ = “fhumar”
/hoh↑/ = "fumat"
hóh = “canoa”

Gramàtica

En general l'ordre de les sentències declaratives (afirmatives o negatives) és subjecte objecte verb (SOV), i el de les no declaratives (imperatives o interrogatives) objecte subjecte verb (OSV). En la conformació de les sentències s'utilitzen recursos com focalització, serialització verbal i incorporació; sufixs i suprafixos; i alteració de la valència verbal amb processos de transitivación i intransitivación, que són usats com a mecanismes sintàxic-semàntics.^[1]

El Yuhup presenta un patró aïllant, el més notori en la seva família lingüística. Hi ha un extens nombre de paraules gramaticals (aporten informació gramatical) i relativament pocs sufixos. Són importants els suprafijos tonals, que poden marcar arrels o sufixos: l'arrel amb la seva última vocal i to ascendent RV↑ forma la manera imperativa; -/ip˥/ afirmatiu; -/Vpʔ↑/ interrogatiu; -/iʔ↑/ emfàtic; /V˥t/ locatiu; /vʔ↓/ direccional.^[1]

Substantius

Es pot formar substantius per la nominalització amb el to descendent sobre les arrels verbals. Els compostos són formats unint morfemas, generalment mantenint els seus tons. Un grup de substantius constitueixen una subclasse tancada i petita de classificadors que descriuen formes i parts d'objectes i vegetals, principalment tubercles.^[1]

Pronoms

Els pronoms personals són:^[1]

ãh = jo
ãm = tu/vostè
tɨh = ell
hɨn = ella
yap = el/ella especificats
ɨn = nosaltres
nɨg = vosaltres/vostès
hɨt = ells/elles
yərəh = ells/elles específicados

Verbs

Els verbs poden classificar-se segons la seva dinamicitat en estatius i actius i aquests segons la seva transitivitat. Els modificadors mih i yãh participen dels processos de transitivitat i intransitivitat d'arrels verbals, mentre que els causatius bɨ’ i dö’ converteixen els verbs en més o en menys actius.^[1]

El paper dels adjectiu és complert pels verbs descriptius. Els verbs poden ser adjectivats amb el modificat ah o amb suprafixos.

Adverbis

Indiquen temps, espai, mode i negació. Hi ha una sèrie de partícules adverbials de localització i direcció que poden combinar-se entre si o amb pronoms demostratius per indicar distància o proximitat i produeixen un sistema d'expressió espacial molt ric.^[1]

Referències

↑ ^1,00 ^1,01 ^1,02 ^1,03 ^1,04 ^1,05 ^1,06 ^1,07 ^1,08 ^1,09 ^1,10 Silva, Cácio. A língua dos yuhupdeh : introdução etnolinguística, dicionário yuhup-português e glossário semântico-gramatical. Pró-Amazônia - ACEYIP.

Bibliografia

Del Vigna, Dalva (1991) "Segmentos Complexos da Língua Yuhup". Universidade de Brasília.
Jose, Daniel & Cheryl Jore (1980) Análise Preliminar da Língua Yahup. Brasília: SIL..
Lopes, Aurise Brandão (1995) "Fonologia Yuhup – Uma Análise Não-Linear". Santa Catarina: UFSC (Tesis de Maestría).
Martins, Valteir (2005) "Reconstrução Fonológica do Protomaku Oriental". Amsterdam: Vrije Universiteit (Tesis de Doctorado).
Ospina Bozzi, Ana Maria (1995) "Morfología del verbo en la lengua Macú-Yujup". Bogotá: Universidad de los Andes (Tesis de Maestría).

(2002) "Les Strutures Élémentaires du Yuhup Makú – Langue de l'Amazonie Colombienne: Morphologie et Syntaxe". Paris: Université de Paris 7 (Tesis de Doctorado).

Reina Gutiérrez, Leonardo (1986) "Análisis fonológico, lengua Yujupde-Makú, Amazonas". Bogotá: Universidad de los Andes (Tesis de Maestría).
Rodrigues, Aryon Dall’Igna (1986) Línguas Brasileiras – Para o Conhecimento das Línguas Indígenas. São Paulo: Edições Loyola.
Silva, Cácio & Elisângela Silva (2012) A Língua dos Yuhupdeh: Introdução etnolinguística, dicionário Yuhup-Português e glossário semântico-gramatical. São Gabriel da Cachoeira: Pró-Amazônia - ACEYIP.

(2008) Fonologia e ortografia Yuhup. Manaus: Pró-Amazônia.

(2007a) Análise Fonológica da Língua Yuhup. Manaus: Pró-Amazônia.

(2007b) (orgs.). Yuhupdeh Diíd – A Língua dos Yuhupdeh. Caderno de Alfabetização e Proposta Ortográfica da Língua Yuhup. Manaus: Pró-Amazônia/APIARN.

(2007c) "A Escrita dos Yuhupdeh - O Registro Ortográfico de Uma Língua Indígena do Alto Rio Negro"; Revista Antropos 1 pag. 1-22.

[língua-1] 1,00 ^1,01 ^1,02 ^1,03 ^1,04 ^1,05 ^1,06 ^1,07 ^1,08 ^1,09 ^1,10 Silva, Cácio. A língua dos yuhupdeh : introdução etnolinguística, dicionário yuhup-português e glossário semântico-gramatical. Pró-Amazônia - ACEYIP.

[1]