Víctor II
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | valor desconegut  Baviera (Alemanya) | ||
| Mort | 28 juliol 1057 Arezzo (Itàlia) | ||
| Causa de mort | malària | ||
| Sepultura | Mausoleu de Teodoric | ||
 153è Papa | |||
| 19 abril 1055 – 28 juliol 1057 (Gregorià) ← Lleó IX – Esteve IX → | |||
| Bisbe diocesà | |||
| 1042 – ← Gezemann – Gundekar II → Diòcesi: bisbat d'Eichstadt | |||
| Bisbe | |||
| Diòcesi: bisbat d'Eichstadt | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Roma Estats Pontificis | ||
| Ocupació | sacerdot catòlic, bisbe catòlic | ||
| Altres | |||
| Títol | Comte | ||
 | |||
Víctor II (nascut Gebard, comte de Dollnstein-Hirschberg) (Baviera, ? – Arezzo, 28 de juny de 1057) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1055 al 1057.[1]
Fill d'un baró de Suàbia, el comte Hartwing de Calw, i parent de l'emperador Enric III, va ser nomenat bisbe d'Eichstätt el 1042, als 24 anys, gràcies a la influència del seu oncle, el bisbe Gerard de Ratisbona. Des de la seva posició va recolzar les polítiques i interessos de l'emperador Enric, del qual va esdevenir un dels principals assessors. Enric III li va obsequiar el ducat de Spoleto i la marca de Fermo.[1]
El setembre de 1054, a Magúncia, va ser nomenat papa per Enric III i una delegació romana encapçalada per Hildebrant (futur papa Gregori VII). Va ser consagrat a la catedral de Sant Pere, i el seu pontificat s'emmarca en la reforma gregoriana.
Va ser més aviat un papa polític que reformador de l'Església. Tot i això, va afavorir la reforma benedictina de Joan Gualbert a Vallombrosa.[2] Poc després, en un enèsim conflicte amb el seu net, el comte de Barcelona Ramon Berenguer I, Ermessenda de Carcassona va aconseguir que Víctor II, excomuniqués Ramon i la seva tercera dona, Almodis de la Marca, que ja tenia fills de dos matrimonis precedents.[3][4]
Al juny de 1055, Víctor II es trobà amb l'emperador a Florència, on va celebrar un concili que va reforçar la condemna de Lleó IX del matrimoni dels sacerdots, la simonia i la pèrdua dels béns de l'Església. Va excomuniar l'arquebisbe de Narbona per raó de simonia.[5]
El 1056 va viatjar cap a Alemanya per sol·licitar la protecció imperial davant dels normands. Durant laquest viatge Enric III va morir, deixant en el tron el seu fill de sis anys Enric IV i com a regent la seva vídua l'emperadriu Agnès de Poitou.
Victor II va morir poc després a Arezzo, el 28 de juny de 1057, a causa de la malària. Fou enterrat a la ciutat de Ravenna.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Vittóre II papa» (en italià). Enciclopedia Treccani. Treccani. [Consulta: 20 juliol 2023].
- ↑ «Víctor II». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdiaa. [Consulta: 20 juliol 2023].
- ↑ Comas Via, Mireia. «Ermessenda, de Carcassona». Diccionari Biogràfic de Dones. Xarxa Vives d'universitats, 28-092010. [Consulta: 20 juliol 2023].
- ↑ Ruiz-Domènec, José Enrique. Quan els vescomtes de Barcelona eren Història, crònica i documents d'una família catalana dels segles x, xi i xii. Lleida: Pagès, 2006, p. 119-121 (Textos i Documents, 39). ISBN 84-9779-475-3.
- ↑ Marquès Planagumà, Josep Maria «La reforma gregoriana a Girona». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 2014, pàg. 594. ISSN: 2339-9937.
