Vés al contingut

Bàscara

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Pessebre Vivent de Bàscara)
Plantilla:Infotaula geografia políticaBàscara
Bandera
Bandera
Escut d'armes
Escut d'armes
Imatge
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 09′ 44″ N, 2° 54′ 40″ E / 42.162222222222°N,2.9111111111111°E / 42.162222222222; 2.9111111111111
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Àmbit funcional territorialComarques gironines
ComarcaAlt Empordà Modifica el valor a Wikidata
CapitalBàscara Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població1.059 (2023) Modifica el valor a Wikidata (60,51 hab./km²)
Llars67 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciBascarenc, bascarenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície17,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perFluvià Modifica el valor a Wikidata
Altitud66 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataNarcís Saurina Clavaguera (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal17483 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE17016 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT170160 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webbascara.cat Modifica el valor a Wikidata

Bàscara[1] és un municipi, simbòlicament, de la República Catalana,[2] a la comarca de l'Alt Empordà, a les Comarques Gironines. Està format per la vila de Bàscara i els pobles agregats de Calabuig i Orriols-Les Roques, que es van incorporar al municipi de Bàscara el 1846.[3][4]

La vila de Bàscara està situada a l'extrem sud de la comarca, a la vora dreta del Fluvià, dalt d'un turó, a 66 m sobre el nivell del mar. Manté restes de l'antiga muralla medieval i del castell episcopal.[5] La primera referència escrita data del 817.

Geografia

[modifica]
  • Llista de topònims de Bàscara (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Entitat de població Habitants
Bàscara 601
Calabuig 80
Orriols 172
les Roques 132

Bàscara es troba al cantó del riu Fluvià, i fins al 1940 no es va construir el pont definitiu que el travessa (carretera N-II). Fins llavors, el pas del riu es feia per un passallís, i també un xic més a l'est, en barca, a prop de l'anomenat Hostal de la Barca (ja a Pontós) i de l'ermita de Santa Anna de Pontós.[6]

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
83 64 67 368 592 1.018 992 955 857 911

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
899 853 857 890 825 811 734 770 762 762

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
770 778 822 845 870 900 915 963 968
 949

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
980
 1.000
 1.001
 1.034 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  Modifica el valor a Wikidata

Llocs d'interès

[modifica]

Tradicions

[modifica]
Imatge del Pessebre Vivent de Bàscar a
  • El Mercat dels Tortells
  • Festa Major, al novembre
  • Festa d'estiu, a l'agost
  • Festa municipal, el 19 d'abril[7]
  • El Pessebre Vivent de Bàscara,[8] representat des del 1973
  • Cursa Despertaferro,[9] al setembre i al febrer

Fets rellevants

[modifica]
  • El 7 de maig de 2022 es va proclamar "territori alliberat" d'Espanya i municipi de la República Catalana. Fou un acte simbòlic.[10]
  • El 8 de maig de 2022 va patir un atac feixista al municipi.[11]

Bibliografia

[modifica]
  • BOSCH PARER, C; EGEA CODINA, A. Mil anys de domini episcopal a Bàscara. Ajuntament de Bàscara, 2002
  • RIERA i PAIRÓ, Albert, La Senyoria episcopal de Bàscara, IEE, 2003.
  • RIERA i PAIRÓ, Albert, Bàscara, Quaderns de la Revista de Girona, Diputació de Girona, 2001.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Riera i Pairó, Albert. Bàscara. Girona: Diputació de Girona, 2001. ISBN 84-95187-30-2. 
  2. ↑ NacióDigital. «Bàscara es proclama primer «territori alliberat» de la República catalana | NacióDigital». [Consulta: 9 maig 2022].
  3. ↑ Burgueño, Jesús; Lasso de la Vega, Ferran. Història del Mapa Municipal de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Dir. Gral. Admin. Local, 2002. ISBN 84-393-5954-3. 
  4. ↑ Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8. 
  5. ↑ «Bàscara | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 febrer 2018].
  6. ↑ Font i Verdaguer, Pere. Pontós : passat i present. [Pontós (Girona)]: Ajuntament de Pontós, 2004. ISBN 84-609-3505-1. 
  7. ↑ «Bàscara fixa el 19 d'abril com a festiu local per commemorar la fi pas de camions per la N-II». Diari de Girona.
  8. ↑ «La ruta dels pessebres vivents» (en castellà). elmundo.es, 21-12-2005. [Consulta: 1r juliol 2009].
  9. ↑ «Despertaferro Bàscara». [Consulta: 16 febrer 2018].
  10. ↑ «Acció d'"alliberament" de Bàscara: es declara municipi de la República Catalana», 07-05-2022. [Consulta: 9 maig 2022].
  11. ↑ «Atac ultra a Bàscara després de declarar-se "territori alliberat"», 08-05-2022. [Consulta: 9 maig 2022].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bàscara
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bàscara&oldid=34108622»