Piemontita-(Pb)

Piemontita-(Pb)
Fórmula química	{CaPb}{Al₂Mn3+}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH)
Epònim	piemontita i plom
Localitat tipus	Vall de Babuna, Nežilovo, Municipalitat de Veles, Macedònia del Nord
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BG.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BG.05a
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 8,938(1) Å; b = 5,6810(6) Å; c = 10,289(1) Å; β = 114,17(1)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	p21/m
Color	vermell violaci
Exfoliació	perfecta en (001), i distingible en (010)
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	6
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	rosa
Densitat	4,282 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,835(10) nβ = 1,885(10) nγ = 1,895(10)
Birefringència	δ = 0,060
Pleocroisme	visible
Angle 2V	mesurat: 30° a 40°, calculat: 47°
Dispersió òptica	molt forta, r>v
Més informació
Estatus IMA	aprovat i mineral hipotètic (H)
Codi IMA	IMA2011-087
Any d'aprovació	2011
Símbol	Pmt-Pb
Referències

La piemontita-(Pb) és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de l'epidota.

Característiques

La piemontita-(Pb) és un silicat de fórmula química {CaPb}{Al₂Mn³⁺}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2011, sent publicada per primera vegada el 2012. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la piemontita-(Pb) pertany a «09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, epidota-(Pb), khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyïta-(Fe²⁺), pumpel·lyïta-(Fe³⁺), pumpel·lyïta-(Mg), pumpel·lyïta-(Mn²⁺), shuiskita, julgoldita-(Fe³⁺), pumpel·lyïta-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la vall de Babuna, a la localitat de Nežilovo (Municipalitat de Veles, Macedònia del Nord), on es troba en forma de cristalls imperfectes d'uns 2 mm en marbres dolomítics i esquists de barita, sent l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.