Plaça de toros de les Arenes
![]() | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Plaça de toros ![]() | |||
Arquitecte | August Font i Carreras ![]() | |||
Ús | centre comercial ![]() | |||
Cronologia | ||||
29 juny 1900 | inauguració, Arquitecte: August Font i Carreras | |||
19 juny 1977 | clausura | |||
24 març 2011 | obertura, Arquitecte: Richard Rogers ![]() | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | neomudèjar ![]() | |||
Superfície | centre comercial: 106.250 m² instal·lació: 30.940 m² ![]() | |||
Pisos per sobre el terra | 5 ![]() | |||
Plantes subterrànies | 1 ![]() | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | l'Antiga Esquerra de l'Eixample (Barcelonès) ![]() | |||
Localització | Gran Via de les Corts Catalanes, 373-385, Tarragona, 72 i Llançà, 15-21 ![]() | |||
| ||||
Bé amb protecció urbanística | ||||
Tipus | bé d'interès documental | |||
Id. Barcelona | 1447 ![]() | |||
Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
Id. IPAC | 8762 ![]() | |||
Activitat | ||||
Ocupant | Les Arenes ![]() | |||
La plaça de toros de les Arenes és un edifici que ocupa una illa de l'Eixample al costat nord de la plaça d'Espanya de Barcelona, catalogat com a bé d'interès documental (categoria D).[1] Actualment acull un centre comercial, que conté dos supermercats (Mercadona i Veritas), una botiga Fnac, una farmàcia, un centre d'estètica, diversos locals de restauració (tant restaurants com cadenes de menjar ràpid) i sobretot de moda, una botiga Nespresso de càpsules de cafè i cafeteres, un gimnàs equipat amb spa de la cadena Metropolitan, un complex multicinemes del Grup Balañá i una terrassa-mirador. La planta soterrani uneix el complex amb l'Estació d'Espanya (L1, L3 i FGC).
Història i arquitectura
[modifica]![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3a/Cartel_toros_barcelona.jpg/220px-Cartel_toros_barcelona.jpg)
Va ser construïda per iniciativa de l'empresari Josep Marsans i Rof,[2] segons el projecte de l'arquitecte August Font i Carreras, que utilitzà un llenguatge neomudèjar. La nova plaça, inaugurada el 29 de juny del 1900, agafava el relleu d'el Torín de la Barceloneta, que havia quedat petit per la ciutat.[2] El 1927, Marsans arrendà la plaça a Pere Balañá i Espinós.[3] A començament de la dècada del 1950, a banda d'albergar les curses de braus, la plaça també es va fer servir per donar cabuda a altres esdeveniments com les finals del campionat d'Espanya de bàsquet, i d'altres finals esportives.[4][5] El 19 de juny de 1977 s'hi va celebrar l'última cursa.
El 1988, la Fira de Barcelona va plantejar d'enderrocar-la per a construir-hi un pavelló, cosa que finalment no es feu a causa del litigi sobre la preservació de l'edifici,[3] i el 1989, l'Ajuntament de Barcelona va començar un procés d'expropiació que no es va completar.[6] Deu anys més tard, el 1999, el grup Sacresa de la família Sanahuja la va comprar per a construir-hi un centre d'oci.[3] El pressupost inicial era de 60 milions d'euros, finançats per Sacresa, ACS de Florentino Pérez, i la família Lara,[7] i el projecte fou encarregat a l'arquitecte Richard Rogers,[6] que en va conservar la façana, sostinguda per un porxo d'acer i formigó armat a causa de la diferència de cota amb els carrers circumdants (la plaça de braus estava edificada sobre el turó de la Vinyeta), i hi afegí una coberta en forma de cúpula, que inclou un teatre-auditori, i un edifici d'oficines annex amb façana al carrer de Llança, que oculta la Casa de la Papallona.
La crisi financera del 2008 va retardar el projecte, i el centre comercial no obriria les portes fins al 24 de març del 2011.[8] En un primer moment hi va allotjar el Museu del Rock, amb la col·lecció de Jordi Tardà, periodista i crític musical. Era considerat el primer del seu gènere a Europa,[9] però malauradament va presentar concurs de creditors el febrer del 2012 i va tancar al públic.[10]
Galeria d'imatges
[modifica]-
Obres de remodelació (abril 2005)
-
Vista des de la plaça d'Espanya
-
L'edifici annex davant de la Casa Fajol
-
Entrada al Museu del Rock
Referències
[modifica]- ↑ «Plaça de Toros de les Arenes». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 Santos, Inma «Alma taurina para un edificio de diseño» (en castellà). El Periodico de Catalunya, 28-09-2011.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Ricart, Marta «Las Arenas, centro de ocio» (en castellà). La Vanguardia. Vivir en Barcelona, 23-10-1999, pàg. 1 [Consulta: 24 març 2011].
- ↑ Espín, Manuel «En Las Arenas se celebrará el Campeonato de España de baloncesto, los días 6 y 7 del próximo mayo» (en castellà). El Mundo Deportivo, 20-04-1950, pàg. 1 [Consulta: 30 agost 2020].
- ↑ Espín, Manuel «El Juventud venció al Barcelona (33-27)» (en castellà). El Mundo Deportivo, 19-06-1950, pàg. 2 [Consulta: 30 agost 2020].
- ↑ 6,0 6,1 Aroca, Jaume V. «De Manolete a Rogers» (en castellà). La Vanguardia. Vivir en Barcelona, 28-06-2000, pàg. 1 [Consulta: 24 març 2011].
- ↑ Vinton, Roger. La gran teranyina: els secrets del poder a Catalunya. [Barcelona]: Edicions del Periscopi, 2017, p. 27-28. ISBN 978-84-946014-1-5.
- ↑ «Metrovacesa abre el centro comercial Las Arenas de Barcelona, construido en una plaza de toros». Europa Press, 24-03-2011.
- ↑ «Barcelona acollirà el primer Museu del Rock d'Europa». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 27-06-2008.
- ↑ «El Museu de Rock de Barcelona presenta concurs de creditors». El Punt Avui, 24-02-2012.
Enllaços externs
[modifica]- «Plaça de toros de les Arenes». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «PLAÇA DE TOROS LES ARENES (1900-2004)». Barcelofília (blog). Miquel Barcelonauta, 13-02-2011.
- «Històries de les places de toros de Barcelona». El Blog de la Biblioteca de Catalunya, 12-06-2012.
- Agustín Infante K. «En Construcción: Las Arenas / Richard Rogers». Arch Daily, 04-01-2008.