Portal:Polinèsia/Pàgina aleatòria
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs
Articles seleccionats per al Portal:Polinèsia
[modifica]
Niuafoʻou és l'illa més septentrional del regne de Tonga, al grup Niuas. Situada a 337 km al nord-oest de Vava'u i a 640 km al nord de Tongatapu, és l'illa més remota de Tonga i es troba més a prop de Samoa i Fiji.
Niuafoʻou ha estat també coneguda amb com Tin Can Island, 'illa del Pot de Llauna'. Com que no té ni un port natural ni un moll, s'usava un mètode poc convencional per les comunicacions postals: el correu en llauna. El correu es segellava en una llauna de galetes i es llançava per la borda des dels vaixells de pas. Després els nedadors el recuperaven.
Hawaii (en hawaiià: Hawaiʻi) és l'arxipèlag de l'oceà Pacífic que constitueix el 50è estat dels Estats Units d'Amèrica.
L'arxipèlag de les illes Hawaii està format per dinou illes i atols al llarg de 2.400 km alineats de nord-oest a sud-est al Pacífic Nord. Les illes principals són les vuit illes de l'extrem sud-est de l'arxipèlag: Hawaii, Maui, Kahoolawe, Lanai, Molokai, Oahu, Kauai i Niihau. La resta són illots i atols al nord-oest que formen les illes de Sotavent.
La San Lesmes era una de les caravel·les de l'expedició de García Jofre de Loaisa que es va perdre al Pacífic, el 1526. Al segle XX es van trobar indicis de les seves restes a Amanu, una de les illes Tuamotu. Algunes especulacions indiquen que la tripulació va sobreviure i que o bé van seguir fins a Austràlia, o bé es van quedar a les illes veïnes d'Amanu deixant rastres culturals que arribarien fins a Nova Zelanda.
Segons Robert Langdon els nàufrags i els seus descendents van ocupar una posició preeminent a les illes on es van establir.
L'illa Pitcairn, junt amb l'illa Henderson, l'atol Oeno i l'illa Ducie, formen la colònia britànica de les illes Pitcairn. L'illa és famosa pels seus habitants, la majoria descendents dels amotinats del HMS Bounty.
Amb només 5 km² és un del llocs habitats més remots del món. Les illes habitades més properes són l'illa de Pasqua, 2.000 km a l'est, i l'illa Mangareva, 500 km a l'oest. Després d’una màxima població de 233 habitants el 1937, l'emigració, sobretot a Nova Zelanda, ha reduït la població a 47 el octubre del 2004.
Les illes Fènix (en anglès, Phoenix Islands) són un arxipèlag de vuit atols de la república de Kiribati, situat a l'est de les illes Gilbert i a l'oest de les illes de la Línia.
Només l'illa de Canton és habitada per una seixantena de residents que provenen de les Gilbert. No hi ha representació governamental i són adscrites al mateix districte que les illes de la Línia.
Amb pocs recursos i deshabitades, no van ser visitades fins a principis del segle XIX pels baleners britànics i nord-americans. De fet, Herman Melville situa en aquestes illes l'escena culminant de Moby Dick.
Álvaro de Mendaña y Neira (1541 – 1595) fou un navegant que va fer dues expedicions al Pacífic descobrint les illes Salomó i les illes Marqueses.
Durant vint-i-cinc anys Mendaña va intentar fer un segon viatge per colonitzar les illes Salomó. Encara que tenia l'aprovació del rei, es va trobar amb el rebuig de les autoritats colonials descontentes amb els resultats del primer viatge, i dels enemics del seu oncle que havia mort.
Niue és una illa de l'oceà Pacífic Sud. Coneguda com a la Roca de la Polinèsia. Encara que disposa d'autogovern, manté un estatus de lliure associació amb Nova Zelanda. Està localitzada a 2.400 quilòmetres al nordest de Nova Zelanda en un triangle entre Tonga, Samoa i les Illes Cook.
Va ser descoberta el 1774 pel capità James Cook que l'anomenà illa Salvatge després de ser rebutjat pels atacs dels seus habitants.
Les illes de la Línia (en anglès, Line Islands) és un arxipèlag d'onze illes situat al nord de les illes de la Societat, al sud de les Hawaii i a l'oest de les Fènix. La majoria pertanyen a la república de Kiribati, excepte tres que són possessions dels Estats Units.
L'arxipèlag és a banda i banda de la línia de l'equador, d'aquí el seu nom. També s'ha anomenat Espòrades Equatorials o Espòrades de la Polinèsia Central per referència a les illes Espòrades de Grècia, que vol dir «disperses».
Kiritimati (pronunciat kirismas), en anglès Christmas Island, va ser descobert el dia de Nadal de 1777 pel Capità Cook. És el major atol de corall del món.
Pedro Fernández de Quirós (Évora, 1565 - Panamà, 1614), fou un mariner i explorador portuguès al servei de la corona espanyola. Nascut Fernandes de Queirós, és més conegut pel nom castellanitzat.
Les illes de Quirós van esdevenir un mite i el seu redescobriment un repte per anglesos i francesos. En el mapes figurava vagament una Quiri Regio, país de Quirós. El nom d'Austrialia del Espíritu Santo, barreja confusa d'Austral i Àustria, es va traduir a l'anglès com Australia.
L'illa de Pasqua (en castellà Isla de Pascua i en polinesi Rapa Nui o Gran Rapa) és una illa aïllada de la Polinèsia, situada 3.515 km a l'oest de Xile. És una província, d’una única comuna, de la regió de Valparaíso de Xile, inclosa en les anomenades «illes esporàdiques xilenes».
L'illa és famosa per les nombroses escultures de pedra, anomenades moais, que es troben al llarg de la costa.
Tuvalu (abans illes Ellice) és un estat insular de la Polinèsia, situat per sota l'equador, al sud de Kiribati, al nord de Fiji i Wallis i Futuna i a l'est de Salomó.
Després del Vaticà és l'estat menys poblat del món, si bé la seva petita superfície fa que tingui un gran densitat de població.
Els primers europeus en descobrir aquestes illes van ser els espanyols. El 1568 Álvaro de Mendaña va descobrir l'illa de Jesús, avui Nui. En el segon viatge, el 1595, va descobrir La Solitaria, avui Niulakita. Més tard, el 1780, Francisco Mourelle descobreix San Agustín, avui Nanumea, i Cocal, avui Nanumanga.
James Cook (Marton, Anglaterra, 27 d'octubre de 1728 - Kealakekua Bay, Hawaii, 14 de febrer de 1779) fou un explorador i cartògraf anglès. En els seus tres viatges pel Pacífic va explorar les principals illes d'aquesta regió.
Al comandament de la nau Endeavour, va transportar a un grup d'astrònoms i al botànic Joseph Banks a l'illa de Tahití per observar el trànsit de Venus. D'allí va seguir fins a Nova Zelanda, on va cartografiar un mapa de la costa tan precís que es va continuar utilitzant durant quasi un segle.
Ouvéa, o Uvea, és l'atol més occidental de l'arxipèlag des illes Loyauté, al nord-est de Nova Caledònia.
A l'illa hi conviuen dues comunitats, una polinèsia i l'altra canac. Colonitzada tant des de l'illa gran de Nova Caledònia (Grande-Terre) com des de Samoa i Tonga, al segle XVIII s'hi van establir immigrants polinesis de l'illa Uvea de Wallis i Futuna. S'inclou l'illa en les anomenades illes perifèriques polinèsies.
.svg)
Tokelau (abans Union Islands, «illes de la Unió») és un territori d'ultramar depenent de Nova Zelanda. L'arxipèlag està situat al nord de Samoa i el seu nom significa «vent del nord». Consta de tres atols de corall, més un quart administrat per la Samoa Nord-americana.
L'altitud màxima és de 5 m sobre el nivell del mar. Les Nacions Unides han inclòs les Tokelau a la llista d'illes que podrien desaparèixer com a conseqüència de l'escalfament de la Terra provocat per la contaminació i l'efecte hivernacle.
El viatge de Le Maire i Schouten és l'expedició d'exploració del Pacífic organitzada per Isaac Le Maire, sota la direcció del seu fill Jacob Le Maire, i amb els capitans Jan i Willem Schouten.
Amb dos vaixells, Eendracht (concòrdia) i Hoorn, van partir de Texel, a Holanda, el juny del 1615. El seu propòsit era trobar el suposat continent austral, que Quirós havia donat a entendre.
Kauai (oficialment en hawaià Kauaʻi) és una de les illes Hawaii situada a 170 km al nord-oest d'Oahu. Administrativament el Comtat de Kauaʻi inclou a més l'illa Niihau.
L'illa de Kauai té desenvolupament turístic moderat i el paisatge no ha sigut gaire modificat. Aquí s'han filmat pel·lícules com Blue Hawaii d'Elvis Presley, Jurassic Park a Waimea Canyon, o els dibuixos de Lilo & Stitch.
Wallis i Futuna (en francès Wallis-et-Futuna) és una col·lectivitat d'ultramar francesa situada a l'oceà Pacífic entre les illes de Fiji i Samoa i al nord de les Tonga.
Tot i que Wallis i Futuna pertany a la República Francesa, s'hi mantenen les tres monarquies tradicionals que divideixen el territori: Uvéa (a Wallis), Sigave (part occidental de Futuna) i Alo (part oriental de Futuna més Alofi).
Abel Janszoon Tasman (1603 - 1659) va ser un explorador dels Països Baixos al servei de la Societat Neerlandesa de les Índies Orientals (Vereenigde Oostindische Compagnie, VOC), a les ordres d'Anthonie Van Diemen.
Va ser el primer europeu en arribar a Nova Zelanda, però va ser rebutjat en un atac dels maoris a la badia dels Assassins (Moordenaarsbaai), avui Golden Bay.
Moetotolo (del samoà, 'infiltrar-se en el somni') és una pràctica sexual polinèsia que consisteix en colar-se en silenci i a les fosques entre els llençols d'una dona adormida i despertar-li el desig de fer l'amor.
Va ser descrit per primer cop per l'antropòloga nord-americana Margaret Mead en el llibre Coming of Age in Samoa (1928) que va escriure després d'observar les adolescents a l'illa samoana Ta'u, del grup Manu'a.
Samoa (formalment Estat Independent de Samoa) és un estat de la Polinèsia que comprèn 4 illes habitades i 6 illots, situat a la part de ponent de l'arxipèlag de Samoa, a l'oceà Pacífic. La part oriental de l'arxipèlag és un territori dels Estats Units.
Abans era conegut com a Samoa Alemanya (1900-1914) i posteriorment Samoa Occidental (en samoà Samoa i Sisifo) (1914-1997). Samoa està situat gaire bé al centre de la Polinèsia a l'est de la línia internacional de canvi de dia i al sud de l'equador, a mig camí entre Nova Zelanda i Hawaii.
Jacob Roggeveen o Jakob Roggeween (Middelburg, 1659 - 1729) fou un explorador neerlandès que va donar la volta al món i va descobrir l'illa de Pasqua.
L'objectiu de Roggeveen era cercar la Terra de Davis, que havia descrit el pirata anglès davant de la costa de Xile i, després, cercar el continent austral (Zuidland) seguint les indicacions de Willem Schouten.
Tahití és l'illa més gran de la Polinèsia Francesa, situada a l'arxipèlag de les illes de la Societat al sud d'Oceania. Històricament va ser coneguda també com Otaheite. La capital és Papeete, situada a la costa nord-oest de l'illa.
Louis-Antoine de Bougainville va fer Tahití famosa a Europa amb la publicació del relat del seu viatge. Anomenant-la Nova Citera, en referència a l'illa grega Citera on va néixer Venus, descriu l'illa com un paradís terrenal amb un poble que viu feliç en la innocència, lluny de la corrupció de la civilització.
La Samoa Nord-americana (en anglès American Samoa i en samoà Amerika Samoa) és un territori no incorporat dels Estats Units. Junt amb l'estat de Samoa comparteix l'arxipèlag de les illes Samoa a la Polinèsia.
Les rivalitats internacionals entre les potències colonitzadores van acabar amb un tractat al 1899 en el qual Alemanya i els Estats Units es van dividir l'arxipèlag de Samoa. Els nord-americans van ocupar les illes orientals, amb el notable port de Pago Pago. Les illes occidentals són avui l'Estat de Samoa.
Louis Antoine de Bougainville, comte de Bougainville (12 de novembre 1729 – 20 d'agost 1811) fou un militar i navegant francès que va fer la primera circumnavegació francesa i va destacar per la seva descripció de Tahití.
El relat del seu viatge, Voyage autour du monde, va despertar un enorme interès per les seves descripcions paradisíaques de la Nova Citera, el jardí de l'Edèn o els Camps Elisis.
Makatea és una illa de les Tuamotu, a la Polinèsia Francesa. Administrativament és una comuna associada a la comuna de Rangiroa. Està situada al nord-oest de l'arxipèlag, a 230 km al nord-est de Tahití.
És una de les poques illes de les Tuamotu que no és un atol. És una plataforma elevada de corall a 80 m sobre el nivell del mar. El guano dels ocells marins va negar la llacuna formant, amb el corall calcari, una sorra fosfatada. El fosfat va ser explotat des del 1917 fins a exhaurir-se el 1966.
El Regne de Tonga és un estat de la Polinèsia, a l'oceà Pacífic, situat uns 700 km al sud-est de Fiji i 2.000 al nord-est de Nova Zelanda. Comprèn més de 160 illes i illots (36 dels quals són habitats permanentment), repartits en tres arxipèlags principals. El nom Tonga significa «vent del sud».
La majoria d'illes són coral·lines, però algunes són d'origen volcànic. Lateiki (Metis Shoal) i Fonuafo‘ou són dos volcans submergits que, des del segle XIX, han sortit diversos cops per sobre de la superfície del mar.
Jean-François Galaup, comte de La Pérouse, o Lapérouse (23 d'agost, 1741 - 1788), fou un navegant i explorador francès. Va explorar el Pacífic d'extrem a extrem: del Cap d'Hornos a Alaska, de Califòrnia a la Xina, de Kamtxatka a Austràlia, fins que es va perdre el seu rastre.
Diversos llocs s'anomenen en memòria seva, destacant l'estret de La Perouse entre l'illa japonesa de Hokkaido i la russa Sakhalín, i La Perouse Pinnacle a French Frigate Shoals de les illes Hawaii.
Bora Bora (en tahitià, Porapora) és una illa del grup de Sotavent de les illes de la Societat a la Polinèsia Francesa, a 280 km al nord-oest de Tahití. És una illa volcànica rodejada d'una ampla llacuna protegida per esculls.
A la Segona Guerra Mundial l'illa va ser escollida pels nord-americans com a base de subministrament. El 1942 hi desembarcaren 5.000 soldats, superant la població illenca. No es va produir cap combat.
El grup Haʻapai (també escrit Haapai) és el grup central d'illes de Tonga. Està situat a uns 150 km al nord de Tongatapu. Les illes principals són Lifuka i Foa, les més poblades, situades quasi a tocar l'una de l'altra. A Lifuka, que a vegades també s'anomena Ha‘apai, es troba la capital del grup, Pangai.
En total són 68 illes, la majoria illes baixes de corall o atols, excepte algunes illes volcàniques entre les que destaquen els volcans actius de Tofua i Kao, i el submergit de Fonuafo'ou, tots ells situats a l'oest del grup.
Antoine Raymond Joseph de Bruny, cavaller d'Entrecasteaux (1737–1793), fou un navegant francès que va explorar la costa d'Austràlia mentre buscava l'expedició desapareguda de Jean-François de La Pérouse.
D'Entrecasteux va néixer, el 1737, al castell d'Entrecasteux del departament francès de Var. Va ingressar a la marina el 1752, i es va distingir en la batalla de Menorca, el 1757, contra els anglesos.
Rangiroa és un atol de les Tuamotu, a la Polinèsia Francesa. Està situat al nord-oest de l'arxipèlag, a 350 km de Tahití. És un dels atols més grans del món.
El 1616 van arribar els neerlandesos Le Maire i Schouten i l'anomenaren illa de les Mosques (Uliegen Eylandt). En quedaren literalment coberts i no se les tragueren de sobre durant dies.
Vavaʻu és l'illa principal del grup Vavaʻu, al nord de Tonga. És una plataforma elevada de corall amb penya-segats a la costa nord i amb un litoral baix i irregular al sud que s'obre en una xarxa complexa de canals, badies i illes formant un dels ports naturals més protegits del Pacífic.
A la Polinèsia s'explica que les illes les va crear el déu Maui que les va pescar del fons del mar amb el seu ham màgic i les va deixar surant. Els locals de Vavaʻu diuen que Maui va pescar l'illa de mala gana arrossegant-la. Per això té una gran badia oberta al sud amb un llarg rastre d'illots.
Fabian Gottlieb Thaddeus von Bellingshausen (1778–1852) fou un navegant germànic del Bàltic al servei de Rússia que va explorar l'Antàrtida i les illes Tuamotu. En rus és Faddey Faddeyevich Bellinsgauzen (Фаддей Фаддеевич Беллинсгаузен) i en ocasions també se'l coneix com Thaddeus Bellingshausen o Bellinghausen.
Junt amb Krusenstern i Kotzebue forma part dels anomenats barons bàltics que van fer les grans exploracions marítimes russes del segle XIX.
L'illa de Hawaii (en hawaià, Hawaiʻi) és una de les illes majors de l'arxipèlag de Hawaii, que formen l'estat de Hawaii.
La principal activitat econòmica es basa en el turisme, centrat primordialment en el litoral de sotavent, en els districtes de North Kona i South Kohala. L'agricultura diversificada és un sector creixent amb plantacions de nous de macadàmia, papaia, flors i cafè. De fet, l'illa també s'anomena The Orchid Isle, ja que les seves orquídies tenen bona reputació. La flor lehua blossom és un símbol de Hawaii. És una flor que surt d'un arbust que creix a la lava.
El grup Niuas és l'arxipèlag més septentrional i allunyat de Tonga. Consta només de tres illes volcàniques: Niuatoputapu, Niuafoʻou i Tafahi. Administrativament és una de les cinc divisions de Tonga, amb capital a Hihifo de l'illa Niuatoputapu, però governada des de Nukuʻalofa, la capital a Tongatapu.
El nom «niua» significa 'fulla de palma' i indica la gran quantitat de cocoters.
Adam Johann von Krusenstern fou un navegant que va fer la primera circumnavegació russa. Originari d'una família germànica de la província russa d'Estònia, va néixer a Hagudi (prop de Rapla) el 19 de novembre del 1770 i va morir a Reval (avui Tallinn) el 24 d'agost del 1846. Membre de l'Acadèmia de Ciències francesa i russa, va escriure moltes publicacions en rus, alemany i francès. També se'l coneix en rus com Ivan Fedorovich Kruzenshtern (Иван Федорович Крузенштерн) i a través del francès com Johann Adam de Krusenstern o Adam Ivan, chevalier de Krusenstern.
L'escull Kingman (en anglès Kingman Reef) és un territori sota l'administració dels Estats Units d'Amèrica que consta oficialment com a «no incorporat», i està inclòs en les illes d'Ultramar Menors dels EUA.
Com que no ultrapassa el metre d'alçada, l'aigua del mar mulla la superfície sovint. Constitueix de fet, un perill per a la navegació. Les autoritats nord-americanes no permeten la visita d'aquest territori.
Les illes Cook (en anglès Cook Islands i en maori Kuki Arani) són quinze illes de la Polinèsia que formen un estat. Encara que independent, manté una lliure associació amb Nova Zelanda que el representa internacionalment.
Les illes Cook són en total quinze. Les nou illes del sud són d'origen volcànic i les del nord són atols baixos de corall. El centre administratiu es troba a l'illa de Rarotonga, amb la capital Avarua.
Eugène Henri Paul Gauguin (8 de juny, 1848 – 9 de maig, 1903) fou un pintor francès post-impressionista.
El 1891, arruïnat, Gauguin s'embarca cap a Tahiti on espera fugir de la civilització europea. Influenciat per l'ambient tropical i la cultura polinèsia, la seva obra guanya en consistència i pinta els quadres més notables.
Els esculls Minerva (en tongalès Teleki) són dos esculls de corall del regne de Tonga situats a 435 km al sud-oest de Tongatapu i al sud-est de les illes Lau de Fiji.
La República de Minerva va ser un intent de crear un micro-estat artificialment, establint la sobirania sobre els esculls. El promotor va ser el milionari de Las Vegas Michael Oliver.
La Polinèsia Francesa (en francès Polynésie française, i en tahitià Te Porinetia farani) és un conjunt d'arxipèlags de la Polinèsia meridional que formen un país d'ultramar francès.
La Polinèsia Francesa està composta per unes 118 illes, d'origen volcànic o coral·lí, disperses en una superfície equivalent a Europa, i repartides en cinc arxipèlags: illes de la Societat, illes Tuamotu, illes Gambier, illes Australs i illes Marqueses.
Aurora Bertrana i Salazar (Girona, 1892 – Berga, 1974) fou una escriptora famosa pels seus relats exòtics.
L'any 1926, després de llegir Le Mariage de Loti de Pierre Loti, s'instal·lar a la colònia francesa de Tahití. Fruit de l'experiència escriu el ser primer llibre Paradisos oceànics. Una dona que escriu sobre països exòtics, i que per primer cop fa una aproximació a la mítica dona polinèsia, va causar una forta impressió.
Moruroa, també anomenat Mururoa, és un atol de les Tuamotu, a la Polinèsia Francesa. Administrativament depèn de la comuna de Tureia, però va ser cedit per l'Assemblea territorial al Centre d'Experimentació del Pacífic, junt amb l'atol Fangataufa, per fer-hi proves nuclears.
Des del 1966 fins el 1974 s'hi han fet 41 proves nuclears atmosfèriques i, fins el 1995, 137 proves subterrànies.
L'arxipèlag de les Tuamotu és el conjunt d'atols més gran del món. Situat a l'est de les illes de la Societat, és una divisió administrativa de la Polinèsia Francesa, junt amb les illes Gambier.
El nom «Tuamotu» coincideix amb el significat del neologisme d'origen grec «Polinèsia», és a dir, «moltes illes».
L'escassetat de recursos naturals, sobretot d'aigua, ha fet difícil el poblament estable. Però el desenvolupament del turisme i el cultiu de perles ha portat un creixement demogràfic molt desigual.
Jaume Aragó (en francès Jacques Arago) (1790 – 1855) fou un nord-català, escriptor en francès i explorador.
El 1817 s'embarca com a dibuixant a l'Uranie de Freycinet en el seu viatge de circumnavegació. Va publicar una relació del viatge en un estil entre satíric i còmic que va tenir èxit.
Maui és una illa de l'arxipèlag de Hawaii, administrativament forma part del Maui County de l'estat de Hawaii, junt amb les illes Lanai, Kahoolawe i Molokai.
Les principals activitats econòmiques són l'agricultura i el turisme. La vall central de Maui, l'istme entre les dues muntanyes, està dominada per les majors plantacions que canya de sucre que queden a les illes Hawaii. L'oferta turística inclou diversos hotels de luxe i l'observació de balenes que a la tardor migren d'Alaska a les aigües més càlides de Maui.
Les illes Gambier són un arxipèlag de la Polinèsia Francesa situat a l'extrem sud-est de les Tuamotu. En ocasions també s'anomenen illes Mangareva a partir del nom de la única illa habitada.
Els pares Laval i Caret van sotmetre la població a un règim teocràtic sever. Per una banda van ensenyar als illencs a escriure i llegir i els van protegir dels comerciants europeus i dels baleners. Per altra banda el zel religiós els portà a destruir sistemàticament tots els ídols i temples, i al seu lloc van fer construir de forma desmesurada més d'un centenar d'edificis de pedra.
Els primers exploradors de les Mars del Sud van fer unes descripcions paradisíaques. El primer va ser el portuguès Quirós, però són el francès Bougainville i els companys de viatge de Cook els que provoquen una enorme expectació a Europa. Descrivien un paradís terrenal relacionat amb els mites grecoromans: el jardí de l'Edèn, l'Arcàdia, els camps Elisis, la deessa de l'amor Venus. Eren unes illes fèrtils, de vegetació exuberant, d'abundant aliment, amb una societat amable, acollidora, desinhibida sexualment i una població feliç, saludable.
Molokai (oficialment en hawaià Moloka‘i) és una de les illes Hawaii. Està situada a 40 km a l'est d'Oahu, separada pel canal Ka-iwi, i al nord de Lanai, separada pel canal Kalohi.
La península de Kalaupapa, al nord de l'illa, està aïllada de la resta per uns penyasegats de 1.010 m d'altitud, uns dels més alts del món. Al peu dels penyasegats hi ha la vila de Kalaupapa. Va ser el lloc escollit pel rei Kamehameha V per a aïllar els leprosos. El 1873 hi va arribar el Pare Damià, el missioner catòlic belga Jozef van Veuster Wouster, avui màrtir de la caritat.
Les illes Marqueses (en francès: îles Marquises) és un arxipèlag de la Polinèsia Francesa, situat a 1.600 km de Tahití entre 600 i 1.000 km al sud de l'equador. Va ser Álvaro Mendaña qui les va anomenar, el 1595, «Islas Marquesas de Mendoza» en honor al virrei del Perú, García Hurtado de Mendoza y Manríquez, marquès de Cañete.
Degut a l'orografia de les illes, cada vall constituïa una unitat tribal amb el seu propi sistema social encapçalat per les genealogies dels caps i dels sacerdots. L'aïllament de les valls provocava interminables guerres tribals marcant el caràcter guerrer dels marquesans. Practicaven el canibalisme ritual amb els enemics presoners.
El paʻanga (en anglès, Tongan dollar) és la moneda de curs legal a Tonga.
Paʻanga era el nom del joc de tirar còdols sobre la superfície de l'aigua perquè rebotin. William Mariner va ser acollit per Finau, el cap dels tongans, interessat a aprendre coses del món occidental. Entre altres coses, Mariner li va explicar què són els diners i per a què servien les peces d'or que ells utilitzaven per jugar a paʻanga a falta de cap més utilitat.
Oahu (en hawaià Oʻahu) és l'illa més poblada de Hawaii. La ciutat més gran és Honolulu, la capital de l'estat. Tota l'illa està sota l'administració de la Ciutat i Comtat de Honolulu, encara que la ciutat mateixa només ocupa una part al sud-est de l'illa. Altres llocs d'Oahu amb renom internacional són: Waikiki, Pearl Harbor i Diamond Head.
Va ser l'atac del Japó a Pearl Harbor, el 7 de desembre de 1941, que va provocar l'entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial. Les restes del USS Arizona i el USS Missouri són monuments commemoratius de la guerra.
Nova Zelanda ('Nova Terra del Mar', en referència a la província neerlandesa; Aotearoa en maori, 'llarg núvol blanc') se situa a uns 2.000 quilòmetres al sud-est d'Austràlia. Es tracta d'un conjunt d'illes que es troben al llarg del Pacífic Sud.
Al voltant de l'any mil abans de la nostra era, els pobles lapita van emigrar a Nova Zelanda. Fugien de les guerres i de la fam. A Nova Zelanda van trobar un gran rebost animal i vegetal. Es va donar una segona època d'assentaments, anomenat el Període Maori Clàssic.
La toponímia de les illes Marqueses té uns noms originals formats per paraules compostes que estan fortament relacionades entre elles i, a més, tenen relacions amb altres indrets de la Polinèsia. Les Marqueses van ser les primeres illes del Pacífic en ser explorades quan hi va arribar l'espanyol Álvaro de Mendaña y Neira. A pesar que no hi va haver cap altre expedició espanyola, els noms que hi va deixar en el grup Sud es van mantenir durant anys. En canvi, el grup Nord no va ser explorat fins dos-cents anys més tard, i amb pocs mesos de diferència nord-americans, francesos i anglesos van deixar els seus noms sobre el mapa.
Apia és la capital de l'estat insular de Samoa. Està situada a la costa nord de l'illa d'Upolu, a 13° 50′ S, 171° 50′ O / 13.833°S,171.833°O, en un port natural a la desembocadura del riu Vaisigano. Al sud de la ciutat s'estén una estreta plana costanera, al peu del mont Vaea, de 472 metres d'altitud.
Mulinu'u, l'antiga capital cerimonial, es troba al final d'un promontori a l'oest de la ciutat, i allà s'aixeca el Parlament (Fale Fono) i l'antic observatori, avui dia estació meteorològica.
Les illes perifèriques polinèsies (en anglès Polynesian outliers) són les illes de cultura polinèsia però que geogràficament són fora de l'àmbit polinesi, a la Melanèsia i la Micronèsia.
Aquestes illes constitueixen petites poblacions aïllades que parlen llengües polinèsies. Els anàlisis lingüístics fan pensar que aquestes poblacions van emigrar de la Polinèsia occidental (Samoa, Tonga, Tuvalu i Wallis i Futuna) abans del primer mil·leni després de Crist.
.jpg)
Liliuokalani (1838-1917) va ser la darrera reina de Hawaii. Les activitats nord-americanes en el negoci del sucre de canya els feren considerar l'annexió de Hawaii per tal de protegir els seus interessos. Gràcies a una breu intervenció militar, derrocaren la reina Liliuokalani i van instaurar un govern provisional proamericà.
Liluokalani va escriure una Història de Hawaii i, entre altres, l'himne «Aloha Oe».
Els moai són estàtues esculpides amb cendra volcànica de l'illa de Pasqua, a l'oest de Xile. Totes les estàtues són monolítiques, és a dir, esculpides en una sola peça. Els més de 600 moai coneguts estan distribuïts per tota l'illa. La majoria van ser esculpits en roca a la cantera de Rano Raraku, on queden prop de 400 moai més en diferents fases de construcció. Sembla que la cantera va ser abandonada de sobte i es van deixar estàtues a mig fer a la roca.
Les illes de Sotavent (en francès Îles Sous-le-Vent) és l'arxipèlag occidental de les illes de la Societat, situat entre 200 i 600 km a l'oest de Tahití. Administrativament forma la subdivisió de les illes de Sotavent (subdivision administrative des Îles Sous-le-Vent), una de les cinc subdivisions de la Polinèsia Francesa. A més, és una circumscripció electoral per a l'Assemblea de la Polinèsia Francesa.
Antigament les illes eren un important centre polític i religiós des d'on es van colonitzar altres illes de la Polinèsia. Els grans cap de Tahití tenien les seves arrels en aquestes illes.
Fakarava és un atol de les Tuamotu, a la Polinèsia Francesa. Està situat al centre i a l'oest de l'arxipèlag, a 488 km al nord-est de Tahití. Les seves coordenades són: Plantilla:Coor extra dm.
L'atol va ser descobert per Bellinghausen, el 1820. Va ser evangelitzat pel catòlic Laval, el 1849, i es va construir la primera església, el 1850, a Rotoava. Al final del segle XIX va ser el centre administratiu de les Tuamotu.
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs