Potassicferrileakeïta
Potassicferrileakeïta | |
---|---|
Fórmula química | [K][Na₂][Mg₂Fe3+₂Li]Si₈O22(OH)₂ |
Epònim | potassi, ferro i leakeite rootname series (en) |
Localitat tipus | Mina Tanohata, Tanohata-mura, Districte de Shimohei, Prefectura d'Iwate, Japó |
Classificació | |
Categoria | silicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DE.25 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DE.25 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 9,922 Å; b = 17,987 Å; c = 5,286 Å; β = 104,07° |
Grup puntual | 2/m - prismàtica |
Grup espacial | b2/m |
Color | marró vermellós |
Exfoliació | perfecta en {110} |
Fractura | irregular, desigual |
Tenacitat | fràgil |
Duresa (Mohs) | 5 |
Lluïssor | vítria |
Color de la ratlla | groc marronós clar |
Densitat | 3,18 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | biaxial (+) |
Índex de refracció | nα = 1,672 nβ = 1,680 nγ = 1,692 |
Birefringència | δ = 0,020 |
Pleocroisme | visible |
Angle 2V | calculat: 79° |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
Codi IMA | IMA2001-049 |
Any d'aprovació | 2001 |
Símbol | Pflk |
Referències | [1] |
La potassicferrileakeïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup del nom arrel leakeïta. Aquest mineral es va publicar per primera vegada com a potassicleakeïta.
Característiques
[modifica]La potassicferrileakeïta és un silicat de fórmula química [K][Na₂][Mg₂Fe3+₂Li]Si₈O22(OH)₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2001. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O11; clinoamfíbols» juntament amb els següents minerals: antofil·lita, cummingtonita, clinoholmquistita, grunerita, manganocummingtonita, manganogrunerita, permanganogrunerita, ferrofluoropedrizita, ferrifluoroleakeïta, actinolita, ferritschermakita, ferroactinolita, ferrohornblenda, ferrotschermakita, joesmithita, magnesiohornblenda, tremolita, tschermakita, cannilloïta, fluorcannil·loïta, parvomanganotremolita, fluorotremolita, potassicfluoropargasita, edenita, ferroedenita, ferrokaersutita, ferropargasita, hastingsita, kaersutita, magnesiohastingsita, pargasita, sadanagaïta, fluoroedenita, potassicferroferrisadanagaïta, potassicsadanagaïta, potassicpargasita, potassicferrosadanagaïta, magnesiofluorohastingsita, potassicfluorohastingsita, potassicclorohastingsita, fluoropargasita, parvomanganoedenita, potassiccloropargasita, potassicferrocloroedenita, potassicmagnesiohastingsita, potassicferropargasita, cromiopargasita, ferrotaramita, barroisita, ferroferribarroisita, ferroferriwinchita, ferribarroisita, ferroferritaramita, ferroferricatoforita, ferrobarroisita, ferrorichterita, ferrowinchita, ferrocatoforita, ferritaramita, magnesiotaramita, richterita, winchita, taramita, fluororichterita, catoforita, potassicfluororichterita, potassicrichterita, ferrighoseïta, ferriwinchita, fluorotaramita, arfvedsonita, eckermannita, ferroeckermannita, ferroglaucòfan, glaucòfan, potassicmanganileakeïta, manganoarfvedsonita, ferrileakeïta, magnesioriebeckita, magnesioarfvedsonita, nyboïta, riebeckita, manganomanganiungarettiïta, ferroferrinyboïta, clinoferroferriholmquistita, ferrinyboïta, ferroferrileakeïta, ferroferrifluoroleakeïta, sodicferriclinoferroholmquistita, magnesiofluoroarfvedsonita, ferripedrizita, fluoronyboïta, manganidellaventuraïta, fluoropedrizita, potassicarfvedsonita, ferriobertiïta, potassicmagnesiofluoroarfvedsonita, ferroferripedrizita, potassicmagnesioarfvedsonita, pedrizita, ferropedrizita, fluoroleakeïta i ferroferriobertiïta.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la mina Tanohata, a la localitat de Tanohata-mura, al districte de Shimohei (Prefectura d'Iwate, Japó). També ha estat descrita a la muntanya Kedykverpakhk, al districte de Lovozero (óblast de Múrmansk, Rússia). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
[modifica]- ↑ «Potassic-ferri-leakeite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 gener 2020].