Potassicmagnesiofluoroarfvedsonita
Potassicmagnesiofluoroarfvedsonita | |
---|---|
Fórmula química | [(K,Na)][Na₂][Mg₄Fe3+][Si₈O22][(F,OH)₂] |
Epònim | arfvedsonite rootname series (en) , potassi, magnesi i fluor |
Localitat tipus | Tall de la carretera Highway 366, Val-des-Monts, Les Collines-de-l'Outaouais RCM, Outaouais, Quebec, Canadà |
Classificació | |
Categoria | silicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DE.25 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DE.25 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | sistema monoclínic |
Grup espacial | grup espacial C2/m |
Macles | sí |
Exfoliació | perfecta en {110} |
Duresa (Mohs) | 6 |
Color de la ratlla | blanc |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i mineral reanomenat (Rn) |
Codi IMA | IMA1985-023 |
Any d'aprovació | 1985 |
Símbol | Pmfarf |
Referències | [1] |
La potassicmagnesiofluoroarfvedsonita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup del nom arrel arfvedsonita. Originàriament es va anomenar potassiofluormagnesiarfvedsonita, però segons les directrius de la nomenclatura d'amfíbols del 2012, el nom va canviar a l'actual.
Característiques
[modifica]La potassicmagnesiofluoroarfvedsonita és un silicat de fórmula química [(K,Na)][Na₂][Mg₄Fe3+][Si₈O22][(F,OH)₂]. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1985, i la primera publicació data del 1987.
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O11; clinoamfíbols» juntament amb els següents minerals: antofil·lita, cummingtonita, clinoholmquistita, grunerita, manganocummingtonita, manganogrunerita, permanganogrunerita, ferrofluoropedrizita, ferrifluoroleakeïta, actinolita, ferritschermakita, ferroactinolita, ferrohornblenda, ferrotschermakita, joesmithita, magnesiohornblenda, tremolita, tschermakita, cannilloïta, fluorcannil·loïta, parvomanganotremolita, fluorotremolita, potassicfluoropargasita, edenita, ferroedenita, ferrokaersutita, ferropargasita, hastingsita, kaersutita, magnesiohastingsita, pargasita, sadanagaïta, fluoroedenita, potassicferroferrisadanagaïta, potassicsadanagaïta, potassicpargasita, potassicferrosadanagaïta, magnesiofluorohastingsita, potassicfluorohastingsita, potassicclorohastingsita, fluoropargasita, parvomanganoedenita, potassiccloropargasita, potassicferrocloroedenita, potassicmagnesiohastingsita, potassicferropargasita, cromiopargasita, ferrotaramita, barroisita, ferroferribarroisita, ferroferriwinchita, ferribarroisita, ferroferritaramita, ferroferricatoforita, ferrobarroisita, ferrorichterita, ferrowinchita, ferrocatoforita, ferritaramita, magnesiotaramita, richterita, winchita, taramita, fluororichterita, catoforita, potassicfluororichterita, potassicrichterita, ferrighoseïta, ferriwinchita, fluorotaramita, arfvedsonita, eckermannita, ferroeckermannita, ferroglaucòfan, glaucòfan, potassicmanganileakeïta, manganoarfvedsonita, ferrileakeïta, magnesioriebeckita, magnesioarfvedsonita, nyboïta, riebeckita, manganomanganiungarettiïta, ferroferrinyboïta, clinoferroferriholmquistita, ferrinyboïta, ferroferrileakeïta, ferroferrifluoroleakeïta, sodicferriclinoferroholmquistita, magnesiofluoroarfvedsonita, ferripedrizita, potassicferrileakeïta, fluoronyboïta, manganidellaventuraïta, fluoropedrizita, potassicarfvedsonita, ferriobertiïta, ferroferripedrizita, potassicmagnesioarfvedsonita, pedrizita, ferropedrizita, fluoroleakeïta i ferroferriobertiïta.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta al tall de la carretera Highway 366, al seu pas per Val-des-Monts, al municipi regional de comtat de Les Collines-de-l'Outaouais, a Outaouais (Quebec, Canadà). També ha estat descrita en un parell més d'indrets del Canadà, així com als Estats Units, Noruega, el Marroc i Moçambic.
Referències
[modifica]- ↑ «Potassic-magnesio-fluoro-arfvedsonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 gener 2019].