Potassicmagnesiohastingsita

Potassicmagnesiohastingsita
Fórmula química	{K}{Ca₂}{Mg₄Fe3+}(Al₂Si₆O22)(OH)₂
Epònim	hastingsite rootname series (en) , potassi i magnesi
Localitat tipus	Cap d'Aspen, Llac Bol'shoi Ishkul', óblast de Txeliàbinsk, Rússia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DE.15
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DE.10
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 9,94 Å; b = 18,05 Å; c = 5,33 Å; β = 105,498°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	b2/m
Color	marró-verd, negre
Exfoliació	molt bona en {110}
Duresa (Mohs)	6,5
Lluïssor	vítria
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,676 a 1,682 nβ = 1,685 a 1,695 nγ = 1,692 a 1,702
Birefringència	δ = 0,016 a 0,020
Pleocroisme	fort
Angle 2V	mesurat: 58° a 88°
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd)
Codi IMA	IMA2004-027b
Any d'aprovació	2004
Símbol	Pmhst
Referències

La potassicmagnesiohastingsita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup del nom arrel hastingsita. Rep el nom per la seva relació amb la hastingsita i pel seu contingut en potassi i magnesi.

Característiques

La potassicmagnesiohastingsita és un silicat de fórmula química {K}{Ca₂}{Mg₄Fe³⁺}(Al₂Si₆O₂₂)(OH)₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2004. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O₁₁; clinoamfíbols» juntament amb els següents minerals: antofil·lita, cummingtonita, clinoholmquistita, grunerita, manganocummingtonita, manganogrunerita, permanganogrunerita, ferrofluoropedrizita, ferrifluoroleakeïta, actinolita, ferritschermakita, ferroactinolita, ferrohornblenda, ferrotschermakita, joesmithita, magnesiohornblenda, tremolita, tschermakita, cannilloïta, fluorcannil·loïta, parvomanganotremolita, fluorotremolita, potassicfluoropargasita, edenita, ferroedenita, ferrokaersutita, ferropargasita, hastingsita, kaersutita, magnesiohastingsita, pargasita, sadanagaïta, fluoroedenita, potassicferroferrisadanagaïta, potassicsadanagaïta, potassicpargasita, potassicferrosadanagaïta, magnesiofluorohastingsita, potassicfluorohastingsita, potassicclorohastingsita, fluoropargasita, parvomanganoedenita, potassiccloropargasita, potassicferrocloroedenita, potassicferropargasita, cromiopargasita, ferro-taramita, barroisita, ferroferribarroisita, ferroferriwinchita, ferribarroisita, ferroferritaramita, ferroferricatoforita, ferrobarroisita, ferrorichterita, ferrowinchita, ferrokatophorita, ferritaramita, magnesiotaramita, richterita, winchita, taramita, fluororichterita, katophorita, potassicfluororichterita, potassicrichterita, ferrighoseïta, ferriwinchita, fluorotaramita, arfvedsonita, eckermannita, ferroeckermannita, ferroglaucòfan, glaucòfan, potassicmanganileakeïta, manganoarfvedsonita, ferrileakeïta, magnesioriebeckita, magnesioarfvedsonita, nyboïta, riebeckita, manganomanganiungarettiïta, ferroferrinyboïta, clinoferroferriholmquistita, ferrinyboïta, ferroferrileakeïta, ferroferrifluoroleakeïta, sodicferriclinoferroholmquistita, magnesiofluoroarfvedsonita, ferripedrizita, potassicferrileakeïta, fluoronyboïta, manganidellaventuraïta, fluoropedrizita, potassicarfvedsonita, ferriobertiïta, potassicmagnesiofluoroarfvedsonita, ferroferripedrizita, potassicmagnesioarfvedsonita, pedrizita, ferropedrizita, fluoroleakeïta i ferroferriobertiïta.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia Russa de les Ciències, a Moscou (Rússia), amb el número de registre: 3188/1.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al cap d'Aspen, al llac Bol'shoi Ishkul' (óblast de Txeliàbinsk, Rússia). També ha estat descrita a l'Índia, a la República Txeca, al Canadà i a l'Antàrtida.