Potassicmanganileakeïta
Potassicmanganileakeïta | |
---|---|
Fórmula química | [(Na,K)][Na₂][Mg₂Mn3+₂Li]Si₈O22(OH)₂ |
Epònim | potassi, manganès, leakeite rootname series (en) i Hermann Korn |
Localitat tipus | Mina Wessels, Hotazel, Camp de manganès del Kalahari, Cap Septentrional, Sud-àfrica |
Classificació | |
Categoria | silicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DE.25 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DE.25 |
Dana | 66.1.3c.13 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 9,94 Å; b = 17,8 Å; c = 5,3 Å; β = 105,52° |
Grup espacial | grup espacial C2/m |
Color | vermell fosc a lila marronós |
Exfoliació | bona - paral·lela a [001] |
Duresa (Mohs) | 6 a 7 |
Lluïssor | vítria |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1,654 nβ = 1,675 nγ = 1,696 |
Birefringència | δ = 0,042 |
Angle 2V | mesurat: 88° a 92°, calculat: 88° |
Dispersió òptica | r < v distingible |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
Codi IMA | IMA1992-032 |
Símbol | Pmlk |
Referències | [1] |
La potassicmanganileakeïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup del nom arrel leakeïta. Aquest mineral es va anomenar originalment kornita, per Hermann Korn (n. 1946), geòleg alemany. La kornita va ser desacreditada en la nomenclatura d'amfíbols del 2012 i el mineral es va reanomenar a la forma actual.
Característiques
[modifica]La potassicmanganileakeïta és un silicat de fórmula química [(Na,K)][Na₂][Mg₂Mn3+₂Li]Si₈O22(OH)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 6 i 7.
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O11; clinoamfíbols» juntament amb els següents minerals: antofil·lita, cummingtonita, clinoholmquistita, grunerita, manganocummingtonita, manganogrunerita, permanganogrunerita, ferrofluoropedrizita, ferrifluoroleakeïta, actinolita, ferritschermakita, ferroactinolita, ferrohornblenda, ferrotschermakita, joesmithita, magnesiohornblenda, tremolita, tschermakita, cannilloïta, fluorcannil·loïta, parvomanganotremolita, fluorotremolita, potassicfluoropargasita, edenita, ferroedenita, ferrokaersutita, ferropargasita, hastingsita, kaersutita, magnesiohastingsita, pargasita, sadanagaïta, fluoroedenita, potassicferroferrisadanagaïta, potassicsadanagaïta, potassicpargasita, potassicferrosadanagaïta, magnesiofluorohastingsita, potassicfluorohastingsita, potassicclorohastingsita, fluoropargasita, parvomanganoedenita, potassiccloropargasita, potassicferrocloroedenita, potassicmagnesiohastingsita, potassicferropargasita, cromiopargasita, ferrotaramita, barroisita, ferroferribarroisita, ferroferriwinchita, ferribarroisita, ferroferritaramita, ferroferricatoforita, ferrobarroisita, ferrorichterita, ferrowinchita, ferrocatoforita, ferritaramita, magnesiotaramita, richterita, winchita, taramita, fluororichterita, catoforita, potassicfluororichterita, potassicrichterita, ferrighoseïta, ferriwinchita, fluorotaramita, arfvedsonita, eckermannita, ferroeckermannita, ferroglaucòfan, glaucòfan, manganoarfvedsonita, ferrileakeïta, magnesioriebeckita, magnesioarfvedsonita, nyboïta, riebeckita, manganomanganiungarettiïta, ferroferrinyboïta, clinoferroferriholmquistita, ferrinyboïta, ferroferrileakeïta, ferroferrifluoroleakeïta, sodicferriclinoferroholmquistita, magnesiofluoroarfvedsonita, ferripedrizita, potassicferrileakeïta, fluoronyboïta, manganidellaventuraïta, fluoropedrizita, potassicarfvedsonita, ferriobertiïta, potassicmagnesiofluoroarfvedsonita, ferroferripedrizita, potassicmagnesioarfvedsonita, pedrizita, ferropedrizita, fluoroleakeïta i ferroferriobertiïta.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la mina Wessels, situada a la localitat de Hotazel, dins el camp de manganès del Kalahari (Cap Septentrional, Sud-àfrica). També ha estat descrita a la mina Kajlidongri, al districte de Jhabua (Madhya Pradesh, Índia). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
[modifica]- ↑ «Potassic-mangani-leakeite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 gener 2020].