Vés al contingut

Psychoda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuPsychoda Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament

Psychoda surcoufi Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreDiptera
FamíliaPsychodidae
SubfamíliaPsychodinae
GènerePsychoda Modifica el valor a Wikidata
(Latreille, 1796)[1]
Psychoda grisescens fotografiat a Bèlgica.
Psychoda alternata
Femella adulta de Psychoda acutipennis de 2 mm de llargària

Psychoda és un gènere d'insectes dípters pertanyent a la família dels psicòdids.[2]

Descripció

[modifica]
  • Els adults, d'aparença rabassuda, mesuren entre 2 i 4 mm de llargària, tenen una envergadura alar de 10 a 12, són de color marró grisenc i tenen les ales cobertes d'escates (igual que la resta de llurs cossos), la qual cosa els fan semblants a arnes petites.
  • No tenen venes creuades a les ales, tan sols unes 8 venes (de les quals dues bifurcades) que corren gairebé en paral·lel i en sentit longitudinal per la part anterior de llurs ales.
  • Les antenes, de 13 segments, són d'aparença pilosa i posseeixen pèls llargs que surten de les unions entre els segments.
  • Les larves no tenen potes i presenten tots dos extrems de llurs cossos més foscos que la resta.[3][4]

Reproducció

[modifica]

Les femelles ponen llurs ous (molt petits i de color marró o crema) en postes de 10 a 200 sobre la matèria orgànica humida que es troba en indrets com desguassos o dipòsits, sobretot en aquells dipòsits d'aigües fecals que es troben per sota del nivell del clavegueram públic. Les larves surten dels ous normalment en 48 hores i es nodreixen de matèria orgànica en descomposició durant, si fa no fa, 14-15 dies. Romanen en l'estat de pupa durant uns pocs dies i després emergeixen com a adults, els quals només viuran entre 2 i 5 dies.[3][5]

Alimentació

[modifica]

Les larves mengen matèria orgànica en descomposició, microorganismes, algues i sediments, mentre que els adults es nodreixen del nèctar de les flors i d'aigua.[4]

Hàbitat

[modifica]

Són comuns en instal·lacions de tractament d'efluents, sobretot en sales o cambres de filtres i on ocupen, en grans quantitats, les parts eixutes de les parets. També es desenvolupen en drenatges, reixetes de banys, patis o safareigs, tubs de descàrrega de banys i safareigs, rases, fosses sèptiques, xarxes de clavegueram i tots aquells indrets on s'acumulin fangs i detritus.[3][5]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba al Iemen, Mongòlia, la península de Corea, Indonèsia (Papua Occidental), Borneo, Sri Lanka, Taiwan, el Japó,[6][7] l'Índia, Malàisia, les illes Filipines (Mindanao, Luzon i Negros), les illes Ryukyu, la Micronèsia, Nova Irlanda, Nova Guinea, les illes Carolines, Austràlia (Queensland, Victòria, Tasmània), Nova Zelanda,[8] Amèrica (Nord-amèrica, Mèxic, Cuba, Jamaica, Costa Rica, les Antilles, Trinitat i Tobago, Panamà, Colòmbia, Guaiana, Xile i el Brasil), Àfrica (Algèria, el Camerun, Uganda, Tanzània, Kenya i Sud-àfrica) i Europa (França,[9] la Gran Bretanya,[10][11][12] l'Estat espanyol i Suècia).[13]

Costums

[modifica]

Durant el dia, els adults descansen posats sobre àrees ombrejades o superfícies amb una certa humitat (cambres de bany, etc.) i esdevenen actius durant la nit en què es veuen rondant desguassos i embornals. Davant de qualsevol perill volen, d'una manera vacil·lant i irregular, distàncies curtes i tornen a posar-se sobre una altra superfície.[5][4]

Observacions

[modifica]

Atès que es troben en llocs malsans podrien ésser, en teoria, portadors de bacteris, però, tot i així, no són considerats veritables vectors de malalties[5] (encara que s'han documentat casos en què la inhalació de parts dels seus cossos ha produït asma bronquial).[14][15][16]

Taxonomia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ uBio (anglès)
  2. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Plagas Online Arxivat 2008-06-29 a Wayback Machine. (castellà)
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Entomology and Plant Pathology (anglès)
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Guía de plagas Arxivat 2012-06-20 a Wayback Machine. (castellà)
  6. ↑ Tokunaga, M., Komyo E., 1954. Japanese Psychodidae. I. Psychoda species. Philippine Journal of Science, vol. 83, pàgs. 307-317. [1][Enllaç no actiu]
  7. ↑ Tokunaga, M., 1958. Japanese Psychodidae, IV. Descriptions and revision of Psychoda species. Philippine Journal of Science, vol. 86, pàgs. 359-403. [2][Enllaç no actiu]
  8. ↑ S. L. Goldson, 1977. Larvae of four New Zealand species of Psychoda (Diptera: Psychodidae). The New Zealand Entomologist, vol. 6, núm. 3. [3] Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
  9. ↑ Muséum National d'Histoire Naturelle, 2003-2012 (francès)
  10. ↑ Satchell, G. H., 1947. The Ecology of the British Species of Psychoda (Diptera: Psychodidae). Annals of Applied Biology, 34: 611-621. [4]
  11. ↑ G. H. Satchell, 1947. The larvae of the British species of Psychoda (Diptera: Psychodidae). Parasitology, 38, pàgs. 51-69. [5]
  12. ↑ Withers, P., 1988. Revisionary notes on British species of Psychoda Latreille (Diptera, Psychodidae) including new synonyms and a species new to science. British Journal of Entomology and Natural History, vol. 1, pàgs. 69-76. [6][Enllaç no actiu]
  13. ↑ Fauna Europaea Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)
  14. ↑ Plagas en Red - Control de Plagas Urbanas Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (castellà)
  15. ↑ Phaiboolya Phanichyakarn, Robert J. Dockhorn, Charles H. Kirkpatrick, 1969. Asthma due to Inhalation of Moth Flies (Psychoda). Journal of Allergy, vol. 44, núm. 1, pàgs. 51-58.
  16. ↑ Ordman, David, 1946. Bronchial Asthma Caused by the Trickling Sewage Filter Fly (Psychoda): Inhalant Insect Allergy. Nature, vol. 157, núm. 3988, pàgs. 441. [7]
  17. ↑ Global Species Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)
  18. ↑ Catalogue of Life[Enllaç no actiu] (anglès)
  19. ↑ BioLib (anglès)
  20. ↑ Arctos (anglès)
  21. ↑ Encyclopedia of Life (anglès)
  22. ↑ ZipCodeZoo (anglès)
  23. ↑ Animal Diversity Web (anglès)
  24. ↑ PESI (anglès)

Bibliografia

[modifica]
  • Cordeiro, D.; Bravo, F.; De Carvalho, C.J.B., 2011: Taxonomy of Brazilian Psychoda (Latreille, 1796) (Diptera, Psychodidae) with the description of thirteen new species. Zootaxa, 3101: 1–37. [8]
  • Storer, T.I., Usinger, R.L., Stebbins, R.C. & Nybakken, J.W., 1979. General Zoology. Sisena edició. McGraw-Hill Book Company, Nova York: i-ix, 1-902.

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Psychoda&oldid=33482081»