Vés al contingut

Simfonia núm. 42 (Mozart)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Simfonia K. 75 (Mozart))
Infotaula de composicióSimfonia núm. 42
Forma musicalSimfonia
TonalitatFa major
CompositorWolfgang Amadeus Mozart
Llengua originalcontingut no lingüístic Modifica el valor a Wikidata
Creació1771
Data de publicació1771 Modifica el valor a Wikidata
Parts4 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióK. 75
Part dellista de composicions de Wolfgang Amadeus Mozart i Simfonies de Wolfgang Amadeus Mozart Modifica el valor a Wikidata
InstrumentacióDos oboès, dues trompes i corda
  1. Allegro
  2. Menuetto
  3. Andante
  4. Allegro
Musicbrainz: ac815a4b-1222-499e-8b7d-ee5bfc8bb1d9 IMSLP: Symphony_No.42_in_F_major,_K.75_(Mozart,_Wolfgang_Amadeus) Allmusic: mc0002370547 Modifica el valor a Wikidata

La Simfonia núm. 42 —K. 75— va ser escrita en fa major probablement per Wolfgang Amadeus Mozart entre març i agost de 1771 a Salzburg. L'edició Alte Mozart-Ausgabe (publicada entre 1879 i 1882) dona la seqüència numerada d'1-41 per a les simfonies. Les simfonies no numerades en aquest moment (algunes, inclosa la KV 76, van ser publicades en suplements de l'Alte-Mozart Ausgabe fins al 1910) han rebut posteriorment números en el rang de 42 a 56, encara que hagin estat escrites per Mozart amb anterioritat a la Simfonia núm. 41 (composta el 1788). D'aquesta manera, la Simfonia K. 75 seria la Simfonia núm. 42 en aquest esquema de numeració.

Com succeeix amb altres obres d'aquest període, com ara la Simfonia K. 97, la partitura autògrafa, que estava en possessió de Breitkopf & Härtel, va ser destruïda durant la Segona Guerra Mundial; d'aquesta manera, l'autoria de Mozart és incerta. No obstant això, molts experts consideren que l'obra és autèntica.[1]

Instrumentació i estructura

[modifica]

La simfonia està escrita per a dos oboès, dues trompes i cordes. En les orquestres de l'època era freqüent que no es escrivissin les parts de fagot i clave, els quals, si eren a l'orquestra, es limitaven a doblar a violoncels i a contrabaixos, per reforçar la línia del baix i funcionar com a baix continu. La interpretació de la simfonia sol durar uns tretze minuts. Els primers compassos de la simfonia són els següents:

\relative c' { \tempo "Allegro" \key f \major \time 3/4 f16(\f g f e) f4-. r | R1*3/4 | c'16(d c b) c4-. r | R1*3/4 | f16(\f g f e) f4-. r | R1*3/4 | c'16(d c bes) c4-. r | }

Consta de quatre moviments:

  • Allegro, en compàs 3/4
  • Menuetto, en compàs 3/4
  • Andante, en compàs 2/4
  • Allegro, en compàs 3/8

De manera poc habitual, el Menuetto (minuet) i trio apareixen en el segon moviment de la simfonia, en lloc d'en el tercer, que és el més freqüent.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Volker Scherliess: Die Sinfonien. In: Silke Leopold (Hrsg.): Mozart-Handbuch. Bärenreiter-Verlag, Kassel 2005, ISBN 3-7618-2021-6, pp. 277–278.

Enllaços externs

[modifica]
  • Simfonia K. 75: Partitura i Informe crític (alemany) al Neue Mozart-Ausgabe
  • Simfonia núm. 42 K. 75: Partitura lliure a l'IMSLP.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Simfonia_núm._42_(Mozart)&oldid=32110740»