Simfonia núm. 13 (Mozart)

*Simfonia núm. 13*
Forma musical	Simfonia
Tonalitat	Fa major
Compositor	Wolfgang Amadeus Mozart
Llengua original	contingut no lingüístic
Creació	1771
Parts	4 moviments
Catalogació	K. 112
Durada	15 minuts
Part de	llista de composicions de Wolfgang Amadeus Mozart i Simfonies de Wolfgang Amadeus Mozart
Instrumentació	2 oboès, 2 trompes, fagot, corda i baix continu Allegro; Andante; Menuetto & Trio; Molto allegro;

La Simfonia núm. 13 en fa major, K. 112, és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart acabada a Milà durant el seu segon viatge a Itàlia a la tardor de 1771. La seva estrena va tenir lloc probablement en un concert donat per Leopold i el seu fill a la residència d'Albert Michael von Mayr, el 22 de novembre o 23 de novembre de 1771.^[1] En aquest concert va poder haver-se interpretat també l'estrena de la Simfonia núm. 12.

La simfonia consta de quatre moviments, tractant-se de la segona de les seves simfonies composta només per a corda.^[1] És una obra original i amb humor, en la qual fa servir una instrumentació molt reduïda.^[2] El tercer moviment, el Menuetto, podria haver estat escrit amb anterioritat i que l'hagués incorporat amb posterioritat a l'acabament de la simfonia; el manuscrit autògraf mostra el Menuetto copiat per la mà de Leopold.^[1]

La instrumentació de l'obra és per a dos oboès, dues trompes, fagot, corda i baix continu.^[1] Consta dels següents moviments:

Allegro, en compàs 3/4.
Andante, en compàs 2/4.
Menuetto & Trio, en compàs 3/4.
Molto Allegro, en compàs 3/8.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Zaslaw, pp. 190–91
↑ Dearling, pp. 75–76

Bibliografia

Dearling, Robert. The Music of Wolfgang Amadeus Mozart: The Symphonies Associated University Presses Ltd, Londres 1982 ISBN 0-8386-2335-2
Kenyon, Nicholas. The Pegasus Pocket Guide to Mozart Pegasus Books, Nova York 2006 ISBN 1-933648-23-6
Zaslaw, Neal.Mozart's Symphonies: Context, Performance Practice, Reception OUP, Oxford 1991 ISBN 0-19-816286-3

Enllaços externs

Simfonia núm. 13, K. 112: Partitura i Informe crític (alemany) al Neue Mozart-Ausgabe
Simfonia núm. 13: Partitura lliure a l'IMSLP.

$\relative c'' { \tempo "Allegro" \key f \major \time 3/4 <f a, f>4\f c a | f4 r8 f\p f f | es4 r8 es es es | d4 r8 d'16\f(e! f8) d-. | c8-. f-. a-. c-. bes([ g)] | <f a,>4 }$

[Zaslaw-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Zaslaw, pp. 190–91

[Dearling-2] Dearling, pp. 75–76

[1]

[2]

Simfonies de Wolfgang Amadeus Mozart
Simfonies d'infantesa 1764–1771	Núm. 1 en mi♭ M Núm. 2 en si♭ M^a Núm. 3 en mi♭ M^b Núm. 4 en re M Núm. 5 en si♭ M Núm. 6 en fa M Núm. 7 en re M Núm. 8 en re M Núm. 9 en do M Núm. 10 en sol M Núm. 11 en re M^c Núm. 12 en sol M Núm. 13 en fa M
Simfonies 1771–1774 (Salzburg)	Núm. 14 en la M Núm. 15 en sol M Núm. 16 en do M Núm. 17 en sol M Núm. 18 en fa M Núm. 19 en mi♭ M Núm. 20 en re M Núm. 21 en la M Núm. 22 en do M Núm. 23 en re M Núm. 24 en si♭ M Núm. 25 en sol m Núm. 26 en mi♭ M Núm. 27 en sol M Núm. 28 en do M Núm. 29 en la M Núm. 30 en re M
Darreres simfonies 1778–1788	Núm. 31 en re M, «París» Núm. 32 en sol M Núm. 33 en si♭ M Núm. 34 en do M Núm. 35 en re M, «Haffner» Núm. 36 en do M, «Linz» Núm. 37 en sol M^d Núm. 38 en re M, «Praga» Núm. 39 en mi♭ M Núm. 40 en sol m Núm. 41 en do M, «Júpiter»
Simfonies no numerades	K. 75 (núm. 42)^e K. 76 (núm. 43)^e K. 81 (núm. 44)^e K. 95 (núm. 45)^e K. 96 (núm. 46)^e K. 97 (núm. 47)^e K. 111+120 (núm. 48) K. 161/141a (núm. 50) K. 196+121 (núm. 51) K. 208+102 (núm. 52) K. 74 g (núm. 54)^e K. 45b (núm. 55)^e K. 98 (núm. 56)^e K. 16a (Odense)^e K. 19a K. 45a (Old Lambach) K. 135+61h
^a Núm. 2, atribuïda a Leopold Mozart. · ^b Núm. 3, atribuïda a Carl Friedrich Abel. · ^c Núm. 11, d'autenticitat incerta · ^d Núm. 37, atribuïda a Michael Haydn, a excepció de la lenta introducció que Mozart va afegir. · ^e Simfonies d'autenticitat dubtosa. Wolfgang Amadeus Mozart · Catàleg d'obres · Llista d'obres de Mozart