Vés al contingut

Simfonia núm. 12 (Mozart)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióSimfonia núm. 12
Forma musicalSimfonia
TonalitatDo major
CompositorWolfgang Amadeus Mozart
Llengua originalcontingut no lingüístic Modifica el valor a Wikidata
Creació1772
Parts4 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióK. 134
Part dellista de composicions de Wolfgang Amadeus Mozart i Simfonies de Wolfgang Amadeus Mozart Modifica el valor a Wikidata
Instrumentació2 oboès, 2 trompes, 2 flautes, 2 fagots, corda i baix continu.
  1. Allegro
  2. Andante
  3. Menuetto & Trio
  4. Allegro
Estrena
Estrena22 juny 1771 Modifica el valor a Wikidata
EscenariMilà Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: c0dad0d8-dbc4-4f8c-98a6-fe46bf02f1d7 IMSLP: Symphony_No.12_in_G_major,_K.110/75b_(Mozart,_Wolfgang_Amadeus) Allmusic: mc0002370577 Modifica el valor a Wikidata

La Simfonia núm. 12 en sol major, K. 110 (K. 75b), és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart acabada a Salzburg l'estiu de 1771. Aparentment, sembla que la simfonia formava part del material que preparà per al segon viatge a Itàlia de Mozart, que tindria lloc entre agost i desembre de 1771.[1] És possible que aquesta simfonia fos interpretada per primera vegada en un concert a Milà, el 22 o 23 de novembre de 1771. En aquest concert va poder haver-se interpretat també l'estrena de la Simfonia núm. 13.

La composició està instrumentada per a dos oboès, dues trompes, dues flautes, dos fagots, corda i baix continu.[1] Consta dels següents moviments:

  1. Allegro, en compàs 3/4.
  2. Andante, en compàs 2/2.
  3. Menuetto & Trio, en compàs 3/4.
  4. Allegro, en compàs 2/4.

Comença amb un allegro representava el moviment més llarg compost per Mozart fins aquell moment. El minuet presenta un cànon entre els instruments de corda aguts i greus, realitzat a un interval d'octava. Mozart va aprendre aviat aquesta tècnica que s'observa a la Simfonia núm. 23 de Joseph Haydn, una obra del 1764 que també està en sol major.[2]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Zaslaw, pp. 209–12
  2. ↑ H. C. Robbins Landon, Haydn: Chronicle and Works, 5 vols, (Bloomington and London: Indiana University Press, 1976-) v. 1, Haydn: the Early Years, 1732-1765

Bibliografia

[modifica]
  • Kenyon, Nicholas. The Pegasus Pocket Guide to Mozart Pegasus Books, Nova York 2006 ISBN 1-933648-23-6
  • Zaslaw, Neal.Mozart's Symphonies: Context, Performance Practice, Reception OUP, Oxford 1991 ISBN 0-19-816286-3

Enllaços externs

[modifica]
  • Simfonia núm. 12, K. 110: Partitura i Informe crític (alemany) al Neue Mozart-Ausgabe
  • Simfonia núm. 12: Partitura lliure a l'IMSLP.
\relative c' { \tempo "Allegro" \key g \major \time 3/4 g4\f b' c | d4. e8 d4 | g,,4 c' d | e4. f8 e4 | g,,4 b' c | d8(g) g(b) b(d) | d2 }
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Simfonia_núm._12_(Mozart)&oldid=32110686»