Simfonia núm. 29 (Mozart)

*Simfonia núm. 29*
Forma musical	Simfonia
Tonalitat	La major
Compositor	Wolfgang Amadeus Mozart
Llengua original	contingut no lingüístic
Creació	1774
Data de publicació	1774
Parts	4 moviments
Catalogació	K. 201
Durada	22'
Part de	llista de composicions de Wolfgang Amadeus Mozart i Simfonies de Wolfgang Amadeus Mozart
Instrumentació	2 oboès, 2 fagots, i corda Allegro moderato; Andante; Menuetto: Allegretto. Trio; Allegro con spirito;
Estrena
Estrena	6 d'abril de 1774, Salzburg

La Simfonia núm. 29 en la major K. 201 (K. 186a), és una simfonia de Wolfgang Amadeus Mozart composta el 1774. Juntament amb la Simfonia núm. 25, són les més conegudes de les primeres simfonies. Stanley Sadie^[1] el caracteritza com a "... amb una combinació d'un intimista estil de música de cambra amb moments impulsius i ardents."^[2]

La simfonia segueix l'estructura clàssica de 4 moviments:

Allegro moderato
Andante
Menuetto: Allegretto. Trio
Allegro con spirito

Comentari a l'obra

El primer moviment està en la forma sonata, amb un tema principal elegant caracteritzat per una octava i passatges de trompes ambiciosos.
El segon moviment està escrit per a cordes amb sordina i l'ús limitat del vent, i també té la forma sonata.
El tercer moviment, un minuet, està caracteritzat per ritmes amb punt nerviosos i en staccato, i el trio proporciona un contrast molt elegant.
El quart i darrer moviment és enèrgic. És un altre moviment amb la forma sonata en compàs 6/8, i connecta amb el tema principal del primer moviment.

Referències

↑ Stanley Sadie, The New Grove Mozart. Nova York, W. W. Norton & Company, 1983. ISBN 0-393-30084-6. Page 41.
↑ "a landmark ... personal in tone, indeed perhaps more individual in its combination of an intimate, chamber music style with a still fiery and impulsive manner."

Enllaços externs

BBC: Discovering Music i audio del program (1 hora)
Simfonia núm. 29, K. 201: Partitura i Informe crític (alemany) al Neue Mozart-Ausgabe

$\relative c'' { \tempo "Allegro moderato" \key a \major a4\p a, r8 a' a a | \repeat unfold 2 { gis8(a) a-. a-. } | b4 b, r8 b' b b | \repeat unfold 2 { ais8(b) b-. b-. } | cis4 }$

[1] Stanley Sadie, The New Grove Mozart. Nova York, W. W. Norton & Company, 1983. ISBN 0-393-30084-6. Page 41.

[2] "a landmark ... personal in tone, indeed perhaps more individual in its combination of an intimate, chamber music style with a still fiery and impulsive manner."

[1]

[2]

Simfonies de Wolfgang Amadeus Mozart
Simfonies d'infantesa 1764–1771	Núm. 1 en mi♭ M Núm. 2 en si♭ M^a Núm. 3 en mi♭ M^b Núm. 4 en re M Núm. 5 en si♭ M Núm. 6 en fa M Núm. 7 en re M Núm. 8 en re M Núm. 9 en do M Núm. 10 en sol M Núm. 11 en re M^c Núm. 12 en sol M Núm. 13 en fa M
Simfonies 1771–1774 (Salzburg)	Núm. 14 en la M Núm. 15 en sol M Núm. 16 en do M Núm. 17 en sol M Núm. 18 en fa M Núm. 19 en mi♭ M Núm. 20 en re M Núm. 21 en la M Núm. 22 en do M Núm. 23 en re M Núm. 24 en si♭ M Núm. 25 en sol m Núm. 26 en mi♭ M Núm. 27 en sol M Núm. 28 en do M Núm. 29 en la M Núm. 30 en re M
Darreres simfonies 1778–1788	Núm. 31 en re M, «París» Núm. 32 en sol M Núm. 33 en si♭ M Núm. 34 en do M Núm. 35 en re M, «Haffner» Núm. 36 en do M, «Linz» Núm. 37 en sol M^d Núm. 38 en re M, «Praga» Núm. 39 en mi♭ M Núm. 40 en sol m Núm. 41 en do M, «Júpiter»
Simfonies no numerades	K. 75 (núm. 42)^e K. 76 (núm. 43)^e K. 81 (núm. 44)^e K. 95 (núm. 45)^e K. 96 (núm. 46)^e K. 97 (núm. 47)^e K. 111+120 (núm. 48) K. 161/141a (núm. 50) K. 196+121 (núm. 51) K. 208+102 (núm. 52) K. 74 g (núm. 54)^e K. 45b (núm. 55)^e K. 98 (núm. 56)^e K. 16a (Odense)^e K. 19a K. 45a (Old Lambach) K. 135+61h
^a Núm. 2, atribuïda a Leopold Mozart. · ^b Núm. 3, atribuïda a Carl Friedrich Abel. · ^c Núm. 11, d'autenticitat incerta · ^d Núm. 37, atribuïda a Michael Haydn, a excepció de la lenta introducció que Mozart va afegir. · ^e Simfonies d'autenticitat dubtosa. Wolfgang Amadeus Mozart · Catàleg d'obres · Llista d'obres de Mozart