Vés al contingut

Simfonia núm. 29 (Mozart)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalSimfonia núm. 29
Forma musicalSimfonia
TonalitatLa major
CompositorWolfgang Amadeus Mozart
Llenguacontingut no lingüístic Modifica el valor a Wikidata
Creació1774
Data de publicació1774 Modifica el valor a Wikidata
Parts4 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióK. 201
Durada22'
Instrumentació2 oboès, 2 fagots, i corda
  1. Allegro moderato
  2. Andante
  3. Menuetto: Allegretto. Trio
  4. Allegro con spirito
Cronologia
llista de composicions de Wolfgang Amadeus Mozart
Simfonies de Wolfgang Amadeus Mozart
Estrena
Estrena6 d'abril de 1774, Salzburg
Musicbrainz (obra): eb57f967-5049-3dcf-8e43-965aab82938e IMSLP: Symphony_No.29_in_A_major,_K.201/186a_(Mozart,_Wolfgang_Amadeus) Modifica el valor a Wikidata

La Simfonia núm. 29 en la major K. 201 (K. 186a), és una simfonia de Wolfgang Amadeus Mozart composta el 1774. Juntament amb la Simfonia núm. 25, són les més conegudes de les primeres simfonies. Stanley Sadie[1] el caracteritza com a "... amb una combinació d'un intimista estil de música de cambra amb moments impulsius i ardents."[2]

La simfonia segueix l'estructura clàssica de 4 moviments:

  1. Allegro moderato
  2. Andante
  3. Menuetto: Allegretto. Trio
  4. Allegro con spirito

A Catalunya no es va estrenar fins al 21 d'abril de 1931 al Palau de la Música de Barcelona interpretat per l'Orfeó Català.[3]

Comentari a l'obra

[modifica]
  • El primer moviment està en la forma sonata, amb un tema principal elegant caracteritzat per una octava i passatges de trompes ambiciosos.
  • El segon moviment està escrit per a cordes amb sordina i l'ús limitat del vent, i també té la forma sonata.
  • El tercer moviment, un minuet, està caracteritzat per ritmes amb punt nerviosos i en staccato, i el trio proporciona un contrast molt elegant.
  • El quart i darrer moviment és enèrgic. És un altre moviment amb la forma sonata en compàs 6/8, i connecta amb el tema principal del primer moviment.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Stanley Sadie, The New Grove Mozart. Nova York, W. W. Norton & Company, 1983. ISBN 0-393-30084-6. Page 41.
  2. ↑ "a landmark ... personal in tone, indeed perhaps more individual in its combination of an intimate, chamber music style with a still fiery and impulsive manner."
  3. ↑ «Programa de mà». Palau de la Música. [Consulta: 28 gener 2025].

Enllaços externs

[modifica]
  • BBC: Discovering Music i audio del program (1 hora)
  • Simfonia núm. 29, K. 201: Partitura i Informe crític (alemany) al Neue Mozart-Ausgabe
\relative c'' { \tempo "Allegro moderato" \key a \major a4\p a, r8 a' a a | \repeat unfold 2 { gis8(a) a-. a-. } | b4 b, r8 b' b b | \repeat unfold 2 { ais8(b) b-. b-. } | cis4 }
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Simfonia_núm._29_(Mozart)&oldid=34909416»