Simfonia núm. 10 (Mozart)

*Simfonia núm. 10*
Forma musical	Simfonia
Tonalitat	Sol major
Compositor	Wolfgang Amadeus Mozart
Llengua original	contingut no lingüístic
Creació	1770
Parts	2 moviments
Catalogació	K. 74
Part de	llista de composicions de Wolfgang Amadeus Mozart i Simfonies de Wolfgang Amadeus Mozart
Instrumentació	2 oboès, 2 trompes i corda Allegro - Andante; Allegro;

La Simfonia núm. 10 en sol major, K. 74, és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart acabada probablement durant el seu primer viatge a Itàlia, la primavera de 1770.^[1]

La simfonia està instrumentada per a dos oboès, dues trompes i corda. La durada és d'uns 9 minuts. La simfonia està composta seguint la forma de l'obertura italiana i consta dels següents moviments:

(Allegro - Andante), en compàs 4/4 - 3/8.
Allegro, en compàs 2/4.

En la partitura autògrafa no apareix cap indicació de tempo.

La secció de l'Andante no està escrita com un moviment independent sinó com la segona part del primer moviment, just després d'una doble barra al compàs 118.^[2]

La partitura autògrafa de l'obra, que no conté cap observació addicional de Mozart, conté l'anotació "Ouverture zur Oper Mitridate" (Obertura a l'òpera Mitridate) realitzada per la mà de Johann Anton André, la qual està ratllada a excepció de la paraula "Ouverture".^[3] Òbviament, André estava sota la impressió que aquesta peça estava originalment planejada com una obertura a l'òpera Mitridate, re di Ponto (que posseeix una obertura pròpia, diferent d'aquesta simfonia).

$\relative c''' { \tempo "Allegro" \key g \major <g b, d, g,>4\f r g,8 r a r | b8 r c r <d g> r a' r | <g b, d, g,>4 r d8 r c r | b8 r a r <g b'> r a' r | <g b, d, g,>4 r }$

Referències

↑ Neue Mozart-Ausgabe vol. IV/11/2, Kassel: Bärenreiter 1985, pp. 67 ff. (online)
↑ Neue Mozart-Ausgabe: Partitura al Neue Mozart-Ausgabe
↑ Gerhard Allroggen (ed.), Kritischer Bericht zur Neuen Mozart-Ausgabe Serie IV, Werkgruppe 11 Band 2, Kassel: Bärenreiter 1985, p. b/13 ff. (online)

Enllaços externs

Simfonia núm. 10, K. 74: Partitura i Informe crític (alemany) al Neue Mozart-Ausgabe
Simfonia núm. 10: Partitura lliure a l'IMSLP.

[1] Neue Mozart-Ausgabe vol. IV/11/2, Kassel: Bärenreiter 1985, pp. 67 ff. (online)

[2] Neue Mozart-Ausgabe: Partitura al Neue Mozart-Ausgabe

[3] Gerhard Allroggen (ed.), Kritischer Bericht zur Neuen Mozart-Ausgabe Serie IV, Werkgruppe 11 Band 2, Kassel: Bärenreiter 1985, p. b/13 ff. (online)

[1]

[2]

[3]

Simfonies de Wolfgang Amadeus Mozart
Simfonies d'infantesa 1764–1771	Núm. 1 en mi♭ M Núm. 2 en si♭ M^a Núm. 3 en mi♭ M^b Núm. 4 en re M Núm. 5 en si♭ M Núm. 6 en fa M Núm. 7 en re M Núm. 8 en re M Núm. 9 en do M Núm. 10 en sol M Núm. 11 en re M^c Núm. 12 en sol M Núm. 13 en fa M
Simfonies 1771–1774 (Salzburg)	Núm. 14 en la M Núm. 15 en sol M Núm. 16 en do M Núm. 17 en sol M Núm. 18 en fa M Núm. 19 en mi♭ M Núm. 20 en re M Núm. 21 en la M Núm. 22 en do M Núm. 23 en re M Núm. 24 en si♭ M Núm. 25 en sol m Núm. 26 en mi♭ M Núm. 27 en sol M Núm. 28 en do M Núm. 29 en la M Núm. 30 en re M
Darreres simfonies 1778–1788	Núm. 31 en re M, «París» Núm. 32 en sol M Núm. 33 en si♭ M Núm. 34 en do M Núm. 35 en re M, «Haffner» Núm. 36 en do M, «Linz» Núm. 37 en sol M^d Núm. 38 en re M, «Praga» Núm. 39 en mi♭ M Núm. 40 en sol m Núm. 41 en do M, «Júpiter»
Simfonies no numerades	K. 75 (núm. 42)^e K. 76 (núm. 43)^e K. 81 (núm. 44)^e K. 95 (núm. 45)^e K. 96 (núm. 46)^e K. 97 (núm. 47)^e K. 111+120 (núm. 48) K. 161/141a (núm. 50) K. 196+121 (núm. 51) K. 208+102 (núm. 52) K. 74 g (núm. 54)^e K. 45b (núm. 55)^e K. 98 (núm. 56)^e K. 16a (Odense)^e K. 19a K. 45a (Old Lambach) K. 135+61h
^a Núm. 2, atribuïda a Leopold Mozart. · ^b Núm. 3, atribuïda a Carl Friedrich Abel. · ^c Núm. 11, d'autenticitat incerta · ^d Núm. 37, atribuïda a Michael Haydn, a excepció de la lenta introducció que Mozart va afegir. · ^e Simfonies d'autenticitat dubtosa. Wolfgang Amadeus Mozart · Catàleg d'obres · Llista d'obres de Mozart