Simfonia núm. 3 (Mozart)

*Simfonia en mi bemoll major*
Forma musical	Simfonia
Tonalitat	Si♭ major
Compositor	Karl Friedrich Abel
Llengua original	contingut no lingüístic
Parts	3 moviments
Catalogació	K. 18 Allegro; Andante; Presto;
Part de	llista de composicions de Wolfgang Amadeus Mozart i Simfonies de Wolfgang Amadeus Mozart

La Simfonia núm. 3 en mi bemoll major, K. 18, anteriorment atribuïda a Wolfgang Amadeus Mozart, actualment es considera que no és una obra seva sinó d'un destacat compositor alemany del període clàssic, anomenat Karl Friedrich Abel.

Va ser atribuïda erròniament a Mozart a causa de la troballa d'una partitura manuscrita de Wolfgang Amadeus Mozart; per aquest motiu, estava catalogada com la seva Simfonia núm. 3, K. 18, i publicada d'aquesta manera en la primera edició completa de les obres de Mozart per Breitkopf & Härtel. Més tard, es va descobrir que aquesta simfonia era en realitat una obra d'Abel, copiada per Mozart en la seva infància (evidentment, amb propòsits acadèmics) mentre estava de visita a Londres, el 1764. Com ha succeït amb la mal atribuïda K. 17 i, anys més tard, amb la núm. 37, K. 444/425a), la K. 18 ja no està inclosa en el Neue Mozart-Ausgabe.

L'obra consta de tres moviments:

Allegro
Andante
Presto

Aquesta simfonia va ser originalment publicada com la darrera obra de la sèrie de Sis Simfonies, op. 7 d'Abel. No obstant, la còpia de Mozart difereix de la partitura publicada d'Abel. Mozart "substituí els clarinets pels oboès".^[1]

Referències

↑ H. C. Robbins Landon, "Doubtful and spurious" The Mozart Compendium, ed. H. C. Robbins Landon. London: Thames & Hudson, Ltd. (1990): 353

Enllaços externs

Simfonia núm. 3: Partitura lliure a l'IMSLP.

$\relative c' { \key es \major \tempo "Allegro" <g es'>2\f bes'4-. g-. es4.\startTrillSpan(d16\stopTrillSpan es) g4-. bes,-. c2. as''8\p r f r d r as r f r <g, es'>2\f }$

[1] H. C. Robbins Landon, "Doubtful and spurious" The Mozart Compendium, ed. H. C. Robbins Landon. London: Thames & Hudson, Ltd. (1990): 353

[1]

Simfonies de Wolfgang Amadeus Mozart
Simfonies d'infantesa 1764–1771	Núm. 1 en mi♭ M Núm. 2 en si♭ M^a Núm. 3 en mi♭ M^b Núm. 4 en re M Núm. 5 en si♭ M Núm. 6 en fa M Núm. 7 en re M Núm. 8 en re M Núm. 9 en do M Núm. 10 en sol M Núm. 11 en re M^c Núm. 12 en sol M Núm. 13 en fa M
Simfonies 1771–1774 (Salzburg)	Núm. 14 en la M Núm. 15 en sol M Núm. 16 en do M Núm. 17 en sol M Núm. 18 en fa M Núm. 19 en mi♭ M Núm. 20 en re M Núm. 21 en la M Núm. 22 en do M Núm. 23 en re M Núm. 24 en si♭ M Núm. 25 en sol m Núm. 26 en mi♭ M Núm. 27 en sol M Núm. 28 en do M Núm. 29 en la M Núm. 30 en re M
Darreres simfonies 1778–1788	Núm. 31 en re M, «París» Núm. 32 en sol M Núm. 33 en si♭ M Núm. 34 en do M Núm. 35 en re M, «Haffner» Núm. 36 en do M, «Linz» Núm. 37 en sol M^d Núm. 38 en re M, «Praga» Núm. 39 en mi♭ M Núm. 40 en sol m Núm. 41 en do M, «Júpiter»
Simfonies no numerades	K. 75 (núm. 42)^e K. 76 (núm. 43)^e K. 81 (núm. 44)^e K. 95 (núm. 45)^e K. 96 (núm. 46)^e K. 97 (núm. 47)^e K. 111+120 (núm. 48) K. 161/141a (núm. 50) K. 196+121 (núm. 51) K. 208+102 (núm. 52) K. 74 g (núm. 54)^e K. 45b (núm. 55)^e K. 98 (núm. 56)^e K. 16a (Odense)^e K. 19a K. 45a (Old Lambach) K. 135+61h
^a Núm. 2, atribuïda a Leopold Mozart. · ^b Núm. 3, atribuïda a Carl Friedrich Abel. · ^c Núm. 11, d'autenticitat incerta · ^d Núm. 37, atribuïda a Michael Haydn, a excepció de la lenta introducció que Mozart va afegir. · ^e Simfonies d'autenticitat dubtosa. Wolfgang Amadeus Mozart · Catàleg d'obres · Llista d'obres de Mozart