Simfonia núm. 6 (Mozart)

*Simfonia núm. 6*
Forma musical	Simfonia
Tonalitat	Fa major
Compositor	Wolfgang Amadeus Mozart
Llengua original	contingut no lingüístic
Creació	1767
Data de publicació	1767
Parts	4 moviments
Catalogació	K. 43
Part de	llista de composicions de Wolfgang Amadeus Mozart i Simfonies de Wolfgang Amadeus Mozart
Instrumentació	2 flautes, 2 oboès, 2 trompes, fagot, corda i un teclat com a baix continu Allegro moderato; Andante; Menuetto & Trio; Molto allegro;
Estrena
Estrena	30 de desembre de 1767, Taverna de Brno

La Simfonia núm. 6 en fa major, K. 43, és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart del 1767. D'acord amb la revisió del catàleg Köchel duta a terme pel musicòleg alemany Alfred Einstein el 1937, la simfonia va ser probablement iniciada a Viena i completada a Olomouc, un poble de Moràvia en què la família Mozart va fugir per escapar d'una epidèmia de verola a Viena;^[1] vegeu Mozart i la verola.

La simfonia consta de quatre moviments i és la primera simfonia de Mozart escrita en la tonalitat de fa major. La seva estrena va tenir lloc a Brno el 30 de desembre de 17671. L'autògraf de la partitura es conserva en la Biblioteka Jagiellońska (Universitat Jagellónica) de Cracòvia.^[2]

La simfonia va ser inclosa en un concert organitzat pel Comte de Schrattenbach, germà de l'Arquebisbe de Salzburg, interpretat per la família Mozart el 30 de desembre de 1767 a la Taverna de Brno.^[3] Un rector local recordava : " Vaig vaig anar a un concert musical en una casa de la ciutat coneguda com la "Taverna", en què un nen salzburguès d'onze anys i la seva germana de quinze, acompanyats per diversos instruments tocats per habitants de Brno, va aconseguir l'admiració de tothom".^[4]

Instrumentació i estructura

La instrumentació està escrita per a dues flautes, dos oboès, dues trompes, fagot, corda i un teclat com a baix continu.^[1] Les flautes s'empren en el segon moviment en lloc dels oboès.^[5] Per primera vegada en una simfonia, Mozart usa dues parts de viola obligatòries.^[6]

L'estructura consta de quatre moviments:

Allegro moderato, en compàs 4/4.
Andante, en compàs 2/4.
Menuetto & Trio, en compàs 3/4.
Molto allegro, en compàs 6/8.

$\relative c' { \key f \major \tempo "Allegro" f4\f a8. f16 c'4 c | c4(a8.) f16 c4 r8 c | f8-. r g-. r a-. r bes-. r | c4.(a8 bes4) g8(e) | f8-. r }$

Es tracta de la primera simfonia de Mozart de quatre moviments. Introdueix un tercer moviment amb el minuet i el trio, una estructura comuna en moltes de les seves simfonies posteriors.

En el segon moviment, Andante, Mozart utilitza un tema de la primerenca òpera en llatí Apollo et Hyacinthus (K. 38), en la qual "els violins amb la sordina sonen sobre un pizzicato, de manera que secunden i divideixen a les violes, creant un efecte enlluernador".^[7]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Zaslaw, pp. 109-112
↑ Mozart, Wolfgang Amadeus; Giglberger, Veronika (preface), Robinson, J. Branford (transl.). Die Sinfonien I.. Kassel: Bärenreiter-Verlag, 2005, p. X. ISMN M-006-20466-3
↑ Leopold Mozart, Wolfgang Amadeus d'11 anys i Maria de 15 anys.
↑ Zaslaw, pp. 111-112, a O.E. Deutsch
↑ Simfonia núm. 6, K. 43: Partitura i Informe crític al Neue Mozart-Ausgabe
↑ Brown, A. Peter, The Symphonic Repertoire (Volume 2). Indiana University Press (ISBN 025333487X), pp. 350-351 (2002).
↑ Kenyon, p. 143

Bibliografia

Zaslaw, Neal. Mozart's Symphonies:Context, Performance Practice, Reception OUP, Oxford, 1991, ISBN 0-19-816286-3
Kenyon, Nicholas. The Pegasus Pocket Guide to Mozart Pegasus Books, Nova York, 2006, ISBN 1-933648-23-6

Enllaços externs

Simfonia núm. 6, K. 43: Partitura i Informe crític (alemany) al Neue Mozart-Ausgabe
Simfonia núm. 6: Partitura lliure a l'IMSLP.

[Zaslaw-1] 1,0 ^1,1 Zaslaw, pp. 109-112

[2] Mozart, Wolfgang Amadeus; Giglberger, Veronika (preface), Robinson, J. Branford (transl.). Die Sinfonien I.. Kassel: Bärenreiter-Verlag, 2005, p. X. ISMN M-006-20466-3

[3] Leopold Mozart, Wolfgang Amadeus d'11 anys i Maria de 15 anys.

[4] Zaslaw, pp. 111-112, a O.E. Deutsch

[5] Simfonia núm. 6, K. 43: Partitura i Informe crític al Neue Mozart-Ausgabe

[apbrown-6] Brown, A. Peter, The Symphonic Repertoire (Volume 2). Indiana University Press (ISBN 025333487X), pp. 350-351 (2002).

[7] Kenyon, p. 143

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

Simfonies de Wolfgang Amadeus Mozart
Simfonies d'infantesa 1764–1771	Núm. 1 en mi♭ M Núm. 2 en si♭ M^a Núm. 3 en mi♭ M^b Núm. 4 en re M Núm. 5 en si♭ M Núm. 6 en fa M Núm. 7 en re M Núm. 8 en re M Núm. 9 en do M Núm. 10 en sol M Núm. 11 en re M^c Núm. 12 en sol M Núm. 13 en fa M
Simfonies 1771–1774 (Salzburg)	Núm. 14 en la M Núm. 15 en sol M Núm. 16 en do M Núm. 17 en sol M Núm. 18 en fa M Núm. 19 en mi♭ M Núm. 20 en re M Núm. 21 en la M Núm. 22 en do M Núm. 23 en re M Núm. 24 en si♭ M Núm. 25 en sol m Núm. 26 en mi♭ M Núm. 27 en sol M Núm. 28 en do M Núm. 29 en la M Núm. 30 en re M
Darreres simfonies 1778–1788	Núm. 31 en re M, «París» Núm. 32 en sol M Núm. 33 en si♭ M Núm. 34 en do M Núm. 35 en re M, «Haffner» Núm. 36 en do M, «Linz» Núm. 37 en sol M^d Núm. 38 en re M, «Praga» Núm. 39 en mi♭ M Núm. 40 en sol m Núm. 41 en do M, «Júpiter»
Simfonies no numerades	K. 75 (núm. 42)^e K. 76 (núm. 43)^e K. 81 (núm. 44)^e K. 95 (núm. 45)^e K. 96 (núm. 46)^e K. 97 (núm. 47)^e K. 111+120 (núm. 48) K. 161/141a (núm. 50) K. 196+121 (núm. 51) K. 208+102 (núm. 52) K. 74 g (núm. 54)^e K. 45b (núm. 55)^e K. 98 (núm. 56)^e K. 16a (Odense)^e K. 19a K. 45a (Old Lambach) K. 135+61h
^a Núm. 2, atribuïda a Leopold Mozart. · ^b Núm. 3, atribuïda a Carl Friedrich Abel. · ^c Núm. 11, d'autenticitat incerta · ^d Núm. 37, atribuïda a Michael Haydn, a excepció de la lenta introducció que Mozart va afegir. · ^e Simfonies d'autenticitat dubtosa. Wolfgang Amadeus Mozart · Catàleg d'obres · Llista d'obres de Mozart