Simfonia núm. 19 (Mozart)

*Simfonia núm. 19*
Forma musical	Simfonia
Tonalitat	Do major
Compositor	Wolfgang Amadeus Mozart
Llengua original	contingut no lingüístic
Creació	1772
Data de publicació	1772
Parts	4 moviments
Catalogació	K. 132
Part de	llista de composicions de Wolfgang Amadeus Mozart i Simfonies de Wolfgang Amadeus Mozart
Instrumentació	2 oboès, 4 trompes i corda. Allegro; Andante; Menuetto-Trio; Allegro;

La Simfonia núm. 19 en mi bemoll major, K. 132, és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart acabada el mes de juliol de l'any 1772.^[1]

La simfonia presenta la següent instrumentació: dos oboès, quatre trompes (dues d'elles únicament escrites en "mi bemoll") i corda.

Estructura

Consta de quatre moviments:

Allegro, en compàs 4/4.
Andante, en compàs 3/8. Existeix també un moviment lent alternatiu, que té la indicació d' Andantino grazioso.^[1]
Menuetto-Trio, en compàs 3/4.
Allegro, en compàs 2/2.

Les indicacions de tempo en el primer, segon i quart moviments estan escrites per la mà de Leopold Mozart.^[1]

El primer moviment comença amb un motiu que Mozart faria servir més tard a l'inici del seu Concert per a piano núm. 22 en mi bemoll major, K. 482, que està en la mateixa tonalitat.^[2] L'exposició és breu i no es repeteix. Pel que fa al desenvolupament, se centra en material temàtic nou.^[2]

$\relative c' { \tempo "Allegro" \key es \major es4.\f\trill(d16 es) g4 es | bes2 r4 as'8.(\p g16) | g8-. r es'8.(d16) d8-. r c8.(bes16) | bes4.(c8) bes4-. as-. | g2 }$

El final és un rondó a l'estil francès amb set parts: ABACADA. Cada part del rondó es repeteix excepte la darrera secció A.^[2]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 Mozart, Wolfgang Amadeus; Giglberger, Veronika (preface), Robinson, J. Branford (transl.). Die Sinfonien III.. Kassel: Bärenreiter-Verlag, 2005, p. XI. ISMN M-006-20466-3
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 Brown, A. Peter, The Symphonic Repertoire (Volume 2). Indiana University Press (ISBN 0-253-33487-X), pp. 367 (2002).

Enllaços externs

Simfonia núm. 19, K. 132: Partitura i Informe crític (alemany) al Neue Mozart-Ausgabe

[Giglberger-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 Mozart, Wolfgang Amadeus; Giglberger, Veronika (preface), Robinson, J. Branford (transl.). Die Sinfonien III.. Kassel: Bärenreiter-Verlag, 2005, p. XI. ISMN M-006-20466-3

[apbrown-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 Brown, A. Peter, The Symphonic Repertoire (Volume 2). Indiana University Press (ISBN 0-253-33487-X), pp. 367 (2002).

[1]

[2]

Simfonies de Wolfgang Amadeus Mozart
Simfonies d'infantesa 1764–1771	Núm. 1 en mi♭ M Núm. 2 en si♭ M^a Núm. 3 en mi♭ M^b Núm. 4 en re M Núm. 5 en si♭ M Núm. 6 en fa M Núm. 7 en re M Núm. 8 en re M Núm. 9 en do M Núm. 10 en sol M Núm. 11 en re M^c Núm. 12 en sol M Núm. 13 en fa M
Simfonies 1771–1774 (Salzburg)	Núm. 14 en la M Núm. 15 en sol M Núm. 16 en do M Núm. 17 en sol M Núm. 18 en fa M Núm. 19 en mi♭ M Núm. 20 en re M Núm. 21 en la M Núm. 22 en do M Núm. 23 en re M Núm. 24 en si♭ M Núm. 25 en sol m Núm. 26 en mi♭ M Núm. 27 en sol M Núm. 28 en do M Núm. 29 en la M Núm. 30 en re M
Darreres simfonies 1778–1788	Núm. 31 en re M, «París» Núm. 32 en sol M Núm. 33 en si♭ M Núm. 34 en do M Núm. 35 en re M, «Haffner» Núm. 36 en do M, «Linz» Núm. 37 en sol M^d Núm. 38 en re M, «Praga» Núm. 39 en mi♭ M Núm. 40 en sol m Núm. 41 en do M, «Júpiter»
Simfonies no numerades	K. 75 (núm. 42)^e K. 76 (núm. 43)^e K. 81 (núm. 44)^e K. 95 (núm. 45)^e K. 96 (núm. 46)^e K. 97 (núm. 47)^e K. 111+120 (núm. 48) K. 161/141a (núm. 50) K. 196+121 (núm. 51) K. 208+102 (núm. 52) K. 74 g (núm. 54)^e K. 45b (núm. 55)^e K. 98 (núm. 56)^e K. 16a (Odense)^e K. 19a K. 45a (Old Lambach) K. 135+61h
^a Núm. 2, atribuïda a Leopold Mozart. · ^b Núm. 3, atribuïda a Carl Friedrich Abel. · ^c Núm. 11, d'autenticitat incerta · ^d Núm. 37, atribuïda a Michael Haydn, a excepció de la lenta introducció que Mozart va afegir. · ^e Simfonies d'autenticitat dubtosa. Wolfgang Amadeus Mozart · Catàleg d'obres · Llista d'obres de Mozart