Viquipèdia Discussió:Esborrar pàgines/Arxiu 1
Discussió arxivada Aquesta discussió forma part de l'arxiu històric de la Viquipèdia i ja no és activa. Si us plau, no l'editeu ni en modifiqueu el contingut. Qualsevol comentari el poder fer a la Taverna o a la pàgina Viquipèdia Discussió:Esborrar pàgines. |
Dubtes
Caldria aclarir què es considera un "editor" o posar un enllaç a la pàgina on es defineixi. Es diu que a la discussió sobre la votació hi participaran els editors... Què vol dir, això? Tothom que vulgui, com fins ara, o només els que hi hagin col·laborat? Si és aquest el cas, només amb fer una mínima edició de l'article ja es pot opinar, o cal haver-hi col·laborat abans que s'hagit fet la proposta d'esborrar? --83.32.66.110 17:42, 18 jun 2006 (UTC)
- Opinar pot opinar tothom. El que no pot fer tothom és votar tal i com s'explica.--SMP (missatges) 17:59, 18 jun 2006 (UTC)
- Suposo que vols dir el punt que diu "Qualsevol editor pot expressar la seva opinió al nou apartat de discussió". Al redactar-ho he posat "editor" com a sinònim d'"usuari". Si queda més clar ho canviem per usuari ja que no modifica l'esperit del text. --VRiullop (parlem-ne) 18:06, 18 jun 2006 (UTC)
- Doncs si la idea és que qualsevol pot opinar, perquè no dir, simplement, Qualsevol pot expressar la seva opinió al nou apartat de discussió? Sense termes que puguin portar a confusió. O, com a mínim, com tu diu, "qualsevol usuari". És que com en alguna altra part es parla d'editor principal, usar "editor" és confús.--83.32.66.110 18:55, 18 jun 2006 (UTC)
Discutir canvis
He tret la referència a la pàgina de discussió de la presa de decisió ja que un cop tancada i aprovada no té sentit continuar discutint-la. Segur que més endavant sortiran propostes de modificacions. Crec que s'han de tractar en aquesta pàgina de discussió o bé obrir una nova presa de decisió, però no reobrir la presa de decisió que ja està tancada. --VRiullop (parlem-ne) 17:55, 18 jun 2006 (UTC)
Imatges sense ús
Com bé deia en Xevi un cop tenim definit el procés caldrà definir què fer en casos particulars. En Plàcid em genera un dubte: què cal fer amb les imatges orfes Especial:Unusedimages? Evidentment el primer seria intentar col·locar-les on correspongui. Segon, entenc que si ja estan a Commons no hi ha problema a esborrar-les. Però que passa si una imatge fa mesos que està carregada, no s'usa i no es veu un lloc adequat on possar-la? --VRiullop (parlem-ne) 15:59, 23 jun 2006 (UTC)
Contradicció
En l'article es diu:
Només s'accepten vots d'usuaris amb més de 15 dies antiguitat abans de la data de la proposta i més de 20 contribucions en 5 articles.
En canvi, a les normatives es diu:
Els requisits per a poder votar són: mínim de 15 díes d'antiguitat abans de la proposta, i 20 contribucions en 5 articles diferents al que es proposa esborrar. Com a excepció es permet votar al creador o editor principal de l'article.
O sigui, que a part de les faltes d'ortografia (que millor no copiar) a l'original es diu que el creador o editor principal pot votar, però aquí no es menciona aquesta excepció.
Caldria arreglar-ho, no?
--83.36.115.10 20:52, 19 jul 2006 (UTC)
- Vaja, se'ns havia colat, però no veig bona la solució triada. Les restriccions estan fetes per a què els anunciants no puguin defendre la propaganda del seu producte. No crec que hagin de tenir el dret a votar per ser els creadors. Dret a la paraula sí, però al vot no ho veig bé. Crec que un canvi així tampoc s'hauria d'haver dut a termne no dic sense unes votacions -per què són una tortura de tan llargues- però almenys sense un mínim sondeig. Llull · (vostè dirà) 11:26, 20 jul 2006 (UTC)
- Va ser proposat a Viquipèdia Discussió:Presa de decisions/2006/Política per a esborrar articles sense objeccions però, com tot, és revisable. --VRiullop (parlem-ne) 10:40, 26 jul 2006 (UTC)
- Encara que el creador pugui votar sense complir amb els altres requisits, votarà amb un únic vot (perquè suposo que se sobreenten que els creadors tenen un vot encara que hi hagi més d'un creador que no compleixi els requisits), i si un únic vot fa canviar el resultat de la votació és que no hi havia gaire consens per esborrar i val més no esborrar l'article. A més, el vot del creador separa els articles a esborrar entre aquells creats per usuaris que s'han connectat només per crear l'article i no tornen més i aquells creats per usuaris que fan un seguiment de la viquipèdia i la seva contribució, que són els que, com a mínim, s'assabenten que el volem esborrar. Si és aquest últim el cas, crec que l'article es mereix un vot més, com passa quan es permet votar al creador.
- Per altra banda, opinar pot opinar tothom, sense complir cap més requisit (com a molt una mica d'educació o de viquietiqueta). Estaria bé que quan els encarregats esborrin vots, no esborrin els comentaris que els acompanyen. El contrari, a més de ser poc democràtic entenc que va contra l'esperit d'allò de no mossegar els nous.--Pere prlpz 20:30, 16 nov 2006 (CET)
Autopropaganda
Amb el permís de tots trasllado aqui la discussió de sobre l'autopropaganda.
- En casos tan clars, cal realment una votació? compleix uns quants dels punts d'allò que la viquipèdia no és. No pot haver discussió al repecte...--Xtv (que dius que què?) 07:43, 15 set 2006 (UTC)
- Esborrar sense votació pot ser perillós, a part de bajanades clares. Jo seria més partidari de que el procés d'esborrar fos més ràpid, i per exemple en el cas d'arribar a un cert nombre de vots d’aprovació sense cap de rebuig s’esborrés immediatament, encara que fos el mateix dia.--Lohen11 08:28, 15 set 2006 (UTC)
- Potser tens raó, però una pàgina on ja d'entrada s'usa la primera persona, va completament en contra de les polítiques de la Viquipèdia. Si algú vota en contra, hauria de modificar la política de la Viquipèdia enlloc de votar aquí. És a dir, que encara que aquí ara votin quinze persones en contra d'eliminar-lo, l'article no correspon amb la política de la Viquipèdia i s'ha d'eliminar. Em sona a com quan la Generalitat Valenciana aprova democràticament que el català i el valencià són idiomes diferents. Aquí podem votar el que volguem, però aquest article (per si no havia quedat clar), aquí no encaixa.--Xtv (que dius que què?) 02:21, 16 set 2006 (UTC)
- Jo vaig en la mateixa línia que Lohen11, s'ha de buscar un sistema per eliminar cert tipus de motius. per mi, si dos administradors votéssin en contra d'un article amb la consideració d'autopropaganda, si a més no hi ha cap altre vot en contra, l'eliminaria immediatament. Altres tipus de causes d'eliminació ja veiem que requereixen més debat.
- Quin problema hi ha amb el sistema actual ? No m'agrada un sistema on un els administradors decideixin que encaixa o no amb les normes. Xevi 18:34, 17 set 2006 (UTC)
- L'únic problema és que és lent. S'ha d'agilitzar. No pot ser que articles com per exemple els d'autopropaganda puguin fer la funció que busquen els qui els fan durant tants de dies.--Lohen11 19:20, 17 set 2006 (UTC)
- Jo crec que el que es deuria de fer, és amagar la informació temporalment, substituint el contingut del article per una plantilla que explique aquest fet i un enllaç a l'edició de l'historial, o bé, censurar la part publicitària. Per tal d'evitar que qualssevol puga accedir involuntàriament a la publicitat. Quan el procés de votació haja acabat, es restaura o s'elimina l'article segons les votacions.
D'aquesta forma, evitem que la propaganda, almenys aparega als buscadors.
TasMan (Parlem?) 14:04, 18 set 2006 (UTC)- Em sembla encertat que els articles que estan en fase de votacions "s'amaguin" als cercadors i que necessitin un enllaç especial per a poder-hi accedir (per exemple: l'article podria ser només la plantilla d'eliminació i que allà hi hagués un text de l'estil: aquest article està en procés de votació sobre la conveniència de ser eliminat. Si malgrat axiò voleu veure l'article podeu accedir-hi aquí). En tot cas també hi veig pegues i és si ve algú registrat però amb ganes de passar-s'ho bé i proposa eliminar articles bons. Hem d'efectuar el procés de votació durant el temps necessari i bla bla bla? Finalment i ja que sembla que s'està discutint el sistema, volia comentar que no em sembla del tot bé que un article per tal de ser eliminat necessiti tenir proporció de vots 4 a 1, per tal de quedar-se sigui també 4 a 1, però en canvi, en cas de no satisfer cap de les dues opcions, l'article es quedi igualment. Això vol dir que a la pràctica, un article amb 11 vots a favor i 3 en contra, té el mateix resultat que un amb només vots en contra (llevat simplement d'un procés de votació més llarg i punt).--Xtv (que dius que què?) 10:03, 19 set 2006 (UTC)
- Doncs jo trobo que ja està prou bé el sistema. Haver d'esperar una setmana tampoc és res exagerat. Per altra banda sobre això que la única diferència entre tenir una proporció de 4 a 1 per mantenir o una de menor a 4 a 1 per esborrar és que s'ha d'esperar més, doncs justament aquest era la finalitat de la norma, que es donés més temps de discussió als articles on la diversitat d'opinions tingui un resultat ajustat. Jo ja vaig dir en el seu moment que la proporció necessària era potser massa gran, i en la meva opinió podríem mantenir 4 a 1 per esborrar-los en una setmana i disminuir-la a 3 a 1 quan s'hagi arribat a les quatre setmanes. No obstant, trobo que encara que ens puguin semblar llargs, esperar una setmana no és molt de temps per aquells que es passin poc per aquí.--SMP (d·+) 11:39, 19 set 2006 (UTC)
- Em sembla encertat que els articles que estan en fase de votacions "s'amaguin" als cercadors i que necessitin un enllaç especial per a poder-hi accedir (per exemple: l'article podria ser només la plantilla d'eliminació i que allà hi hagués un text de l'estil: aquest article està en procés de votació sobre la conveniència de ser eliminat. Si malgrat axiò voleu veure l'article podeu accedir-hi aquí). En tot cas també hi veig pegues i és si ve algú registrat però amb ganes de passar-s'ho bé i proposa eliminar articles bons. Hem d'efectuar el procés de votació durant el temps necessari i bla bla bla? Finalment i ja que sembla que s'està discutint el sistema, volia comentar que no em sembla del tot bé que un article per tal de ser eliminat necessiti tenir proporció de vots 4 a 1, per tal de quedar-se sigui també 4 a 1, però en canvi, en cas de no satisfer cap de les dues opcions, l'article es quedi igualment. Això vol dir que a la pràctica, un article amb 11 vots a favor i 3 en contra, té el mateix resultat que un amb només vots en contra (llevat simplement d'un procés de votació més llarg i punt).--Xtv (que dius que què?) 10:03, 19 set 2006 (UTC)
- Jo crec que el que es deuria de fer, és amagar la informació temporalment, substituint el contingut del article per una plantilla que explique aquest fet i un enllaç a l'edició de l'historial, o bé, censurar la part publicitària. Per tal d'evitar que qualssevol puga accedir involuntàriament a la publicitat. Quan el procés de votació haja acabat, es restaura o s'elimina l'article segons les votacions.
- L'únic problema és que és lent. S'ha d'agilitzar. No pot ser que articles com per exemple els d'autopropaganda puguin fer la funció que busquen els qui els fan durant tants de dies.--Lohen11 19:20, 17 set 2006 (UTC)
- Quin problema hi ha amb el sistema actual ? No m'agrada un sistema on un els administradors decideixin que encaixa o no amb les normes. Xevi 18:34, 17 set 2006 (UTC)
- Esborrar sense votació pot ser perillós, a part de bajanades clares. Jo seria més partidari de que el procés d'esborrar fos més ràpid, i per exemple en el cas d'arribar a un cert nombre de vots d’aprovació sense cap de rebuig s’esborrés immediatament, encara que fos el mateix dia.--Lohen11 08:28, 15 set 2006 (UTC)
Per discutir el procediment dirigiu-vos a Viquipèdia Discussió:Esborrar pàgines o bé feu una proposta a Viquipèdia:Presa de decisions. Sobre el contingut d'aquest article no veig res ofensiu que no pugui estar una setmana a la vista mentre es discuteix. VRiullop (parlem-ne) 15:58, 19 set 2006 (UTC)
- És just el què he dit, portant-lo a la pàgina d'esborrar durant el llarg temps que dura encara se li fa més propaganda. Hem de trobar una solució més ràpida.--Lohen11 16:22, 19 set 2006 (UTC)
- Per una banda veig que el nou sistema és molt més àgil i amb més participació i discussió que abans. Per altra banda trobo raonable un temps mínim perquè no agafi a ningú per sorpresa. Una proposta, per exemple, seria reduir de 7 a 5 dies. Una altra opció seria determinar un mínim d'unanimitat, per exemple, amb 7 a 0 es tanca el procés. O potser es tractaria d'ampliar els casos de destrucció ràpida. El que penso és que cal ser prudents i no precipitar-se a esborrar pàgines. En canvi, si hi ha alguna cosa que molesta a l'article, doncs s'elimina encara que estigui la votació en curs. El que sí que estava rumiant per proposar és ampliar les condicions per poder votar. Trobo que mases vegades es vota per intuició (tipus m'agrada o no m'agrada) i no hi ha una reflexió o argumentació sobre les polítiques aplicables.VRiullop (parlem-ne) 16:50, 19 set 2006 (UTC)
- Jo no crec pas que s'hagi de reduir el temps per molta unaminitat que hi hagi. Com a molt es podria fer que amb 7 a 0 sense indiferents ni oposicions es redueixi a 5 dies, però una setmana em sembla que ja és el mínim de temps possible i que no ho podem reduir més. En canvi sí que trobo correcte esborrar o bé marcar com a ocults (<!---->) els texts inapropiats.--SMP (d·+) 16:56, 19 set 2006 (UTC)
- Per una banda veig que el nou sistema és molt més àgil i amb més participació i discussió que abans. Per altra banda trobo raonable un temps mínim perquè no agafi a ningú per sorpresa. Una proposta, per exemple, seria reduir de 7 a 5 dies. Una altra opció seria determinar un mínim d'unanimitat, per exemple, amb 7 a 0 es tanca el procés. O potser es tractaria d'ampliar els casos de destrucció ràpida. El que penso és que cal ser prudents i no precipitar-se a esborrar pàgines. En canvi, si hi ha alguna cosa que molesta a l'article, doncs s'elimina encara que estigui la votació en curs. El que sí que estava rumiant per proposar és ampliar les condicions per poder votar. Trobo que mases vegades es vota per intuició (tipus m'agrada o no m'agrada) i no hi ha una reflexió o argumentació sobre les polítiques aplicables.VRiullop (parlem-ne) 16:50, 19 set 2006 (UTC)
Modificació de la política: destrucció ràpida
Proposo afegir als criteris per a la destrucció ràpida els casos de:
- Versions antigues d'imatges quan l'usuari que les va carregar en demani la destrucció.
- Versions antigues d'imatges que no complien alguna normativa i que han estat substituïdes per una altra versió de la mateixa imatge que sí ho compleix (en aquest últim cas em refereixo a les imatges que fair use que s'han carregat amb massa resolució, i que algun usuari ha tornat a carregar amb una resolució acceptable). L'únic problema que hi ha és que hauríem de crear una plantilla diferent per aquests casos, ja que si un administrador veu una imatge en la categoria d'elements per destruir el més normal és que l'esborri directament sense posar-se a llegir si l'ha d'esborrar sencera o només n'ha d'eliminar una certa versió.--SMP (d·+) 15:01, 20 oct 2006 (UTC)
- Per als casos especials, com eliminar part de l'historial, he creat la pàgina Viquipèdia:Petició als administradors. --VRiullop (parlem-ne) 10:56, 21 oct 2006 (UTC)
Reobrir el debat
Ja fa temps que mirant com funciona el sistema actual d'eliminació de pàgines, trobo descabellat que casos flagrants de destrucció acabin sent conservats amb votacions d'11 elements a favor i només 3 en contra.
M'he estat llegint una mica com es va coure l'anterior proposta (aquells mesos no vaig poder-me passar gaire per aquí i no vaig poder participar de la discussió) i he vist que:
- Estem demanant una proporció del 80% (4-1) quan a les discussions es parla sovint del 66 o 75% (2-1, 3-1).
- El motiu principal per la no acceptació del 66% va ser que la baixa participació en les votacions podien comportar que s'esborressin elements amb resultats de 1-0 o 2-1. Tanmateix s'ha fet palès que el fet de crear una pàgina per les votacions ha estat un gran encert que ha disparat significativament les votacions.
- A la discussió es deixa la porta a modificar el sistema (es parlava fins i tot d'opcions transitòries).
Per tant, com que veig que el sistema nou ha aportat evidents millores però també crec que és francament millorable en agilitat i tants per cents, proposo la reobertura formal del debat.
Si veig que hi ha un interès generalitzat en intentar millorar aquesta normativa, podrem entrar a discutir més exactament quins elements podem modificar. Salut!--Xtv (que dius que què?) 10:25, 8 nov 2006 (CET)
- Jo hi estic d'acord. El sistema que proposaria és que per a eliminar-ho en una setmana es requereixi un 4-1 igual que ara, però que si no s'assoleix, un cop hagi passat un mes de debat i es finalitzi la votació el percentatge necessari per esborrar sigui únicament del 66%. També podríem juntar els apartats de comentari i votació i eliminar el de resultat, que no és necessari fins que no es trasllada a l'historial o bé fer unes noves plantilles en comptes de les d'aprovació i objecció que, com a commons tinguin altres tipus d'acció, és a dir, "eliminar", "mantenir", "traslladar", "redireccionar"...--SMP·d·+ 15:29, 8 nov 2006 (CET)
- A mi el 66% amb un mínim de participació, igual que als articles de qualitat (per exemple mínim de 10 vots) em semblaria més que raonable (amb tal tant per cent, a Espanya es pot modificar la constitució, que no és poca cosa, i aquí per eliminar propaganda, se'n requereix un 80? una mica fort...).--Xtv (que dius que què?) 15:52, 8 nov 2006 (CET)
- Justament perquè ara la participació és millor, em sembla que no cal requerir un mínim de participació si hem tingut la votació activa durant tot un mes.--SMP·d·+ 17:15, 8 nov 2006 (CET)
- Mai no està de més d'assegurar-nos que un article no s'esborra per només dos vots...--Xtv (que dius que què?) 17:20, 8 nov 2006 (CET)
- No hi estic d'acord. Justament aquest punt (no exigir un mínim de participació) és una de les decisions de la política vigent que més content estic d'haver impulsat. Em sembla la opció més democràtica.--SMP·d·+ 19:24, 10 nov 2006 (CET)
- Mai no està de més d'assegurar-nos que un article no s'esborra per només dos vots...--Xtv (que dius que què?) 17:20, 8 nov 2006 (CET)
- Justament perquè ara la participació és millor, em sembla que no cal requerir un mínim de participació si hem tingut la votació activa durant tot un mes.--SMP·d·+ 17:15, 8 nov 2006 (CET)
- A mi el 66% amb un mínim de participació, igual que als articles de qualitat (per exemple mínim de 10 vots) em semblaria més que raonable (amb tal tant per cent, a Espanya es pot modificar la constitució, que no és poca cosa, i aquí per eliminar propaganda, se'n requereix un 80? una mica fort...).--Xtv (que dius que què?) 15:52, 8 nov 2006 (CET)
Totalment d'acord en que desprès d'un periode de rodatge es poden polir alguns aspectes. Em sembla molt raonable la proposta d'en SMP, però cal puntualitzar que ara la majoria demanada és del 75%: 3 a 1, 6 a 2, etc. El que trobo a faltar moltes vegades és un minim d'argumentació del vot. Sembla un "m'agrada/no m'agrada" passant de la discussió o de les polítiques. No pot ser que a vegades es presentin arguments de pes i es voti el contrari sense cap explicació. Sóc conscient que això és difícil de millorar, però proposo augmentar els requisits mínims per participar. Ja que ara la participació és més alta ho podem restringir a usuaris amb més experiència. Per mi podem obrir una nova presa de decisió per valorar propostes de millora del sistema.--VRiullop (parlem-ne) 16:41, 8 nov 2006 (CET)
- I què et sembla l'opinió d'eliminar l'apartat de comentaris i fer-ho tot junt. Sembla poca cosa però això pot animar a la gent (començant per mi) a comentar més el vot.--SMP·d·+ 17:15, 8 nov 2006 (CET)
- Ja he dit que em sembla molt raonable, però si vols ho repeteixo ;-) Vinga, qui ho tira endavant? --VRiullop (parlem-ne) 17:30, 8 nov 2006 (CET)
- Doncs encara no ho has dit prou vegades, EXIGEIXO que ho especifiquis a la teva pàgina personal!--SMP·d·+ 19:24, 10 nov 2006 (CET)
- Ja he dit que em sembla molt raonable, però si vols ho repeteixo ;-) Vinga, qui ho tira endavant? --VRiullop (parlem-ne) 17:30, 8 nov 2006 (CET)
- Tot i que veig que pot ser un problema interpretar quan un argument està ben basat i quan no -hi ha qui diu que tot té cabuda a la viquipèdia i malgrat que jo cregui que no, tothom té dret a defensar la seva opinió- i que per tant algunes decisions puguin ser més o menys polèmiques, estic completament d'acord en augmentar els requisits per poder votar. No només en nombre de col·laboracions sinó que també en l'argumentació del vot. Efectivament en molts casos hi ha violacions flagrants de les normes (casos de copyright, per exemple), en els que es vota en contra, o de vegades es vota en contra perquè l'article potencialment pot ser bo.
- Per altra banda, és veritat, són 3-1 (75%) i no pas 4-1. No sé per què ho tenia entès així, després d'haver llegit les normes trenta vegades.--Xtv (que dius que què?) 17:20, 8 nov 2006 (CET)
- És curiós el sistema anglès en:Wikipedia:Articles_for_deletion#How_to_discuss_an_AfD/Wikietiquette on no fan votacions, sinó recomanacions argumentades, encara que sigui "Delete for nom." (esborrar pel motiu de la nominació) i no s'admeten recomanacions no argumentades. Necesitaríem potenciar l'apartat de "Precedents" per arribar a tenir un catàleg d'arguments tipificats. --VRiullop (parlem-ne) 17:41, 8 nov 2006 (CET)
- Trobo molt interessant que tinguem uns articles com ara en:WP:BIO o bé en:Wikipedia:Notability que potser servirien perquè la gent que creu que a la viquipèdia hi cap tot veiessin que a la viqui anglesa, que està molt més desenvolupada que no pas la nostra, això ho tenen en compte.
- També crec vital que tirem endavant el projecte de biografies com a la anglesa, que les unifiqui (data de naixement, ciutat, mort etc...) i prengui criteris concrets sobre qui mereix i qui no un article (com a WP:BIO).
- Per cert, com hem de tirar endavant la proposta d'en SMP? Canviant senzillament la pàgina de votacions? no seria millor que si ara es decideixen més temes en consens els apliquéssim tots de cop?--Xtv (que dius que què?) 18:14, 8 nov 2006 (CET)
- S'ha d'obrir una nova Viquipèdia:Presa de decisions, com per exemple Viquipèdia:Presa de decisions/2006/Política d'imatges, on tothom pugui ser les seves propostes, en discutim el redactat i les votem.--VRiullop (parlem-ne) 18:50, 8 nov 2006 (CET)
- Per a modificar-ne una d'antiga no n'hi ha prou amb reobrir-ne la discussió?--SMP·d·+ 19:24, 10 nov 2006 (CET)
- Aquella presa de decisió ja està tancada i jo la deixaria com històric. Penso que és millor obrir-ne una nova de "Revisió" amb els punts que es proposin. Ara bé, una cosa com canviar el format de la plantilla {{esborrar2}} per eliminar els apartats i fer la discussió més àgil, crec que no desvirtua aquella presa de decisió i es pot proposar i discutir aquí mateix. --VRiullop (parlem-ne) 20:01, 10 nov 2006 (CET)
- Sobre això del sistema a en, no estic segur que sigui gaire exportable, ja que allà qui acaba decidint és un administrador basant-se en la discussió i els precedents, mentre que nosaltres tendim a fer més una votació. Podeu mirar una mica en:User:Daduzi/Arguments to avoid in deletion discussions per veure com ho fan. La majoria d'aquestes crítiques són exportables a la nostra, però algunes no.--SMP·d·+ 19:24, 10 nov 2006 (CET)
- He dit que és curiós, simplement per pensar-hi, no perquè sigui exportable. El que m'agrada, per exemple, és no admetre vots sense explicar. En quan a les recomanacions en lloc de vots, ens pot servir de guia pel que deies de fer unes plantilles específiques que diguin alguna cosa més que aprovació o objecció.--VRiullop (parlem-ne) 19:53, 10 nov 2006 (CET)
- Per a modificar-ne una d'antiga no n'hi ha prou amb reobrir-ne la discussió?--SMP·d·+ 19:24, 10 nov 2006 (CET)
- S'ha d'obrir una nova Viquipèdia:Presa de decisions, com per exemple Viquipèdia:Presa de decisions/2006/Política d'imatges, on tothom pugui ser les seves propostes, en discutim el redactat i les votem.--VRiullop (parlem-ne) 18:50, 8 nov 2006 (CET)
- És curiós el sistema anglès en:Wikipedia:Articles_for_deletion#How_to_discuss_an_AfD/Wikietiquette on no fan votacions, sinó recomanacions argumentades, encara que sigui "Delete for nom." (esborrar pel motiu de la nominació) i no s'admeten recomanacions no argumentades. Necesitaríem potenciar l'apartat de "Precedents" per arribar a tenir un catàleg d'arguments tipificats. --VRiullop (parlem-ne) 17:41, 8 nov 2006 (CET)
Discutir per lots i esborrar en grup
Darrerament hem tingut discusions sobre articles relacionats (fa uns dies el Mughalastan i set articles més, i ara el Ceptre de Zink, el seu autor i les seves obres). Estaria bé que hi hagués alguna manera de fer una sola discusió, per bé que s'ha de seguir permetent que algú pugui votar i opinar a favor d'un article i en contra d'un altre.--Pere prlpz 20:49, 16 nov 2006 (CET)
Anònims
Hi ha hagut diferents discussions sobre si un usuari anònim pot proposar esborrar una pàgina. La lectura que en faig és que per una banda "es demana que per fer una proposta es compleixin un mínim de requisits d'experiència: 15 dies d'antiguitat i 20 contribucions en 5 articles diferents." Per altra banda "en cas que una proposta estigui incompleta, sense motiu o sense firma d'un usuari vàlid, podrà ser anul·lada mentre no la recolzi i la completi un usuari que compleixi els requisits"... i "si la proposta era incompleta, el procés comença quan un usuari vàlid en dóna suport." El tema ja va ser discutit a Viquipèdia Discussió:Presa de decisions/2006/Política per a esborrar articles i entenc que un anònim pot fer una proposta sempre que algun usuari vàlid per votar la recolzi. Aquest tema, així com altres apuntats més amunt es poden reobrir quan vulgueu. --VRiullop (parlem-ne) 20:50, 12 des 2006 (CET)
Temps de gràcia
S'hauria de preveure un mecanisme per no esborrar articles per massa curts o per no contenir informació enciclopèdica els articles acabats de crear i que es pretén ampliar (o, com a mínim, es pot entendre que es vol ampliar, donant-li en benefici del dubte al creador).--Pere prlpz 17:50, 9 febr 2007 (CET)
- Em sembla que ningú no proposa articles que tinguin {{inacabat}}. --SMP·d·+ 17:55, 9 febr 2007 (CET)
- Ja està previst ampliar el termini una setmana més si varien les condicions inicials i "igualment, si es considera que l'editor principal pot fer alguna aportació decisiva, es pot prorrogar 7 dies." Viquipèdia:Esborrar pàgines#Valoració final. Crec que aquest punt es por interpretar en el sentit que diu el Pere.--VRiullop (parlem-ne) 18:30, 9 febr 2007 (CET)
- No tothom quan comença un article hi posa inacabat, i els usuaris nous en el seu primer article encara menys. I la norma que diu en Vriullop és útil però potser ens falta fer-la servir (per exemple, als Els Bocs de can Rosés ningú l'ha esmentat, diria jo).--Pere prlpz 18:39, 9 febr 2007 (CET)
- Ja està previst ampliar el termini una setmana més si varien les condicions inicials i "igualment, si es considera que l'editor principal pot fer alguna aportació decisiva, es pot prorrogar 7 dies." Viquipèdia:Esborrar pàgines#Valoració final. Crec que aquest punt es por interpretar en el sentit que diu el Pere.--VRiullop (parlem-ne) 18:30, 9 febr 2007 (CET)
Dos casos més de destrucció ràpida
Propòs afegir dos casos més de destrucció ràpida:
- Si la pàgina està en un idioma diferent del català.
- Si és una definició de diccionari (i que, en tot cas, s'hauria de moure al Viccionari).
Pau Cabot · Discussió 07:54, 23 febr 2007 (CET)
- En el primer cas es pot afegir la plantilla {{Traduïu}} i en el segon {{Moure a Viccionari}}. El que falta determinar és quan de temps ho podem deixar pendent.--VRiullop (parlem-ne) 16:36, 23 febr 2007 (CET)
- Jo el primer cas en faria destrucció ràpida. La plantilla traduïu no li acabo de veure el sentit. Com a molt per un fragment de l'article, o quan un article està a mitges i té una part oculta encara per traduir, ara, no pel cas que jo interpreto que en Pau Cabot exposa, que és la còpia literal d'un article d'una altra Viqui a la nostra. I la definició de diccionari ens estalviaria haver de votar-ho per acabar havent-ho de destruir igualment, com està passant fins ara a les pàgines de discussió d'esborrats. En tot cas, jo en un cas i l'altre, no donaria més d'una setmana de manteniment de la plantilla (bé, si és un traduïu d'un article que realment està a mitges i que mica a mica es va avançant, és tal com he dit, des del meu punt de vista, diferent i li donaria més de temps. Un mes?)--Xtv (que dius que què?) 17:32, 23 febr 2007 (CET)
- Per mi, en un cas i l'altre, li donaria cinc dies sense edicions. És extensible a altres casos com copyio, OD, categories buidades... --VRiullop (parlem-ne) 17:44, 23 febr 2007 (CET)
- ID, LD, ... cinc dies? em sembla bé.--Xtv (que dius que què?) 18:03, 23 febr 2007 (CET)
- A les definicions de diccionari els donaria una mica més de temps, perquè hi ha gent, que no som els que estem discutint aquí, que va editant articles a base d'afegir una frase per setmana, o gairebé. A més, està bé que es votin, perquè sovint mentre es vota algú s'anima i converteix la definició en un esborrany acceptable (per exemple, arma).
- Els articles en un altre idioma els esborraria directament (o els trossos de l'article en l'altre idioma). No em sembla que enganxar un text en castellà i anar canviant el final de les paraules sigui una bona manera de treballar, perquè produeix una gran quantitat de faltes i uns articles lamentables.--Pere prlpz 18:07, 23 febr 2007 (CET)
- Bé, jo em referia a casos com aquest, que mica a mica es van traduint (encara que hom faci el que pugui i la traducció no sigui perfecta...)--Xtv (que dius que què?) 18:16, 23 febr 2007 (CET)
- Respecte al primer cas, no estam xerrant d'articles a mig traduir, estam xerrant d'articles TOTALMENT en un altre idioma (vegeu Luigi Galvani, per exemple) que no semblen estar en procés de traducció. Ah, i em semblen bé els cinc dies, tant per un cas com en l'altre: la idea és no haver de fer les votacions. Pau Cabot · Discussió 21:17, 23 febr 2007 (CET)
- Bé, jo em referia a casos com aquest, que mica a mica es van traduint (encara que hom faci el que pugui i la traducció no sigui perfecta...)--Xtv (que dius que què?) 18:16, 23 febr 2007 (CET)
- Per mi, en un cas i l'altre, li donaria cinc dies sense edicions. És extensible a altres casos com copyio, OD, categories buidades... --VRiullop (parlem-ne) 17:44, 23 febr 2007 (CET)
- Jo el primer cas en faria destrucció ràpida. La plantilla traduïu no li acabo de veure el sentit. Com a molt per un fragment de l'article, o quan un article està a mitges i té una part oculta encara per traduir, ara, no pel cas que jo interpreto que en Pau Cabot exposa, que és la còpia literal d'un article d'una altra Viqui a la nostra. I la definició de diccionari ens estalviaria haver de votar-ho per acabar havent-ho de destruir igualment, com està passant fins ara a les pàgines de discussió d'esborrats. En tot cas, jo en un cas i l'altre, no donaria més d'una setmana de manteniment de la plantilla (bé, si és un traduïu d'un article que realment està a mitges i que mica a mica es va avançant, és tal com he dit, des del meu punt de vista, diferent i li donaria més de temps. Un mes?)--Xtv (que dius que què?) 17:32, 23 febr 2007 (CET)
Un dubte d'aquesta secció
Hola, tinc un dubte per a tots aquells usuaris que gairebé sempre posen Aprovació a les pàgines que es volen esborrar.
Si voleu que els altres usuaris ampliem la Viquipèdia Catalana, perquè quant fiquem poca cosa a una pàgina, dieu que no és un tema important per possar a la Viquipèdia?
Se que voleu vigilar que no fiquem coses que no tinguin sentit, però perquè no voleu que fiquem pàgines que surten a altres Viquipèdies? Per exemple, us posso un exemple que ara està en aquest apartat, els anys 2015... no fa falta borrar-lo jo crec, no ocupa espai. I n'hi ha molts així. Per això no se si ampliar més la pàgina, i mireu que m'ha agradat col·laborar, però no li trobu sentit esforçar-se perquè després l'informació que haguem possat desaparegui. --Luna90 19:47, 26 febr 2007 (CET)
- Hauries de concretar més la pregunta. No es pot parlar de motivacions dels usuaris en general ni d'una proposta en concret que ja està en discussió al seu lloc. En general el motiu per esborrar pàgines és per un compromís de qualitat amb el lector.--VRiullop (parlem-ne) 20:00, 26 febr 2007 (CET)
- La majoria d'articles no es proposen per esborrat. Jo sóc un d'aquests que quasi sempre voto a favor, però no sempre. Si mires què s'està votant, generalment són currículums o entrades de diccionari. Els primers no poden ser escrits en primera persona (això inclou grups de música, associacions, etc) i les segones van al viccionari. Si fas un article amb un contingut que satisfaci uns criteris de notabilitat mínims (en aquest moment s'està discutint el tema aquí, la teva contribució serà valuosa) naturalment no s'esborrarà com no s'esborren la majoria dels articles que es creen cada dia. Els anys que s'estan discutint, primera, encara s'està discutint, i segona, la majoria estan buits. Ampliats segur que no s'esborren.--Xtv (que dius que què?) 20:24, 26 febr 2007 (CET)
- Per exemple, jo vaig fer una pàgina sobre els germans de les Olsen, nose, em va sembblar curiós i podria haver gent que busqui informació sobre alguns actors o persones en concret i no en trobin enlloc, per això vaig fer una pàgina. El què he vist, es que han fet una pàgina sobre un alcalde si no recordo malament, i, que té de dolent tenir una pàgina sobre aquest/a persona? I n'hi ha molts de cassos com aquest.--Luna90 20:34, 26 febr 2007 (CET)
- Sobre l'alcalde, segurament es quedarà. I sobre les germanes, als criteris que s'estan discutint diu que els familiars de personatges famosos no tenen lloc a la Viquipèdia per ells mateixos si no han fet també coses destacades. Si han fet alguna cosa però menor, pot entrar dins la pàgina de l'artista principal. I si el teu cas, eren suficient destacades però es va eliminar, potser és que no s'incidia prou en l'article sobre la seva rellevància i només es feia esment en la relació amb l'artista més destacat. En tot cas, tal com et dic aquests criteris estan en discussió i si creus que s'han de relaxar, pots dir-hi la teva.--Xtv (que dius que què?) 20:39, 26 febr 2007 (CET)
- Per exemple, jo vaig fer una pàgina sobre els germans de les Olsen, nose, em va sembblar curiós i podria haver gent que busqui informació sobre alguns actors o persones en concret i no en trobin enlloc, per això vaig fer una pàgina. El què he vist, es que han fet una pàgina sobre un alcalde si no recordo malament, i, que té de dolent tenir una pàgina sobre aquest/a persona? I n'hi ha molts de cassos com aquest.--Luna90 20:34, 26 febr 2007 (CET)
- La majoria d'articles no es proposen per esborrat. Jo sóc un d'aquests que quasi sempre voto a favor, però no sempre. Si mires què s'està votant, generalment són currículums o entrades de diccionari. Els primers no poden ser escrits en primera persona (això inclou grups de música, associacions, etc) i les segones van al viccionari. Si fas un article amb un contingut que satisfaci uns criteris de notabilitat mínims (en aquest moment s'està discutint el tema aquí, la teva contribució serà valuosa) naturalment no s'esborrarà com no s'esborren la majoria dels articles que es creen cada dia. Els anys que s'estan discutint, primera, encara s'està discutint, i segona, la majoria estan buits. Ampliats segur que no s'esborren.--Xtv (que dius que què?) 20:24, 26 febr 2007 (CET)
Anònims i destrucció ràpida
No m'agrada posar restriccions, però el fet que els anònims no puguin proposar esborrats però si destruccions fa que alguns anònims posin destruccions quan pertoquen esborrats (com està passant avui amb Imagine (cançó)). Tampoc sé quantes peticions de destrucció hi ha que els administradors no destrueixin l'article o les converteixin es esborrats, però potser en casos com aquest aniria bé que els anònims no poguessin demanar destruccions ràpides. D'altra banda, tenim una sèrie de mecanismes per controlar destruccions i esborrats (adminsitradors i votacions) però no tenim cap mecanisme per controlar els que esborren trossos grans d'articles sense consens: crec que estaria bé tenir una norma al respecte (o ja la tenim?).--Pere prlpz 18:16, 3 abr 2007 (CEST)
- No crec que calgui una norma sobre aquest últim punt. Si qualsevol creu que algú, sigui o no anònim, ha fet una eliminació considerable de text que no era assenyada, sempre li queda el recurs de fer una reversió encara que no sigui administrador. Hi ha assumptes que per més normes que es posin no s'aconseguiran de controlar més de com estan ara controlades. 88.19.142.3 19:34, 3 abr 2007 (CEST)
brown university
hola,
un anònim ha esborrat la votació de brown university [1]. crec que encara no hi havia un resultat. s'ha arxivat normalment o és un sabotatge a la votació?
--ArinArin (parla'm) 19:35, 15 abr 2007 (CEST)
- L'he arxivat a Viquipèdia:Esborrar pàgines/Historial/2007/04#Brown university. Ja s'havia complert una setmana.--VRiullop (parlem-ne) 19:42, 15 abr 2007 (CEST)
Renovació d'una proposta d'esborrament
Els tres mesos es compten des que la proposta ha finalitzat, no? En qualsevol cas, no s'hauria d'especificar millor?--Iradigalesc (discussions · +) 16:22, 19 abr 2007 (CEST)
- Jo ho interpreto que és des de la data de tancament. --VRiullop (parlem-ne) 17:16, 19 abr 2007 (CEST)
- ho dic perque fa poc es va anular una votacio perque no feia tres mesos de l'ultima pero es que contant desde quan es va iniciar si feia tres mesos,per lo que potser es tindria que especificar millor per evitar posibles confusions perque es molt facil confondres i contar desde quan es planteja com m'ha pasat a mi que fins que no hi preguntat no m'hi donat conte del error--Dyvid 17:50, 19 abr 2007 (CEST)
dubte
que ha pasat amb la votació per borra Acio Republicana de Mallorca?perquè em sembla que encara li quedaven uns dies sinó totes les votacions que s’han iniciat abans també s’haurien tingut que archivar,no?--Dyvid 09:14, 20 abr 2007 (CEST)
- D'acord amb les normes, si hi ha consens (majoria de 1 a 4) es pot arxivar (esborrant o no, segons el signe de la majoria) a partir del setè dia. Aquesta tenia una cosa així com 1 a 16. Les votacions anteriors que no arribin a una majoria 1 a 4 duraran 30 dies.--Pere prlpz 11:15, 20 abr 2007 (CEST)
- OK,gracies per la informacio ya la tindre en compte alguna altra vegada que pasi lo mateix--Dyvid 12:06, 20 abr 2007 (CEST)
- De Viquipèdia:Esborrar pàgines: "Se suposa que els usuaris que participen en aquest procés estan al corrent de les polítiques i normes de la Viquipèdia". --VRiullop (parlem-ne) 17:55, 20 abr 2007 (CEST)
- Estic enterat de tota la politica excepte petits tecnicismes propis de la catalana,que yo recordi no hi havia politica oficial sobre aquet tema a la espanyola,i no et preocupis que ya em repasare les politiques per si hi ha algu que no sepiga--Dyvid 20:55, 20 abr 2007 (CEST)
- De Viquipèdia:Esborrar pàgines: "Se suposa que els usuaris que participen en aquest procés estan al corrent de les polítiques i normes de la Viquipèdia". --VRiullop (parlem-ne) 17:55, 20 abr 2007 (CEST)
- OK,gracies per la informacio ya la tindre en compte alguna altra vegada que pasi lo mateix--Dyvid 12:06, 20 abr 2007 (CEST)
Millores
Últimament quan votem per un article, l'autor el millora perquè es convervi, sembla que aquesta pàgina comença a tenir el seu sentit inicial, així m'agrada! --barcelona 23:22, 14 juny 2007 (CEST)
- No ho veig igual. Un article millorable no s'hauria d'esborrar. La filosofia wiki és editar, editar i editar, i discutir sobre edicions. --V.Riullop (parlem-ne) 23:44, 14 juny 2007 (CEST)
- és el que volia dir, que per por a ser esborrat, l'autor el millora fins ser apte. Hi ha articles que són millorables però tal com estan no poden ni estar a la viquipèdia per no arribar a microesborranys o no justificar la rellevància --barcelona 10:52, 15 juny 2007 (CEST)
- Tampoc ho tinc clar, però potser em decanto per l'opinió de la Barcelona. Mireu per exemple Raditz, quan es va proposar per esborrar portava 2 mesos amb aquest ridícul text. Va ser proposar-ho i de seguida varem tenir un article enciclopèdic. En casos flagrants com aquest, és una bona forma d'aconseguir qualitat.--Lohen11 16:28, 15 juny 2007 (CEST)
- Més d'acord amb la Barcelona que amb en Vriullop, perquè qualsevol article amb un títol rellevant, encara que estigui buit, o estigui en un altre idioma, o sigui incompensible, o sigui un copyvio flagrant, és clarament millorable, però no per això és millor conservar-lo que no tenir l'article. No sé si ens convindria tenir una etiqueta i una categoria del tipus "si no es millora aquest article es proposarà el seu esborrat", per complir la funció d'estimular la millora sense abusar dels esborrats. En tot cas, si es fes aquesta etiqueta, demanaria que només la poguessin posar els usuaris que complissin els requisits per iniciar un procés d'esborrat. I diria que quan es millora un article que porta temps impresentable, no sol ser l'autor original qui el millora.--Pere prlpz 16:38, 15 juny 2007 (CEST)
- Bona idea lo de la plantilla.--Lohen11 16:41, 15 juny 2007 (CEST)
- Més d'acord amb la Barcelona que amb en Vriullop, perquè qualsevol article amb un títol rellevant, encara que estigui buit, o estigui en un altre idioma, o sigui incompensible, o sigui un copyvio flagrant, és clarament millorable, però no per això és millor conservar-lo que no tenir l'article. No sé si ens convindria tenir una etiqueta i una categoria del tipus "si no es millora aquest article es proposarà el seu esborrat", per complir la funció d'estimular la millora sense abusar dels esborrats. En tot cas, si es fes aquesta etiqueta, demanaria que només la poguessin posar els usuaris que complissin els requisits per iniciar un procés d'esborrat. I diria que quan es millora un article que porta temps impresentable, no sol ser l'autor original qui el millora.--Pere prlpz 16:38, 15 juny 2007 (CEST)
- Tampoc ho tinc clar, però potser em decanto per l'opinió de la Barcelona. Mireu per exemple Raditz, quan es va proposar per esborrar portava 2 mesos amb aquest ridícul text. Va ser proposar-ho i de seguida varem tenir un article enciclopèdic. En casos flagrants com aquest, és una bona forma d'aconseguir qualitat.--Lohen11 16:28, 15 juny 2007 (CEST)
En el fons estem d'acord. Un article impresentable durant mesos no es pot mantenir. Però sempre s'ha d'intentar millorar (entre tots, no només l'autor) abans de deixar-lo per impossible i no precipitar-se en esborrar-lo. --V.Riullop (parlem-ne) 18:05, 15 juny 2007 (CEST)
- Estic d'acord en que no es pot porpossar esborrar un article acabat de crear, cada dia tenim les eines de manteniment mès afilades, que ens premeten avisar i deixar un plaç de cortesia.
- La proposta de que "si no es millora aquest article es proposarà el seu esborrat" ja ho incorpora {{falten referències}} i {{traducció}}, estic d'acord amb incorporar-ho a {{millorar text}} com a mínim. --Jordicollcosta (discussió) 19:15, 15 juny 2007 (CEST)
Malauradament hi ha wikipedistes administradors que han esborrat articles recentment o els han proposat a esborrar sense permetre un marge de temps per a la millora; o sense acceptar mesures menys dràstiques i a sobre amenaçant als usuaris publicadors. Aquesta manera de fer les coses està fent baixar molt la qualitat de la wikipedia. --Ynthem (disc.) 23:44, 8 des 2011 (CET).
Per no entrar en contradicció
Hola. A la Categoria:Viquipèdia:Moure a Viccionari s'hi diu que "En haver estat transferides, marqueu-les amb {{destrucció}}", però a Viquipèdia:Esborrar pàgines no hi diu res al respecte. Per ser puristes, caldria o incloure la norma, o discutir-la per incloure-la, o esborra-la de Categoria:Viquipèdia:Moure a Viccionari. Ja direu quelcom. Merci. -Aleator (disc.) 21:51, 9 des 2007 (CET)
Inconsistencia
Bones,
m'estava mirat aquesta pagina, a veure si ja podia esborrar Viquipèdia:Esborrar_pàgines/Propostes#Rialles_per_un_tub Rialles per un tub, i em trobo que:
- La valoració final es pot fer en qualsevol moment a partir del període mínim de 7 dies si hi ha prou consens.
i mes endavant:
- Es considera que hi ha prou consens
* Si hi ha unanimitat de 5 participants a partir del 4t dia de la proposta.
En que quedem, es pot esborrar o no, per unanimitat, al cap de 4 dies ? No vaig intervenir gaire en l'actualitzacio de les normes. Si algu te clar com hauria d'anar, pot fer el redactat una mica mes clar ?
De passada, a la llista de casos de "destruccio rapida", tb hi hauriem d'incloure les pagines que ja s'han esborrat abans. Suposo que tothom deu estar d'acord amb aixo.
salut, Xevi (discussió) 12:00, 27 gen 2008 (CET)
- A l'última presa de decisió es va afegir el nou termini de 4 dies tal com diu el segon punt que cites. El redactat del primer punt no s'ha actualitzat.--V.Riullop (parlem-ne) 12:49, 27 gen 2008 (CET)
Almenys, malgrat el vot s'anuli, el comentari es conserva...
M'agrada veure com, malgrat el vot es declari nul, el meu comentari fet en aquest vot no s'esborra pas. Això vol dir que, almenys, tinc "dret a veu però no a vot" (i ho dic seriosament). Me'n alegro.
Dintre de no molt, suposo que tindré 100 colaboracions en el darrer trimestre (tres mesos), i podré votar a ple dret en les propostes d'esborrar pàgines, com, de fet, ja en tinc ganes.
Salutacions!! --cromelnordic (discussió) 12:38, 30 gen 2008 (CET)
Tinc una pregunta.
M'agradaria saber com puc saber si tinc ja (o no) les 100 contribucions, com per poder votar... Com ho puc comprovar? Gràcies... --cromelnordic (discussió) 08:08, 4 febr 2008 (CET)
- Quan la contribució de baix de tot d'aquesta pàgina sigui una contribució feta en els últims tres mesos, podràs votar. -- Leptictidium (parla mamífera!) 19:10, 4 febr 2008 (CET)
- Segons aquesta altra pàgina, jo sí que tinc la darrera colaboració en aquests darrers tres mesos. Estic confòs. M'ho pots solucionar? Gràcies. --cromelnordic (discussió) 12:31, 25 feb 2008 (CET)
- La pàgina que mostres pren en compte tots els espais de noms, mentre que per les votacions només es comptabilitzen les contribucions en l'espai principal. -- Leptictidium (pm!) 13:04, 25 feb 2008 (CET)
- Això ja m'agrada més de sentir... D'acord, Leptictidium (quin nom més curiós), ¿et puc dir Lepti? Don veuràs Lepti, així com m'ho expliques, m'està millor. Et crec. Doncs no em falta molt per tenir les 100 visites, i poder votar per tal d'esborrar pàgines... Gràcies per les teves explicacions. Una abraçada!! --cromelnordic (discussió) 16:20, 25 feb 2008 (CET)
Ara que ja tenim el precedent...
Ara que ja hem arribat a un consens sobre els microesborranys de nuclis de població, es començaran a esborrar tot seguit o cal anar marcant-los tots un per un amb la plantilla de destrucció? – Leptictidium sense registrar—el comentari anterior sense signar és fet per 83.57.78.97 (disc. • contr.) 11:41, 12 abr 2008 (CEST)
- Em sembla pervers haver permès que a la vista de tothom hi hagués gent que fes aquests articles en massa dedicant-hi tants i tants dies de la seva vida, durant tants de mesos, per molt més tard fer una votació per eliminar-los. Encara ningú ha pres la consideració d'avisar-los, és més, a les seves pàgines de discussió es poden fins i tot llegir missatges per encoratjar a seguir així. 193.152.141.216 (discussió) 11:50, 12 abr 2008 (CEST)
- Tants dies de la seva vida no, eh, que jo en una tarda vaig fer 350 articles que eren el triple de llargs que aquests microesborranys! Em pregunto perquè no t'has queixat abans que s'acabés la votació. És evident que la feina dura s'ha de reconèixer però en si sola no és suficient com per avalar un article. No seria ni molt menys la primera vegada que es fusionen molts articles, en els quals s'ha invertit molt de temps, en un sol article perquè els articles originals eren massa curts. En l'estat actual d'aquests microesborranys, l'únic que justificaria mantenir-los és que algú donés garanties que seran millorats pròximament. – Leptictidium (pm!) 14:12, 12 abr 2008 (CEST)
- Sí, molts de dies durant mesos. Jo no em puc queixar del que no sé que existeixi, però si algú volia eliminar tots aquests articles ja li val no haver-ho fet saber molts de mesos abans. 83.49.226.244 (discussió) 15:51, 12 abr 2008 (CEST)
- Repeteixo que no veig com uns articles tan curts, per molts que siguin, puguin ocupar mesos. Tots els nuclis pertanyents a un mateix municipi es podien copiar i enganxar, fent-ne cinc o sis per minut. I tot i això, trec el cas de les poàcies. En Jordicollcosta va fer una feinada brutal per crear centenars d'espècies de poàcies. Tanmateix, aquestes articles (molt més llargs que els dels nuclis de població, per cert) no tenien cap mena d'informació que no es trobés a l'article, i es va procedir a esborrar-los. Em sembla fins i tot que va ser el mateix Jordicollcosta qui va proposar que fossin esborrats/redireccionats.
- A més, les votacions i debats serveixen per alguna cosa. No són maneres, esperar a què la comunitat hagi arribat a una decisió per llavors criticar-la. – Leptictidium (pm!) 16:26, 12 abr 2008 (CEST)
- Insisteixo en què ni tan sols s'ha avisat als creadors de més articles. Una persona que no visiti amb regularitat les votacions no sabrà el que passa en un article concret. Però qualsevol haurà vist durant mesos que hi havia persones que es passaven hora rere hora creant aquests articles. Si ara es volen eliminar crec que com a mínim cal una disculpa per la desídia de no haver-ho proposat abans. 83.49.226.244 (discussió) 16:31, 12 abr 2008 (CEST)
- Ja fa mes d'un any que hi va haver un debat sobre el tema dels microesborranys, que va ser quan es va acordar deixar un any abans de fer propostes d'esborrar les poàcies, i va servir perquè baixés força la creació de microesborranys d'aquesta mena durant una temporada (no massa llarga). Després hi van tornar, encara que han anat canviant els autors. Després, propostes i queixes sobre els microesborranys i articles sense informació n'hi ha hagut unes quantes.--Pere prlpz (discussió) 17:49, 12 abr 2008 (CEST)
- Hi ha hagut altra gent a qui ningú ha avisat durant mesos i que fins i tot han estat encoratjats a seguir en la seva línia. 83.49.226.244 (discussió) 18:24, 12 abr 2008 (CEST)
- Ja fa mes d'un any que hi va haver un debat sobre el tema dels microesborranys, que va ser quan es va acordar deixar un any abans de fer propostes d'esborrar les poàcies, i va servir perquè baixés força la creació de microesborranys d'aquesta mena durant una temporada (no massa llarga). Després hi van tornar, encara que han anat canviant els autors. Després, propostes i queixes sobre els microesborranys i articles sense informació n'hi ha hagut unes quantes.--Pere prlpz (discussió) 17:49, 12 abr 2008 (CEST)
- Insisteixo en què ni tan sols s'ha avisat als creadors de més articles. Una persona que no visiti amb regularitat les votacions no sabrà el que passa en un article concret. Però qualsevol haurà vist durant mesos que hi havia persones que es passaven hora rere hora creant aquests articles. Si ara es volen eliminar crec que com a mínim cal una disculpa per la desídia de no haver-ho proposat abans. 83.49.226.244 (discussió) 16:31, 12 abr 2008 (CEST)
- Sí, molts de dies durant mesos. Jo no em puc queixar del que no sé que existeixi, però si algú volia eliminar tots aquests articles ja li val no haver-ho fet saber molts de mesos abans. 83.49.226.244 (discussió) 15:51, 12 abr 2008 (CEST)
- Tants dies de la seva vida no, eh, que jo en una tarda vaig fer 350 articles que eren el triple de llargs que aquests microesborranys! Em pregunto perquè no t'has queixat abans que s'acabés la votació. És evident que la feina dura s'ha de reconèixer però en si sola no és suficient com per avalar un article. No seria ni molt menys la primera vegada que es fusionen molts articles, en els quals s'ha invertit molt de temps, en un sol article perquè els articles originals eren massa curts. En l'estat actual d'aquests microesborranys, l'únic que justificaria mantenir-los és que algú donés garanties que seran millorats pròximament. – Leptictidium (pm!) 14:12, 12 abr 2008 (CEST)
Termini màxim d'esborrat
Voleu dir que no s'estan acumulant massa articles a la llista? En veig alguns que ja porten molt temps amb una votació molt clara i malgrat això no s'esborren.--Jey (discussió) 12:50, 28 abr 2008 (CEST)
- Ho pots demanar a VP:PA. 83.53.209.70 (discussió) 13:53, 28 abr 2008 (CEST)
Precedents de microesborranys
Els microesborranys d'estacions de tren sense informació es van votar però el procés no va acabar per que els va fusionar i esborrar el mateix que els havia fet (aquí). Es poden considerar un precedent?
Un altre cas semblant és el de les gramínies, que es va discutir a la taverna i després va redirigir el mateix que els havia creat, sense passar per un procés d'esborrat. Tampoc sé si considerar-ho un precedent, o si convé indicar-ho com a cas especial sense una decisió formal.--Pere prlpz (discussió) 01:15, 2 jul 2008 (CEST)
- Crec que es pot considerar que hi va haver consens. --V.Riullop (parlem-ne) 13:29, 2 jul 2008 (CEST)
- Crec que es pot considerar que hi havia consens, però no per esborrar-los sinó per fusionar-los o bé en l'article principal (gramínies) o en llistes (estacions de tren). – Leptictidium (pm!) 14:14, 2 jul 2008 (CEST)
Manca de referències i vots no argumentats
Acabo d'arxivar l'article Mazoni i em trobo amb dos aspectes que no m'agraden gens:
- Vots no argumentats. A la modificació que vam aprovar, es demanava que els vots (especialment els que estan en contra de l'esborrament de l'article) es justifiquin. Sembla que darrerament s'estan estenent els vots no argumentats, que alhora no es poden eliminar perquè l'argumentació només és una recomanació. Proposo que si la pràctica de votar sense argumentar es manté, es puguin anul·lar els vots.
- S'ha argumentat que la falta de referències per se no pot ser motiu per esborrar. Jo crec que sí. Jo crec que és un motiu absolutament suficient per poder esborrar. Si algú demana referències de la discografia de la Madonna, al cap de quatre dies ja hi haurà les referències. I si no, quan es proposi l'article per esborrar, segur que serà ben fàcil aportar les referències. Ara bé, quan es demanen explícitament les referències d'un article, és perquè se suposa que el que s'hi diu és dubtós. Per tant, si no es pot confirmar que l'article satisfà els criteris de notabilitat, crec que l'article s'hauria d'esborrar (és a dir, no crec que tot article sense referències s'hagi d'esborrar, sinó que crec que tot article sense referències del qual algú demana referències i al cap d'un cert temps -1 mes? 3 mesos?- no s'han aportat, si l'article es proposa per esborrar i durant el procés ningú és capaç d'aportar les referències, aleshores s'ha d'esborrar, perquè potser el contingut de l'article és fals). Tal com ja he dit a algun lloc, si ara jo m'invento un grup i m'invento una discografia de 2 discs editats per una discogràfica, tot i no poder aportar referències se'm mantindrà l'article? És a dir, crec totalment intolerable que un article entri al procés d'esborrat demanant-ne referències i surti del procés igual que ha entrat.--Xtv (que dius que què?) 11:16, 18 ago 2008 (CEST)
- D'acord amb els teus arguments, però a la seva web dels enllaços externs hi apareixen els tres discs.--Lohen11 (discussió) 11:42, 18 ago 2008 (CEST)
- Si en lloc d'una votació féssim recomanacions per ajudar a decidir en base a les polítiques, com fan les wikis grans, els vots no argumentats no serveixen per res. Sobre les referències: la falta de notabilitat és motiu per esborrar, i per justificar-la calen referències. Però penso que no és al revés. La falta de referències no vol dir necessàriament falta de notabilitat. Vol dir que l'article s'ha de millorar. Per això distingim {{Falten referències}} i {{Falten referències rellevància}}. --V.Riullop (parlem-ne) 11:52, 18 ago 2008 (CEST)
- Lohen11: igual que invento el grup, em creo jo mateix la pàgina web on hi apareguin els discs. El seu web no serveix de res, per justificar notabilitat. En tot cas, no parlo d'aquest cas concret, parlo de tots els FR que es proposen esborrar i la gent vota en contra d'esborrar-los perquè l'article diu que tenen els 2 discs (autoeditats? reals? imaginaris? ...).
- Vriullop: jo creia que el sistema que tenim és una barreja ideal de vots/argumentació. És a dir: voto en contra per això i per allò. Si només fem el referèndum, podem deixar estar les opinions. Ara, per mi el sistema perd tota la gràcia. I sobre les referències, insisteixo: si no es pot justificar el que es diu a l'article, aquest pot ser fals. Per tant, si algú ho posa en dubte i no podem trobar cap referència que demostri el contrari, hem de suposar que és fals. Ja ho he dit abans: falta de referències no vol dir falta de notabilitat, però si falten referències, aquestes es demanen i al cap d'un temps raonable ningú ha pogut aportar les famoses referències, com podem saber que realment el que diu l'article és veritat? Fem el següent raonament: a la plantilla {{FR}} diu ben clar "El material no verificable podria ser eliminat.". Per tant, si eliminem de l'article tot el que no està referenciat, l'article queda buit. Per tant, es pot esborrar. De veritat, acabaré creant el famós article (amb pàgina web inclosa) cantant les meravelles del meu grup imaginari, eh? --Xtv (que dius que què?) 12:37, 18 ago 2008 (CEST)
- 1. Els sistema que tenim és de vots, però caldrà anar aprofundint amb l'argumentació per evitar convertir-ho en un referèndum. No pot ser que en un cas concret es voti en contra d'una política, posem per cas un copyvio, sense explicar quina és la interpretació que cal fer, o per què és una excepció, o per què no és aplicable com la resta de casos, i sense que hi hagi hagut cap discussió prèvia per modificar la política. Si és un copyvio s'esborra a pesar del resultat de la votació segons el criteri de l'administrador després d'haver escoltat tots els arguments. Si és un altre cas amb una política clara hauria de ser igual. L'administrador té l'obligació d'aplicar les polítiques.
- 2. Ara bé, els casos de notabilitat poden ser discutits. Estem d'acord en que un article no notable cal esborrar-lo, i estem d'acord en que sempre cal citar les fonts. Però tenim milers d'articles notables sense referències. Es pot donar el cas que hi hagi prou indicis de la notabilitat però faltin referències fiables. Davant el dubte, és un article a millorar, a no ser que hi hagi afirmacions controvertides o dubtoses que cal eliminar. --V.Riullop (parlem-ne) 13:35, 18 ago 2008 (CEST)
- Si en lloc d'una votació féssim recomanacions per ajudar a decidir en base a les polítiques, com fan les wikis grans, els vots no argumentats no serveixen per res. Sobre les referències: la falta de notabilitat és motiu per esborrar, i per justificar-la calen referències. Però penso que no és al revés. La falta de referències no vol dir necessàriament falta de notabilitat. Vol dir que l'article s'ha de millorar. Per això distingim {{Falten referències}} i {{Falten referències rellevància}}. --V.Riullop (parlem-ne) 11:52, 18 ago 2008 (CEST)
Efectivament, com que els casos de notabilitat són generalment discutits, si no s'argumenta el vot, l'administrador no pot decidir què s'ha de fer amb l'article. Per exemple: un vot sense argumentació, s'ha de considerar vàlid (perquè de moment argumentar no és obligatori) però en canvi una argumentació que sigui "tenen 1 disc publicat, per tant són notables" no s'ha de fer cas perquè va en contra dels criteris aprovats? Insisteixo amb el cas que he arxivat: fa més d'un any que es demana si el que diu l'article és cert. Ningú s'ha molestat a mirar-ho. Es proposa l'article per esborrar, i malgrat l'esforç fet ningú troba cap referència vàlida. És veritat el que es diu? és mentida? Qui sap... Casos com aquest, doncs, donen francament molt mala imatge de la fiabilitat de la Viquipèdia... Estic d'acord, tenim molts articles sense referències i, insisteixo, no em queixo d'això ni crec que ens haguem de posar a fer una esborrada massiva. Només dic que davant el dubte (quan algú posi en dubte un article amb una "citació necessària" o un FR), s'han d'esborrar les frases (o articles) dubtoses, no pas marcar-ho per millorar i prou. Quan algú marca una frase com a dubtosa és perquè hi ha bases de suspicàcia (redactat tendenciós o autopropaganda). Hi ha prou motius doncs per exigir (no només demanar: exigir) en aquests casos les referències necessàries. La meva proposta seria:
- mentre ningú qüestioni el contingut d'un article, s'accepta que el que diu és cert, tot i que fóra recomanable justificar-ho amb referències.
- Tan bon punt algú posa en dubte el contingut (resp. una part/una frase) d'un article, es marca l'article amb la plantilla {{FR}} (resp. la frase amb la plantilla {{citació necessària}}).
- Si passats n (n=1, 3, 150...) mesos ningú ha afegit la referència que es demana
- quan la plantilla fa referència només a una frase o una part de l'article, s'esborra la frase dubtosa que duu la plantilla de la citació necessària.
- quan la plantilla fa referència a tot l'article (FR) o quan un cop eliminades les frases marcades amb la plantilla de citació necessària, l'article queda buit, no notable, sense sentit o sense estructura, aleshores es proposa l'article per esborrar.
- Si durant el procés d'esborrat l'article millora, s'aporten les referències que demostren la notabilitat i l'interès d'aquest, l'article es conserva. Altrament, si no s'han pogut aportar referències d'un article que algú considera que el contingut pot ser dubtós o fals, tot i que el resultat de les votacions sigui de mantenir, l'article s'ha d'esborrar per falta de verificabilitat.--Xtv (que dius que què?) 14:54, 18 ago 2008 (CEST)
- No estic d'acord en què els articles s'hagin de proposar per sistemàticament després de X mesos. Una cosa són articles fets per anònims o per usuaris que només editen un parell d'articles, i una altra cosa són articles sense referències però fets per usuaris en qui es pot tenir una certa confiança (estic pensant, per exemple, en molts dels articles del Jolle; estan sense referenciar però jo almenys no crec que el Jolle se'ls estigui traient del barret). Per això crec que cal fer una distinció entre els diferents casos.—el comentari anterior sense signar és fet per Leptictidium (disc. • contr.) 15:05, 18 ago 2008 (CEST)
- Com que jo tampoc crec que en Jolle hagi tret els articles del barret, jo tampoc li afegiria la plantilla FR. Ara bé, si algú en dubta, té tot el dret de manifestar-ho, i en Jolle ha de dir d'on ha tret la informació. Recordeu el cas de l'article d'una bandera inventada de no sé quin país que (em sembla) que en Jolle va escriure basant-se en unes fonts equivocades? no perquè l'hagi escrit ell ja ha de ser correcte. Va venir algú, va demanar les referències, es va veure que les referències no eren bones i es va esborrar l'article. Crec que la verificabilitat és un dret del lector que, per bé que en la majoria de casos es pot fer la vista grossa, quan s'exigeix, no podem dilatar-ho i permetre de tenir un article més d'un any sense referències. Algú creu que després d'un any sense referències i d'un procés d'esborrat a l'esquena, realment algú vindrà i aportarà les referències d'Els Cinc Xics? Això fa mal a la Viquipèdia i sembla que siguin ganes de tenir articles de dubtosa fiabilitat només per inflar el recompte d'articles--Xtv (que dius que què?) 15:23, 18 ago 2008 (CEST)
- Es fa difícil generalitzar. Una afirmació realment dubtosa i no verificable s'ha d'eliminar immediatament. Si hi ha dubtes raonables es demanen les referències per comprovar-ho i poder-ho neutralitzar si cal. Si el problema és tot l'article passa el mateix. Alguns casos es consideren evidents i s'esborren i altres poden tenir el benefici del dubte amb indicis de que poden complir els criteris de notabilitat a pesar de la falta de referències. Si es creu que és possible trobar aquestes referències no s'hauria d'esborrar. Això és un problema a analitzar cas per cas. --V.Riullop (parlem-ne) 16:11, 18 ago 2008 (CEST)
- Com que jo tampoc crec que en Jolle hagi tret els articles del barret, jo tampoc li afegiria la plantilla FR. Ara bé, si algú en dubta, té tot el dret de manifestar-ho, i en Jolle ha de dir d'on ha tret la informació. Recordeu el cas de l'article d'una bandera inventada de no sé quin país que (em sembla) que en Jolle va escriure basant-se en unes fonts equivocades? no perquè l'hagi escrit ell ja ha de ser correcte. Va venir algú, va demanar les referències, es va veure que les referències no eren bones i es va esborrar l'article. Crec que la verificabilitat és un dret del lector que, per bé que en la majoria de casos es pot fer la vista grossa, quan s'exigeix, no podem dilatar-ho i permetre de tenir un article més d'un any sense referències. Algú creu que després d'un any sense referències i d'un procés d'esborrat a l'esquena, realment algú vindrà i aportarà les referències d'Els Cinc Xics? Això fa mal a la Viquipèdia i sembla que siguin ganes de tenir articles de dubtosa fiabilitat només per inflar el recompte d'articles--Xtv (que dius que què?) 15:23, 18 ago 2008 (CEST)
- No estic d'acord en què els articles s'hagin de proposar per sistemàticament després de X mesos. Una cosa són articles fets per anònims o per usuaris que només editen un parell d'articles, i una altra cosa són articles sense referències però fets per usuaris en qui es pot tenir una certa confiança (estic pensant, per exemple, en molts dels articles del Jolle; estan sense referenciar però jo almenys no crec que el Jolle se'ls estigui traient del barret). Per això crec que cal fer una distinció entre els diferents casos.—el comentari anterior sense signar és fet per Leptictidium (disc. • contr.) 15:05, 18 ago 2008 (CEST)
Exacte, els usuaris tenen tot el dret de demanar referències si troben una afirmació que els sembla inventada o falsa. No pot ser que algú vagi fent com va fer en Bestiasonica fa uns dies. El pitjor és que quan vaig anar a demanar-li quines afirmacions li semblaven dubtoses, em va dir alguna cosa de l'estil "no, res en concret, simplement és que no has posat referències". – Leptictidium (pm!) 19:58, 18 ago 2008 (CEST)
- Ja he deixat clar que no, que l'objectiu amb el que proposo aquest algoritme no és pas aplicar-lo a tots els articles que no tenen referències, sinó només als que algú dubti del contingut (ara bé, jo personalment dubto del contingut de la majoria d'articles de possible autopromoció, mentre que no poso en dubte cap article d'en Jolle)--Xtv (que dius que què?) 10:27, 19 ago 2008 (CEST)
- Força d'acord amb tots plegats, però no crec que s'hagi de posar un termini fix per esborrar un article o una afirmació sense referències. A alguns articles se'ls pot donar setmanes o mesos, però alguns articles de claríssima autopromoció jo els he proposat per esborrar abans que l'autor acabés d'escriure'l, o gairebé, i s'han esborrat per unanimitat. En d'altres viquipèdies, aquesta mena d'articles serien de destrucció immediata, i aquí el procés és un altre però no crec que calgui donar-los temps.--Pere prlpz (discussió) 14:30, 19 ago 2008 (CEST)
Avisar els autors anònims
Tal com estan escrites a VP:EP, les normes no obliguen a avisar el creador de l'article en començar el procés l'esborrat, sinó que només ho recomanen. Tal com en Bestiasonica ens està assenyalant repetidament, en molts processos s'està saltalt aquest pas, sobretot quan el creador és un anònim amb una sola edició i, potser, amb una IP dinàmica. Jo crec que convindria fer obligatori l'avisar al creador de l'article, però no sé si amb els anònims val la pena o si la probabilitat que el missatge arribi a la persona destinatària és massa baixa com per compensar fins i tot el mínim esforç d'enviar-lo.--Pere prlpz (discussió) 21:16, 27 oct 2008 (CET)
- Estic d'acord en fer-ho obligatori, fins i tot per les IPs dinàmiques. No crec que generi tanta feina i, tot i que en alguns casos sí que serà feina perduda, tindrem el detall d'avisar fins i tot en el cas d'un usuari benintencionat que ha fet una sola edició. Seran casos rars, però crec que no ens costa tant tenir-los en compte.--Loquetudigas (tot orelles!) 21:21, 27 oct 2008 (CET)
- Un missatge en una pàgina de discussió anònima no se sap qui el rebrà a no ser que es faci immediatament mentre està editant. Més que una feina perduda és enredar a altres usuaris que no hi tenen res a veure. --V.Riullop (parlem-ne) 23:04, 27 oct 2008 (CET)
- Però bé que s'avisa als anònims per vandalisme. Mentre quedi clar que el missatge no té per què rebre'l la persona correcta...--Loquetudigas (tot orelles!) 23:45, 27 oct 2008 (CET)
- Els avisos per vandalisme i les benvingudes a anònims són immediats a les edicions dels anònims, les propostes d'esborrament són o haurien de ser diferides. Jo estaria d'acord en fer obligatori avisar als usuaris registrats, amb els anònims estic d'acord amb en Vriullop. --Jordicollcosta (discussió) 09:04, 28 oct 2008 (CET)
Que sigui obligatori vol dir que la proposta pot quedar automàticament anul·lada per defecte de forma. Val més usar el sentit comú que el reglamentisme. A l'usuari se l'hauria d'informar dels problemes abans de fer una proposta. Igualment, s'hauria d'usar abans la pàgina de discussió de l'article o bé penjar-hi abans les plantilles corresponents. Encara que la majoria de propostes són evidents i fins i tot podrien entrar com a destrucció ràpida, algunes són precipitades sense haver esgotat les possibilitats prèvies de discussió o millora. Crec que per millorar aquest procés el que cal és remarcar els passos previs i que la primera de les accions no sigui la d'esborrar (excepte casos de destrucció ràpida). --V.Riullop (parlem-ne) 09:39, 28 oct 2008 (CET)
IES
Hi ha alguna política clara sobre quins IES són notables i quin no? Tots són notables? Crec que si no en tenim n'hauríem de marcar alguna, perquè constantment es proposen a esborrar i veig que no està molt clar.--KRLS , (disc.) 13:01, 22 gen 2010 (CET)
- La política general és aplicable a qualsevol cas: serà notable si ha estat objecte de tractament per part de fonts externes fiables. A partir d'aquí es pot desenvolupar el que vulguis per establir quin tipus de tractament és notable o quin tipus de fonts fan falta o quantes, si és el cas. Els criteris de notabilitat són criteris d'ajuda per no haver d'aprofundir en cada cas, però la política general és sempre aplicable en l'esperit de fons. Difícilment veig que cap IES sigui notable, que tingui cap fet notable com per a que hagi estat tractat en les fonts especialitzades i de forma no trivial. --V.Riullop (parlem-ne) 13:33, 22 gen 2010 (CET)
- Els criteris generals són això, generals, i per tant cadascú pot interpretar-los per donar compte de totes les decisions. Això no treu que en el cas de les escoles comenci a ser urgent un criteri específic (i de fet a VP:NOT hi ha un espai previst per a això, encara en vermell). Des d'una perspectiva tan general com la que comenta Vriullop, podem arribar a conclusions completament contràries. Per exemple, per a mi tots els IES són notables pel fet de ser-ho, i només m'he abstingut de votacions sobre IES si l'article tenia problemes greus. Si no tenim un criteri específic, puc pensar, i crec que és raonable, que un IES és molt més rellevant que un grup de música qualsevol, sense entrar en excepcions òbvies. A banda de que aquest punt pugui discutir-se, crec que ja s'ha comentat abans que ni que sigui des d'un punt de vista didàctic, interessa que molts alumnes puguin crear l'article sobre la seva escola; també ens hem de preocupar de fer nous usuaris. --Meldor (disc.) 16:51, 22 gen 2010 (CET)
- No és que arribem a conclusions contràries en base a interpretació, sinó que el punt de partida és ben diferent. Tu parles de rellevància, cosa que jo no poso en dubte que tot centre d'ensenyament és rellevant en sí mateix per la funció que fa. Però és notable? Hi ha algú que l'hagi fet notar? Podem interpretar de forma diferent les fonts existents, però no podem saltar-nos tots els principis generals obviant que no hi hagi cap font notable ni incentivant la gent a que faci treballs inèdits sobre ell mateix o les seves coses. Això no és interpretar, això és votar sense llegir-se el programa electoral.--V.Riullop (parlem-ne) 18:30, 22 gen 2010 (CET)
- Personalment crec que hem de fer servir el criteri general de rellevància i és que hagin estat objecte d'estudi o tractament per alguna font independent. Basant la redacció d'un article sobre un centre educatiu en que simplement sigui un recull de dades merament estadística o publicitària bé sigui pel Departament d'Educació (en el cas de Catalunya) o per alguna de les entitats privades (concertades o no) que proveeixen serveis educatius és la manera d'anar creant microesborranys o articles publicitaris. Aquesta funció, al meu parer, dista del que és d'interès enciclopèdic. Ara bé un article sobre un centre que tingui alguna característica peculiar tractada per un mitjà no implicat en la mera prestació dels serveis educatius hauria de ser notable (ha seguit algun exitos pla pilot, ha guanyat un premi rellevant[creu de st Jordi...]). Tots els instituts tenen alumnes i professors, no podem acabar repetint en cada article d'un institut el mateix el que ja diuen com s'ha de desenvolupar el sistema educatiu (LECs, LOEs i companyia). No sé si m'explico. I no vull dir que no facin una important tasca. Simplement que els IES i col·legis de primària no haurien de ser considerats implícitament notables des d'un punt de vista enciclopèdic. De forma anàloga hauriem de considerar notables tots els CAP i ambulatoris, ja que fan una tasca important socialment. O les biblioteques. O poliesportius o altres llocs on es presten serveis comunitaris que puguin ser destacables. --Bestiasonica (disc.) 00:29, 23 gen 2010 (CET)
- Crec que hi ha Instituts i Escoles notables i admissibles. Ho són quan han tingut un paper rellevant en el desenvolupament o introducció de mètodes pedagògics. O quan han tingut un paper històric amb impacte en la societat. Aquesta rellevància ha d'estar recolzada en fonts. I aquí hi podria haver un criteri particular. Ja que dir "fonts independents del subjecte" de manera molt estricta pot deixar de banda fonts importants que des d'un punt de vista acadèmic serien vàlides i en canvi donar importància a fonts periodístiques en alguns casos poc rigoroses. Perquè algunes escoles i instituts amb més de 30, 50 o 100 anys han publicat la seva història de forma rigorosa en publicacions autoeditades, co-editades o editades per part d'organitzacions de les quals formen part. Algunes d'aquestes publicacions poden ser propagandístiques, però en molts casos han estat fetes per historiadors o per persones fent servir criteris historiogràfics i d'altres ciències socials amb rigor. També hi ha ressenyes, estudis o llibres de memòries fets amb rigor per professorat que ha passat per aquests centres o ex-alumnes; que aporten informació que altres fonts no poden aportar. Crec que caldria definir criteris específics qualitatius per acceptar aquestes fonts com a element per a l'admissibilitat. -- Dvdgmz(Escriu-me) 13:10, 10 juny 2015 (CEST)
- Aquesta discussió és anterior a Viquipèdia:Criteris d'admissibilitat (centres educatius). Pau Cabot · Discussió 13:36, 10 juny 2015 (CEST)
- I la conclusió va ser que un centre educatiu és admissible si n'ha parlat alguna font fiable independent, ja sigui per dir que han fet una aportació genial a la pedagogia, com si és per dir que han estat un fracàs d'escola. El cas dels 75 es va deixar com una drecera per una situació considerada més o menys evident.
- I les fonts pròpies de les escoles, per ben fetes que estiguin, no són un indici de notabilitat, igual com la meva autobiografia no seria un indici de la meva notabilitat ni que contractés un equip de catedràtics d'història perquè m'ajudessin a escriure-la.--Pere prlpz (disc.) 15:09, 10 juny 2015 (CEST)
- M'he colat, he entrat a la pàgina i no he mirat les dates pensant que era una discussió actual. Bé, discrepo del que dius sobre les fonts però no és el lloc per parlar-ne. Salut. -- Dvdgmz(Escriu-me) 15:40, 10 juny 2015 (CEST)
- Aquesta discussió és anterior a Viquipèdia:Criteris d'admissibilitat (centres educatius). Pau Cabot · Discussió 13:36, 10 juny 2015 (CEST)
- Crec que hi ha Instituts i Escoles notables i admissibles. Ho són quan han tingut un paper rellevant en el desenvolupament o introducció de mètodes pedagògics. O quan han tingut un paper històric amb impacte en la societat. Aquesta rellevància ha d'estar recolzada en fonts. I aquí hi podria haver un criteri particular. Ja que dir "fonts independents del subjecte" de manera molt estricta pot deixar de banda fonts importants que des d'un punt de vista acadèmic serien vàlides i en canvi donar importància a fonts periodístiques en alguns casos poc rigoroses. Perquè algunes escoles i instituts amb més de 30, 50 o 100 anys han publicat la seva història de forma rigorosa en publicacions autoeditades, co-editades o editades per part d'organitzacions de les quals formen part. Algunes d'aquestes publicacions poden ser propagandístiques, però en molts casos han estat fetes per historiadors o per persones fent servir criteris historiogràfics i d'altres ciències socials amb rigor. També hi ha ressenyes, estudis o llibres de memòries fets amb rigor per professorat que ha passat per aquests centres o ex-alumnes; que aporten informació que altres fonts no poden aportar. Crec que caldria definir criteris específics qualitatius per acceptar aquestes fonts com a element per a l'admissibilitat. -- Dvdgmz(Escriu-me) 13:10, 10 juny 2015 (CEST)
- Personalment crec que hem de fer servir el criteri general de rellevància i és que hagin estat objecte d'estudi o tractament per alguna font independent. Basant la redacció d'un article sobre un centre educatiu en que simplement sigui un recull de dades merament estadística o publicitària bé sigui pel Departament d'Educació (en el cas de Catalunya) o per alguna de les entitats privades (concertades o no) que proveeixen serveis educatius és la manera d'anar creant microesborranys o articles publicitaris. Aquesta funció, al meu parer, dista del que és d'interès enciclopèdic. Ara bé un article sobre un centre que tingui alguna característica peculiar tractada per un mitjà no implicat en la mera prestació dels serveis educatius hauria de ser notable (ha seguit algun exitos pla pilot, ha guanyat un premi rellevant[creu de st Jordi...]). Tots els instituts tenen alumnes i professors, no podem acabar repetint en cada article d'un institut el mateix el que ja diuen com s'ha de desenvolupar el sistema educatiu (LECs, LOEs i companyia). No sé si m'explico. I no vull dir que no facin una important tasca. Simplement que els IES i col·legis de primària no haurien de ser considerats implícitament notables des d'un punt de vista enciclopèdic. De forma anàloga hauriem de considerar notables tots els CAP i ambulatoris, ja que fan una tasca important socialment. O les biblioteques. O poliesportius o altres llocs on es presten serveis comunitaris que puguin ser destacables. --Bestiasonica (disc.) 00:29, 23 gen 2010 (CET)
- No és que arribem a conclusions contràries en base a interpretació, sinó que el punt de partida és ben diferent. Tu parles de rellevància, cosa que jo no poso en dubte que tot centre d'ensenyament és rellevant en sí mateix per la funció que fa. Però és notable? Hi ha algú que l'hagi fet notar? Podem interpretar de forma diferent les fonts existents, però no podem saltar-nos tots els principis generals obviant que no hi hagi cap font notable ni incentivant la gent a que faci treballs inèdits sobre ell mateix o les seves coses. Això no és interpretar, això és votar sense llegir-se el programa electoral.--V.Riullop (parlem-ne) 18:30, 22 gen 2010 (CET)
- Els criteris generals són això, generals, i per tant cadascú pot interpretar-los per donar compte de totes les decisions. Això no treu que en el cas de les escoles comenci a ser urgent un criteri específic (i de fet a VP:NOT hi ha un espai previst per a això, encara en vermell). Des d'una perspectiva tan general com la que comenta Vriullop, podem arribar a conclusions completament contràries. Per exemple, per a mi tots els IES són notables pel fet de ser-ho, i només m'he abstingut de votacions sobre IES si l'article tenia problemes greus. Si no tenim un criteri específic, puc pensar, i crec que és raonable, que un IES és molt més rellevant que un grup de música qualsevol, sense entrar en excepcions òbvies. A banda de que aquest punt pugui discutir-se, crec que ja s'ha comentat abans que ni que sigui des d'un punt de vista didàctic, interessa que molts alumnes puguin crear l'article sobre la seva escola; també ens hem de preocupar de fer nous usuaris. --Meldor (disc.) 16:51, 22 gen 2010 (CET)
Nombre de propostes per esborrar
Actualment hi ha 70 propostes per esborrar. És excessiu, i més tenint en compte que la idea de proposar un article per esborrar és veure si es pot millorar per no haver d'esborrar-los. Crec que s'hauria d'intentar no tenir mai més de 20 o 30 propostes per esborrar, no passa res per aplaçar la proposta cinc dies. --Meldor (disc.) 13:48, 3 maig 2010 (CEST)
- Hi estic totalment d'acord, costa molt poder evaluar tantes propostes o deixar temps per a la millora dels articles, especialment en propostes d'esborrat sobre articles semblants. --MuRe (eing?) 15:36, 3 maig 2010 (CEST)
- Jo en som el responsable. Estic fent una mica de neteja a categories que s'havien anat omplint sense gaire ordre ni concert. Molts esplais o agrupaments escoltes tenien característiques similars i potser hagués estat bé proposar-los en grup, però em va semblar més just proposar-los individualment (i així ho vaig fer).
- No estic d'acord en canviar les normes (a mitjan votació, a més) per dues raons:
- 1. Ja hi ha hagut altres puntes de feina similars en aquesta pàgina i fins ara ningú s'havia queixat (a part dels administradors, que tenen feina extra).
- 2. La idea de proposar els articles per esborrar no sempre és veure si es pot millorar. És més, jo mir de no proposar cap article que crec que es pugui millorar per esborrar. Els que es poden millorar són, per exemple, a Categoria:Articles mancats de referències sobre la seva admissibilitat.
- Si es volen canviar les normes, les canviam, però no amb decisions a mig prendre. Es pot fer proposant el canvi a VP:PD.
- Ah, i ja m'atur . Deixarem baixar una mica la cua propostes ... Pau Cabot · Discussió 21:22, 3 maig 2010 (CEST)
- Evidentment, jo no em referia als esborraments en curs! Sinó a futurs casos. --MuRe (eing?) 21:38, 3 maig 2010 (CEST)
Agrupaments escoltes
Hi ha diverses propostes d'esborrament en marxa d'agrupaments escoltes (aplicable també a esplais, ...). I si en comptes d'esborrar-los els redireccionessim cap a una pàgina on agrupessim la informació? per exemple, de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, podriem crear un article per cada demarcació, on agrupessim la info dels agrupaments. Cada article individual d'article aniria redirigit a la part que toca, i si un agrupament és prou "notable", des de la pàgina general l'enllaçariem. He creat una pàgina d'exemple. Què m'en dieu? --Solde (disc.) 08:55, 5 maig 2010 (CEST)
- Per mi tots aquests agrupaments fan una tasca molt lloable, però no són prou notables per aparèixer a la Viquipèdia. Però més que fer miniarticles en una pàgina, jo els escriuria en forma de llista. Crec que, el màxim que es pot fer és una llista on s'indiqui el nom, l'antiguitat, el número de membres i la població. Fer més que això per jo ja seria entrar en la línia de fer treballs inèdits: VP:NOTI. Per mi, seria més adequat fer una cosa de l'estil de Llista de centres educatius de Palma. Pau Cabot · Discussió 09:25, 5 maig 2010 (CEST)
- Suport --Fajardoalacant (disc.) 12:11, 5 maig 2010 (CEST)
Llibres i editorials
Per si algú hi té interès, una pàgina interessant per a consultar les obres publicades per un autor o bé per una editorial, és la Base de dades de llibres de l'Agència del ISBN ([2]). --Solde (disc.) 10:18, 20 ago 2010 (CEST)
calaix administradors
com és que ja no apunta cap allà aquesta pàgina?--barcelona (disc.) 11:16, 12 març 2011 (CET)
- no sembla haver-hi cap motiu, restauro --barcelona (disc.) 08:23, 31 març 2011 (CEST)
Afegit
Propòs afegir com a recomanació el mecanisme que es fa servir habitualment abans de fer una proposta d'esborrament:
- Posar la plantilla {{FVA}} a l'article i avisar-ne el seu creador.
- Esperar un temps prudencial per si es poden aportar les referències demanades.
- Proposar-ne el seu esborrat, tot avisant l'usuari creador de la pàgina, perquè hi pugui dir la seva.
(la redacció s'ha de millorar, però aquest seria el concepte). Pau Cabot · Discussió 15:29, 14 abr 2011 (CEST)
- Penso que ha de ser més general, no només per problemes d'admissibilitat encara que sigui el motiu més recurrent. Però em sembla bé com a criteri general. Abans de demanar esborrar s'ha d'haver intentat solucionar, explicant els problemes a la discussió o al creador i deixant un temps prudencial advertint que en cas contrari alguns usuaris poden rebutjar l'eliminació per aquest motiu. Fer-ho amb plantilles o sense ja és una qüestió de mètode, no essencial. --V.Riullop WLM (parlem-ne) 16:04, 14 abr 2011 (CEST)
4 dies o 7 dies?
Als apartats finals, en uns llocs diu que la durada mínima és de 7 dies i en uns altres que és de 4 dies. Si no recordo malament, vam decidir que el mínim fossin 4 dies. Suposo que els 7 dies són un record de la versió anterior de la política i que ens hem oblidat de canviar-ho.--Pere prlpz (disc.) 18:42, 4 maig 2011 (CEST)
- Efectivament, els 4 dies es van afegir posteriorment en cas d'unanimitat de 5. Ho he corregit. --V.Riullop WLM (parlem-ne) 20:17, 4 maig 2011 (CEST)
Quantitat de propostes
Ara mateix tenim 45 propostes. Segurament és el que cal, perquè com més articles es creen més articles inadmissibles es deuen crear, i és d'agrair la feina del(s) que ha(n) fet les propostes. Ara bé, davant d'aquest allau inhabitual correm el risc de tancar les discussions sense participació (incloent els que no voten però s'ho miren), i per això demanaria als administradors que no tinguessin pressa a tancar les discussions.
També pot ser que hi hagi sort i l'evolució de les discussions els propers dies demostri que les meves prevencions són innecessàries.--Pere prlpz (disc.) 11:06, 14 gen 2012 (CET)
Allargament del termini en cas d'un sol vot a favor
La discussió va tenir lloc a Viquipèdia:La taverna/Propostes/Arxius/2011/10#Esborrar pàgines: unanimitat d'un sol participant. Si se segueix aplicant aquest canvi, crec que s'hauria d'indicar a Viquipèdia:Esborrar pàgines. Pau Cabot · Discussió 08:35, 9 feb 2012 (CET)
- D'acord a posar-ho a la norma. Crec que a la discussió hi havia prou consens sobre això.--Pere prlpz (disc.) 13:10, 11 feb 2012 (CET)
- D'acord.--Arnaugir 13:36, 11 feb 2012 (CET)
- I si arriba als 14 dies amb un sol vot que es fa? es deixa per manca de quòrum o s'allarga fins tenir un altre vot? També caldrà modificar el bot amb la nova regla.--Beusson (disc.) 21:50, 11 feb 2012 (CET)
- El canvi que es va discutir era només de no fer servir el període 7 dies, que correspon a unanimitat o una gran majoria, si la unanimitat és d'un sol vot. Jo crec que per mantenir l'agilitat del procés, si s'arriba als 14 dies amb un sol vot s'hauria d'esborrar. Hi va haver un temps en que les votacions de qualitat estaven encallades perquè es demanava una participació mínima i costava molt arribar-hi. Demanar sempre dos vots per tancar ens pot portar a un bloqueig semblant amb les discussions d'esborrat, o com a mínim a allargar molt els esborrats. A Viquipèdia:La taverna/Propostes/Arxius/2011/10#Esborrar pàgines: unanimitat d'un sol participant hi ha una proposta de redacció de la norma amb un canvi mínim respecte l'actual, que no crec que sigui difícil d'implementar al bots.--Pere prlpz (disc.) 00:17, 12 feb 2012 (CET)
- D'acord amb en Pere. Pau Cabot · Discussió 09:43, 12 feb 2012 (CET)
- El canvi que es va discutir era només de no fer servir el període 7 dies, que correspon a unanimitat o una gran majoria, si la unanimitat és d'un sol vot. Jo crec que per mantenir l'agilitat del procés, si s'arriba als 14 dies amb un sol vot s'hauria d'esborrar. Hi va haver un temps en que les votacions de qualitat estaven encallades perquè es demanava una participació mínima i costava molt arribar-hi. Demanar sempre dos vots per tancar ens pot portar a un bloqueig semblant amb les discussions d'esborrat, o com a mínim a allargar molt els esborrats. A Viquipèdia:La taverna/Propostes/Arxius/2011/10#Esborrar pàgines: unanimitat d'un sol participant hi ha una proposta de redacció de la norma amb un canvi mínim respecte l'actual, que no crec que sigui difícil d'implementar al bots.--Pere prlpz (disc.) 00:17, 12 feb 2012 (CET)
- I si arriba als 14 dies amb un sol vot que es fa? es deixa per manca de quòrum o s'allarga fins tenir un altre vot? També caldrà modificar el bot amb la nova regla.--Beusson (disc.) 21:50, 11 feb 2012 (CET)
- D'acord.--Arnaugir 13:36, 11 feb 2012 (CET)
Un sol vot a favor
Viquipèdia Discussió:Esborrar pàgines/Propostes#Allargament del termini en cas d'un sol vot a favor. Pau Cabot · Discussió 07:36, 15 feb 2012 (CET)
- Crec que fa molt que ja ho estem fent, ho hem discutit uns quants cops, però que no hem incorporat mai a la norma escrita. De les discussions anteriors entenc que hi ha consens per fer el següent afegit (el tros amb negreta) a la política:
- Es considera que hi ha prou consens
- Si hi ha unanimitat de 5 participants a partir del 4t dia de la proposta.
- Si hi ha una majoria del 75% del vots en un sentit o l'altre al cap de 7 dies, amb un mínim de dos participants.
- Si hi ha una majoria del 67% del vots en un sentit o l'altre al cap de 14 dies.
- Si al cap de 14 dies no hi ha prou consens la proposta queda anul·lada.
- Es considera que hi ha prou consens
- A menys que algú trobi que no hi ha hagut consens a les discussions anteriors, crec que ja es pot afegir l'esmena.
- Si algú vol proposar més canvis o reformar el sistema de dalt a baix, això s'hauria de discutir en una altra banda i no hauria d'interferir amb aquest petit canvi.--Pere prlpz (disc.) 12:50, 11 oct 2013 (CEST)
- Endavant. Pau Cabot · Discussió 14:44, 11 oct 2013 (CEST)
Suport a incloure-ho a la política d'esborrament, però en debats d'alta participació prescindiria de percentatges i parlaria de consensos. No hem de funcionar per vots, sinó per acords. --Pau Colominas (t'ajudo?) 13:54, 23 nov 2013 (CET)Perdoneu, no he vist que la part fora de negreta ja és el text actual. Hauré d'anar a demanar canviar-ho a un altre lloc. --Pau Colominas (t'ajudo?) 13:56, 23 nov 2013 (CET)- No, la part en negreta no és encara a la política, tot i que n'hem parlat una pila de cops i que ja s'està aplicant força sovint. Si ningú em diu el contrari, l'hi poso.
- Els altres canvis es poden discutir també, però entenc que no tenen res a veure amb aquest canvi puntual i val més discutir-los en un altre fil.--Pere prlpz (disc.) 14:17, 23 nov 2013 (CET)
- Endavant. Pau Cabot · Discussió 14:44, 11 oct 2013 (CEST)
vots
dels vots permesos n'hi ha que no s'usen, com indiferent, potser podríem simplificar el nombre d'opcions? Jo crec que haurien de ser aprovació / ns/nc / comentari / consentible / objecció només, què en penseu?--barcelona (disc.) 09:10, 11 maig 2012 (CEST)
- Jo també trob exagerat tantes opcions. Jo només deixaria el vot a favor i en contra (i el simple comentari, clar). Els matisos del vot anirien al comentari del vot.
- Pensant més en general, hauríem d'anar cap a un model més argumentatiu i de valoració d'adequació a les polítiques, en la línia del que tenen a l'anglesa (i del que ja ha proposat el company Vriullop en diverses ocasions). Pau Cabot · Discussió 11:40, 11 maig 2012 (CEST)
- Estic d'acord en la proposta de reducció d'opcions, però el sistema de vots amb argumentació em sembla suficient per ara. --Panotxa (disc.) 15:12, 11 maig 2012 (CEST)
- Els vots que matisen el grau de suport o rebuig (suport, rebuig, assumible i consentible) no em semblen malament. Jo els faig servir de tant en tant i els deixaria. Si el que pretenem és argumentar i assolir consensos, les matisacions estan bé per indicar com de lluny s'està del consens.
- Els matisos que no fem servir són els de comentari, indiferent i nsnc. Les funcions d'aquests es poden fusionar en un de sol.
- També es pot simplificar les instruccions i dir els vots són dos (aprovació i objecció) amb variants que són equivalents a la pràctica, i l'opció de marcar els comentaris.
- L'evolució cap a argumentar més i votar menys em sembla bé, però cal veure qui sospesa els arguments. Si el que fem és que hi hagi un grup d'usuaris que tanquin les discussions segons el seu criteri (tot i haver llegit els arguments) no hem anant a votar menys sinó a restringir el dret de vot a aquests usuaris.--Pere prlpz (disc.) 16:16, 11 maig 2012 (CEST)
- Estic d'acord en la proposta de reducció d'opcions, però el sistema de vots amb argumentació em sembla suficient per ara. --Panotxa (disc.) 15:12, 11 maig 2012 (CEST)
Per al·lusions, aquestes són les diferents pràctiques:
- en.wiki: qualsevol pot tancar una discussió, excepte si la decisió és esborrar, però cal que no hi estigui implicat ni hi hagi participat. Les decisions possibles són: esborrar, mantenir, sense consens, redirigir, fusionar o llistar per demanar més comentaris. Si un no hi està d'acord, pot demanar una revisió prèvia demanda d'aclariments a qui l'hagi tancat.
- fr.wiki: diuen que determinar el consens és una qüestió editorial, no administrativa, per tant qualsevol pot tancar una discussió. Es fa per vots, però traslladant a l'apartat de comentaris tots els que no estiguin argumentats i que no s'han comptat.
- es.wiki: són tancades per un administrador en base a la valoració dels vots justificats.
- commons: són tancades pels administradors amb dues decisions possibles: esborrar o mantenir; en cas contrari queda obert tot el temps que faci falta. L'administrador ha de justificar la seva decisió segons evidències legals o la interpretació consensuada de la política corresponent. Tots els comentaris es consideren com una ajuda per prendre aquesta decisió.
--V.Riullop (parlem-ne) 18:11, 11 maig 2012 (CEST)
- Afegiu lliurement altres casos que conegueu
- jo no dubto del sistema actual dels administradors, que fan una boníssima feina, només crec que tenim massa plantilletes--barcelona (disc.) 12:30, 25 maig 2012 (CEST)
Dret a vot dels usuaris inactius
Vegeu Usuari Discussió:Paucabot#Dret a vot i Usuari Discussió:Beusson#Marc Rusi. A la redacció, no queda molt clar si les cent edicions han de ser abans de la proposta d'esborrat, un criteri que crec que solíem aplicar per evitar picaresca. Si es decideix que és així, s'hauria de canviar el redactat de:
« | Només s'accepten vots d'usuaris amb més de 30 dies antiguitat abans de la data de la proposta i més de 100 contribucions en l'espai principal (articles) durant els darrers tres mesos. | » |
a
« | Només s'accepten vots d'usuaris amb més de 30 dies antiguitat i més de 100 contribucions en l'espai principal (articles) durant els darrers tres mesos abans de la data de la proposta. | » |
Pau Cabot · Discussió 20:50, 18 maig 2012 (CEST)
- Efectivament està mal expressat i no reflecteix bé l'esperit de la norma. Crec que en sóc el responsable. En la discussió inicial del 2006 hi havia diferents alternatives però ... "s'entén sempre amb data anterior a la proposta". En la PdD del 2007 es van concretar i unificar els terminis dient "per poder votar, es demanarà de satisfer abans de l'inici de la votació..." (Buf, com passa el temps) --V.Riullop (parlem-ne) 23:38, 18 maig 2012 (CEST)
- (conflicte d'edició) A Viquipèdia:Presa de decisions/2007/Dret a vot dels usuaris inactius diria que queda molt clar que els requisits que es demanen s'han de satisfer abans de l'inici de la votació. Si en algun altre lloc això no està ben explicat, cal corregir l'explicació.
- Per cert, a mi també em van haver d'anul·lar vots a les discussions d'esborrat la primera setmana de ser aquí.--Pere prlpz (disc.) 00:17, 19 maig 2012 (CEST)
- Ho he canviat, idò. Pau Cabot · Discussió 09:39, 19 maig 2012 (CEST)
Retirar plantilla FVA
Proposo reglamentar que un cop un article sigui votat per romandre i per tant no ser esborrat, i per tant s'hagi considerat rellevant, s'elimini la plantilla {{FVA}}. Ara es fa en la majoria dels cassos i entenc que només s'hi queda quan s'oblida. En tot cas, així quedaria més clar com s'ha d'actuar.--Lohen11 (disc.) 21:09, 24 març 2013 (CET)
- Antecedents: Discussió:Manel Barea Cervera#Eliminació d'avís.
- No sempre, quan no s'esborra un article, es fa amb la majoria qualificada que impliqui que la comunitat ha decidit que l'article és admissible. Tal com s'explica a Viquipèdia:Esborrar pàgines#Valoració final Si al cap de 14 dies no hi ha prou consens la proposta queda anul·lada, és a dir, que l'article es conserva, però no per decisió de la comunitat, sinó precisament perquè no hi ha consens.
- Aquest és el cas de Discussió:Manel Barea Cervera#Proposta d'esborrat, on s'indica clarament No s'ha assolit cap consens. Jo interpret d'aquesta frase que l'admissibilitat de l'article encara no està clara, i, per tant, no es pot retirar l'avís que indica un fet que encara segueix vigent: Ajudeu a millorar aquest article afegint-hi referències que demostrin que es tracta d'un tema que ha rebut cobertura significativa per part de fonts fiables i independents del subjecte. En cas contrari, l'article o part no referenciada podria entrar en un procés d'esborrament o fusió amb un article més genèric.
- Al meu entendre, la cosa és bastant senzilla: no hi ha consens, no es pot retirar l'avís. Pau Cabot · Discussió 07:38, 25 març 2013 (CET)
- D'acord amb en Pau Cabot. Són dues coses diferents, i cal veure per cada una si hi ha consens. En cas de dubte, es pot plantejar la retirada de la plantilla a la discussió de l'article.--Pere prlpz (disc.) 11:42, 25 març 2013 (CET)
- D'acord amb en Pau Cabot. --Pau Colominas (t'ajudo?) 13:52, 23 nov 2013 (CET)
- D'acord amb en Pau Cabot. Són dues coses diferents, i cal veure per cada una si hi ha consens. En cas de dubte, es pot plantejar la retirada de la plantilla a la discussió de l'article.--Pere prlpz (disc.) 11:42, 25 març 2013 (CET)
Arxiu
On és l'arxiu de propostes d'esborrament? Existeix? Si existeix s'hauria d'enllaçar amb la pàgina principal, s'ha de poder consultar. Pot servir a altra gent com a exemple del que no s'ha de fer. --Catalaalatac (VP:CASTELLERS) 03:29, 26 abr 2013 (CEST)
- Ah, i si no existeix s'hauria de crear i que un bot el mantingui. --Catalaalatac (VP:CASTELLERS) 03:29, 26 abr 2013 (CEST)
- Crec que haurien de penjar d'algun lloc de Categoria:Arxius de la Viquipèdia, però no ho he trobat. --Bestiasonica (disc.) 20:05, 28 abr 2013 (CEST)
Per a desplegar les subcategories pitgeu el signe ‣: |
- L'arxiu és a Viquipèdia:Esborrar pàgines/Historial i es troba enllaçat des de VP:EP/P. Pau Cabot · Discussió 20:10, 28 abr 2013 (CEST)
- També tenim la Categoria:Historial de propostes d'esborrat. Pau Cabot · Discussió 20:11, 28 abr 2013 (CEST)
- L'afegeixo a la categoria d'arxius de la Viquipèdia per si algú la busca allà.--Pere prlpz (disc.) 20:26, 28 abr 2013 (CEST)
- També tenim la Categoria:Historial de propostes d'esborrat. Pau Cabot · Discussió 20:11, 28 abr 2013 (CEST)
- L'arxiu és a Viquipèdia:Esborrar pàgines/Historial i es troba enllaçat des de VP:EP/P. Pau Cabot · Discussió 20:10, 28 abr 2013 (CEST)
Currículum
Bones! Tenim un currículum de fa anys, creat per un anònim: Josep-Apel·les Santolaria de Puey. Admissible o no, però no té referències i és una promoció com una casa. Algú que se'l pugui mirar una mica i decidir si el proposa per a esborrat o bé es millora? Jo no puc encara fer propostes d'esborrat, i passo mil de reformar l'article d'aquest senyor. --Judesba (digues...) 00:25, 27 juny 2013 (CEST)
- Judesba, malgrat no tenir vot (si els proposes tu, si que tindries vot) perse, si que pots presentar propostes d'esborrat.--KRLS , (disc.) 01:10, 27 juny 2013 (CEST)
Reproposar un article
Hi ha diverses veus que mantenen que tres mesos no és temps suficient per a fer una nova proposta d'esborrat (del mateix article, s'entén), la darrera va sortir a Viquipèdia:Sala dels administradors#La resposta d'en KRLS. Fins i tot s'ha demanat d'augmentar aquest termini a un o dos anys, però jo crec que aquest temps és excessiu perquè en molts casos, una nova proposta d'esborrat (seguint la recomanació actual del mínim de tres mesos) ha acabat amb una resolució contrària a la inicial. Això ens podria indicar que un període de tres mesos és suficient perquè hi hagi un canvi de criteri (o diferents persones votant, és clar). A mi, em sembla bé continuar amb la recomanació actual de tres mesos, però també em sembla bé, per exemple, duplicar-la, si hi ha alguns companys que no s'hi senten còmodes. També es faria per evitar que, en properes propostes d'esborrat, es considerin precipitades repropostes que compleixen els plaços recomanats.
He de dir que molts casos que es donen de repropostes, solen acabar esborrats perquè són casos que s'han tancat sense consens numèric però sense arguments consistents en forma de referències, cosa que deixa la discussió oberta. És per això que no tendria sentit deixar una decisió poc encertada durant anys pel fet de que ja la vàrem discutir. A la Viquipèdia, ens equivocam, i hem de ser prou flexibles per rectificar si és el cas. Alguns exemples:
- Viquipèdia:Esborrar pàgines/Historial/2012/07#Geganters i Grallers de la Llacuna (reproposta: Viquipèdia:Esborrar pàgines/Historial/2013/05#Geganters i Grallers de la Llacuna)
- Viquipèdia:Esborrar pàgines/Historial/2013/03#Maqui Edicions (reproposta: Viquipèdia:Esborrar pàgines/Historial/2013/10#Maqui Edicions)
- Viquipèdia:Esborrar pàgines/Historial/2011/02#Esplai Natzaret (reproposta: Viquipèdia:Esborrar pàgines/Historial/2010/05#Esplai Natzaret)
Així, crec que estaria bé adequar aquesta normativa. Proposta concreta:
Aquest canvi afecta a Viquipèdia:Esborrar pàgines#Renovació d'una proposta d'esborrament.
- Redactat actual: Una proposta rebutjada o anul·lada, excepte si era una proposta incompleta, no es podrà renovar fins al cap de 3 mesos. En tot cas s'haurà de tractar com un tema controvertit.
- Proposta de canvi: Una proposta rebutjada o anul·lada, excepte si era una proposta incompleta, no es podrà renovar fins al cap de sis mesos. En tot cas s'haurà de tractar com un tema controvertit. Pau Cabot · Discussió 09:52, 23 nov 2013 (CET)
- Normalment em fixo en què fan les altres wikis en situacions similars. Almenys ni a en.wiki ni fr.wiki preveuen res similar. Primen el consens per sobre del reglamentisme. En una reproposta un sempre pot oposar-se simplement perquè considera que no ha passat prou temps (el que sigui al seu judici) o que no hi ha nous punts a discutir. Però també pot passar que al cap de poc temps apareguin noves qüestions no tractades. D'entrada crec que s'hauria de tractar de forma diferent un cas tancat sense consens que un altre tancat amb una conclusió clara. Però pensant-ho no hi ha fórmules màgiques. Tant arbitrari són 3 mesos com 6 o qualsevol altre termini inflexible. El problema de fons és tancar propostes en fals sense argumentacions ni conclusions clares que poden continuar en discussió en qualsevol moment. Per tant, m'oposo a posar barreres a les discussions. En tot cas, primer s'hauria d'estudiar quin és el problema per enfocar correctament una possible solució. --V.Riullop (parlem-ne) 11:03, 23 nov 2013 (CET)
- Jo també som partidari de no limitar més les discussions però el fet és que l'argument de és massa precipitat apareix sovint i s'hauria de parlar perquè no hi hagi opinions tan dispars sobre el tema. Normalment les repropostes es fan perquè el debat es va tancar sense consens o la proposta es va arxivar sense que hagués acabat la discussió, per tant, motius més que raonables per tornar a presentar la proposta.
- I sí, d'acord en que el problema de fons és tancar les discussions per un còmput numèric i un període tancat en lloc de valorar els arguments presentats o d'intentar arribar a un consens, però ja se sap que aquesta proposta no gaudeix encara de prou suports aquí. Pau Cabot · Discussió 11:14, 23 nov 2013 (CET)
- No conec les discussions d'en.wiki ni fr.wiki, però sí que conec les de Commons, que en teoria funcionen amb el sistema de valorar els arguments i no els vots, però a la pràctica vol dir que els editors poden aportar el que vulguin que després l'editor que tanca la discussió segueix el seu propi criteri, i sovint dubto que s'arribin a llegir els arguments. Si aquí, que les discussions es tanquen automàticament amb els viquiestris, l'administrador que les tanca ja no té temps de fer gaire cosa més, si hagués de fer de jutge em sorprendria que donés a l'abast suposant que volgués fer-ho bé i em temo que acabaríem com a Commons.--Pere prlpz (disc.) 11:26, 23 nov 2013 (CET)
- (conflicte d'edició amb en Vriullop) D'acord amb la filosofia del canvi que proposa en Pau Cabot, però jo crec que hi ha una casuística diferent segons com s'hagi tancat la proposta:
- Una proposta rebutjada (o sigui, amb consens per conservar l'article) es pot tornar a proposar al cap d'un any.
- Una proposta tancada sense consens es pot tornar a proposar al cap de sis mesos.
- Una proposta tancada sense consens amb tres votants (per 2 vots a favor i 1 en contra) es pot tornar a proposar al cap de tres mesos.
- Les primeres entenc que hi ha un consens que és difícil que canviï a curt termini, les segones són casos indefinits en que el consens pot evolucionar o es poden anar recollint més dades, i les terceres són casos límits en els que el problema no ha estat el consens sinó la manca de participació, i al cap de poc temps pot haver-hi més participants amb un resultat més clar que reflecteixi millor l'opinió de la comunitat, sigui quina sigui.--Pere prlpz (disc.) 11:18, 23 nov 2013 (CET)
- No em sembla malament les clàusules que proposa en Pere prlpz, però seria tot el contrari del que recomanava en Vriullop d'eliminar restriccions. Només afegir que el número de vots no sempre explica clarament el que ha passat. Recoman pegar una ullada a una discussió tancada en fals: Viquipèdia:Esborrar pàgines/Historial/2012/07#Geganters i Grallers de la Llacuna. Pau Cabot · Discussió 11:43, 23 nov 2013 (CET)
- No sé quina seria la solució per a propostes com aquesta tancada en fals, com no sigui deixar-les obertes fins que hi hagi un mínim de participació (2 vots amb unanimitat o 4 vots sense unanimitat). En qualsevol cas, aquesta proposta es pot tornar a obrir en 6 mesos, tant amb la teva clàusula com amb les meves.
- Sobre no posar límits, això s'acosta al que tenim ara i tenim els problemes que tenim. A més, sobre les oposicions per manca de termini que comenta en Vriullop, amb la participació habitual dos usuaris actius que s'oposin a totes les propostes que no arribin a un cert temps les bloquegen a la pràctica, però acaben cremats ells i el proponent, com s'ha vist darrerament. No deixar fer aquestes propostes aconsegueix el mateix resultat amb menys feina i menys disgustos.
- El que no sé si cal escriure és la possibilitat de reobrir qualsevol proposta amb dades noves; per exemple si descobrim un hoax, o si les referències que s'havien fet servir eren falses, com ara un llibre que no diu el que se suposava que deia.--Pere prlpz (disc.) 11:55, 23 nov 2013 (CET)
- No em sembla malament les clàusules que proposa en Pere prlpz, però seria tot el contrari del que recomanava en Vriullop d'eliminar restriccions. Només afegir que el número de vots no sempre explica clarament el que ha passat. Recoman pegar una ullada a una discussió tancada en fals: Viquipèdia:Esborrar pàgines/Historial/2012/07#Geganters i Grallers de la Llacuna. Pau Cabot · Discussió 11:43, 23 nov 2013 (CET)
Ja s'han dit els problemes de totes les postures, però crec que 6 mesos és el mínim--barcelona (disc.) 16:59, 23 nov 2013 (CET)
- Força en la línia de les propostes d'en Pere i dels arguments d'en Pau:
- Una proposta rebutjada (amb consens per conservar l'article) -> un any OK
- Una proposta tancada sense consens -> sis mesos OK
- Una proposta tancada sense consens amb tres votants (i també les tancades en fals) -> aquest és el problema.
- Segons jo ho veig, el problema és la poca participació, però no podem obligar els usuaris a votar. Pot no interessar el tema o no veure-ho clar; jo, per exemple, és el que faig, i no crec que la resta d'usuaris "votants" actuïn gaire diferent. Per al tercer punt jo proposaria un termini més llarg de votació (un mes?; ara són 14 dies). Però quant de temps esperar per a reobrir-lo? No ho sé. Potser sis mesos igualment.
- Sobre l'últim apunt fet per en Pere (hoax i falses referències) per mi la proposta haura de ser immediata, saltant-se els terminis de res. Si la informació és falsa s'esborra, doncs si les referències aportades ho són crec que és fet amb mala intenció i que, per tant, pot sotmetre's a votació ipso facto; o això o fer una supressió diferida. --Judesba (digues...) 18:21, 23 nov 2013 (CET)
No votar
Per no barrejar coses, separo el tema del canvi de sistema del fil anterior, que hauria de tractar sobre una modificació molt més puntual.
Per que la proposta de no votar sinó aportar arguments i que decideixi l'administrador que tanca la discussió funcioni, cal que el resultat no depengui gaire de quin sigui l'administrador que fa el tancament. Ara mateix, el que fan els administradors és llegir els arguments i votar, com tothom, i veient els vots del que hi ha fins ara a Viquipèdia:Esborrar pàgines/Historial/2013/11, si mirem les 12 discussions que s'han tancat amb vots en els dos sentits, en tots 12 hi ha hagut administradors votant en els dos sentits. Si diferents administradors, després de llegir els arguments dels altres arriben a conclusions diferents, el tancament de les discussions donarà resultats aleatoris segons quin administrador hi passi, que és el mateix que està passant a Commons amb aquest sistema. Els altres votants no ho fem millor que els administradors, però el nombre ajuda a que el resultat sigui una mica més coherent amb les votacions que amb discussions individuals de persones diferents.--Pere prlpz (disc.) 14:35, 23 nov 2013 (CET)
- Una de les funcions teòriques dels administradors és determinar quin és el consens. Però som una comunitat petita on els administradors ens involucrem també en les discussions sent molt difícil trobar terceres parts no involucrades i amb experiència per tancar una discussió amb conclusions i sabent valorar el consens. El primer punt, que encara no hem assolit, és desenvolupar les polítiques, saber-les explicar i basar totes les discussions d'esborrats en aquestes polítiques. No podem dir a un usuari que un article s'ha esborrat per majoria sense més explicacions. Però per ara no veig alternativa viable. --V.Riullop (parlem-ne) 15:03, 23 nov 2013 (CET)
- És cert que potser no estam madurs per aquest canvi, però s'ha de dir que el funcionament actual també té deficiències importants, com que la gent voti sense argumentar el seu vot, que voti utilitzant arguments incorrectes o que renunciï a debatre el tema una vegada emès el vot. Pau Cabot · Discussió 18:18, 23 nov 2013 (CET)
- Absolutament d'acord amb en Pau. Crec que els problemes principals de les votacions (a banda de la baixa participació) són el fet de no aportar arguments (a favor/en contra) i, en el cas de les admissibilitats, el que apuntava en Vicenç sobre no argumentar la no admissibilitat demostrada. O sigui, ras i clar: si fem una proposta hem d'argumentar clarament els motius, i si votem (en qualsevol sentit) també. Alguns "votants" se salten les normes de la Viquipèdia i, per tant, penso que aquest vot no està justificat. D'altra banda, Pau, valoro molt positivament la feina que fas però trobo que sovint files massa prim i compliques les coses; cal recordar que les normes són interpretables i no necessàriament aplicables al peu de la lletra. Penso que és el moment d'obrir una proposta sobre admissibilitats i referències, etc, per tal de poder "debatre-ho" tot junt i no eternitzar-nos en diverses discussions escampades per tota la Viquipèdia. --Judesba (digues...) 18:31, 23 nov 2013 (CET)
- És cert que potser no estam madurs per aquest canvi, però s'ha de dir que el funcionament actual també té deficiències importants, com que la gent voti sense argumentar el seu vot, que voti utilitzant arguments incorrectes o que renunciï a debatre el tema una vegada emès el vot. Pau Cabot · Discussió 18:18, 23 nov 2013 (CET)
Emissió de vot
Arran de les últimes votacions d'en Davidpar, recordatori als no habituals de la necessitat d'explicar el vot, tal i com s'explica a l'inici de la pàgina de propostes. Poso en còpia a Kippelboy i Barcelona, que són alguns dels poc habituals d'aquesta pàgina que ara em venen al cap i fan el mateix. --Judesba (digues...) 13:52, 1 gen 2014 (CET)
- Una cosa és votar per primer cop a la votació i no argumentar perquè ho fas, l'altre és no comentar quan ja han votat 3 o 4 persones abans que tu. Jo crec que s'entén que estàs d'acord amb els que han votat anteriorment, tot i que a la pàgina posi que s'ha d'explicitar. Tots ens coneixem les recomanacions.--KRLS , (disc.) 15:11, 1 gen 2014 (CET)
- Quan no argumento és per acord amb anteriors o perquè de vegades saps la resposta ja abans de començar. Conec perfectament la norma --barcelona (disc.) 18:18, 1 gen 2014 (CET)
- @KRLS: i @Barcelona: la norma és aplicable a tothom. No és tan difícil afegir un "D'acord amb el proponent", o "D'acord amb l'editor X", i tampoc no es perd gaire temps. Un "a favor" o "en contra" sense justificació no té lògica. Poso en còpia també a en Vriullop, que fa poc parlava de la justificació del vot. --Judesba (digues...) 18:30, 1 gen 2014 (CET)
- Jo segueixo el mateix estil que el comentat per KRLS i Barcelona.--Kippelboy (disc.) 07:13, 2 gen 2014 (CET)
- D'acord amb en KRLS. Si voleu podem fer una plantilla "objecció1" que, a més de la plantilla objecció actual contingui la justificació "D'acord amb els que han votat el mateix", però diria que això es pot sobreentendre.--Pere prlpz (disc.) 13:12, 2 gen 2014 (CET)
- Jo segueixo el mateix estil que el comentat per KRLS i Barcelona.--Kippelboy (disc.) 07:13, 2 gen 2014 (CET)
- @KRLS: i @Barcelona: la norma és aplicable a tothom. No és tan difícil afegir un "D'acord amb el proponent", o "D'acord amb l'editor X", i tampoc no es perd gaire temps. Un "a favor" o "en contra" sense justificació no té lògica. Poso en còpia també a en Vriullop, que fa poc parlava de la justificació del vot. --Judesba (digues...) 18:30, 1 gen 2014 (CET)
- Quan no argumento és per acord amb anteriors o perquè de vegades saps la resposta ja abans de començar. Conec perfectament la norma --barcelona (disc.) 18:18, 1 gen 2014 (CET)
Proposta de canvi de redactat
On diu:
És recomanable avisar l'editor principal de l'article en la seva pàgina de discussió. Per aquest propòsit es disposa de la plantilla {{subst:esborrar3|pàgina}}.
Proposo canviar «És recomanable» per «Cal». Esborrar un article és un canvi tan significatiu que no avisar els seus autors perquè puguin defensar-lo hauria de ser un vici de procediment que invalidés immediatament la proposta.
Evidentment, això que dic no s'aplicaria als casos d'esborrat directe per calúmnies, proves evidents, copyvios, etc.– Leptictidium (digui, digui) 15:14, 17 abr 2014 (CEST)
- D'acord en el fons, amb només algun dubte en la forma.
- D'acord que "Cal avisar l'editor principal de l'article".
- Si l'autor no s'ha assabentat del procés, la discussió no val. Ara bé, si se l'avisa amb posterioritat, o l'autor descobreix la discussió per qualsevol altre mitjà, la proposta pot continuar tot i que els terminis pel seu tancament s'haurien de comptar a partir del moment en que s'ha comunicat a l'autor o s'ha constatat que coneixia la proposta (per exemple, la data en que l'autor en qüestió escriu un missatge on sigui queixant-se de que no ha estat avisat).
- La pàgina de discussió de l'editor i la plantilla del missatge són el mitjà normal, però no imprescindible. Per això, redactaria la frase amb "cal" com diu en Leptictidium, però traient la plantilla i la discussió del "cal".
- Actualment, el procés de començar una proposta és feixuc, si més no sense viquiestris, perquè s'han d'editar tres pàgines amb plantilles diferents i posant-hi algunes dades. Potser es podria simplificar fent servir les notificacions.
- Els casos d'esborrat directe que esmenta en Leptictidium queden fora de la recomanació d'avisar l'autor, que fins ara només afecta les discussions d'esborrat (i així hauria de seguir).--Pere prlpz (disc.) 16:00, 17 abr 2014 (CEST)
- D'acord amb el que dius, excepte el segon punt. Crec que s'ha d'avisar l'usuari en el moment de crear la proposta d'esborrat. Quin sentit tindria, per exemple, avisar-lo deu dies després?– Leptictidium (digui, digui) 13:47, 18 abr 2014 (CEST)
- No s'ha de fer expressament. Ara bé, si al cap d'un parell de dies es descobreix que no s'ha avisat l'autor, no cal tornar a començar tot de nou sinó que val més fer servir el sentit comú, avisar l'autor i tornar a començar a comptar els terminis. De fet, ha passat algun cop i ho hem resolt així, fins ara sense queixes.--Pere prlpz (disc.) 16:10, 30 maig 2014 (CEST)
Un sol vot a favor
Perdoneu... amb un sol vot a favor, encara que siguin 14 dies... es pot esborrar un article? Ho dic pel de Carles Aymerich. :S--Kippelboy (disc.) 14:54, 30 maig 2014 (CEST)
- Sí, un sol vot a favor i cap en contra és unanimitat. Si algun que tingui un sol vot a favor creus que no s'ha d'esborrar, pots votar en contra.--Pere prlpz (disc.) 16:05, 30 maig 2014 (CEST)
Pautes d'ajuda
Per tal d'anar objectivitzant el debat i anar-lo acostant més cap a una discussió i no tant cap a una votació en la línia del que s'ha comentat, entre d'altres, aquí, aquí i aquí, propòs afegir aquesta recomanació a la pàgina de propostes:
« | Recordau que aquí es discuteix l'admissibilitat del subjecte de l'article, o el que és el mateix, la constatació de què, del subjecte de l'article, n'han parlat fonts fiables de manera significativa. Per favor, per ajudar al debat:
Tant si sou el proponent com si no, és important respondre els dubtes dels companys sobre el vostre punt de vista i rectificar el vot si es demostra que l'argumentació que heu emprat no és correcta. Les vostres intervencions poden ajudar a d'altres a clarificar la seva postura. |
» |
La idea és donar unes pautes concretes que ens ajudin a fer el debat més àgil i a no usar arguments no vàlids per jutjar l'admissibilitat: mirar d'utilitzar la jurisprudència ja establerta per tal de fer més senzill als novells d'aquesta pàgina ajudar-nos a dilucidar l'admissibilitat dels subjectes sotmesos a propostes d'esborrat, mirant d'evitar que utilitzin argumentacions errònies. He anat redactant això mirant el consens que hem anat establint a través d'anys de propostes d'esborrat. Crec que poden ser unes indicacions que poden ajudar al debat. Evidentment, accept esmenes al redactat. Què en pensau? Pau Cabot · Discussió 11:55, 14 juny 2014 (CEST)
- @Paucabot: d'acord amb tu.--Unapersona (Sóc tot orelles!) 13:03, 14 juny 2014 (CEST)
- D'acord amb els criteris. Ara bé:
- Compte que les raons per esborrar poden ser diferents de l'admissibilitat, encara que sigui la més comuna.
- Cal veure com afegir tot això a la pàgina de propostes, que ja té un bon text al principi, perquè tot plegat sigui entenedor i útil.
- No estic segur que això sigui una conseqüència evident de les polítiques aprovades i no una modificació (o concreció) d'aquestes polítiques. Una modificació de les polítiques requereix confirmar millor el consens que amb aquesta conversa. Alternativament, es podria fer el text menys imperatiu i convertir-lo en un suggeriment d'acord amb l'experiència de les discussions d'esborrat passades.--Pere prlpz (disc.) 13:56, 14 juny 2014 (CEST)
- Contest @Pere prlpz:
- La majoria dels casos d'esborrat d'una pàgina per altres motius són supressions ràpides o si no, diferides, crec. Corregiu-me si no és així.
- D'acord en que l'encapçalament ja va carregadet. S'hauria de mirar com o on s'incorpora això. Fins i tot havia pensat posar com a avís en l'edició.
- Crec que, més que una conseqüència de les polítiques, s'hauria de veure com un recull de recomanacions que prové de l'experiència. Si trobau el text massa imperatiu, es pot suavitzar. Si trobau que hi ha qualque part del text que s'ha de canviar perquè no s'adiu al que tenim a VP:ADMS, ho comentam. Pau Cabot · Discussió 14:09, 14 juny 2014 (CEST)
- D'acord amb els criteris. Ara bé:
Un afegitó per tal de tenir en compte la casuística que comentava en Pere d'esborrats que podrien complir VP:CSR però que qualcú no veu clars:
« | Si el motiu per presentar la proposta no és l'admissibilitat sinó el fet que podria complir un dels Viquipèdia:Criteris de supressió ràpida però no ho acabau de veure gaire clar o pensau que l'esborrat no té consens, indicau clarament quin dels criteris de supressió ràpida compliria. | » |
Pau Cabot · Discussió 10:21, 25 juny 2014 (CEST)
Fusió de discussions
Les discussions de Viquipèdia Discussió:Esborrar pàgines/Propostes tracten el mateix tema que les d'aquí, és a dir, criteris per esborrar i qüestions de procediment. Hi ha cap inconvenient que fusioni les dues pàgines de discussió? Les discussions per a cada proposta ja van en l'espai principal i es pot estalviar la dispersió de discussions generals amb una redirecció cap aquí. --V.Riullop (parlem-ne) 14:27, 7 juny 2015 (CEST)
- Suport --gerardduenas⇒parlem-ne 11:42, 10 juny 2015 (CEST)
- Em sembla bé.--Salvi «Ssola» (discussió) 15:29, 10 juny 2015 (CEST)
- Fet! --V.Riullop (parlem-ne) 10:38, 12 juny 2015 (CEST)
- Em sembla bé.--Salvi «Ssola» (discussió) 15:29, 10 juny 2015 (CEST)