Viquiprojecte:ViquiPAU 2020/Temari/IB/Fonaments de l'art
Aparença
- Font: «Currículum de la matèria». Govern de les Illes Balears. Conselleria d'Educació i Universitat, Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres. [Consulta: 22 abril 2020].
- Llista d'obres: «Llista d'obres per a l'examen de Fonaments de l'Art II». Universitat de les Illes Balears. [Consulta: 22 abril 2020].
- Preguntes curtes i comparacions d'obres: «Fonaments de l'Art II, PBAU 2019-2020». Universitat de les Illes Balears. [Consulta: 22 abril 2020].
Bloc 1: el Romanticisme
[modifica]- Expressió desmesurada del sentiment. Oposició a l'intel·lectualisme racionalista del segle XVIII. Nacionalisme italià i germànic.
- Orientalisme idíl·lic. L'actitud vital de Lord Byron.
- Arquitectura. Continuació i evolució del neoclassicisme.
- Arquitectura espanyola. Edificis notables.
- Pintura. El Romanticisme a França.
- Pintura a Espanya: Goya. Costumisme rococó. Expressionisme. Capritxos.
- Inici de la fotografia. Els temes fotogràfics: retrat, paisatge, història. El pictorialisme. Música: Ludwig van Beethoven i la superació del classicisme musical. Obres principals. Obra simfònica, concerts i sonates.
- Òperes. Verdi. Wagner i la mitologia germànica.
- Indumentària, mobiliari i decoració dinteriors: els estils Regència i Napoleó III.
- Naixement de la dansa clàssica.
Bloc 2: el Romanticisme tardà (1850-1900)
[modifica]- La revolució industrial. La colonització d'Àfrica. Guerra amb la Xina. La Guerra de Secessió nord-americana. Independència llatinoamericana.
- Nacionalisme italià i germànic. Historicisme nostàlgic.
- Arquitectura. Neoestils: neomudèjar, neogòtic.
- Exposicions universals de París, Londres i Barcelona. La torre Eiffel.
- Escultura: Auguste Rodin.
- Camille Claudel, escultora.
- Marià Benlliure.
- Pintura. França: els pompier. William Bouguereau, Cormon, Alexandre Cabanel, Jean-Léon Gérôme.
- El retrat galant: els Madrazo. Franz Xaver Winterhalter.
- Marià Fortuny i de Madrazo, artista total: pintor, escenògraf, dissenyador de moda i inventor.
- L'historicisme: Eduardo Rosales, Francisco Pradilla, Alejandro Ferrant.
- El Regne Unit. El moviment prerafaelita: John Everett Millais, Dante Gabriel Rossetti, William Holman Hunt, etc.
- Decoració i moda: Marià Fortuny i de Madrazo. El moviment Arts and Crafts, William Morris.
- El desenvolupament de la tècnica fotogràfica. El retrat fotogràfic.
- Els orígens del cinema i el naixement del cinema americà.
- Música: regionalisme eslau.
- Dansa: Txaikovski (El llac dels cignes).
- La sarsuela.
Bloc 3: les avantguardes
[modifica]- Naixement de la fotografia. Els colors primaris. Teoria additiva i subtractiva del color. Colors complementaris.
- Decadència de l'historicisme, apogeu de la vida quotidiana.
- Simbolisme. Erotisme. Drogues. Satanisme: Odilon Redon.
- Preimpressionisme: Cézanne.
- Impressionisme: Monet, Manet, Pissarro, Sisley.
- El Regne Unit: John Singer Sargent.
- Pintura a Espanya: Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Anglada Camarasa, Carlos de Haes, Isidre Nonell, Joaquim Sorolla, Josep Maria Sert.
- Els nabís (Pierre Bonnard), els fauves (Matisse).
- L'art naïf: Rousseau, el Duaner.
- Berthe Morisot. Mary Cassatt.
- Van Gogh.
- El cubisme, ruptura d'una única visió. Juan Gris, Georges Braque, Pablo Ruiz Picasso.
- Les etapes pictòriques de Picasso.
- L'obra escultòrica de Picasso i la seva relació amb Juli González.
- El cinema com a avantguarda.
- Música: impressionisme. Debussy. Ravel.
- Música espanyola: Falla, Albéniz, Granados, Bacarisse.
- El cartell publicitari. L'obra de Jules Chéret, Alfons Mucha, Leonetto Cappiello.
- L'estampació japonesa. Tècnica de l'ukiyo-e. Els grans gravadors nipons: Kitagawa Utamaro, Utagawa Hiroshige, Katsushika Hokusai.
- Influència de l'estampació japonesa a Europa. Vincent van Gogh. Naixement del còmic.
- El cartell publicitari i l'obra artística d'Henri de Toulouse-Lautrec.
- La música espiritual negra. El blues. Naixement del jazz.
Bloc 4: el modernisme - art nouveau
[modifica]- La fantasia arquitectònica del final de segle: l'art nouveau.
- Característiques principals de l'art nouveau francès.
- El moviment a Europa: modernisme, Jugendstil, Sezession, liberty.
- L'arquitectura modernista europea. Victor Horta.
- El modernisme català. L'obra de Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch.
- Escultura. L'obra de Josep Llimona.
- El cartell publicitari a Catalunya. Alexandre de Riquer.
- El mobiliari modernista.
- La revolució en el vidre. Els gerros d'Émile Gallé. Els llums de colors de Louis Comfort Tiffany.
- L'esmalt en la joieria. L'obra de Lluís Masriera.
- Modernisme a Mallorca. L'obra de Gaudí a la Seu de Palma.
Bloc 5: el surrealisme i altres avantguardes
[modifica]- Les teories de Sigmund Freud. La psicologia.
- L'irracionalisme oníric. El moviment surrealista. Origen. Principals artistes: Salvador Dalí, Hans Arp, Joan Miró.
- El moviment dadà. L'obra escultòrica de Jean Tinguely.
- El moviment neoplasticista holandès De Stijl: arquitectura, pintura i mobiliari. Piet Mondrian, Theo van Doesburg, Gerrit Thomas Rietveld.
- El surrealisme al cinema: Un chien andalou, Luis Buñuel i Salvador Dalí. L'âge d'or, Buñuel.
- El cinema alemany. L'expressionisme alemany: El gabinet del doctor Caligari (1920), de Robert Wiene.
- El gènere de la ciència-ficció. Fritz Lang i la seva pel·lícula Metropolis (1927).
- Der blaue Engel (1930), Josef von Sternberg, Marlene Dietrich.
- Els ballets de Serge Diaghilev i Vàtslav Nijinski. Escenografies i decorats. Relació amb artistes de l'època: Picasso, Matisse, Natalia Goncharova.
- Música i dansa. Ígor Stravinski: L'ocell de foc, Petruixka, La consagració de la primavera.
Bloc 6: els feliços anys 20- l'art déco
[modifica]- El desenvolupament econòmic del període d'entreguerres.
- L'apogeu del luxe. L'art com a producte per a l'elit.
- Notes distintives de l'arquitectura déco.
- Els Estats Units: els grans edificis. L'escola de Chicago. Nova York: el Chrysler Building. L'Empire State Building.
- Mobiliari art déco.
- Tamara de Lempicka, pintora.
- Escultura: Pau Gargallo i Constantin Brancusi.
- Música: la revista musical. El Folies-Bergère. El Moulin Rouge.
- Música dodecafònica, serialista i atonal. Arnold Schönberg.
- La música nord-americana. Irving Berlin, George Gershwin.
- La joieria art déco i els rellotges de polsera. Les empreses Cartier i Patek Philippe.
- Moda: la revolució en el món de la moda i en la roba femenina. Coco Chanel.
Bloc 7: la gran depressió i l'art de la seva època
[modifica]- El final de la festa. La crisi econòmica. El crac borsari de 1929. Crisi econòmica mundial. Apogeu dels totalitarismes.
- La fotografia compromesa amb els pobres: Dorothea Lange, Walker Evans.
- La primera pel·lícula d'animació: Blancaneu i els set nans, de Walt Disney.
- El còmic europeu: Tintín, d'Hergé.
- El còmic nord-americà.
- El primer superheroi: Superman, de Jerry Siegel i Joe Shuster.
- L'heroi trist i solitari: Batman, de Bob Kane i Bill Finger.
- L'orgull americà: Capità Amèrica, de Joe Simon i Jack Kirby.
- Les aventures espacials: Flash Gordon, d'Alex Raymond.
- L'exotisme selvàtic: Tarzan, de Burne Hogarth.
- El cinema espanyol. La productora Cifesa.
- Ballet: la trajectòria del Ballet de l'Òpera de París. Serge Lifar.
- Les big band americanes: Benny Goodman, Glenn Miller, Duke Ellington, Tommy Dorsey, etc.
Bloc 8: la Segona Guerra Mundial
[modifica]- Feixisme i comunisme. Iconologies associades.
- Arquitectura feixista i comunista: Berlín i Moscou.
- Feixisme. L'obra cinematogràfica de Leni Riefenstahl: Olympia, El triomf de la voluntat.
- Comunisme. El cinema de Sergei Eisenstein: El cuirassat Potemkin (1925), Ivan el terrible (1943).
- L'obra musical de Wagner i el feixisme alemany.
- La relació vital i musical de Dmitri Xostakóvitx amb el comunisme soviètic.
- El París nocturn: Brassaï.
- El fotoperiodisme independent: l'agència Magnum.
- La fotografia de guerra: Robert Capa.
- La captació de l'instant: Henri Cartier-Bresson.
- Abstracció escultòrica: Henry Moore, Anton Pevsner, Naum Gabo.
- El cartell com a propaganda política. El collage. L'obra de Josep Renau.
- El cinema clàssic americà: estils. La indústria del cinema. Hollywood. Les grans companyies americanes: Warner Bros., United Artists, Columbia, Metro-Goldwyn-Mayer.
- La comèdia musical: Fred Astaire i Gene Kelly.
- La comèdia amarga: Ser o no ser, d'Ernst Lubitsch. El gran dictador, de Charles Chaplin.
- Amor i guerra: Casablanca, de Michael Curtiz.
- El cinema de suspens: Alfred Hitchcock.
- El cinema neorealista italià: Roma, ciutat oberta, de Roberto Rossellini. El lladre de bicicletes, de Vittorio de Sica.
Bloc 9: el funcionalisme i les dècades 40 i 50
[modifica]- La funció fa la forma.
- Arquitectura: la simplificació ornamental. La geometria i la matemàtica com a missatge primordial.
- L'obra de Ludwig Mies van der Rohe. Frank Lloyd Wright. Le Corbusier.
- El disseny industrial. La Bauhaus i la seva influència posterior.
- El funcionalisme orgànic escandinau: Alvar Aalto, Eero Aarnio, Arne Jacobsen.
- El mobiliari funcionalista.
- Francisco Ibáñez. L'editorial Bruguera.
- El còmic espanyol: Mortadel·lo i Filemó.
- Cinema: domini del cinema nord-americà. Grans directors: John Ford, John Huston, Howard Hawks, William Wyler, etc.
- La gran comèdia. L'alemany Billy Wilder.
- El cinema espanyol. Els estudis Bronston.
- La comèdia espanyola: Luis García Berlanga.
- Moda: alta costura. L'obra de Cristóbal Balenciaga. El new look de Christian Dior.
- La música neoromàntica de Joaquim Rodrigo: Concierto de Aranjuez.
- Dansa. Dansa contemporània: les coreografies de Maurice Béjart i Roland Petit.
- Arquitectura. L'estil internacional.
- Arquitectura espanyola: Francisco Javier Sáenz de Oiza, Miguel Fisac.
- Expressionisme figuratiu i expressionisme abstracte. La pintura hiperrealista.
- Expressionisme abstracte: Jackson Pollock, Mark Rothko.
- Expressionisme figuratiu: Francis Bacon, Lucian Freud.
- Hiperrealisme. David Hockney. Antonio López. Eduardo Naranjo.
- La importància històrica dels grups espanyols d'artistes plàstics El Paso (1957) i el seu antecessor Dau al Set (1948).
- L'expressionisme a l'escultura espanyola.
- Escultors bascs: Jorge Oteiza, Eduardo Chillida, Agustín Ibarrola.
- L'abstracció geomètrica: Pablo Palazuelo, Martín Chirino, Amadeu Gabino.
- El moviment cinètic: Eusebi Sempere.
- Fotografia: el sensualisme de David Hamilton. L'elegància de János Gyenes.
- La moda francesa: Yves Saint Laurent.
- Música. El so estèreo. La música pop. The Beatles. La British Invasion: The Rolling Stones, The Who, The Kinks. El nou folk americà: Bob Dylan. Els grans concerts de masses. La cultura fan.
- El jazz assoleix un públic de masses: Chet Baker, Miles Davis, Chick Corea.
- L'apogeu del flamenc. Paco de Lucía i Camarón de la Isla.
- El ball flamenc: Antonio. Carmen Amaya. La companyia d'Antonio Gades.
- El nou cinema espanyol. El cinema de la transició. Saura, Camus, Picazo, Patino, Erice, Borau, l'escola de Barcelona.
- Cinema. El nou impuls nord-americà: Francis Ford Coppola. El gran cinema japonès: Akira Kurosawa.
- Neix la televisió com a fenomen de comunicació de masses.
- Còmic: èxit internacional de l'editorial Marvel.
- Arquitectura. L'estil postmodern. L'edifici com a espectacle.
- Escultura: l'excés figuratiu. L'obra de Fernando Botero i Alberto Giacometti.
- La música com a acció política de masses. Live Aid.
- Eclosió de la moda com a fenomen de masses. Les supermodels substitueixen les actrius en l'ideal de bellesa col·lectiu.
- Els grans dissenyadors. La indústria del prêt-à-porter. El món dels complements. El dissenyador com a estrella mediàtica: Alexander McQueen, Valentino, Chanel (Lagerfeld), Dior (John Galliano), Armani, Versace, Calvin Klein, Tom Ford, Carolina Herrera.
- La desfilada de moda com a espectacle multimèdia.
- Ball: Michael Jackson.
- Dansa espanyola: les companyies de Sara Baras i Joaquín Cortés.
- Cinema espanyol. L'enlairament internacional: José Luis Garci, Fernando Trueba, Fernando Fernán Gómez, Pedro Almodóvar, Alejandro Amenábar.
- Directores espanyoles, noves mirades de la realitat: Pilar Miró, Icíar Bollaín.
- La fotografia a Espanya: Cristina García Rodero, Alberto García Alix.
- Televisió: aparició del color. Retransmissions en directe: jocs olímpics, futbol, concerts, guerres.
- El cinema d'animació. Els estudis Pixar, estrena de Toy Story. Disney i DreamWorks.
Bloc 12: els anys 2000-2015
[modifica]- L'ecologisme i l'art.
- L'islamisme radical. La destrucció de les imatges religioses.
- L'internacionalisme universal. Internet.
- Arquitectura. Barroquisme: Frank Gehry. Espectacularitat i polèmica: Santiago Calatrava.
- El concepte high tech. L'obra de Norman Foster.
- L'obra de Zaha Hadid.
- La tecnologia digital: cinema, televisió, fotografia i música.
- Música i ball. Noves tendències: hip-hop, dance.
- Nous canals de promoció artística: YouTube.
- Cinema en espanyol: l'èxit internacional de Guillermo del Toro amb El laberinto del fauno.
- La internacionalització del cinema espanyol: Juan Antonio Bayona, Rodrigo Cortés.
- El gènere documental al cinema.
- Televisió: les sèries de televisió, equiparables en popularitat i audiència al cinema.
- Tècniques de la producció audiovisual. Integració multimèdia.
Llista d'obres
[modifica]- Caspar D. Friedrich: Caminant damunt un mar de boira, 1817
- William Turner: Pluja, vapor i velocitat, 1844
- Théodore Géricault: Rai de la «Medusa»,1819
- Eugène Delacroix: La llibertat guiant el poble, 1830
- Francisco de Goya
- Paul Cézanne: La muntanya Sainte-Victoire: cal relacionar-lo amb el cubisme
- Édouard Manet: El dinar al camp, 1863
- Claude Monet: Sèries de la catedral de Rouen, 1894
- Camille Pissarro:
- El bulevard de Montmartre, primavera, 1897
- El bulevard de Montmartre, hivern, 1897
- Aquestes imatges permeten relacionar el punt de vista picat i la captació de l'instant amb la influència de la fotografia
- Henri Matisse: Retrat de Madame Matisse (La ratlla verda), 1905
- Vincent van Gogh: Retrat del «père Tanguy» (1887-88): es pot relacionar la influència del Japó amb el retrat de Zola de Manet
- Pablo Ruiz Picasso:
- Les demoiselles d'Avignon, 1907
- Botella de Vieux Marc, vidre, guitarra i diari, 1913: per parlar del collage cubista i del fet de trencar les dues dimensions en l'obra d'art
- Chéret: Pòster del Musée Grévin, Pantomimes Lumineuses: permet parlar dels orígens del cartell i dels espectacles anteriors al naixement del cinema. El cinema com a atracció de fira i no un art en els orígens
- Henri de Toulouse-Lautrec: Un cartell del Moulin Rouge, de la Goulue, per exemple
- Auguste Rodin: Balzac: per parlar de la manera com Rodin romp la idea clàssica de monument
- Talbot, J.N. Niepce, L. M. Daguerre: escolliu les imatges que necessiteu per explicar l'inici de la fotografia. Explicau el calotip i el daguerreotip
- Lumière:
- El naixement d'una nació
- Intolerància
- No en sortiran imatges a l'examen. Cal explicar com ha canviat el cinema, de ser un cinema d'atraccions, per entretenir, ha passat a ser narratiu, a contar una història.
- Casa Batlló
- la Pedrera
- Cal comentar no tan sols l'arquitectura sinó també l'edifici com a obra d'art total, contenidor de les diverses arts: ceràmica, mobles, vitralls, teles pintades, etc.
- Lluís Domènech i Montaner: Palau de la Música Catalana, 1905-1908. Modernisme no tan sols en habitatges sinó també en edificis públics.
- Victor Horta: Casa Tassel, 1893
- Marcel Duchamp: Ready-made, Font, 1917
- Salvador Dalí: La persistència de la memòria, 1931
- Frida Kahlo: Les dues Fridas, 1930
- Joan Miró: Interior holandès, 1928
- Cinema surrealista:
- Luis Buñuel i Salvador Dalí: Un chien andalou, 1929
- El gabinet del doctor Caligari, de R. Wiene, 1919
- Relació entre cinema, art i arquitectura a l'expressionisme alemany. Obra d'art total (Gesamtkunstwerk).
- Còmic (com a nou mitjà de comunicació de massa en general, i com la seva iconografia influeix en moviments com l'art pop)
- Charles Chaplin: Temps moderns, 1942
- Fotografia social
- Dorothea Lange: Migrant Mother, 1936
- Constantin Brancusi: La besada, 1912
- Pablo Gargallo: Gran ballarina: per parlar del ferro com a nou material de l'escultura i introduir el buit a l'escultura.
- Mies van der Rohe: Pavelló alemany de l'Exposició de Barcelona, 1929
- Frank Lloyd Wright: Casa de la Cascada, Pennsilvània (1937)
- Le Corbusier: Ville Savoye, 1931
- Walter Gropius: Edifici de la Bauhaus, 1919.
- Expressionisme abstracte:
- Jackson Pollock: Autumn Rhythm (number 30), 1950
- Mark Rothko: Sense títol (violeta, negre, taronja, groc, en blanc i vermell), 1949
- Francis Bacon, Papa Inocenci X, 1953
- Andy Warhol, Campbell's Soup Cans, 1962
- Zaha Hadid, Centre Cultural Heydar Aliyev, Bakú (Azerbaidjan), 2013
Preguntes curtes
[modifica]- Què significa el terme «avantguarda»: posa un exemple d'obra i d'autor avantguardistes
- Qui són els germans Lumière? Dona'n una cronologia aproximada i un exemple d'alguna obra
- Què és un daguerreotip? Diferències entre calotip i daguerreotip
- En quin moviment artístic situaries l'obra de Salvador Dalí? Posa un exemple d'obra i data
- Amb quin escultor relacionaries el concepte de fer escultures amb el buit? Posa un exemple d'obra i data
- Qui fou l'inventor del cartell modern? Quan es varen fer els primers cartells?
- Diferències entre La sortida dels obrers de la fàbrica (germans Lumière, 1895) i Viatge a la Lluna (Georges Méliès, 1902)
- Què és la Bauhaus? Situa aquest moviment en una dècada del segle XX
- Què és una exposició universal? Posa'n un exemple
- Amb quin arquitecte relaciones aquests conceptes?: el modulor, sistema de construcció d'un edifici sobre pilotis, tenir en compte la il·luminació natural, funcionalitat, la casa ha de repercutir en la forma de vida dels habitants. Dona'n una cronologia aproximada
- Amb quin arquitecte relaciones aquests conceptes? arc catenari, arquitectura orgànica, integració de les arts (mobiliari, ceràmica, treball del ferro i del vidre) a l'edifici. Dona'n una cronologia aproximada
- Amb quin cineasta relaciones aquests conceptes? muntatge invisible, pel·lícula com a narració, utilització de diferents tipus de plans, moviments de càmera
- Què són els Capritxos? Posa'n un exemple, autor i data
- Amb quin moviment artístic relaciones aquests conceptes? llum, captació de l'instant fugaç, pinzellada lliure, importància del color, pintar a l'aire lliure. Posa l'exemple d'un artista, d'una obra i data
- Què són les pintures negres? En quina època de la vida les va pintar l'artista?
- Defineix el terme action painting. Posa l'exemple d'una obra, autor i data
- Què expressa el concepte art pop? Posa un exemple d'un autor, obra i any
- Defineix en poques línies què és el dadà. Posa l'exemple d'una obra, autor i data
- Amb quin moviment artístic relacionaries aquests conceptes? estètica de la vida quotidiana i dels objectes de consum, estètica del kitsch, influències del còmic i el cinema, oposició a l'elitisme cultural. Posa l'exemple d'un autor, obra i data
- Amb quin moviment arquitectònic relacionaries aquests conceptes? obliqüitat, manca d'harmonia en la combinació de formes i material, irregularitat. Posa un exemple d'obra, autor i data
- Quan sorgeix el cinema sonor? Explica, amb poques línies, alguns dels canvis que suposa per a la producció cinematogràfica
- Defineix en poques línies què és el net.art. Posa l'exemple d'un artista, d'una obra i data
- Amb quin arquitecte relacionaries el concepte arquitectura HighTech? Posa un exemple d'una obra i la data.
- Amb quin moviment artístic relacionaries aquests conceptes: importància de la idea, no importància de la tècnica ni aspectes estètics de l'obra. Posa l'exemple d'un autor, obra i data.
- Quines són les característiques que defineixen el Romanticisme com a moviment artístic? Posa'n quatre com a mínim.
- Amb quin context econòmic i social relaciones l'obra Migrant mother (1936) de Dorothea Lange?
- Què és un objet trouvé? Amb quin moviment artístic relaciones aquest concepte? Posa l'exemple d'una obra, autor i data.
- Amb quin artista relaciones el concepte color field? Explica què significa aquest concepte i dona'n una cronologia aproximada.
- Amb quin context historicopolític relaciones l'obra La llibertat guiant el poble (1830) d'E. Delacroix?
Relacions d'obres i moviments artístics
[modifica]- Autoretrat de Delacroix, 1837 / Música de Beethoven
- La Montagne Sainte-Victoire / Les demoiselles d'Avignon
- Retrat de Zola de Manet / El «père Tanguy» de van Gogh
- La besada (Rodin) / La besada (Brancusi)
- Pluja, vapor, velocitat (Turner) / Impressió, sol naixent (Monet)
- El cleptòman (Géricault) / Aquelarre (Goya)
- Una foto i un quadre de Monet o Sisley: comparar els orígens de la fotografia amb l'impressionisme
- Casa Tassel, d'Horta / Pavelló de Barcelona de Mies van der Rohe
- Imatge d'un edifici modernista i detalls d'aquest edifici
- L'expressionisme alemany com a exemple d'interrelació entre la pintura, l'arquitectura i el cinema
- El surrealisme a la pintura i al cinema
- Fotograma de Charles Chaplin, Modern Times, 1936, i Migrant mother, 1936, de Dorothea Lange
- Escultura abstracta
- Arquitectura organicista
- La influència de la iconografia del còmic en l'art pop
- F. Bacon, Papa Innocenci X, 1953, i Capricho 43: El sueño de la razón produce monstruos, de Goya
- L'expressionisme abstracte i l'expressionisme figuratiu
- Font, 1917, de M. Duchamp, i M'agrada Amèrica i jo li agrado a Amèrica, de Joseph Beuys, 1974
- Explicar el deconstructivisme arquitectònic posant una obra i un autor com a exemple