Vés al contingut

Xavier Hernández i Creus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Xavier Hernández)
Plantilla:Infotaula personaXavi

(2020) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) Xavier Hernández Creus Modifica el valor a Wikidata
25 gener 1980 Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
Terrassa (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Alçada170 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes68 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióentrenador de futbol (2019–2024), futbolista (1997–2019) Modifica el valor a Wikidata
Activitat1997 Modifica el valor a Wikidata -
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipMigcampista Modifica el valor a Wikidata
Clubs juvenils
Anys Equip
1991–1997 FC Barcelona
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
1997–1998 FC Barcelona B 61 (3)
1998–2015 FC Barcelona 505 (58)
2015–2019 Al-Sadd 82 (21)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1997 Espanya sub-17 10 (2)
1997–1998 Espanya sub-18 10 (0)
1999 Espanya sub-20 6 (2)
1998–2001 Espanya sub-21 25 (7)
2000–2014  Espanya 133 (13)
1998–2014  Catalunya 12 (2)
Equips entrenats
2019–2021 Al-Sadd
2021–2024 FC Barcelona
Participà en
2014Mundial de Futbol 2014
2012Eurocopa 2012
2010Mundial de Futbol 2010
2009Copa Confederacions 2009
juny 2008Eurocopa 2008
2006Copa del Món de Futbol de 2006
2004Eurocopa 2004
2002Copa del Món de Futbol de 2002
2000Jocs Olímpics d'Estiu de 2000 Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansÒscar Hernández Creus Modifica el valor a Wikidata
Premis
Facebook: Xaviiherrnandez6 Instagram: xavi FIFA: 177855 UEFA: 35018 BDFutbol: 2650 Modifica el valor a Wikidata
Llista
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1997–2000 FC Barcelona Atlètic 61(3)
1998–2015 FC Barcelona 505(58)
2015–2019 Al-Sadd SC Doha 82(21)
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1997–1997   Espanya sub-17 10(2)
1997–1998   Espanya sub-18 10(0)
1998–2001   Espanya sub-21 25(7)
1998–2014   Catalunya 12(2)
1999–1999   Espanya sub-20 6(2)
2000–2000   Espanya sub-23 6(2)
2000–2014   Espanya 133(13)
  Entrenador Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
2019–2021 Al-Sadd SC Doha
2021–2024 FC Barcelona Modifica el valor a Wikidata

Xavier Hernández i Creus, conegut com a Xavi (Terrassa, 25 de gener del 1980), és un exfutbolista i entrenador de futbol català. Des del 6 de novembre del 2021 fou l'entrenador del primer equip masculí de futbol del FC Barcelona, de la Primera Divisió espanyola, càrrec del qual fou destituit el 24 de maig de 2024.[1][2]

Considerat àmpliament com un dels millors migcampistes de tots els temps,[3] com a futbolista es va fer famós per les seves passades, la seva visió de joc, la seva retenció de la pilota i el seu posicionament.[4][5]

Va desenvolupar pràcticament tota la seva carrera de futbolista al FC Barcelona, club al qual va arribar el juliol del 1991, quan només tenia 11 anys. El 21 de maig de 2015 va anunciar la seva marxa del club català, del qual n'era el capità,[6] per fitxar pel club qatarià Al-Sadd SC Doha,[7] en el qual finalment es va retirar el 2019,[8] tot manifestant la seva voluntat de fer d'entrenador de futbol.[9]

Futbolista de gran classe, jugava com a migcampista organitzador, amb una excel·lent visió de joc, una ràpida passada en curt i un bon xut que li va servir per a marcar força gols (85 amb el Barça, en 767 partits). En el seu moment, fou considerat el successor natural de Josep Guardiola al mig del camp blaugrana i és mundialment reconegut un dels millors migcampistes de tots els temps,[10][11][12][13] així com el millor futbolista català de la història.[12][14][15]

És el jugador que ha disputat més partits amb el primer equip del Futbol Club Barcelona amb un total de 767,[8] per davant d'Andrés Iniesta, Leo Messi,[16] i Migueli (amb 664),[17] i el primer en partits jugats en competicions europees[8] i també en partits de lliga.[18] Mentre va ser al Barça, era el jugador del FC Barcelona que havia assolit més títols amb un total de 29 (25 amb el club[8] i 4 amb la selecció estatal).[19][20][21][22] També és un dels jugadors que més cops ha jugat amb la selecció espanyola, amb 133 partits,[8] i el tercer jugador que més partits ha jugat a la Lliga de Campions de la UEFA, amb 151,[19] per darrere d'Iker Casillas i Cristiano Ronaldo.[8]

Amb la selecció estatal, Xavi va guanyar la Copa del Món sub-20 el 1999, i una medalla olímpica d'argent a les Olimpíades de 2000. Després de debutar a la selecció absoluta el 2000, va jugar un total de 133 cops amb la selecció espanyola, i fou una figura decisiva en els èxits de l'equip. Fou cabdal en el triomf espanyol al Mundial 2010 i també a l'Eurocopa 2008 i l'Eurocopa 2012. Fou nomenat per la UEFA millor jugador del torneig a l'Eurocopa 2008,[23] i inclòs a l'equip ideal de l'Eurocopa el 2008 i el 2012. A l'Eurocopa 2012, amb dues assistències a la final, Xavi va esdevenir el primer jugador en fer assistències en dues finals diferents de la competició.[24] Va assolir un 91% d'efectivitat en les passades al Mundial 2010 i fou inclòs a l'equip ideal del mundial.[12] Després del Mundial 2014, Xavi va anunciar la seva retirada de la selecció espanyola.[25]

Amb el FC Barcelona, Xavi va guanyar vuit lligues i quatre lligues de campions. Va guanyar un total de 31 trofeus entre el club i la selecció, un total de rècord entre els jugadors catalans, i només sobrepassat per Andrés Iniesta entre els jugadors espanyols.[26][27] El 2009 va quedar tercer en la votació del premi FIFA World Player i va esdevenir així el primer català de la història en quedar entre els tres primers; més tard va quedar 3r dos cops més els anys següents, quan el premi ja era la Pilota d'Or, els anys 2010 i 2011.[8][28] El 2011, fou segon rere Lionel Messi al Premi al Millor Jugador d'Europa de la UEFA. Va obtenir també el premi al millor creador de joc de la IFFHS quatre anys: 2008, 2009, 2010 i 2011. Xavi va ser inclòs a l'equip de l'any de la UEFA cinc anys (2008, 2009, 2010, 2011, 2012), i votat al FIFA World XI sis cops: 2008, 2009, 2010, 2011, 2012, 2013. També va obtenir el premi Princesa d'Astúries dels esports el 2012.

Primers anys de vida

[modifica]

Nascut a Terrassa,[29] Xavi prové del planter del FC Barcelona a La Masia, a la qual es va incorporar als 11 anys procedent de l'UFB Jàbac Terrassa i del Terrassa FC. El seu pare, Joaquim, va ser jugador del Sabadell a primera divisió.[30] Xavi es va obrir pas als equips juvenils i de reserva i va ser un membre clau de l'equip Barcelona B de Josep Maria Gonzalvo que va aconseguir l'ascens a Segona Divisió.

Tot i que al principi es va inspirar en Pep Guardiola al Barcelona,[31] de nen Xavi també veia molt de futbol anglès, i admirava els centrecampistes John Barnes, Paul Gascoigne i Matt Le Tissier.[32]

Carrera de jugador

[modifica]

FC Barcelona

[modifica]

1998–2001: Començament

[modifica]

El progrés de Xavi en el filial del Barça li va permetre debutar de titular en un partit de la Copa Catalunya contra el Lleida el 5 de maig de 1998[33] i va marcar el seu primer gol el 18 d'agost de 1998 a la Supercopa d'Espanya de 1998 contra el Mallorca. Va debutar a la Lliga el 3 d'octubre del 1998 contra el València CF, en una victòria del Barcelona per 3-1.[20] Pocs dies abans, el 16 de setembre de 1998, s'havia produït el seu debut a la Lliga de Campions de la UEFA a Old Trafford davant el Manchester Utd. Xavi, que al principi jugava de forma intermitent amb el filial i el primer equip, va ser decisiu perquè el Barça es proclamés campió de Lliga en marcar un gol al camp del Valladolid que va valdre la victòria (0-1) i va ser clau per a la marxa de l'equip: l'equip era desè a la classificació i, a partir d'aquella victòria, va iniciar la remuntada amb què acabaria guanyant la Lliga.[20] Aquella lliga va ser, per tant, el seu segon títol professional, després del Mundial sub-20 de 1999 amb la selecció espanyola.[34]

Va acabar la temporada de debut amb 26 partits jugats, sent nomenat Jugador Revelació de la Lliga 1999 i convertint-se en el principal creador de joc del Barcelona després de la lesió de Pep Guardiola en la temporada 1999-2000.[35][36]

2001–2008: Consolidació en l'equip i 2n capità

[modifica]

En aquells anys, el Barcelona estava a punt de fer fallida i lluitava per mantenir-se a l'elit de la Lliga. Jugant al centre del camp, però en un paper més defensiu, Xavi va donar 20 assistències i va marcar 7 gols en aquelles dues temporades. El 16 de març de 2002, va marcar el seu primer gol en un Clàssic contra el Reial Madrid.[37]

Les temporades següents, Xavi es va anar guanyant una plaça definitiva a l'equip a poc a poc, alternant la seva posició amb Guardiola, fins a la marxa d'aquest al Brescia Calcio al final de la temporada 2000-2001.

Assentat al centre del camp del Barça i de la selecció espanyola com un dels millors organitzadors d'Europa, Xavi va experimentar encara una nova millora en el seu joc amb l'arribada de Frank Rijkaard a l'equip (2003-2004). L'entrenador neerlandès va avançar la posició de Xavi, apropant-lo a l'àrea, i va esclatar la versió més ofensiva del jugador, que va començar a participar de manera més directa i decisiva en els atacs de l'equip.

No va ser fins al 14 de maig de 2005 que Xavi va poder assaborir el seu tercer títol: el FC Barcelona es va proclamar campió de Lliga -la seva segona lliga particular-.[20] A més a més, a l'estiu de 2005 es va proclamar campió de la supercopa espanyola contra el Betis; títol que repetiria un any després (20 d'agost de 2006) contra el RCD Espanyol marcant el primer gol del seu equip (3-0).

Xavi (dreta) amb Carles Puyol i Ronaldinho al Johnson Space Center de la NASA el 2006

El 2 de desembre de 2005 va patir un trencament del lligament encreuat anterior del seu genoll dret en un entrenament. Va estar apartat dels terrenys de joc durant cinc mesos,[20] fins al 29 d'abril de 2006, quan va reaparèixer en un partit de lliga contra el Cadis CF al Camp Nou. La victòria del Barça aquell dia el va apropar a aconseguir la lliga 2005-06 una jornada després.

El 17 de maig de 2006 es va proclamar campió de la Lliga de Campions a l'Stade de France de París. El FC Barcelona es va imposar a l'Arsenal FC per 2 gols a 1, encara que Xavi no va disputar aquest partit per no haver recuperat la forma totalment després de la seva greu lesió.[38] A aquella Champions, però, seguiren dues temporades en blanc i molt males sensacions per l'equip, que causà gran criticisme entre el barcelonisme i temptatives de traspassar el jugador per causa del seu estil de joc, llavors considerat massa horitzontal per alguns.[39]

2008–2012: Èxit constant a nivell nacional i Europeu

[modifica]
Alineació titular del FC Barcelona, moments abans d'iniciar el partit contra la UD Almeria a la primera volta de la lliga 2008-09. D'esquerra a dreta: Leo Messi, Xavi Hernández, Dani Alves, Rafa Márquez, Carles Puyol, Víctor Valdés, Samuel Eto'o, Yaya Touré, Andrés Iniesta, Thierry Henry i Éric Abidal.

Després de ser nomenat Millor Jugador del Torneig a l'Eurocopa 2008, Xavi va parlar amb el Bayern de Múnic sobre un traspàs, però el recent entrenador del Barcelona, Pep Guardiola, el va convèncer que era massa important per al club com per permetre'l marxar.[40] Va ser part principal del triplet del Barcelona i va marcar el quart gol en una victòria per 4-1 a la final de la Copa del Rei 2009 contra l'Athletic Club, amb un tir lliure. En Lliga, un dels seus partits més significatius va ser la victòria per 2-6 contra el Reial Madrid el 2 de maig del 2009, partit durant el qual va donar quatre assistències de gol: una a Carles Puyol (1-2), dues a Lionel Messi (1-3 i 2-5) i una altra a Thierry Henry (2-4).[41][42]

Xavi durant el Trofeu Joan Gamper de 2008.

Xavi va contribuir a la victòria del Barcelona a la final de la Lliga de Campions del 2009 per 2-0 contra el Manchester United, assistint en el segon gol centrant a Messi perquè rematés de cap.[43] Abans del partit, l'entrenador del Manchester United, Sir Alex Ferguson, es va desfer en elogis cap a la combinació de Xavi i Andrés Iniesta al centre del camp, declarant: "No crec que Xavi i Iniesta hagin regalat la pilota en la seva vida. Et pugen a aquest carrusel i et poden deixar marejat".[44] Xavi va ser elegit "millor centrecampista de la competició per la seva contribució durant la victoriosa campanya del Barcelona a la Lliga de Campions 2008-09.[45] També va ser el jugador que més assistències va donar a la Lliga (20)[46] i a la Lliga de Campions (7). Xavi tenia contracte amb el Barça fins al 2014, després d'haver ampliat el contracte durant la temporada 2008-09. El nou contracte el va convertir en un dels més elevats del club, amb un sou de 7,5 milions d'euros l'any.[47]

La temporada 2009-10, Xavi va tornar a encapçalar la taula d'assistències i en va donar les dues a la victòria del Barcelona contra el Reial Madrid per 2-0 al Santiago Bernabéu. El Barcelona va guanyar el títol de Lliga amb un rècord de 99 punts i Xavi va ser aclamat el segon millor jugador de l'equip en una votació realitzada al llarg de la temporada.[48] El 3 de juny de 2010, el diari madrileny Marca li va atorgar el tercer lloc al premi anual Trofeu Alfredo di Stéfano al millor jugador de la Lliga, per darrere de Messi i Cristiano Ronaldo.[49]

El 8 d'abril de 2010, Xavi va rebre la Medalla d'Honor de la seva ciutat natal, Terrassa.[50]

Després dels triomfs del FC Barcelona a la Supercopa d'Espanya 2011, el 17 d'agost d'aquell any, i a la Supercopa d'Europa 2011, Xavi Hernández, el 26 d'agost va superar Guillermo Amor com el jugador amb més títols oficials amb el FC Barcelona, amb un total de 18.[21][22]

Xavi amb el Barcelona, 2012

Des de la temporada 2010/11, va ostentar el rècord de ser el jugador que més partits oficials ha jugat amb la samarreta del Barça. El 2 de gener del 2011, en el partit de Lliga davant el Llevant (2-1), Xavi va igualar Migueli, que fins aleshores era el propietari del rècord amb 549 partits disputats amb el club blaugrana. El 25 d'octubre de 2011, en un partit al camp del Granada CF, va superar en Migueli com a jugador amb més partits de lliga disputats amb el Barça, amb 392.[18]

2012–2015: Últims anys i sortida

[modifica]

El 17 de setembre de 2014, en el partit de la primera jornada de la Lliga de Campions que el Barça va disputar al Camp Nou contra l'APOEL FC Nicòsia, Xavi va igualar el rècord de més partits disputats a la Champions que fins llavors posseïa en solitari el madridista Raúl. Amb 142, Xavi empatà amb Raúl i superà Iker Casillas i Ryan Giggs, amb 141.[51] El 6 de juny de 2015 va disputar amb el Barça la final de la Lliga de Campions 2015, a l'Estadi Olímpic de Berlín, entrant de suplent, en un partit que el seu equip guanyà per 1 a 3, contra la Juventus de Torí.[52]

Al-Sadd

[modifica]

El 21 de maig del 2015, Xavi va anunciar que s'incorporaria al club qatarià Al-Sadd al final de la temporada 2014-15 amb un contracte de tres anys. Segons el seu agent, l'acord implicaria que es convertís en ambaixador de la Copa Mundial de la FIFA 2022 al país, i també que iniciés la seva formació com a entrenador.[53] Va debutar amb l'Al-Sadd en una victòria per 4-0 contra el Mesaimeer el 13 de setembre de 2015, donant una assistència al primer gol de l'equip.[54] En el següent partit, va marcar el seu primer gol amb el club en un empat 2-2 amb l'Umm Salal.[55] L'Al Sadd va acabar la campanya de lliga en tercera posició, cosa que li va permetre accedir a la Lliga de Campions de l'AFC de la temporada següent. Xavi va marcar tres gols durant la temporada. A la Lliga de Campions, l'Al-Sadd va ser eliminat de les rondes de classificació per l'Al-Jazira emiratí a la tanda de penals; Xavi va fallar el llançament.

Xavi jugant amb l'Al-Sadd contra el Persòpolis, 2018

Xavi va guanyar el seu primer trofeu amb l'Al Sadd després de la victòria per 2-1 sobre El Jaish a la final de la Copa de Qatar el 29 d'abril de 2017.[56] El 10 de novembre del 2017, Xavi va dir que es retiraria quan el seu contracte amb l'Al Sadd expirés al final de la temporada 2017-18, i que més tard es dedicaria a la carrera d'entrenador.[57] No obstant això, va posposar aquests plans i va signar una pròrroga de contracte de dos anys el 24 de maig de 2018.[58] L'octubre del 2018, l'Al Sadd va arribar a les semifinals de la Lliga de Campions de l'AFC 2018 amb Xavi com a capità, però va ser eliminat pel Persèpolis (2-1).[59]

El 2 de maig de 2019, Xavi va anunciar que es retiraria del futbol professional al final de la temporada.[60] El 20 de maig del 2019, Xavi va jugar l'últim partit de la seva carrera, una derrota per 2-0 davant el Persèpolis a Teheran, que va ser l'últim partit de la fase de grups de la Lliga de Campions de l'AFC; abans del partit, va declarar que li agradaria quedar-se a Qatar després de la seva retirada, i que buscaria començar una carrera com a entrenador, dient: "La idea és començar com a entrenador a Qatar, per posar-me a prova i adquirir experiència".[61]

Selecció espanyola

[modifica]
Senyera exhibida pels futbolistes Xavier Hernández i Carles Puyol amb motiu de la victòria de la Selecció Espanyola de futbol a la final de la Copa del Món de 2010. Inclou baló "Jabulani" i un braçalet de capità de Carles Puyol al Futbol Club Barcelona.

Ha estat internacional amb la selecció espanyola en 133 ocasions.[62] El seu debut com a internacional es va produir el 15 de novembre de 2000 al partit Espanya 1-2 Holanda.

El 1999 va liderar la selecció espanyola que es va proclamar campiona del món al Mundial sub 20 jugat a Nigèria contra Japó (4-0), així com la que va guanyar la medalla de plata als Jocs Olímpics de Sydney 2000.

Amb la selecció absoluta ha participat en tres Campionats del Món: el 2002, al Campionat del Món de Corea i Japó, disputant tres partits contra Paraguai, Sud-àfrica i Corea del Sud; el 2006, al Campionat del Món d'Alemanya, prenent part a tots quatre partits del seu equip en el torneig: contra Ucraïna, Tunísia, Aràbia Saudita i França; i al Mundial de Sud-àfrica, on contribuí a la victòria final espanyola l'11 de juliol de 2010, i ell va ser premiat amb la pilota de bronze a la final de la competició.

El 2008 va participar en l'Eurocopa, que va guanyar Espanya, i va ser proclamat millor jugador d'aquell torneig.

El 27 de maig de 2013, entrà a la llista de 26 preseleccionats per Vicente del Bosque per disputar la Copa Confederacions 2013,[63][64] i posteriorment el 2 de juny, entrà a la llista definitiva de convocats per aquesta competició.[65]

El 31 de maig de 2014 entrà a la llista de 23 seleccionats per Vicente del Bosque per participar en la Copa del Món de Futbol de 2014; aquesta serà la seva quarta participació en un mundial.[66][67]

El 5 d'agost de 2014 va anunciar que deixava de jugar amb la selecció espanyola,[68] per continuar en actiu només a nivell de club.[69]

Xavi dirigint l'Al-Sadd en un partit de la Lliga de Campions de l'AFC contra el Sepahan, 18 de febrer de 2020

Carrera d'entrenador

[modifica]

Al-Sadd Sports Club

[modifica]

El 28 de maig del 2019 es va anunciar que Xavi assumiria el càrrec d'entrenador de l'Al-Sadd amb un contracte de dos anys.[70][71] Xavi va ajudar el club a arribar a les semifinals de la Lliga de Campions de l'AFC, on va ser eliminat per l'Al-Hilal FC per un global de 6-5.[72] A la lliga, el club va acabar tercer. A la temporada 2019-20, Xavi va portar el seu equip a guanyar tres tornejos nacionals. A la Lliga de Campions de l'AFC de 2020, l'Al Sadd va arribar als vuitens de final, però va ser eliminat pel Persèpolis (1-0).[73][74]

FC Barcelona

[modifica]

El 6 de novembre del 2021, el Barcelona va anunciar que Xavi en seria el nou entrenador substituint Ronald Koeman, amb contracte fins a la temporada 2023-2024.[2] Fou presentat als socis el 8 de novembre.[75][76] Després de la seva arribada, Xavi va implementar regles més estrictes per als jugadors que incloïen la reintroducció de multes, l'arribada anticipada a l'entrenament i el seguiment de les activitats dels jugadors fora del camp.[77][78][79]

En el seu primer partit com a entrenador blaugrana, el Barça va vèncer el seu rival ciutadà, l'Espanyol per 1–Ronald Koeman0 al Camp Nou en partit de lliga, i va guanyar així el seu primer derbi barceloní com a entrenador.[80] El 4 de desembre, Xavi va patir la seva primera derrota com a entrenador del Barcelona després de perdre per 1-0 contra el Reial Betis a casa a la Lliga.[81] Xavi es va fer càrrec de l'equip quan restaven dos partits de la fase de grups de la UEFA Champions League 2021–22. Després d'empatar 0–0 amb el SL Benfica al Camp Nou el 23 de novembre i de perdre 3-0 davant l'FC Bayern de Múnic el 8 de desembre a l'Allianz Arena, el Barça va acabar tercer a la fase de grups de la Champions League, cosa que va provocar jugar les eliminatòries de la Europa League.[82][83]

El 12 de gener de 2022, en el seu primer Clàssic al capdavant, el Barcelona va ser derrotat pel Reial Madrid per 2–3 al final de la pròrroga a la Semifinal de la Supercopa d'Espanya.[84] El Barça va patir també una eliminació anticipada de la Copa del Rei després de ser derrotat per l'Athletic Club per 3–2 al final de la pròrroga als setzens de final.[85] Al mercat d'hivern, el Barcelona va reforçar l'atac amb els fitxatges de Ferran Torres i Pierre-Emerick Aubameyang i Adama Traoré cedits. Després d'uns primers mesos difícils per a Xavi, el Barcelona va canviar ràpidament la seva forma amb els nous fitxatges jugant un paper important en el procés. L'equip va entrar en una ratxa de 14 partits invicte començant amb una victòria per 0-1 contra el Deportivo Alavés a la Lliga; durant aquesta ratxa va marcar quatre gols en 6 d'11 partits i també es va classificar per als quarts de final de la Lliga Europa. El 20 de març, Xavi va guanyar el seu primer Clàssic com a entrenador derrotant el Reial Madrid per 0-4 a la Lliga al Santiago Bernabéu, posant fi a la seva ratxa de cinc derrotes consecutives de Clàssics i ampliant la seva ratxa invicta fins a 12 partits.[86][87] El 14 d'abril, Xavi i els seus homes, que estaven a punt d'una remuntada monumental, van ser eliminats dels quarts de final de la Lliga Europa de la UEFA 2021-22 per l'Eintracht Frankfurt.[88] A la Lliga, Xavi va portar el Barcelona a al segon lloc, des de la novena posició on era quan se'n va fer càrrec.[89][90]

A la Lliga de Campions de la UEFA 2022-23, el Barcelona va acabar tercer del seu grup darrere del Bayern de Múnic i l'Inter de Milà per caure a la Europa League per segona vegada consecutiva.[91] El 15 de gener de 2023, el Barcelona va guanyar el seu primer títol amb Xavi, després d'una victòria per 3-1 contra el Reial Madrid a la Supercopa d'Espanya.[92] El 14 de maig de 2023, Xavi va guanyar la Lliga 2022-23 amb el Barcelona després de derrotar el RCD Espanyol per 4-2, acumulant 82 punts en 33 partits, amb l'Atlètic de Madrid 13 punts per sota amb 69 punts; l'equip va encaixar només 11 gols en 33 partits, cosa que s'acostava de manera amenaçadora al millor rècord defensiu establert per l'Atlètic de Madrid la temporada 2015-16 (18 gols en 38).[93]

El 24 de maig de 2024 s'anuncià la seva destitució com a entrenador del Futbol Club Barcelona.[1]

Estil de joc

[modifica]
Xavi solia eludir els jugadors amb un gir de 360° (la pelopina), abans de trobar un company amb una passada mil·limètrica

Xavi és considerat com a un dels millors centrecampistes de tots els temps,[94][95][96][97] basant-se principalment en la seva capacitat per trobar i aprofitar els espais com a creador de joc en profunditat. Com ell mateix va dir: "Això és el que faig: buscar espais. Tot el dia. Sempre estic buscant".[98][99] En trobar l'espai, apareixia perquè un company rebés i després passés la pilota, com deia el seu entrenador Pep Guardiola: "Rebo la pilota, dono la pilota, rebut la pilota, dono la pilota".[100] Un jugador diminut, compost, àgil i tècnicament hàbil, amb un físic prim i un centre de gravetat baix, aquestes característiques compensaven la seva falta de velocitat o físic.[101][102][103] El moviment més característic de Xavi quan estava en possessió de la pilota era un gir de 360 graus, una finta coneguda com 'la pelopina', que li permetia allunyar-se del jugador contrari, mantenir la possessió i li donava espai i temps amb la pilota per pensar en la següent passada.[104] En la seva joventut, també havia jugat com a central, abans de ser canviat a la posició de migcampista.[102] Encara que principalment era un migcampista central al Barcelona,[105] sovint jugava en un paper de migcampista més avançat amb Espanya.[106]

Encara que no era conegut per la seva capacitat per encarar, ni per ser prolífic davant la porteria,[101] l'extraordinària visió de joc de Xavi, les seves passades precises,[107] el seu excel·lent moviment sense pilota, la seva magnífica lectura del joc, el seu sentit de la posició i el seu control de la pilota li van permetre crear ocasions per als seus companys i marcar el ritme del joc al centre del camp, mentre que poques vegades cedia la possessió.[108][109] Aquestes qualitats es van posar de manifest en la seva actuació durant la victòria d'Espanya en el Mundial de 2010, on va mantenir un 91% d'encert en les passades durant tot el torneig, a més de fer dues assistències, de manera que Espanya va dominar la possessió de la pilota durant tota la competició.[110][111][112][113]

El president del Barcelona, Sandro Rosell, va considerar que Xavi, juntament amb Lionel Messi, Andrés Iniesta i Sergio Busquets, havia perfeccionat l'estil de joc tiki-taka del club, introduït per l'antic entrenador Johan Cruyff.[114] No obstant, malgrat ser principalment un jugador creatiu, també era capaç de marcar gols ell mateix, a més d'assistir-los.[44] La creativitat de Xavi, la seva varietat de passades i el seu conjunt únic d'habilitats han portat molts a l'esport a considerar-ho com un dels millors passadors[115] i un dels millors creadors de joc de la història.[100][116] A més de la seva capacitat de joc, Xavi també va ser elogiat pel seu lideratge.[117][118]

Vida personal

[modifica]

En l'àmbit personal, l'any 2013 es va casar amb la periodista i amiga d'adolescència Núria Cunillera, amb qui va ser pare d'una nena el 2016, l'Àsia, i d'un nen el 2018, el Dan. Una relació que, tot i l'impacte mediàtic del futbolista blaugrana, sempre s'ha caracteritzat per la discreció i la privacitat.[119]

Taula de partits

[modifica]

Actualitzat a final de carrera esportiva.[120]

Club Div. Temporada Lliga Copa del Rei UEFA[121] Altres[122] Total
Partits Gols Partits Gols Partits Gols Partits Gols Partits Gols
FC Barcelona B

2a B 1997–98 33 2 - - - - - - 33 2
2ªA 1998–99 28 0 - - - - - - 28 0
2a B 1999–00 4 1 - - - - - - 4 1
Total 61 3 - - - - - - 65 3
FC Barcelona

1a 1998–99 17 1 2 0 6 0 1 1 26 2
1999–00 24 0 4 1 10 1 0 0 38 2
2000–01 20 2 7 0 9 0 - - 36 2
2001–02 35 4 1 0 16 0 - - 52 4
2002–03 29 2 1 0 14 1 - - 44 3
2003–04 36 4 6 0 7 1 - - 49 5
2004–05 36 3 1 0 8 0 - - 45 3
2005–06 16 0 0 0 4 0 2 0 22 0
2006–07 35 3 7 2 8 0 4 1 54 6
2007–08 35 7 7 1 12 1 - - 54 9
2008–09 35 6 5 1 14 3 - - 54 10
2009–10 34 3 3 2 12 1 4 1 53 7
2010–11 31 3 6 0 12 2 1 0 50 5
2011–12 31 10 7 2 10 1 3 1 51 14
2012–13 30 5 5 0 11 1 2 1 48 7
2013–14 30 3 5 0 10 1 2 0 47 4
2014–15 31 1 3 0 10 0 - - 44 1
Total 505 58 70 9 173 13 19 5 767 84
Total club 566 61 70 9 173 13 19 5 828 87
Al-Sadd
1a 2015-16 24 3 4 0 - - 1 0 29 3
2016-17 26 10 6 0 - - 1 0 33 10
2017-18 18 6 2 0 - - 10 1 30 7
2018-19 14 2 3 0 - - 4 3 21 5
Total club 82 21 15 0 16 4 - - 113 25
Total carrera 587 79 99 12 194 18 19 5 882 109

Palmarès

[modifica]
Medaller
Jocs Olímpics
Futbol
Argent Sydney 2000 futbol masculí

De jugador

[modifica]
FC Barcelona[123]
Al-Sadd SC Doha
Selecció espanyola
Xavi amb la samarreta de la selecció catalana de futbol.

D'entrenador

[modifica]
Al-Sadd SC Doha
FC Barcelona

Individual

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «OFICIAL: Xavi Hernández, destituït com a entrenador del Barça», 24-05-2024. Arxivat de l'original el 2024-05-24. [Consulta: 24 maig 2024].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Xavi Hernández, nou entrenador del FC Barcelona». FC Barcelona, 06-11-2021. Arxivat de l'original el 2021-11-06. [Consulta: 6 novembre 2021].
  3. ↑ «Ballon d'Or Dream Team : la meilleure équipe de tous les temps en Une de France Football avec de nombreux entretiens exclusifs» (en francès). France Football, 14-12-2020. Arxivat de l'original el 2020-12-14. [Consulta: 14 desembre 2020].
  4. ↑ «Xavi i Messi, escollits per "France Football" per formar part del millor equip de la història del futbol». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 14-12-2020. Arxivat de l'original el 2024-09-30. [Consulta: 14 desembre 2020].
  5. ↑ «L'egarenc Xavi Hernández guanya la Pilota d'Or com un dels millors migcampistes de tots els temps». Terrassa Digital, 14-12-2020. Arxivat de l'original el 14 de desembre 2020. [Consulta: 15 desembre 2020].
  6. ↑ «Javier Mascherano és escollit quart capità del FC Barcelona». 324.cat. Arxivat de l'original el 6 d’agost 2015. [Consulta: 4 agost 2015].
  7. ↑ «Xavi Hernández anuncia que ficha por un equipo catarí» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 21-05-2015. Arxivat de l'original el 2015-05-22. [Consulta: 21 maig 2015].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 Praa, Jon «Xavi Hernández cuelga las botas: adiós al guardián del balón» (en castellà). Marca, 20-05-2019 [Consulta: 21 maig 2019]. Arxivat 20 de maig 2019 a Wayback Machine.
  9. ↑ «Xavi Hernández juga el seu últim partit oficial com a futbolista». 324.cat, 20-05-2019 [Consulta: 21 maig 2019]. Arxivat 22 de maig 2019 a Wayback Machine.
  10. ↑ «Is Barcelona star Xavi the best centre midfielder of all time?». Goal.com, 30-11-2010. Arxivat de l'original el 2020-09-28. [Consulta: 19 gener 2014].
  11. ↑ «CL Special: Xavi – The Best Centre Midfielder In The World, The Symbol Of Pure Football». Goal.com, 28-05-2009. Arxivat de l'original el 2020-09-28. [Consulta: 19 gener 2014].
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 "Xavi confirmed his place as Spain's best ever player before retiring... His style defined the country's golden generation" Arxivat 2020-09-07 a Wayback Machine.. Daily Mail. Consultat 7 agost 2014
  13. ↑ «Xavi Bio, Stats, News – Football». ESPN, 25-01-1980. Arxivat de l'original el 2020-09-28. [Consulta: 19 gener 2014].
  14. ↑ "Xavi: Spain's greatest ever footballer?" Arxivat 11 June 2015[Date mismatch] a Wayback Machine.. Eurosport. Consultat 22 gener 2016
  15. ↑ "Sergio Busquets: Xavi is Spain's best player of all time" Arxivat 2020-09-28 a Wayback Machine.. Fox Sports. Consultat 22 gener 2016
  16. ↑ «Leo Messi arribarà als 600 partits oficials amb el Barça davant el Sevilla». 324.cat. Arxivat de l'original el 6 de novembre 2017. [Consulta: 4 novembre 2017].
  17. ↑ «Nota biogràfica de Migueli». lloc web del FC Barcelona. Arxivat de l'original el 2009-02-21. [Consulta: 25 octubre 2011].
  18. ↑ 18,0 18,1 «Xavi confirma su mejor inicio goleador en Liga» (en castellà). Marca, 25-10-2011. Arxivat de l'original el 2024-09-30. [Consulta: 25 octubre 2011].
  19. ↑ 19,0 19,1 «Xavi se despide alzando su título número 25: "Es insuperable"» (en castellà). diari As. Arxivat de l'original el 8 de juny 2015. [Consulta: 6 juny 2015].
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4 «Xavi, el rey de la liga» (en castellà). marca.com, 13-05-2013. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 14 maig 2013].
  21. ↑ 21,0 21,1 «Xavi ja és el blaugrana amb més títols». Diari Ara, 26-08-2011. Arxivat de l'original el 2015-05-20. [Consulta: 25 octubre 2011].
  22. ↑ 22,0 22,1 «Xavi ya es el blaugrana con más títulos de la historia» (en castellà). Diari Sport, 27-08-2011. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 26 octubre 2011].
  23. ↑ «Xavi emerges as EURO's top man». UEFA, 30-06-2008 [Consulta: 20 abril 2009]. Arxivat 1 de maig 2009 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2009-05-01. [Consulta: 21 maig 2019].
  24. ↑ «Casillas, Torres & Xavi amongst record-breakers for Spain». Goal.com, 01-07-2012 [Consulta: 2 juliol 2012]. Arxivat 18 de gener 2014 a Wayback Machine.
  25. ↑ «Spain midfielder Xavi announces his retirement from international football». Arxivat de l'original el 2020-09-28. [Consulta: 21 maig 2019].
  26. ↑ «Xavi – a record title winner». FC Barcelona, 07-07-2012 [Consulta: 11 març 2015]. Arxivat 11 de juliol 2012 a Wayback Machine.
  27. ↑ «Overview: Xavi (25) becomes the Spanish player with most official trophies ever». News-football.net, 30-08-2013. Arxivat de l'original el 13 gener 2014. [Consulta: 19 gener 2014].
  28. ↑ 28,0 28,1 «Palmarès de la Pilota d'Or». europapress.cat. Arxivat de l'original el 2009-12-02. [Consulta: 6 desembre 2009].
  29. ↑ «Xavi – Xavier Hernández Creus». FC Barcelona. Arxivat de l'original el 28 febrer 2015. [Consulta: 11 març 2015].
  30. ↑ Jordi Quixano, El País «Euro 2012: Spain – the secrets behind the players». theguardian.com [Londres], 04-06-2012 [Consulta: 19 gener 2014]. Arxivat 3 de desembre 2013 a Wayback Machine.
  31. ↑ Andrew Murray. «The big interview: Xavi – inside the mind of a football genius» (en anglès), 27-06-2016. Arxivat de l'original el 2020-09-28. [Consulta: 7 novembre 2021].
  32. ↑ «Xavi on Gazza, Barnes & Le Tissier» (en anglès). BBC Sport. Arxivat de l'original el 2021-11-07 [Consulta: 7 novembre 2021].
  33. ↑ «barça,partidos 1997/98». Webdelcule.com. Arxivat de l'original el 28 de setembre 2020. [Consulta: 16 març 2016].
  34. ↑ «Se cumplen 22 años del primer gol de Xavi en LaLiga» (en castellà). [Consulta: 6 novembre 2021].
  35. ↑ «'Xavi is eternal. He is football. He has made Barcelona what it is today'». The Guardian [Consulta: 5 novembre 2021]. «Pep Guardiola, former Barcelona manager, cited by Xavi as his role model, whom he replaced in the Catalans' midfield» Arxivat 7 de setembre 2020 a Wayback Machine.
  36. ↑ «Xavi Hernandez». ESPN [Consulta: 5 novembre 2021]. Arxivat 5 de novembre 2021 a Wayback Machine.
  37. ↑ Pettigrove, Jason. «Xavi's 10 Greatest Moments at Barcelona» (en anglès). Arxivat de l'original el 2020-09-28. [Consulta: 6 novembre 2021].
  38. ↑ «Xavi: "Estamos preparados para el Arsenal"». SER, 14-05-2006 [Consulta: 20 desembre 2020]. Arxivat 30 de setembre 2024 a Wayback Machine.
  39. ↑ «El Barça estudia vender a Xavi el próximo verano». As.com, 26-10-2007 [Consulta: 20 desembre 2020]. Arxivat 20 de gener 2021 a Wayback Machine.
  40. ↑ «Xavi: Pep Guardiola stopped me joining Bayern Munich» (en anglès), 15-09-2015. Arxivat de l'original el 2023-09-18. [Consulta: 6 novembre 2021].
  41. ↑ «Jornada 34. R. Madrid - Barcelona, 1a División, Fútbol» (en castellà). Marca.com, 02-05-2009. Arxivat de l'original el 8 de novembre 2021. [Consulta: 8 novembre 2021].
  42. ↑ Lluís, Girona «Els millors moments de Xavi amb el Barça». Nació Digital, 05-11-2021 [Consulta: 8 novembre 2021]. Arxivat 8 de novembre 2021 a Wayback Machine.
  43. ↑ «Barcelona 2-0 Man Utd» (en anglès). BBC Sport, 27-05-2009. Arxivat de l'original el 2012-04-02 [Consulta: 6 novembre 2021].
  44. ↑ 44,0 44,1 «The men who make Barca beautiful» (en anglès). BBC Sport, 26-05-2009.[Enllaç no actiu]
  45. ↑ UEFA.com. «UEFA Club Football Awards | Inside UEFA» (en anglès), 01-05-2011. Arxivat de l'original el 2022-12-06. [Consulta: 6 novembre 2021].
  46. ↑ «Soccer Teams, Scores, Stats, News, Fixtures, Results, Tables - ESPN» (en anglès). Arxivat de l'original el 2014-10-21. [Consulta: 6 novembre 2021].
  47. ↑ «Xavi extends Barcelona contract» (en anglès). RTÉ, 19-12-2008. Arxivat de l'original el 2020-09-28 [Consulta: 6 novembre 2021].
  48. ↑ «Barcelona players hailed for La Liga title win but Pep Guardiola feels hard done by». Arxivat de l'original el 2020-09-28. [Consulta: 6 novembre 2021].
  49. ↑ «Messi consigue su tercer Trofeo Di Stefano» (en castellà). MARCA.com. Arxivat de l'original el 2021-09-25. [Consulta: 6 novembre 2021].
  50. ↑ «Un emocionado Xavi Hernández recibe la medalla de honor de la ciudad de Terrassa» (en castellà). La Vanguardia, 08-04-2010. Arxivat de l'original el 2014-08-29. [Consulta: 25 octubre 2011].
  51. ↑ «Xavi iguala el rècord de Raúl de més partits jugats a la Champions amb 142». 324.cat. Arxivat de l'original el 30 de setembre 2024. [Consulta: 18 setembre 2014].
  52. ↑ Besa, Ramon. «Un Barcelona insaciable gana su quinta Champions» (en castellà). El País, 06-06-2015. Arxivat de l'original el 2024-05-28. [Consulta: 8 juny 2015].
  53. ↑ «Xavi to exit Barca for Qatar's Al Sadd» (en anglès). BBC Sport.
  54. ↑ MARCA.com. «Xavi on hand with assist on Qatar debut» (en anglès), 13-09-2015. Arxivat de l'original el 2020-09-28. [Consulta: 3 novembre 2021].
  55. ↑ Bailey, Ryan. «Xavi Scores His 1st Goal for Al Sadd» (en anglès). Arxivat de l'original el 2020-09-28. [Consulta: 3 novembre 2021].
  56. ↑ «Xavi wins first trophy with Qatar's Al Sadd | Goal.com». Arxivat de l'original el 2022-04-11. [Consulta: 3 novembre 2021].
  57. ↑ «Xavi to retire at end of the season» (en anglès). BBC Sport. Arxivat de l'original el 2020-09-28 [Consulta: 3 novembre 2021].
  58. ↑ «OFFICIAL: Xavi extends stay at Al-Sadd until 2020» (en anglès-gb). Al Sadd Club, 24-05-2018. Arxivat de l'original el 28 setembre 2020. [Consulta: 24 maig 2018].
  59. ↑ «Persepolis oust Xavi's Al Sadd with late Champions League goal» (en anglès), 27-09-2020. Arxivat de l'original el 2020-11-02. [Consulta: 3 novembre 2021].
  60. ↑ «Xavi to retire at end of season» (en anglès). BBC Sport. Arxivat de l'original el 2022-04-11 [Consulta: 3 novembre 2021].
  61. ↑ «The AFC» (en anglès). Arxivat de l'original el 2021-11-17. [Consulta: 3 novembre 2021].
  62. ↑ «Xavi retires from international football | Goal.com». Arxivat de l'original el 2020-09-28. [Consulta: 31 octubre 2021].
  63. ↑ «Nou blaugranes a la primera llista de Del Bosque per a la Copa Confederacions». 324.cat, 27-05-2013. Arxivat de l'original el 2014-01-07. [Consulta: 27 maig 2013].
  64. ↑ «Prelista de Vicente del Bosque» (en castellà). Marca, 27-05-2013. Arxivat de l'original el 2014-01-07. [Consulta: 27 maig 2013].
  65. ↑ «Soldado estará en la Confederaciones» (en castellà). Marca, 02-06-2013. Arxivat de l'original el 2013-06-07. [Consulta: 4 juny 2013].
  66. ↑ «Del Bosque dona la llista definitiva per al Mundial amb set blaugranes i Diego Costa». 324.cat, 31-05-2014. Arxivat de l'original el 6 de juny 2014. [Consulta: 5 juny 2014].
  67. ↑ «La llista de del Bosque» (en castellà). diari Sport, 05-06-2014. Arxivat de l'original el 6 de juny 2014. [Consulta: 5 juny 2014].
  68. ↑ «Xavi anuncia que deixa la selecció després de la "decepció personal" que va patir en el Mundial». 324.cat. Arxivat de l'original el 30 de setembre 2024. [Consulta: 5 agost 2014].
  69. ↑ «Xavi, el adiós del cerebro de la mejor España». RTVE, 05-08-2014 [Consulta: 5 agost 2014]. Arxivat 2014-08-06 a Wayback Machine.
  70. ↑ السد, AlSadd S. C. | نادي. «OFFICIAL: #Xavi Hernandez will take over as the head coach of #AlSadd from the beginning of the next season! #Qatar» (en anglès), 28-05-2019. Arxivat de l'original el 28 de setembre 2020. [Consulta: 28 maig 2019].
  71. ↑ «Barcelona legend Xavi appointed manager of Qatar-based club | Goal.com» (en anglès). Arxivat de l'original el 28 de setembre 2020. [Consulta: 28 maig 2019].
  72. ↑ «AFC Champions League: Al-Hilal 2-4 Al Sadd (6-5 agg): Xavi's side fall just short in comeback bid» (en anglès). Arxivat de l'original el 23 octubre 2019. [Consulta: 3 novembre 2021].
  73. ↑ «El Al Sadd de Xavi Hernández y Cazorla, eliminado de la Champions asiática» (en castellà), 27-09-2020. Arxivat de l'original el 28 de setembre 2020. [Consulta: 3 novembre 2021].
  74. ↑ «Persepolis oust Xavi's Al Sadd with late Champions League goal» (en anglès), 27-09-2020. Arxivat de l'original el 2 de novembre 2020. [Consulta: 3 novembre 2021].
  75. ↑ «Xavi: "Posaré normes, sempre que hi ha ordre, les coses van bé"». 324.cat, 08-11-2021 [Consulta: 8 novembre 2021].
  76. ↑ «Xavi Hernández is the new FC Barcelona coach». FC Barcelona, 06-11-2021. Arxivat de l'original el 6 novembre 2021. [Consulta: 7 novembre 2021].
  77. ↑ Corrigan, Dermot. «Xavi gets tough: Basic hotels, communal meals and early arrivals demanded by Barcelona's new head coach» (en anglès). Arxivat de l'original el 21 març 2022. [Consulta: 21 març 2022].
  78. ↑ «It is not about being hard, but about order and rules: New Barcelona gaffer Xavi». Arxivat de l'original el 21 març 2022. [Consulta: 21 març 2022].
  79. ↑ O'Brien, Josh. «New Barcelona boss Xavi's 10 rules that stars must follow after taking charge» (en anglès), 09-11-2021. Arxivat de l'original el 21 març 2022. [Consulta: 21 març 2022].
  80. ↑ «Xavi secures first win as Barca boss» (en anglès-gb). BBC Sport [Consulta: 21 novembre 2021]. Arxivat 2023-08-26 a Wayback Machine.
  81. ↑ Gonçalves, Renato. «Barcelona 0-1 Real Betis: Recap» (en anglès), 04-12-2021. Arxivat de l'original el 4 desembre 2021. [Consulta: 4 desembre 2021].
  82. ↑ «Barcelona eliminated from Champions League group stage for first time in 20 years | Goal.com». Arxivat de l'original el 19 desembre 2021. [Consulta: 19 desembre 2021].
  83. ↑ Bosher, Luke. «Barcelona knocked out of Champions League after 3-0 defeat to Bayern Munich» (en anglès). Arxivat de l'original el 19 desembre 2021. [Consulta: 19 desembre 2021].
  84. ↑ Clark, Gill. «Xavi says Barcelona 'on the right track' after Super Cup defeat to Real Madrid» (en anglès), 13-01-2022. Arxivat de l'original el 13 gener 2022. [Consulta: 13 gener 2022].
  85. ↑ Gonçalves, Renato. «Athletic Club 3-2 Barcelona: Recap» (en anglès), 21-01-2022. Arxivat de l'original el 21 gener 2022. [Consulta: 21 gener 2022].
  86. ↑ Clark, Gill. «'We are back' - Gerard Pique reacts to Barcelona's big Clasico win» (en anglès), 20-03-2022. Arxivat de l'original el 25 març 2022. [Consulta: 21 març 2022].
  87. ↑ «Barcelona are back! Xavi's masterplan comes to life in Clasico crushing of Real Madrid | Goal.com». Arxivat de l'original el 21 març 2022. [Consulta: 21 març 2022].
  88. ↑ «BREAKING: Frankfurt smash Barcelona 3-2 at Camp Nou to setup semi-final vs West Ham» (en anglès-gb), 14-04-2022. Arxivat de l'original el 26 maig 2022. [Consulta: 14 abril 2022].
  89. ↑ «Of the ninth to the second position: The Barça of Xavi, to cruising speed» (en anglès). Arxivat de l'original el 6 juliol 2022. [Consulta: 6 juliol 2022].
  90. ↑ «Barcelona season review: Pedri offers hope after Messi heartbreak | Goal.com». Arxivat de l'original el 6 juliol 2022. [Consulta: 6 juliol 2022].
  91. ↑ Allen, William. «How many times have Barcelona appeared in Europa League & have they ever won it?». as.com, 26-10-2022. Arxivat de l'original el 19 gener 2023. [Consulta: 19 gener 2023].
  92. ↑ «First trophy of the Xavi era». FC Barcelona, 15-01-2023. Arxivat de l'original el 19 gener 2023. [Consulta: 19 gener 2023].
  93. ↑ «Posiciones de la Primera División de España 2022-23» (en castellà). ESPN Deportes. Arxivat de l'original el 31 maig 2023. [Consulta: 1r juny 2023].
  94. ↑ «Is Barcelona star Xavi the best centre midfielder of all time?» (en anglès). Goal.com. Arxivat de l'original el 2020-09-28. [Consulta: 3 novembre 2021].
  95. ↑ «CL Special: Xavi - The Best Centre Midfielder In The World, The Symbol Of Pure Football» (en anglès). Goal.com. Arxivat de l'original el 2020-09-28. [Consulta: 3 novembre 2021].
  96. ↑ Madu, Zito. «Xavi was the best midfielder to ever play» (en anglès), 29-11-2017. Arxivat de l'original el 2020-01-12. [Consulta: 3 novembre 2021].
  97. ↑ Sebastian, Adi-Oula. «Top 10 All-Time Barcelona Midfielders: Do Xavi and Iniesta Make The Grade?» (en anglès). Arxivat de l'original el 2020-01-12. [Consulta: 3 novembre 2021].
  98. ↑ Lowe, Sid «I'm a romantic, says Xavi, heartbeat of Barcelona and Spain». The Guardian [Londres], 10-02-2011 [Consulta: 14 desembre 2011]. Arxivat 1 de juliol 2014 a Wayback Machine.
  99. ↑ «Paul Scholes, Xavi and Andrea Pirlo revive the deep-lying playmaker». The Guardian, 19-03-2012 [Consulta: 17 maig 2020]. Arxivat 14 de juny 2023 a Wayback Machine.
  100. ↑ 100,0 100,1 Towle, Max. «25 Most Skilled Passers in World Football History» (en anglès). Arxivat de l'original el 2019-07-08. [Consulta: 3 novembre 2021].
  101. ↑ 101,0 101,1 «World Cup final: Holland must stop Xavi to stop Spain». The Telegraph, 11-06-2018. Arxivat 14 de juny 2018 a Wayback Machine.
  102. ↑ 102,0 102,1 «Xavi Hernández» (en anglès). Arxivat de l'original el 2020-05-23. [Consulta: 3 novembre 2021].
  103. ↑ «A closer look at Spain's Euro 2012 squad». The Globe and Mail, 06-06-2012 [Consulta: 17 maig 2020]. Arxivat 8 de març 2021 a Wayback Machine.
  104. ↑ Desmond, Rhys. «La Pausa – Tactical Analysis» (en anglès), 23-09-2019. Arxivat de l'original el 2020-09-23. [Consulta: 3 novembre 2021].
  105. ↑ Lyon, Sam «Guardiola the conqueror» (en anglès). BBC Sport, 28-04-2010. Arxivat de l'original el 2020-07-25 [Consulta: 3 novembre 2021].
  106. ↑ «Guide to World Cup Group B» (en anglès). BBC Sport. Arxivat de l'original el 2020-08-06 [Consulta: 3 novembre 2021].
  107. ↑ Fitzpatrick, Richard. «Xavi and Pirlo: metronomic men who defined a generation» (en anglès). Arxivat de l'original el 2021-10-22. [Consulta: 3 novembre 2021].
  108. ↑ «Xavi: The greatest midfielder of a generation». The Telegraph, 21-05-2015 [Consulta: 30 juliol 2019]. Arxivat 7 de setembre 2020 a Wayback Machine.
  109. ↑ «Barca past is link to the future». ESPN FC, 30-11-2010. Arxivat de l'original el 1 d’agost 2019. [Consulta: 1r agost 2019].
  110. ↑ «Players - Top attacks». FIFA.com. Arxivat de l'original el 5 juny 2014. [Consulta: 24 agost 2014].
  111. ↑ «World Football: Is Spain's Tactical Success a Straight Copy of Barcelona?». Bleacher Report, 10-07-2012. Arxivat de l'original el 10 de gener 2016. [Consulta: 17 maig 2020].
  112. ↑ ; Penfold, Chuck«Spain's win down to possession, not goals». www.dw.com, 12-07-2010. Arxivat de l'original el 17 d’agost 2011. [Consulta: 17 maig 2020].
  113. ↑ «Netherlands v Spain: the World Cup 2010 final in statistics». , 12-07-2010 [Consulta: 18 maig 2020]. Arxivat 29 de juliol 2020 a Wayback Machine.
  114. ↑ «Rosell unsure over tiki-taka future» (en anglès). Soccerway. Arxivat de l'original el 12 gener 2014.
  115. ↑ Turner, Mikhail. «Ranking the 10 Best Passers in World Football» (en anglès). Arxivat de l'original el 2021-06-24. [Consulta: 3 novembre 2021].
  116. ↑ Sahu, Amogha. «20 Greatest Playmakers in the History of World Football» (en anglès). Arxivat de l'original el 2021-01-02. [Consulta: 3 novembre 2021].
  117. ↑ «Barcelona to vote on new captain». ESPN FC, 23-05-2014. Arxivat de l'original el 11 d’abril 2022. [Consulta: 17 maig 2020].
  118. ↑ «Xavi deserves fitting finale in Berlin, says Iniesta». Reuters, 02-06-2015 [Consulta: 17 maig 2020]. Arxivat 11 April 2022[Date mismatch] a Wayback Machine.
  119. ↑ Redacció. «Així és Núria, la periodista que ha acompanyat Xavi fins al final de la seva carrera», 08-09-2018. Arxivat de l'original el 2024-09-30. [Consulta: 21 novembre 2019].
  120. ↑ «Xavi » Club matches» (en anglès). Arxivat de l'original el 2021-01-02. [Consulta: 31 octubre 2021].
  121. ↑ Inclou Supercopa de la UEFA
  122. ↑ Inclou Supercopa d'Espanya i Campionat del Món de Clubs de futbol
  123. ↑ Jugadors, F. C. B. «Estadístiques de Xavier Hernández Creus | FC Barcelona Players». Arxivat de l'original el 2021-11-06. [Consulta: 6 novembre 2021].
  124. ↑ SPORT. «SPORT | Noticias del Barça, La Liga, fútbol y otros deportes». Arxivat de l'original el 2008-10-05. [Consulta: 17 desembre 2017].
  125. ↑ Editorial, Reuters «FUTBOL-UEFA nombra a español Xavi como mejor jugador d'Eurocopa» (en castellà-la). LTA. Arxivat de l'original el 2017-12-22 [Consulta: 17 desembre 2017]. Arxivat 2017-12-22 a Wayback Machine.
  126. ↑ «IFFHS (International Federation of Football History & Statistics)» (en anglès). Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 17 desembre 2017].
  127. ↑ Xavi Hernández rep el primer Premi Catalunya de l'Esport en una cerimònia càlida i emotiva Arxivat 2024-09-30 a Wayback Machine., 3cat24.cat, 13 de desembre 2010.
  128. ↑ «Escullen Xavi com el millor constructor de joc del món». Regió 7, 13-01-2011. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 11 gener 2013].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xavier Hernández i Creus


Precedit per:
Carles Puyol 		Capità del FC Barcelona
2014–2015 		Succeït per:
Andrés Iniesta
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Xavier_Hernández_i_Creus&oldid=34049479»