14 de juliol
(S'ha redirigit des de: 14 de Juliol)
| << | Juliol 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
| Tots els dies | ||||||
El 14 de juliol és el cent noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-sisè en els anys de traspàs. Queden 170 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1915 - Barcelona: Creació de la Borsa de Barcelona.[1]
- 1932 - Barcelona: es publica el primer número del setmanari "L'Intransigent".
- 1959 - Barcelona: s'inauguren els Estudis de Miramar, des d'on emetia Televisió Espanyola des de Barcelona.[2]
- 1979 - Terrassa (Vallès Occidental): fa la seva presentació la colla castellera Minyons de Terrassa.
- 1983 - Barcelona: el Parlament de Catalunya promulga la Llei 19/1983 per la qual es refunda el cos de Mossos d'Esquadra com a Policia de la Generalitat de Catalunya.
- Resta del món
- 1786 - Londres (Regne Unit): el Regne de Gran Bretanya i l'Imperi Espanyol signen la Convenció de Londres de 1786 en la que acorden que els colons britànics abandonaran la costa dels Miskitos a l'actual Honduras.
- 1789 - París (França): els revolucionaris assalten la Bastilla i n'alliberen els presos. Fou l'inici dels canvis polítics produïts per la pressió popular, la qual seria permanent durant tota la Revolució Francesa.[3]
- 1958 - Bagdad (Iraq): cop d'estat de l'exèrcit iraquià, conegut com a Revolució del 14 de juliol. El general Abdul Karim Qassim destrona el rei Faisal i estableix una dictadura militar.
- 1968 - Almonacid de Zorita, Província de Guadalajara, Espanya: La Central nuclear José Cabrera es connecta a la xarxa elèctrica.[4]
- 1969 - Frontera Hondures - El Salvador: Inici de la Guerra del Futbol, o Guerra de les cent hores, fou una guerra breu entre El Salvador i Hondures, entre el 14 i el 18 de juliol de 1969.[5]
- 1995 - Nuremberg (Alemanya): MP3. La Societat Fraunhofer tria el nom mp3 per al nou format d'àudio digital comprimit (còdec) que farà possible la gran expansió de la distribució de música per Internet.[6]
- 2011 - Sudan del Sud és admès a la ONU.
- 2022 - Ciutat del Vaticà: El papa Francesc publica el motu proprio Ad charisma tuendum sobre el nou estatut d'Opus Dei[7]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1574 - Riudellots de la Selva: Dalmau Ciurana, frare dominic. Per la seva vida religiosa, és considerat venerable.
- 1919 - Barcelonaː Adela Simon Pera, infermera catalana impulsora de la modernització de la professió a Catalunya I Espanya (m. 1979).[8]
- 1925
- Barcelona: Assumpció Català i Poch, astrònoma i matemàtica.[9]
- Vilanova i la Geltrú: Ventureta Mestres i Gras, actriu i soprano catalana (m. 1994).[10]
- 1943 - Forcall, Ports: Manuel Milián i Mestre, polític, periodista i escriptor valencià.
- 1948 - Bellpuig, l'Urgell: Isidor Cònsul i Giribet, editor i crític literari i escriptor català (m. 2009).
- 1966 - Barcelonaː Ana María Cuervo, biòloga cel·lular catalana.[11]
- 1968 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental: Judith Colell i Pallarès, directora, guionista i productora de cinema catalana.[12]
- 1973 - Gavà, Baix Llobregatː Candela Peña, actriu de cinema catalana.[13]
- 1982 - Torrellano, Elxː Mireia Mollà, política valenciana, ha estat diputada a les Corts Valencianes i regidora a Elx.[14]
- Resta del món
- 1454 - Montepulciano: Angelo Poliziano o Angelo Ambrogini, humanista i poeta italià (m. 1494).[15]
- 1602 - Pescina (llavors Regne de Nàpols, territori de la Corona d'Aragó, avui Itàlia): Cardenal Mazzarino o Mazarin, nascut Giulio Raimondo Mazzarino,va ocupar el càrrec de primer ministre de França des del 1642, fins a la seva mort (m. 1661).[16]
- 1717 - Ciempozuelos (Madrid, Corona de Castella): Ventura Rodríguez, arquitecte neoclàssic (m. 1785).
- 1862 -
- Viena, Imperi Austrohongarès: Gustav Klimt, pintor simbolista i expressionista austríac (m. 1918).[18]
- Williamstown, Massachusettsː Florence Bascom, geòloga cèlebre per les seves aportacions a la petrografia (m. 1945).[19]
- 1865 - Schaerbeek, Bèlgica: Marguerite Verboeckhoven, pintora belga (m. 1949).[20]
- 1866 - Brussel·les: Juliette Wytsman, pintora impressionista i gravadora belga (m. 1925).[21]
- 1868 - Washington, comtat de Durham, Anglaterra: Gertrude Bell, viatgera, espia agent de l'Imperi britànic, arqueòloga i escriptora britànica (m. 1926).[22]
- 1873 - Lekeitio: Buenaventura Zapirain Uribe, compositor i organista basc.[23]
- 1874 - Alexandria: Abbàs Hilmí II d'Egipte, kediv d'Egipte (1892 - 1914) (m. 1944).[24]
- 1889 - Bradina, Bòsnia: Ante Pavelić, cap dels ústaixes, dictador de l'Estat independent de Croàcia.
- 1896 - Lleó, Espanya: Buenaventura Durruti, sindicalista i revolucionari anarquista espanyol, que tingué un paper destacat en la Guerra Civil espanyola, i que formà la Columna Durruti (m. 1936).
- 1904 - Leoncin, Imperi Rus: Isaac Bashevis Singer, escriptor polonès que va rebre el Premi Nobel de Literatura l'any 1978 (m. 1991).[25]
- 1906 - Richmond, Estats Units: Olive Borden, actriu estatunidenca.[26]
- 1910 - Melrose (Nou Mèxic), Estats Units: William Hanna, animador, director i productor de cinema animat, cofundador dels estudis Hanna-Barbera (m. 2001).
- 1912 - Okemah, Oklahoma, Estats Units: Woody Guthrie, cantautor de folk nord-americà (m. 1967).
- 1913 - Omaha, Nebraska, (EUA): Gerald Rudolph Ford, Jr.,va ser el 38è (1974-1977) president dels Estats Units (m. 2006).[27]
- 1916 - Palerm (Itàlia): Natalia Ginzburg, escriptora italiana (m. 1991).[28]
- 1918 - Uppsala, Suècia: Ingmar Bergman, director de cinema, de teatre i guionista suec (m. 2007).
- 1920 - Lushan, Jiangxi, Xina: Anne Tyng, arquitecta estatunidenca (m. 2011).[29]
- 1921 - Todmorden, Yorkshire (Anglaterra): Geoffrey Wilkinson, químic anglès, Premi Nobel de Química de l'any 1973 (m. 1996).[30]
- 1926 - West Irvine, Kentucky, Estats Units: Harry Dean Stanton, actor estatunidenc.
- 1935 - Txangun (Xina): Ei-ichi Negishi, químic japonès, Premi Nobel de Química de l'any 2010.[31]
- 1944 - Bilbao, Euskadi: Txabi Etxebarrieta, primer militant d'ETA responsable de la mort d'un ciutadà i el primer membre d'aquesta organització en ser mort per les forces de l'ordre.
- 1956 - Cheshire: Cornelia Parker, artista visual i escultora anglesa, coneguda per les seves escultures a gran escala.[32]
- 1960
- Moscou: Polina Dàixkova, popular escriptora russa de novel·la negra.[33]
- Dolton, Illinois, Jane Lynch, actriu, cantant i comediant estatunidenca.[34]
- 1961 - Unsuk Chin, compositora sud-coreana considerada una dels 50 millors compositors contemporanis del món.[35]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1803 - València: José Camarón Boronat, pintor, gravador i il·lustrador valencià (n. 1731).
- 1933 - Barcelona: Francesc Viñas i Dordal, tenor, cèlebre per les interpretacions d'òperes de Wagner (n. 1863, Moià).
- 1968 - Barcelona: Adolf Florensa i Ferrer, arquitecte restaurador d'edificis monumentals.
- 2017 - Sant Feliu de Llobregat: Josep Maria Aragonès i Rebollar, sacerdot, escriptor i activista cultural català, protagonista del Cas Galinsoga.
- 2024 - Teresa San Román Espinosa, antropòloga galaico-catalana (n. 1940).
- Resta del món
- 1223 - Mantes: Felip II de França o Felip August, rei de França (n. 1180)[36]
- 1435 - Foligno (Itàlia): beata Angelina de Marsciano, cofundadora del Tercer Orde Regular de Sant Francesc.
- 1771 - (Xina): Chen Hongmou, polític, acadèmic i filòsof xinès (n. 1696).[37]
- 1816 - San Fernando (Cadis): Francisco de Miranda, general veneçolà, precursor de l'emancipació americana de l'Imperi Espanyol (n. 1750).
- 1817 - París, França: Anne-Louise Germaine Necker –Madame de Staël–, novel·lista i assagista suïssa (n. 1766).[38]
- 1827 - Ville-d'Avray, Illa de França: Augustin Jean Fresnel, físic francès, fundador de l'òptica moderna, pare dels fars moderns (n. 1788).
- 1904 - Clarens, Suïssa: Stephanus Johannes Paulus Kruger, més conegut com a Paul Kruger, líder de la resistència bòer contra el Regne Unit i president de la República de Transvaal a Sud-àfrica (n. 1825).[24]
- 1933 - Palerm (Itàlia): Raymond Roussel ,poeta, novel·lista, dramaturg, músic i jugador d'escacs francès (n. 1877).[39]
- 1935 - Grenoble (França): Francisco Cepeda, ciclista basc, primera víctima mortal del Tour de França (n. 1906).
- 1939 - Ivancice (Moràvia): Alfons Mucha, pintor i artista gràfic txec.[40]
- 1944 - Mansura, Egipteː Asmahan, cantant i actriu sirio-egípcia (n. 1912).[41]
- 1954 - Galapagar,(Espanya): Jacinto Benavente, escriptor espanyol, Premi Nobel de Literatura de 1922 (n. 1866).[42]
- 1965 - Londres (Anglaterra): Adlai Stevenson, polític estatunidenc (n. 1900).[43]
- 1970 - París, França: Mariano Eusebio González y García, tenor basc, conegut artísticament com a Luis Mariano.
- 1989 - Tolosaː Cecilia G. de Guilarte, reportera de guerra i escriptora basca exiliada.[44]
- 2004 - Milà: Bianca Berini, mezzosoprano dramàtica italiana.[45]
- 2008 - Ukkel (Bèlgica): Gaston Compère, escriptor, filòleg, poeta, dramaturg i músic való (n. 1924).
- 2010 - Londres (Anglaterra): Charles MacKerras, director d'orquestra australià (n. 1925).
- 2011, Nairobi (Kenya): Dekha Ibrahim Abdi, activista de pau kenyana (n. 1964).[46]
- 2017 - Stanford (USA): Maryam Mirzakhani, matemàtica iraniana, primera dona a guanyar la Medalla Fields.[47]
Festes i commemoracions
[modifica]- Sants i beats al Martirologi romà (2011): Optacià de Brescia, bisbe (s. V); Markhelm de Deventer (s. VIII); Francisco Solano, frare al Perú (1610); Camil de Lellis, fundador de l'Orde de Clergues Regulars Ministres dels Malalts (1614); Nicodem d'Atos, monjo i místic (1809); Joan Wang Guixin, màrtir (1900).
- Beats: Vicenç Madelgari de Waldetrudis (ca. 677); Hroznata de Teplá, premonstratenc màrtir (1217); Toscana de Verona, monja (1344); Angelina de Marsciano, cofundadora del Tercer Orde Regular de Sant Francesc (1435); Gaspar de Bono, mínim valencià (1604); Richard Langhorne, màrtirs (1679); Kateri Tekakwitha, religiosa iroquesa (als Estats Units; a la resta del món, el 17 d'abril) (1680); Ghebre Miquel, monjo màrtir a Etiòpia (1855).
- Sants no inclosos al Martirologi: Focas de Sinope, màrtir (117); Lupercil·la de Roma, màrtir (233); Hèracles d'Alexandria, bisbe (247); Cir de Cartago, bisbe llegendari, potser Cebrià de Cartago; Cebrià de Poitiers, màrtir; Just de Fidarta, monjo (s. V); Idus de Leinster, bisbe (s. V); Marcià de Frigento, bisbe (s. V); Landeric de Séez; Deusdedit de Canterbury, bisbe (667); Cynllo, rei; Goswin o Llibert de Sint-Truiden, màrtir (835); Ulric de Zell, abat; Guillem de Breteuil, abat (1130); a Bayeux: Exuperi, Llop i Vigor de Bayeux, bisbes.
- Beats: Bonifaci de Canterbury, bisbe (1270); Humbert de Romans, religiós (1277); Raffaele de Barletta, servita (1566).
- Venerables Roland de Chézery, abat (1200).
- Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Jordi de Llúria, frare (1339).
Església Apostòlica Armènia (segons el calendari gregorià)
[modifica]- 25 Margats (1 de juliol del calendari julià): Aaron, sacerdot, germà de Moisès; Agripina II, mare de Neró, i la seva tia, màrtirs a Roma; Cosme i Damià, màrtirs; Primer Concili de Constantinoble (381); Kevork Akaiesti, nen màrtir.
Església Copta (segons el calendari gregorià)
[modifica]- 7 Abib (1 de juliol del calendari julià): Xenuda, arximandrita de Xandavil; Ignasi de Roma, bisbe màrtir (107).
Església Ortodoxa Etíop (segons el calendari gregorià)
[modifica]- 7 Hamle (1 de juliol del calendari julià): Visita de la Trinitat a Abraham.
Església Ortodoxa Siríaca (segons el calendari gregorià)
[modifica]- Començament de l'any persa; sants: Ignasi d'Antioquia, màrtir; Cosme i Damià, màrtirs; Sinuci, abat.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
[modifica]- Se celebren els corresponents al 27 de juliol del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
[modifica]Corresponen als sants de l'1 de juliol del calendari julià.
- Sants: Potit de Nàpols, màrtir (s. II); Cosme i Damià, màrtirs (282); 2000 màrtirs; Nerses, arquebisbe; Gal de Clarmont, bisbe (551); Pere Patrici, monjo de Constantinoble (854); Pere el Just i Lleó el Just; translació de les relíquies de Joan de Rila (946); Lleonci de Rădăuţi (s. XV); Angelina de Sèrbia, princesa (s. XVI); Nicodem de l'Atos, monjo (1809); Arkadij, prevere màrtir (1918); Alexei, diaca màrtir (1942)
- Església Ortodoxa Grega
- 25 Màrtirs de Nicomèdia; Maurici, màrtir; Basili de Strom (s. X); Constantí el Taumaturg, màrtir a Xipre; Lleó l'Eremita.
Església Evangèlica d'Alemanya
[modifica]- Karoline Utriainen, laica (1929).
Esglésies anglicanes
[modifica]- John Keble, prevere i poeta (1866)
Referències
[modifica]- ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
- ↑ «Estudis de T.V.E. a Miramar (1959-1983)». Barcelofilia, dimarts, 15 febrer 2011. [Consulta: 21 maig 2020].
- ↑ Kinder, Hermann, 1920-1968.. Atlas histórico mundial. II, De la Revolución Francesa a nuestros días. 19a. ed. corregida y ampliada. Madrid: Akal, 1996. ISBN 84-460-2459-4.
- ↑ «La central nuclear José Cabrera». A: Economic integration of nuclear power stations in electric power systems (en castellà). Agència Internacional de l'Energia Atòmica, 1971, p.281.
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Fraunhofer IIS: Happy Birthday MP3!», 12-07-2005. [Consulta: 24 juny 2020].
- ↑ «Apostolic Letter issued «Motu Proprio» of the Supreme Pontiff Francis «Ad charisma tuendum»» (en anglès, italià). Dicastero per la Comunicazione - Libreria Editrice Vaticana, 14-07-2022.
- ↑ diverses autores. Infermeres pioneres a Catalunya : del franquisme a la democràcia. Barcelona: Edicions Sant Joan de Deu, abril 2018. ISBN 978-84-944652-6-0.
- ↑ «Maria Assumpció Català i Poch | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ «Ventureta Mestres i Gras». Patrimoni VNG. Patrimoni de Vilanova i la Geltrú, 20-02-2020. [Consulta: 21 maig 2020].
- ↑ «Ana Maria Cuervo, MD PhD. Curriculum Vitae» (en anglès). Albert Einstein College of Medicine. Human Resources Department, 21-02-2020. [Consulta: maig 2021].
- ↑ «Judith Colell i Pallarès | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 maig 2020].
- ↑ SensaCine. «Candela Peña» (en castellà). [Consulta: 12 maig 2021].
- ↑ «Mollá i Herrera, Mireia | Cátedra Pedro Ibarra, Universidad Miguel Hernández de Elche». [Consulta: 28 maig 2022].
- ↑ «Poliziano, Angelo Ambrogini detto il nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-11-02. [Consulta: 19 juliol 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jules Mazarin en italien Giulio Mazarini» (en francès). [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ Vermander, Benoît, 1960- .... Les jésuites et la Chine : de Matteo Ricci à nos jours. Bruxelles: Lessius, impr. 2012. ISBN 978-2-87299-225-6.
- ↑ «Gustav Klimt | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 maig 2020].
- ↑ Knopf, Eleanora Bliss «Memorial of Florence Bascom». American Mineralogist, 31 (3-4). Mineralogical Society of America, 1946, pàg. 167-172.
- ↑ Flippo, Willem G. Lexicon of the Belgian romantic painters. Antwerpen: International Art Press, 1981.
- ↑ «Ontdek schilder Juliette Wytsman-Trulemans» (en neerlandès). [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ «Gertrude Bell | English politician and writer» (en anglès). [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ Sagardia Sagardia, Ángel. «Zapirain Uribe, Buenaventura» (en castellà). Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 21 maig 2020].
- ↑ 24,0 24,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1978» (en anglès americà). [Consulta: 31 juliol 2020].
- ↑ Vogel, Michelle. Olive Borden: The Life and Films of Hollywood's "Joy Girl" (en anglès). McFarland, 2010-03-24, p. 9. ISBN 978-0-7864-5836-3.
- ↑ «Gerald Ford | Biography, Presidency, & Facts» (en anglès). [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ Castronuovo, Nadia. Natalia Ginzburg: Jewishness as Moral Identity (en anglès). Troubador Publishing Ltd, 2010. ISBN 978-1-84876-396-8.
- ↑ «Anne Tyng» (en espanyol europeu). Carlos Bento Company ~ Arte y Arquitectura, 03-12-2019. Arxivat de l'original el 2021-10-25. [Consulta: 21 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1973» (en anglès americà). [Consulta: 29 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 2010» (en anglès americà). [Consulta: 31 juliol 2020].
- ↑ «Cornelia Parker / Artworks». The Art Story. [Consulta: 21 maig 2020].
- ↑ «Polina Dashkova». Goodreads. [Consulta: 21 maig 2020].
- ↑ Landau, Jennifer. Jane Lynch: Actress and Activist (en anglès). The Rosen Publishing Group, Inc, 2014-12-15. ISBN 978-1-4777-7902-6.
- ↑ «Unsuk Chin: Biography» (en anglès). Boosey & Hawkes, 01-02-2019. [Consulta: juliol 2021].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Philippe II Auguste» (en francès). [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ Rowe, William T.. China's last empire : the great Qing. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2009. ISBN 978-0-674-03612-3.
- ↑ Escarpit, Robert. «Germaine de Staël» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ «Alphons Maria Mucha | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ Akerman, Iain. «Asmahan: The Syrian star who remains forever young» (en anglès). Arab News, 31-12-2022. [Consulta: 7 juny 2024].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1922» (en anglès americà). [Consulta: 31 juliol 2020].
- ↑ «Adlai E. Stevenson | American statesman» (en anglès). [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ Fernández, Miguel Ángel. «Cecilia G. de Guilarte, olvidada pionera del reporterismo de guerra» (en castellà). La Marea, 24-08-2022. [Consulta: 25 maig 2024].
- ↑ «Ricordo di Bianca Berini: 2 dicembre 1928,14 luglio 2004, mezzo-soprano triestino di fama internazionale» (en italià). Bella Una vita all'Opera, 28-06-2017. [Consulta: 21 maig 2020].
- ↑ «Dekha Ibrahim Abdi, Acclaimed Kenyan Peace Builder and DAI Colleague, Dies from Injuries» (en anglès). dai.com, 14-07-2011. Arxivat de l'original el 18 setembre 2011. [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ Miranda, Eva «En recuerdo de Maryam Mirzakhani, la exploradora de superficies» (en castellà). El País [Madrid], 14-07-2018. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Kalender - 14. Juli - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 8 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 14 de juliol
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:14 de juliol.