24 de novembre
(S'ha redirigit des de: 24 novembre)
| << | Novembre 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | |
| Tots els dies | ||||||
El 24 de novembre o 24 de santandria[1] és el tres-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-novè en els anys de traspàs. Queden 37 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1894 - Estrena de Maria Rosa, d'Àngel Guimerà, al teatre Novetats de Barcelona, i simultàniament, al Teatro Español de Madrid, en versió castellana protagonitzada per María Guerrero.[2]
- 1993 - Turquia: Sergi Barjuan Esclusa debuta amb el F.C. Barcelona a l'estadi Ali Sami Yen contra el Galatasaray.
- 2003 - Barcelona: practiquen l'eutanàsia a Floquet de Neu per estalviar-li el patiment del càncer.
- 2005
- Roma (el Laci, Itàlia): després que el Tribunal d'Arbitratge de l'Esport (TAS) anul·lés la votació de Fresno, celebrada el 26 de novembre del 2004, l'assemblea de la FIRS hi repeteix la votació sobre l'admissió definitiva de la Federació Catalana de Patinatge: el resultat torna a ser un rebuig de l'admissió.
- Barcelona: s'hi celebra la Primera Conferència Mediterrània de Nacions sense Estat, amb la participació de la Cabília, Còrsega, el Kurdistan, els Països Catalans, Palestina, el Sàhara Occidental, Sardenya i Sicília.
- Resta del món
- 1859 - Londres (Anglaterra): Darwin hi publica L'origen de les espècies.
- 1939 - Decret de creació del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) que reemplaçà la Junta per a l'Ampliació d'Estudis.
- 1974 - Hadar (Etiòpia): el paleoantropòleg Donald Johanson descobreix Lucy, un esquelet d'Australopitec d'un individu que va viure fa uns 3,2 milions d'anys.
- 2004 - Irlanda: el govern demana l'oficialitat del gaèlic a la UE.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1620 - Riudoms, Baix Camp: Beat Bonaventura Gran, frare franciscà que fou proclamat beat per l'Església catòlica (m. 1684).
- 1713 - Petra, Mallorca: Juníper Serra, frare franciscà mallorquí, que fundà la missió de l'Alta Califòrnia i és venerat com a sant per l'Església catòlica (m. 1784).
- 1742 - Barcelona: Antoni Capmany, empresari, catalanista i mecenes català.
- 1806 - Gironella, Berguedà: Antoni Roca i Dencàs, industrial tèxtil, polític i banquer català.
- 1894 - Barcelona: Josepa Fornés, coneguda com a Pepeta o Pepita Fornés, actriu catalana de llarga trajectòria teatral.[3]
- 1900 - València, l'Horta: Maximilià Thous i Llorens, escriptor i polític valencià (m. 1957).
- 1902 - Barcelonaː Núria Sagnier i Costa, escriptora i traductora catalana, i estudiosa de Wagner (m. 1988).[4]
- 1911 - Igualada: Maria Teresa Sàbat i Salinas, mecenes catalanista i fundadora de l'Editorial Alcides (m. 2011).[5]
- 1917
- Barcelona: Rosa Galcerán i Vilanova, dibuixant, historietista, animadora i publicista catalana.[6]
- Gijónː Otilia Castellví, modista, militant del POUM i compromesa amb la República (m. 2001).[7]
- 1920 - Barcelona: Miquel Tarradell i Mateu, arqueòleg i prehistoriador català (m. 1995).
- 1939 - Barcelona: Josep Maria Huertas Claveria, escriptor i periodista català (m. 2007).
- 1956 - Ripollet, Vallès Occidental: Joan Creus i Molist, jugador de bàsquet català.
- 1958 -
- El Prat de Llobregat, Baix Llobregat: Fèlix Goñi i Roura, activista polític català (m. 1979).[8]
- Còrdova: María Milagrosa Martínez, política valenciana condemnada per corrupció.[9]
- 1986 - Reus, Baix Campː Aida Folch, actriu catalana.[10]
- Resta del món
- 1724 - Dresden: Maria Amàlia de Saxònia, reina d'Espanya (m. 1760).[11]
- 1784 - Barboursville, Virgínia, EUA: Zachary Taylor, 12è president dels Estats Units (m. 1850)
- 1826 - Florència: Carlo Collodi, periodista i escriptor de literatura infantil italià, autor de Les aventures de Pinotxo (m. 1890).
- 1848 - Würzburg, Bavieraː Lilli Lehmann, soprano alemanya (m. 1929).[12]
- 1849 - Manchester, Anglaterra: Frances Hodgson Burnett, escriptora estatunidenca d'origen britànic.[13]
- 1864 - Albi, Occitània: Henri de Toulouse-Lautrec, pintor francès (m. 1901).
- 1868? - Texas, Estats Units: Scott Joplin, compositor i pianista nord-americà.
- 1869 - Lisboa, Portugal: António Óscar de Fragoso Carmona polític i militar portuguès, onzè president de la República portuguesa sota la dictadura i el posterior "Estat Nòu" (Estado Novo) (m. 1951).[14]
- 1873 - Istanbul: Julius Martov, revolucionari socialista rus líder de la fracció menxevic (m. 1923).[14]
- 1886 - Indianapolis: Margaret Anderson, fundadora, editora i redactora de la revista d'art i literatura The Little Review (m. 1973).[15]
- 1908 - Rosario, Argentina: Libertad Lamarque, actriu argentina que va viure gran part de la seva vida a Mèxic.
- 1913 - Dublín, Irlanda: Geraldine Fitzgerald, actriu irlandesa.
- 1925 - La Haia, Països Baixos): Simon van der Meer, físic neerlandès, Premi Nobel de Física de l'any 1984 (m. 2011).
- 1926 - Xangai, Xina: Tsung-Dao Lee, físic, Premi Nobel de Física de l'any 1957.
- 1927 - Las Palmas de Gran Canaria: Alfredo Kraus, tenor espanyol (m. 1999).
- 1931 - Lisboaː Maria Gabriela Llansol, escriptora i traductora portuguesa (m. 2008).[16]
- 1934 - San Francisco (Califòrnia): Yvonne Rainer, ballarina, coreògrafa, i cineasta estatunidenca de tipus experimental.
- 1939 -
- Oderzo: Maria Chiara, soprano Italiana.
- Oslo: Marit Paulsen, política sueca d'origen noruec, que va ser diputada del Parlament europeu.
- 1952 - Mugoyi, Buyumbura: Sylvie Kinigi, economista burundesa, que fou Primera Ministra i Presidenta de Burundi.[17]
- 1961 - Shillong, Índia: Arundhati Roy, escriptora i activista índia.[18]
- 1970 - Long Beach, Califòrnia, Estats Units, Julieta Venegas, cantant mexicana,
- 1974 - Bratislava, Txecoslovàquia: Jana Beňová, assagista, poeta i novel·lista eslovaca.
- 1981 - Gacko, Bòsnia i Hercegovina: Vule Avdalović, jugador de bàsquet.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1234 - Guillem de Cabanelles, bisbe de Girona, 1227-1234).
- 1406 - Barcelona: Sibil·la de Fortià, reina consort d'Aragó, València, Mallorca, Sardenya i Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, Rosselló, Cerdanya i Empúries.
- 1988 - Barcelona: Marià Manent i Cisa, poeta, prosista, crític literari, memorialista, traductor i activista cultural català (n. 1898).
- 2000 - Barcelona: Teresa Calafell, titellaire, actriu, figurinista, escenògrafa, dramaturga i directora escènica (n. 1946).
- 2003 - Barcelona: Floquet de neu, goril·la albí.
- 2013 - Reus, Baix Camp: Maria Dolors Baena Font, escultora catalana (n. 1967).
- 2020 - Barcelona: Montserrat Carulla, actriu catalana (n. 1930)
- Resta del món
- 62 - Roma: Aule Persi Flac, poeta satíric llatí d'origen etrusc (n. 34).
- 1848 - Brocket, Herts: William Lamb, polític anglès, Primer Ministre del Regne Unit (n. 1779).
- 1929 - París, França: Georges Clemenceau, polític francès (n. 1841).
- 1957 - ciutat de Mèxic: Diego Rivera, pintor mexicà (n. 1886).
- 1958 - Tunbridge Wells, Kent (Anglaterra): Robert Cecil of Chelwood, jurista i polític anglès, Premi Nobel de la Pau de l'any 1937 (n. 1864).
- 1980 -
- Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: George Raft, un actor estatunidenc.
- Pasadena, Califòrniaː Henrietta Hill Swope, astrònoma nord-americana que estudià les estrelles variables (n. 1902).[19]
- 1990 - Uttlesford, Essexː Dodie Smith, novel·lista, dramaturga i guionista britànica, autora de 101 Dàlmates (n. 1896).[20]
- 1991 - Londres, Anglaterra: Farrokh Pluto Bulsara, conegut com a Freddie Mercury, cantant britànic component de Queen (n. 1946).
- 1997 - Neuilly-sur-Seine: Barbara, cantant, autora, compositora i intèrpret francesa.[21]
- 2005 - Las Vegas, Nevada, EUA: Pat Morita, actor estatunidenc.
- 2008 - Madrid: Matilde Ucelay Maórtua, primera arquitecta titulada espanyola.
- 2015 - Buenos Aires, Argentina: Aurora Venturini, novel·lista, contista, poetessa, traductora i assagista argentina.[22]
- 2016 - Kingston, Nova Yorkː Pauline Oliveros, compositora americana, acordionista i pionera de la música electrònica (n. 1932).[23]
Festes i commemoracions
[modifica]- Festa del beat Bonaventura a Riudoms i Vinyols (el Baix Camp)
- Santoral: sants Andreu Dung Lac i els seus 116 companys màrtirs; Crisògon d'Aquileia, Flora i Maria de Còrdova; venerable Gabriel Taborin, fundador dels Germans de la Sagrada Família de Belley.
Referències
[modifica]- ↑ Sanna i Useri, Josep. Diccionari català de l'Alguer. L'Alguer/Barcelona: Fundació del II Congrés de la Llengua Catalana i Editorial Regina, 1988, p. 974. ISBN 84-7129-391-9.
- ↑ «Maria Rosa | enciclopedia.cat». [Consulta: 12 setembre 2024].
- ↑ «Josepa Fornés i Rabascall | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 març 2021].
- ↑ «Esquela necrològica». La Vanguardia, 03-12-1988. [Consulta: 18 abril 2022].
- ↑ «Neix Maria Teresa Sàbat, conservadora de l'IEC en la clandestinitat». El Nacional, 24-11-2020. [Consulta: 28 setembre 2021].
- ↑ «Rosa Galceran Vilanova» (en anglès). Lambiek. [Consulta: 8 octubre 2022].
- ↑ «Otilia Castellví». Arrels. Arrels catalanes a Veneçuela. [Consulta: 7 abril 2022].
- ↑ «34è aniversari de la mort en combat de Fèlix Goñi "Bruc"». Llibertat.cat, 01-06-2013. [Consulta: 17 febrer 2014].
- ↑ «María Milagrosa Martínez Navarro | enciclopedia.cat». [Consulta: 7 juny 2023].
- ↑ Martínez, Dani. «Aida FOLCH: "Els que ens dediquem a la cultura ho estem fent molt bé"». Diari La República Checa, 23-01-2013. [Consulta: 28 setembre 2021].
- ↑ Pérez Samper, María de los Ángeles. «María Amalia de Sajonia» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 13 agost 2021].
- ↑ «Lilli Lehmann». Encyclopaedia Britannica, 20-11-2019. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Frances Hodgson Burnett (1849-1924)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 3 setembre 2024].
- ↑ 14,0 14,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Margaret Anderson» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 6 setembre 2023].
- ↑ «Maria Gabriela Llansol | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 setembre 2021].
- ↑ Hatungimana, Alexandre. Dictionary of African Biography (en anglès). Oxford University Press, 2012, p. 387. DOI 10.1093/acref/9780195382075.001.0001/acref-9780195382075-e-1092. ISBN 978-0-19-538207-5.
- ↑ «Arundhati Roy | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 setembre 2021].
- ↑ Haramundanis, Katherine. Swope, Henrietta Hill (en anglès). New York, NY: Springer, 2007, p. 1117–1117. DOI 10.1007/978-0-387-30400-7_1355. ISBN 978-0-387-30400-7.
- ↑ «Dorothy Gladys “Dodie” Smith (1896-1990)» (en anglès). Find A Grave. [Consulta: 21 març 2021].
- ↑ «Barbara | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Aurora Venturiniː Una apasionada por todas las aventuras del intelecto» (en castellà). Diario El Dia de La Plata, 19-11-2019. [Consulta: 20 octubre 2021].
- ↑ «Pauline Oliveros // 1959» (en anglès). Sisters with transistors. The pioneers. [Consulta: 13 gener 2021].
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:24 de novembre.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 24 de novembre