Acció de Maials
| Primera guerra carlina | |||
|---|---|---|---|
  Acció de Maials Acció de Maials (Catalunya) | |||
| Tipus | batalla  | ||
| Data | 10 d'abril de 1834 | ||
| Coordenades | 41° 24′ N, 0° 30′ E / 41.4°N,0.5°E | ||
| Escenari | Maials | ||
| Lloc | Maials | ||
| Estat | Espanya | ||
| Resultat | Victòria liberal | ||
| Front | Front oriental | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
.svg){kind=small}
Guerres Carlines | |
|---|---|
Primera Guerra Carlina (1833-1840) · Guerra dels Matiners (1846-1849) · Tercera Guerra Carlina (1872-1876) |
L'acció de Maials fou una sagnant batalla de la Primera Guerra Carlina que tingué lloc el dia 10 d'abril de 1834 als voltants de la població de Maials, al Segrià, i en la qual les forces carlines de Manuel Carnicer foren derrotades per les columnes dels generals Josep Carratalà i Manuel Bretón, comandants generals de Tarragona i de Tortosa, respectivament.
Antecedents
[modifica]La rebel·lió carlina va esclatar després de la convocatòria de les Corts el 20 de juny de 1833, quan el pretendent Carles, refugiat a Portugal, es va negar a jurar lleialtat a Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies i l'1 d'octubre, recolzat per Miquel I de Portugal, va reclamar el seu dret al tron.
A nivell popular, la insurrecció va començar el dia 2 d'octubre a Talavera de la Reina, quan els voluntaris reialistes locals van proclamar Carles rei d'Espanya iniciant una sèrie d'alçaments guerrillers, integrats per antics militars i voluntaris, assumint en molts casos el control del govern municipal.
A Catalunya, la rebel·lió de Josep Galceran i Escrigàs a Prats de Lluçanès el 5 d'octubre va ser sufocada pel capità general Llauder.
A Morella, Rafael Ram de Viu Pueyo va proclamar rei Carles V el 13 de novembre, tot i que la plaça va ser ocupada per forces liberals el 10 de desembre. Tot i ser derrotat en la batalla de Calanda, quan va ser afusellat Ram de Viu, Manuel Carnicer va assumir la prefectura militar de l'exèrcit carlí al Baix Aragó i el Maestrat[1] i intentà unir les forces del Maestrat amb les que operaven al Principat i estendre la revolta a la vall del Segre i l'Urgell.[2]
Carnicer, cap dels carlins, va anar passant pels pobles reclutant voluntaris per la causa carlina, passant per Batea, Gandesa, Móra d'Ebre, on s'hi afegiren els mossos d'Esquadra i Falset, on va sorprendre les dues companyies que defensaven la vila, que van prendre, i van afusellar als oficials, per després passar a Maials.[3]
Batalla
[modifica]Els liberals van bloquejar els passos de l'Ebre a Faió, Mequinensa, Riba-roja d'Ebre i Flix, i van disposar les tropes entre Maials i Riba-Roja, encerclant als carlins, que no pogueren retirar-se ni travessar el riu, i foren derrotats, amb mil cent baixes entre morts, ferits i presoners. Manuel Carnicer pogué escapar i Ramon Cabrera s'hi distingí, en intentar de reagrupar les forces desbandades després de la desfeta, que es reagruparen als Ports de Beseit.[2]
Conseqüències
[modifica]La major part dels carlins van caure presoners i finalment van ser deportats a l'illa de Cuba,[3] i en novembre, Josep Miralles Marín el Serrador,[4] tampoc pogué prendre Llucena.[5] Manuel Carnicer va rebre instruccions d'anar a la Caserna Reial del Pretendent Carles Maria Isidre de Borbó per a rebre grau i ordres, havent deixat el coronel Cabrera el comandament interí de les seves tropes però va ser detingut per les forces cristines a Miranda de Ebro i va ser afusellat allí mateix el 6 d'abril del 1835,[1] i Ramon Cabrera prengué el comandament dels carlins al Maestrat[2] mentre el 24 de juny de 1835 Juan Antonio Guergué sortia de Navarra al capdavant d'una expedició a Catalunya amb intenció d'unificar les forces catalanes.[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Martínez Roda, Federico. Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975) (en castellà). Fundación Univ. San Pablo, 1998, p. 128. ISBN 8486792894.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Grau, Jaume. Carlinades: el "Far West" a la catalana. Cossetània Edicions, 2007, p. 25. ISBN 8497912659.
- ↑ 3,0 3,1 de Magrinya, Antoni «La historia dels set setges de Gandesa». Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 27, 1998 [Consulta: 19 agost 2015].
- ↑ Escrig Fortanete, 1998, p. 332.
- ↑ Escrig Fortanete, Joaquim. Llucena: una historia de l'Alcalatén : sociedad, poblamiento y territorio. Universitat Jaume I, 1998, p. 332,402. ISBN 8480211725.
- ↑ Condado Madera, Emilio. La intervención francesa en España, 1835-1839 (en castellà). Editorial Fundamentos, 2002, p. 35. ISBN 8424509102.