Setge de Llucena (1837)
| Primera guerra carlina | |||
|---|---|---|---|
  Setge de Llucena (1837) Setge de Llucena (1837) | |||
| Tipus | setge  | ||
| Data | agost de 1837 | ||
| Coordenades | 40° 08′ 18″ N, 0° 16′ 50″ O / 40.138333°N,0.280556°O | ||
| Escenari | Llucena | ||
| Lloc | Llucena | ||
| Resultat | Victòria liberal | ||
| Front | Front oriental | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
.svg){kind=small}
Guerres Carlines | |
|---|---|
Primera Guerra Carlina (1833-1840) · Guerra dels Matiners (1846-1849) · Tercera Guerra Carlina (1872-1876) |
El Setge de Llucena de 1837 fou una batalla de la Primera Guerra Carlina que tingué lloc en el municipi valencià de Llucena (l'Alcalatén).
Antecedents
[modifica]A Llucena, a diferència de les viles dels voltants, les famílies lliberals es van quedar en la localitat per a opondre resistència als carlins, i a l'inici de 1834 es va formar una milícia urbana comandada per Francisco Sangüesa, de 300 hòmens en tres companyies de 100,[1] que va augmentar a 500 en cinc companyies en 1835. Eixa força serví de nucli defensiu de les viles dels voltants.[2]
El 10 d'abril de 1834 a l'Acció de Maials, les forces carlines de Manuel Carnicer foren derrotades per les columnes dels generals Josep Carratalà i Manuel Bretón, comandants generals de Tarragona i de Tortosa, respectivament i aconseguiren evitar que s'uniren les forces carlines del Maestrat amb les que operaven al Principat i la revolta s'estenguera a la vall del Segre i l'Urgell.[3] El mes de maig de 1834, Carnicer no va poder prendre Llucena a l'assalt,[4] i va rebre instruccions d'anar a la Caserna Reial del Pretendent Carles Maria Isidre de Borbó per a rebre grau i órdens, havent deixat el coronel Cabrera el comandament interí de les seues tropes. Però va ser detingut per les forces cristines a Miranda de Ebro i va ser afusellat allí mateix el 6 d'abril del 1835.[5] En conseqüència, Ramon Cabrera prengué el comandament dels carlins al Maestrat.[3] Cabrera va reorganitzar les tropes, i l'agost va atacar el municipi costaner de Vila-real.[6]
La ciutat resistí un primer atac l'1 de novembre de 1835 de Josep Miralles Marín el Serrador,[7] que en encerclar la vila, que no es rendí, cremà els masos dels voltants, donant temps al retorn dels milicians que es trobaven a Castelló i a l'arribada d'una columna lliberal d'Antonio Buil des de Benassal,[6] que havien d'alçar el setge els carlins. A principi de 1836, o final de 1835, fou destinat a Llucena Antonio Caruana com a cap de la guarnició lliberal.[8]
Després del fracàs de l'Expedició Gómez de 1836, mentres Cabrera estava a l'Expedició Reial, Vicent Barreda i Boix La Cova s'havia quedat al Maestrat.
El primer setge
[modifica]En abril de 1837 Josep Miralles Marín el Serrador va atacar la ciutat amb un canó que havia capturat a Borriana, però els fusellers defensors van disparar contra la bateria, que es va retirar, i a continuació van fer una eixida que obligà els carlins a retirar-se.[9]
El segon setge
[modifica]A la fi de juny el Serrador va fer una nova temptativa sobre Llucena, però els defensors van resistir fins que una columna d'Emilio Borso di Carminati va obligar els assetjadors a fugir.[9]
El tercer setge
[modifica]L'agost de 1837, mentre Cabrera participava en l'Expedició Reial, Vicent Barreda i Boix La Cova[10] va fer talar el voltants de Llucena i bombardejà la vila amb un canó i un obús. La ciutat, comandada per Antonio Caruana[11] resistí el setge i en una eixida els defensors van atacar els reductes i aconseguiren capturar l'obús, podent salvar als carlins el canó però alçant el setge.[12]
Conseqüències
[modifica]La vila fou atacada de nou en març de 1838 per Ramon Cabrera, Francesc Tallada i Forcadell i Lluís Llangostera i Casadevall.[9] La resistència de la vila als atacs carlins li va valdre en 1838 el títol de "Heroica Vila", que figura en el seu escut.[13]
Referències
[modifica]- ↑ Escrig Fortanete, 1998, p. 395.
- ↑ Escrig Fortanete, 1998, p. 396.
- ↑ 3,0 3,1 Grau, Jaume. Carlinades: el "Far West" a la catalana. Cossetània Edicions, 2007, p. 25. ISBN 8497912659.
- ↑ Escrig Fortanete, 1998, p. 399.
- ↑ Martínez Roda, Federico. Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975) (en castellà). Fundación Univ. San Pablo, 1998, p. 128. ISBN 8486792894.
- ↑ 6,0 6,1 Escrig Fortanete, 1998, p. 402.
- ↑ Escrig Fortanete, 1998, p. 332.
- ↑ Escrig Fortanete, 1998, p. 421.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Madoz, Pascual. Diccionario geografico-estadistico-historico de España y sus posesiones de ultramar (en castellà). vol.10 (LAB - MAD). Madoz, 1850, p. 413.
- ↑ Escrig Fortanete, 1998, p. 387.
- ↑ «ACCIONES EN LA PROVINCIA DE CASTELLÓN QUE MERECIERON UNA CRUZ DE SAN FERNANDO» (en castellà). Noticiario del Aula Militar Bermúdez de CAstro, 130, 8-2012 [Consulta: 18 agost 2015].
- ↑ «Vicente Barreda Boix, el General Cova» (en castellà). Otros castellonenses militares (II). Aula Militar Bermúdez de Castro. [Consulta: 22 agost 2015].
- ↑ Escrig Fortanete, 1998, p. 398.
Bibliografia
[modifica]- Escrig Fortanete, Joaquim. Llucena: una historia de l'Alcalatén : sociedad, poblamiento y territorio. Universitat Jaume I, 1998. ISBN 8480211725.