Batalla d'Artaza
| Primera Guerra Carlina | |||
|---|---|---|---|
  | |||
| Tipus | batalla | ||
| Data | 18 a 22 d'abril de 1835 | ||
| Coordenades | 42° 48′ N, 2° 06′ O / 42.8°N,2.1°O | ||
| Escenari | Artaza | ||
| Lloc | Artaza (es)  | ||
| Estat | Espanya | ||
| Resultat | Victòria carlina | ||
| Front | Front del nord | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
.svg){kind=icon}
.svg){kind=small}
Guerres Carlines | |
|---|---|
Primera Guerra Carlina (1833-1840) · Guerra dels Matiners (1846-1849) · Tercera Guerra Carlina (1872-1876) |
La batalla d'Ataza fou una de les batalles de la primera guerra carlina a Ameskoabarren, a la vall d'Ameskoa, a prop d'Estella (Navarra).
Antecedents
[modifica]La rebel·lió va esclatar després de la convocatòria de les Corts el 20 de juny de 1833 quan el pretendent don Carles, refugiat a Portugal es va negar a jurar lleialtat a Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies i l'1 d'octubre, recolzat per Miquel I de Portugal va reclamar el seu dret al tron. La revolta no va tenir el suport de l'exèrcit i la guerra començà el 6 d'octubre quan el general Santos Ladron de Cegama va prendre Logronyo, passant a Navarra per unir-se amb els revoltats,[2] sent capturat a la batalla de Los Arcos[3] i afusellat als pocs dies. A Catalunya, la rebel·lió de Josep Galceran a Prats de Lluçanès el 5 d'octubre va ser sufocada pel capità general Llauder.
La presència carlina quedà afeblida amb la campanya del liberal Pedro Sarsfield[4] i Tomás de Zumalacárregui va assumir la direcció dels contingents navarresos el 15 de novembre, i dels bascos tres setmanes després, reactivant la rebel·lió al nord, organitzant l'exèrcit carlí,[5] va capturar la Real Fábrica de Armas de Orbaiceta, provocant la substitució del general Valdés per Vicente Genaro de Quesada, qui va començar les represalies.[6]
L'exèrcit liberal de José Ramón Rodil va tractar de destruir l'exèrcit de Zumalacárregui i arrestar Carles Maria Isidre de Borbó però després d'una desastrosa campanya es va veure obligat a renunciar al comandament per Manuel Lorenzo. Les tropes isabelines de Navarra no van ser capaces de contenir l'exèrcit de Zumalacárregui, que va capturar un comboi d'armes que anava de Burgos a Logronyo pel camí real.
Els isabelins perderen dos mil homes a l'acció de Dulantzi i l'acció d'Etxabarri,[7] dels quals molts acabarien en les files carlines.[8] Les comunicacions amb Bilbao, Sant Sebastià i Pamplona quedaren tallades,[9] però foren derrotats a les batalles de Mendaza i Arquijas[10] Sense poder destruir l'exèrcit liberal,[11] la temptativa sobre Madrid quedà avortada[12] i Jerónimo Valdés es va decidir a atacar Tomás de Zumalacárregui al seu reducte de la vall d'Amescoas amb 21.000 homes, la major mobilització de tropes cristines des de l'inici del conflicte.[1]
Batalla
[modifica]Els liberals van atacar el 18 d'abril la vall d'Amescoa des d'Àlaba en un moviment de pinça, amb una columna liderada per Jerónimo Valdés i una altra per Luis Fernández de Córdova, però Tomás de Zumalacárregui, amb inferioritat numèrica, tenia l'avantatge de conèixer el terreny i aplicar tàctiques de guerrilla, i els liberals van patir moltes desercions per la gana i el mal equipament,[1] sent assetjats de dia i de nit les tropes liberals fins que el 22 d'abril es van retirar en desordre a les muntanyes o a Estella, que van ocupar breument.[13]
Conseqüències
[modifica]Edward Granville Eliot va arribar el 25 d'abril a la vall de La Berrueza on s'havia retirat Tomás de Zumalacárregui des d'Amescoas i va aconseguir que els dos bàndols signessin el Conveni d'Eliot.[14]
Després del desastre d'Artaza, Jerónimo Valdés es va retirar a la riba sud de l'Ebre, ordenant l'evacuació de les guarnicions isabelines entre Logronyo, Vitoria i Pamplona i la frontera francesa, obrint el camí a Zumalacárregui per conquerir el País Basc, ocupant Guipúscoa en poques setmanes tret de Sant Sebastià i Hondarribia, aconseguint nombroses peces d'artilleria, ocupant Eibar i el 2 de juny a la batalla de Descarga va derrotar Espartero quan s'acostava per atacar-lo, i el 10 va començar el setge de Bilbao.[15]
Notes
[modifica]- ↑ 21.000 homes
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Lawrence, 2014, p. 78.
- ↑ anònim, 1846, p. 276.
- ↑ anònim, 1846, p. 277-279.
- ↑ anònim, 1846, p. 280.
- ↑ «Nazar eta Asarta (1833-XII-29)» (en basc). Museo Zumalakarregi Museoa. [Consulta: 19 setembre 2015].
- ↑ «Primera Guerra Carlina» (en castellà). Gran Enciclopedia Navarra. [Consulta: 20 setembre 2015].[Enllaç no actiu]
- ↑ del Burgo, Jaime. Historia general de Navarra: Desde los orígenes hasta nuestros días (en castellà). vol.3. Rialp, 1992, p. 637.
- ↑ Lawrence, 2014, p. 59.
- ↑ Jaques, Tony. Dictionary of Battles and Sieges (en castellà). vol. 2: F-O. Greenwood Publishing Group, 2007, p. 654. ISBN Greenwood Publishing Group.
- ↑ de Burgos, Javier. Anales del reinado de Isabel II (en castellà). vol.2: obra póstuma. Tipografia Mellado, 1850, p. 49.
- ↑ Pirala, 1856, p. 268.
- ↑ Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana (en castellà). vol.34. Espasa-Calpe, p. 573.
- ↑ Lawrence, 2014, p. 79.
- ↑ Orellana, Francisco José. Historia del General Prim (en castellà). vol.1. Centro editorial artístico de Miguel Seguí, 1852, p. 660.
- ↑ «Memoria Histórica de los hechos ocurridos durante el memorable sitio de Bilbao desde el 10 de junio hasta el 4 de julio» (en castellà). Letras de Deusto, 30, 88-89, pàg. 215 [Consulta: 24 setembre 2015].
Bibliografia
[modifica]- Lawrence, Mark. Spain's First Carlist War, 1833-40 (en anglès). Palgrave Macmillan, 2014. ISBN 1137401753.
- Pirala, Antonio. Historia de la guerra civil: y de los partidos liberal y carlista (en castellà). Volum 1. F. de P. Mellado y ca., cargo de D. Chaulie, 1856.
- anònim. Historla de la Guerra Civil en el norte y Cataluña (en castellà). Sociedad tipográfica de Hortelano y Cía., 1846.