Vés al contingut

Setge de La Granadella

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de conflicte militarExpedició Guergué
Primera guerra carlina
Setge de La Granadella està situat en Catalunya
Lleida
Lleida
Barcelona
Barcelona
Girona
Girona
Tarragona
Tarragona
Berga
Berga
Guimerà
Guimerà
La Granadella
La Granadella
Setge de La Granadella
Olot
Olot
Roda d'Isàvena
Roda d'Isàvena
La Pobla de Segur
La Pobla de Segur
Posicions carlines
Posicions liberals
Principals combats entre agost i novembre de 1835
Tipussetge Modifica el valor a Wikidata
Dataagost de 1835
EscenariLa Granadella
Llocla Granadella Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria liberal
FrontCatalunya
Bàndols
Bandera de guerra espanyola (1785-1931) liberals Bandera de la Creu de Borgonya Carlins

El setge de la Granadella fou un dels episodis de la primera guerra carlina.

Antecedents

[modifica]

Juan Antonio Guergué comandà una expedició a Catalunya amb intenció d'unificar les forces catalanes.[1] El 8 d'agost del 1835 surt d'Estella al capdavant de 2.700 homes mentre el general Pastors, cap de l'exèrcit de Catalunya, va encomanar als generals Gurrea i Joseph Conrad la intercepció dels carlins.[1]

Travessa Navarra, arribant a Osca el 16 d'agost, deixant a Santocildes comandant la guarnició de la ciutat, que abandonà amb l'arribada del brigadier liberal Gurrea. Passant per Barbastre, a Roda d'Isàvena derrotà una columna procedent de Benasc,[2] i a finals d'agost entrà a Catalunya, seguit pel general Bernelle, passant per Lleida el 25 d'agost[1]

Batalla

[modifica]

Els carlins van assetjar als liberals a La Granadella fins que la Legió Estrangera Francesa, amb 600 efectius comandats per Cros d'Avenas aixecà el setge amb durs combats.[3]

Conseqüències

[modifica]

Juan Antonio Guergué intentà entrar a Olot sense aconseguir-ho el setembre i octubre,[4] i arriba triomfant a Girona amb nombrosos nous voluntaris que se li han anat afegint durant la marxa, i deixa organitzades les forces catalanes en quatre zones: divisió de Girona amb Mataró i Vic, divisió de Manresa, divisió de Lleida i divisió de Tarragona, amb un total de més de 24.000 homes, mentre la revolta s'anava estenent

El setembre, els legionaris de Conrad s'havien reagrupat a Balaguer per interceptar Guergué en el seu retorn a Navarra, i prenent les posicions carlines de Gerri i La Pobla de Segur, on hi hagué una batalla[5] en 6 de novembre. El 22 de novembre creuà el Cinca, dispersant la cavalleria liberal que havia sortit al seu encontre, i va dirigir-se de nou a Barbastre, cap on es dirigia Conrad a tallar-li el pas, lluitant en la batalla d'Angüés,[2] i després va retornar a Navarra passant a prop d'Osca.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Condado Madera, 2002, p. 35.
  2. 2,0 2,1 «Guergué y Yániz, Juan Antonio de» (en castellà). Gran Enciclopedia Aragonesa. Arxivat de l'original el 2017-07-29. [Consulta: 5 setembre 2015].
  3. Condado Madera, Emilio. La intervención francesa en España, 1835-1839 (en castellà). Editorial Fundamentos, 2002, p. 35. ISBN Editorial Fundamentos. 
  4. Paluzie i Cantalozella, Esteve; Jaume, Jepús i Roviralta. Olot: su comarca, sus extinguidos volcanes, su historia civil, religiosa y local (en castellà). Establ. Tip. de Jaime Jepús, 1860, p. 127. 
  5. Condado Madera, 2002, p. 37.