Batalla de Bunyol
| Primera guerra carlina | |||
|---|---|---|---|
  Batalla de Bunyol Batalla de Bunyol | |||
| Tipus | batalla  | ||
| Data | 17 de febrer de 1837 | ||
| Coordenades | 39° 25′ 10″ N, 0° 47′ 26″ O / 39.419444°N,0.790556°O | ||
| Escenari | Bunyol | ||
| Lloc | Bunyol | ||
| Estat | Espanya | ||
| Resultat | Victòria carlina | ||
| Front | Front oriental | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
.svg){kind=small}
Guerres Carlines | |
|---|---|
Primera Guerra Carlina (1833-1840) · Guerra dels Matiners (1846-1849) · Tercera Guerra Carlina (1872-1876) |
La batalla de Bunyol fou un dels episodis de la primera guerra carlina i acabà amb la victòria del bàndol carlí.
Antecedents
[modifica]En el front d'Aragó i el Maestrat, l'execució del líder carlí Manuel Carnicer va ocasionar l'assumpció del comandament d'aquest front per Ramon Cabrera. A la primavera de 1836, aquest ja comandava 6.000 homes i 250 cavalls que operaven a l'entorn de Cantavella, que va fortificar[1] i es va convertir en el centre d'operacions, amb una presó, fàbrica d'artilleria i dos hospitals.[2]
Cabrera es va afegir a l'Expedició Gómez per intentar prendre Madrid, deixant afeblit el Maestrat,[3] i un cop superat el període de paralització de l'exèrcit causat pel Motí de la Granja de San Ildefonso, es va nomenar Evaristo San Miguel com a comandant de l'exèrcit del Centre,[4]
Cantavella, en absència de Cabrera, estava defensada en aquell moment pel governador militar carlista Magí Miquel,[5] que contava només amb un batalló, una patrulla i la Companyia d'Artillería.[6] i tot i els esforços de José María Arévalo, Evaristo San Miguel, Cantavella fou presa el 31 d'octubre de 1836. Els 200 defensors, en clara inferioritat numèrica, quan va començar el foc d'artilleria es van refugiar en el fort exterior, i d'allà van intentar fugir pels barrancs per reunir-se amb la força de socors, però foren abatuts per les tropes liberals, i els presoners van obrir les portes de la ciutat als seus alliberadors.[7]
Privats els carlins del Maestrat de la seva capital i fàbrica d'artilleria,[8] Arévalo s'enfrontà a nombroses desercions fins que el 9 de gener de 1837 Ramon Cabrera, encara recuperant-se de les ferides, es presentà a Rubielos de Mora, recomposà les tropes i la moral,[9] i llençà un atac sobre les hortes de Castelló, que el 21 de gener van derrotar Emilio Borso di Carminati a la batalla de Torreblanca, en la que Cabrera fou ferit de nou.[10]
Batalla
[modifica]Lluís Llangostera i Casadevall i Francesc Tallada i Forcadell arribaren a Utiel el 16 de febrer i el 17 a Setaigües, on operava el general liberal José Creuhet amb tres batallons d'infanteria i dos esquadrons de cavalleria, que anaren al seu encontre, desordenant-se un dels batallons cristins mentre els altres dos buscaren les altures, on foren 600 homes foren vençuts i capturats, mentre la cavalleria escapava per un congost.[11]
Conseqüències
[modifica]José Creuhet i vint-i-tres oficials foren afusellats,[11] i Llangostera derrotà els liberals en març a Burjassot,[9] arribant en una incursió fins a Oriola[12] i el cúmul de derrotes cristines va causar la substitució de Evaristo San Miguel per Marcelino de Oraá Lecumberri com a comandant de l'exèrcit del Centre.[13]
Cantavella fou recuperada per Juan Cabañero y Esponera en 24 d'abril de 1837,[13] quan la seva guarnició es va rendir,[14] i poc després prengué Sant Mateu. Un cop capturada Morella pels carlins en gener de 1838, en estar completament emmurallada es va convertir en la capital carlina i s'hi van traslladar les instal·lacions de Cantavella.[14]
Referències
[modifica]- ↑ Oyarzun Oyarzun, Román. Historia del carlismo. Editorial MAXTOR, 2008, p. 164. ISBN 8497614488.
- ↑ Flávio, 1870, p. 252.
- ↑ Ovilo y Otero, Manuel. D. Carlos Maria Isidro de Borbon: Historia de su vida militar y politica (en castellà). la Soc. de Operarios del mismo Arte, 1845, p. 352.
- ↑ Martínez Roda, Federico. Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975) (en castellà). Fundación Univ. San Pablo, 1998, p. 284. ISBN 8486792894.
- ↑ Flávio, p. 266.
- ↑ «Cantavieja carlista» (en castellà). El Maestrazgo Carlista. [Consulta: 22 agost 2015].
- ↑ Madoz, Pascual. Diccionario geografico-estadistico-historico de España y sus posesiones de ultramar (en castellà). vol.10 (CAA - CAR). Madoz, 1850, p. 410.
- ↑ Caridad Salvador, Antonio. El ejército y las partidas carlistas en Valencia y Aragón (1833-1840) (en castellà). Universitat de València, 2014.
- ↑ 9,0 9,1 Flávio, 1870, p. 271.
- ↑ Flávio, 1870, p. 281.
- ↑ 11,0 11,1 Pirala, 1842, p. 213.
- ↑ Flávio, 1870, p. 299.
- ↑ 13,0 13,1 Flávio, 1870, p. 301.
- ↑ 14,0 14,1 Caridad Salvador, Antonio. El ejército y las partidas carlistas en Valencia y Aragón (1833-1840) (en castellà). Universitat de València, 2014, p. 173. ISBN 8437093279.
Bibliografia
[modifica]- Calbo y Rochina de Castro, Damaso; Cabrera y Griñó, Ramón. Historia de Cabrera y de la guerra civil en Aragon, Valencia y Murcia (en castellà), 1843.
- Flávio, E. Historia de don Ramón Cabrera (en castellà). Volum 1. Editorial de G. Estrada, 1870.
- Pirala, Antonio. Historia de la guerra civil: y de los partidos liberal y carlista (en castellà). Volum 4. F. de P. Mellado y ca., cargo de D. Chaulie, 1869.