Expedició Guergué
| Primera guerra carlina | |||
|---|---|---|---|
| Tipus | expedició militar  | ||
| Data | agost a novembre de 1835 | ||
| Escenari | Pirineus | ||
| Lloc | Catalunya | ||
| Estat | Espanya | ||
| Resultat | Victòria liberal. Els carlins no aconsegueixen dominar un territori continu ni connectar els fronts català, navarrès i del Maestrat | ||
| Front | Expedició Guergué | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
.svg)
.svg){kind=icon}
.svg){kind=small}
Guerres Carlines | |
|---|---|
Primera Guerra Carlina (1833-1840) · Guerra dels Matiners (1846-1849) · Tercera Guerra Carlina (1872-1876) |
L'expedició Guergué fou l'intent de revitalitzar la guerra a Catalunya per part del comandament carlí amb l'entrada d'una columna procedent de Navarra sota el comandament del general Juan Antonio Guergué.
Antecedents
[modifica]La rebel·lió va esclatar després de la convocatòria de les Corts el 20 de juny de 1833 quan el pretendent don Carles, refugiat a Portugal es va negar a jurar lleialtat a Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies i l'1 d'octubre, recolzat per Miquel I de Portugal va el seu dret al tron. A la pràctica la rebel·lió va començar el dia 2 a Talavera de la Reina quan els voluntaris reialistes locals van proclamar a Carles rei d'Espanya iniciant una sèrie d'insurreccions de guerrillers, ex militars i voluntaris, assumint en molts casos el control del govern municipal.
A Catalunya els cabdills carlins, amb experiència militar de la guerra del Francès i la guerra dels Malcontents, disposaven de partides amb pocs efectius i estaven descoordinats, mal armats i sense un líder nat,[1] i la rebel·lió de Josep Galceran i Escrigàs a Prats de Lluçanès va ser sufocada pel capità general Llauder el 5 d'octubre.
A Morella Rafael Ram de Viu Pueyo va proclamar rei a Carles V el 13 de novembre, tot i que va ser ocupada per forces liberals el 10 de desembre, i derrotat en la batalla de Calanda, a la mort afusellat de Ram de Viu Manuel Carnicer va assumir la prefectura militar de l'exèrcit carlí al Baix Aragó i el Maestrat.[2]
Carnicer intentà unir les forces del Maestrat amb les que operaven al Principat i estendre la revolta a la vall del Segre i l'Urgell però fou derrotat en l'acció de Maials.[3]
L'expedició
[modifica]Juan Antonio Guergué comandà una expedició a Catalunya amb intenció d'unificar les forces catalanes.[4] El 8 d'agost del 1835 surt d'Estella al capdavant de 2.700 homes mentre el general Pastors, cap de l'exèrcit de Catalunya, va encomanar als generals Gurrea i Joseph Conrad la intercepció dels carlins.[4]
Travessa Navarra, arribant a Osca el 16 d'agost, deixant a Santocildes comandant la guarnició de la ciutat, que abandonà amb l'arribada del brigadier liberal Gurrea. Passant per Barbastre, a Roda d'Isàvena derrotà una columna procedent de Benasc.[5]
A finals d'agost entrà a Catalunya, seguit pel general Bernelle, passant per Lleida el 25 d'agost[4], intentant entrar a Olot sense aconseguir-ho el setembre i octubre,[6] i arriba triomfant a Girona amb nombrosos nous voluntaris que se li han anat afegint durant la marxa, i deixa organitzades les forces catalanes en quatre zones: divisió de Girona amb Mataró i Vic, divisió de Manresa, divisió de Lleida i divisió de Tarragona, amb un total de més de 24.000 homes, mentre la revolta s'anava estenent, amb els setges de La Granadella[4] i Guimerà.[7]
El setembre, els legionaris de Conrad s'havien reagrupat a Balaguer per interceptar Guergué en el seu retorn a Navarra, i prenent les posicions carlines de Gerri i La Pobla de Segur, on hi hagué una batalla[8] en 6 de novembre. El 22 de novembre creuà el Cinca, dispersant la cavalleria liberal que havia sortit al seu encontre, i va dirigir-se de nou a Barbastre, cap on es dirigia Conrad a tallar-li el pas, lluitant en la batalla d'Angüés,[5] i després va retornar a Navarra passant a prop d'Osca.
Conseqüències
[modifica]La guerra de guerrilla va continuar a Catalunya fins al 1837, amb la presa de Berga i l'arribada de l'Expedició Reial, que van permetre ocupar un territori continu.[9]
Referències
[modifica]- ↑ Grau, 2007, p. 13-15.
- ↑ Martínez Roda, Federico. Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975) (en castellà). Fundación Univ. San Pablo, 1998, p. 128. ISBN 8486792894.
- ↑ Grau, 2007, p. 35.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Condado Madera, 2002, p. 35.
- ↑ 5,0 5,1 «Guergué y Yániz, Juan Antonio de» (en castellà). Gran Enciclopedia Aragonesa. Arxivat de l'original el 2017-07-29. [Consulta: 5 setembre 2015].
- ↑ Paluzie i Cantalozella, Esteve; Jaume, Jepús i Roviralta. Olot: su comarca, sus extinguidos volcanes, su historia civil, religiosa y local (en castellà). Establ. Tip. de Jaime Jepús, 1860, p. 127.
- ↑ Condado Madera, 2002, p. 36.
- ↑ Condado Madera, 2002, p. 37.
- ↑ Grau, 2007, p. 15.
Bibliografia
[modifica]- Condado Madera, Emilio. La intervención francesa en España, 1835-1839 (en castellà). Editorial Fundamentos, 2002. ISBN 8424509102.
- Grau, Jaume. Carlinades: el "Far West" a la catalana. Cossetània Edicions, 2007, p. 25. ISBN 8497912659.