Batalla de Soneixa
| Primera guerra carlina | |||
|---|---|---|---|
  Batalla de Soneixa Batalla de Soneixa (País Valencià) | |||
| Tipus | batalla  | ||
| Data | 17 de juliol de 1836 | ||
| Coordenades | 39° 49′ 02″ N, 0° 25′ 43″ O / 39.817222°N,0.428611°O | ||
| Escenari | Soneixa | ||
| Lloc | Soneixa | ||
| Estat | Espanya | ||
| Resultat | Victòria liberal | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
.svg){kind=small}
La batalla de Soneixa fou un dels combats de la Primera Guerra carlina, que tingué lloc en la localitat valenciana de Soneixa (l'Alt Palància).
Antecedents
[modifica]En previsió de la campanya d'hivern, el comandant carlí Ramon Cabrera va ordenar a Josep Miralles Marín el Serrador atacar la província de Conca i a Joaquín Quilez la de Terol. El Serrador,[1] amb 2.400 infants i 200 cavalls, va baixar del Maestrat, saquejant els pobles d'Alfara, Algar i Sot. Va arribar a Soneixa el 17 de juliol, d'on tots els hòmens aptes havien fugit, i els lliberals s'havien refugiat a Sogorb. Els carlins van saquejar i van calar foc a la població, i executaren algunes persones.[2]
Batalla
[modifica]El 17 de juliol,[3] mentre Josep Miralles Marín el Serrador es dirigia a Benassal,[4] el vicari de Torcas, José Soriano i altres soldats van guiar el general José Grases y Seguí, fins que van obrir foc sobre els carlins, que van fugir[2] perseguits pels lliberals, que els van causar tres-centes baixes.[5]
Voluntaris lliberals de les viles pròximes es van posar a les ordres de Grases, van fer un reconeixement del terreny i van matar una trentena de carlins més.[5]
Conseqüències
[modifica]La derrota de Soneixa i les pèrdues que va ocasionar van impedir que Ramon Cabrera, amb les seues forces reunides amb les de Joaquín Quilez, poguera atacar l'Horta de València;[5] va ordenar a Quilez que atraguera els lliberals mentres ell i el Serrador atacaven la plana de Castelló. Quilez, que va eixir de la seua base de Xelva, fou perseguit per la columna de Narváez des de Terol, i Cabrera per les de José Grases i Breton.[6] Es van unir a l'expedició de Miguel Gómez Damas, que intentà infructuosament prendre Madrid.[7]
Després de la crema de Soneixa, la població va marxar a València i Sogorb, tot i que el general Narváez, amb una columna de 3.500 soldats, va reeixir a allunyar els grans nuclis carlins,[2] i després d'una nova incursió carlina a la darreria de 1838, es va construir una muralla entre 1839 i 1840, que conserva encara part de les seues espitlleres defensives.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Iquino Parra, Félix. Historia de Soneja. Soneja (Castellón): Caja de Ahorros y M. P. de Segorbe, 1982, p. 176-180.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Muralla Carlista de Soneja» (en castellà). Bienes Inmuebles de la C.V. Generalitat Valenciana, 2009. [Consulta: 20 agost 2015].
- ↑ «Extracto de periódicos nacionales» (en castellà). El Español, 23-07-1836, pàg. 1 [Consulta: 21 agost 2015].
- ↑ Miralles de Imperial, Adolfo. Crónica de la provincia de Castellón de la Plana (en castellà). Maxtor, 2010 (1868), p. 73. ISBN 8497618068.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Calbo y Rochina de Castro, 1845, p. 203.
- ↑ Calbo y Rochina de Castro, 1845, p. 204.
- ↑ Ovilo y Otero, Manuel. D. Carlos Maria Isidro de Borbon: Historia de su vida militar y politica (en castellà). la Soc. de Operarios del mismo Arte, 1845, p. 352.
- ↑ Iquino Parra, Félix. Historia de Soneja. Soneja (Castellón): Caja de Ahorros y M. P. de Segorbe, 1982, p. 183.
Bibliografia
[modifica]- Calbo y Rochina de Castro, Damaso. Historia de Cabrera y de la Guerra Civil en Aragón, Valencia y Murcia (ebook gratuït) (en castellà). Madrid: Establecimiento tipográfico de V. Castelló, 1845, p. 682.[Enllaç no actiu]