Papa Anastasi II
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | valor desconegut  Roma (Imperi Romà) | ||
| Mort | 19 novembre 498 Roma | ||
| Sepultura | antiga basílica de Sant Pere | ||
 50è Papa | |||
| 25 novembre 496 – 16 novembre 498 (Gregorià) ← Gelasi I – Símmac I → | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Roma | ||
| Ocupació | sacerdot catòlic | ||
| Període | Imperi Romà | ||
Anastasi II (Roma, ? - 19 de novembre de 498) va ser papa del 24 de novembre de 496 al 498.[1]
Orígens
[modifica]Segons el Liber Pontificalis, era natural de Tauma, al districte 5è de Roma, i era fill d'Anastasi, que havia estat sacerdot.[2]
Pontificat
[modifica]Elecció
[modifica]El 24 de novembre del 496 va ser elegit bisbe de Roma.[3] Un mes després d'accedir al càrrec, el rei Clodoveu I va ser batejat, i home afirma que el papa va escriure-li felicitant-lo per la seva conversió,[4] tot i que aquesta carta ha estat considerat un fals del segle xvii.[3]
Cisma acacià
[modifica]Va ser escollit durant la crisi del cisma acacià, iniciat pel papa Simiplici i continuat pels seus successors Fèlix III i Gelasi I, que va provocar un cisma total entre l'església occidental i les orientals.[2] L'excomunicació d'Acaci de Constantinoble i els cisma s'havien produït a causa de la seva comunicació amb els heretges, però la veritable raó era la promulgació de l'Henòtic de Zenó, que havia donat a Constantinoble la primacia a Orient, un fet que Roma no podia tolerar.[4]
A diferència dels seus predecessors, que havien volgut eliminar el nom d'Acaci de les llistes de patriarques, va intentar aproximar-se a les esglésies orientals i l'emperador, a qui va escriure una carta quan va ser elegit papa amb una actitud conciliadora envers Acaci.[1] De fet, va enviar dos bisbes, Germà de Capua i Cresconi de Todi a la capital bizantina per fer oficial la proposta.[4] Anastasi II no proposava retractar-se de la censura de Fèlix III envers Acaci ni dels seus principis, però sí suggereixen que acceptaria el nom d'Acaci a a les llistes i assegurava a l'emperador la validesa dels bateigs i ordenacions fetes pel patriarca i els seus seguidors.[2]
Aquesta notícia va fer que el bisbe de Tessalònica enviés el seu diaca, Fotí, a restablir la comunió amb Roma.[2] L'intent de conciliació i la recepció del diaca a Roma, va suposar un cisme dintre de la mateixa església romana.[1][4] Molts membres de l'església van separar-se d'Anastasi II, perquè va dur a terme aquestes accions sense consultar-los, creient que el papa intentava retirar l'excomunió a Acaci, de fet, si li va atribuir la voluntat d'abandonar els principis de l'església occidental i de desfer les accions dels seus predecessors. No obstant això, la crisi va acabar violentament amb la mort d'Anastasi II.[2]
Altres mesures
[modifica]Va condemnar també el traducianisme.[3]
Mort
[modifica]Va morir el 19 de novembre del 498 a Roma, enmig de la controvèrsia de conciliar el cisma acacià i la comunicació amb l'església tessalonicenca. Molts havien considerat Anastasi II un traïdor a la causa de l'església occidental,[1] i la seva mort va ser vista pels seus contraris com una intervenció de Déu, tal com es fa constar al Liber Pontificalis.[2] Va ser enterrat a la basílica de Sant Pere del Vaticà.[2] La seva mort va ser vista com una intervenció divina davant la seva actitud
Llegat
[modifica]Una tradició confusa acusà el papa Anastasi II de tenir opinions herètiques sobre la divinitat de Jesús a causa de la influència del diaca Fotí. Probablement per això, i recordant l'intent de revertir l'excomunicació d'Acaci, el poeta Dante Alighieri va situar la seva figura entre eles heretges del sisè cercle del llibre Infern de la La Divina Comèdia.[1][4]
Va insistir en la retirada dels díptics del nom d'Acaci, patriarca de Constantinoble, però va reconèixer la validesa dels seus actes sacramentals, una actitud que desagradava als romans.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Anastasius II» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 16 agost 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Loomis, Louise Ropes. The Book of the Popes (Liber Pontificalis) (en anglès). Nova York: Columbia University Press, 1916, p. 114-115.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Kirsch, Johann Peter. «Pope Anastasius II». A: Catholic Encyclopedia (en anglès). vol. 1. Nova York: The Encyclopedia Press, 1913.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Wace, Henry; Piercy, William Coleman. «Anastasius II., bishop of Rome». A: Dictionary of Christian Biography and Literature to the End of the Sixth Century (en anglès). Londres: John Murray, 1911.
