Carros de foc

Carros de foc
Chariots of Fire i Les Chariots de feu
Fitxa
Direcció	Hugh Hudson
Protagonistes	Ben Cross; Ian Charleson; Cheryl Campbell; Nigel Havers; John Gielgud; Ian Holm; Alice Krige; Kenneth Branagh; Stephen Fry; Lindsay Anderson; Richard Griffiths; Nigel Davenport; Robert Davis; David Yelland; Dennis Christopher; Nicholas Farrell; Patrick Magee; Yves Beneyton; Struan Rodger; Peter Egan; Daniel Gerroll; John Young; Yvonne Gilan; Benny Young; Patrick Doyle; Ruby Wax
Producció	David Puttnam i Dodi Al Fayed
Guió	Colin Welland
Música	Vangelis
Fotografia	David Watkin
Muntatge	Terry Rawlings
Vestuari	Milena Canonero
Productora	Allied Stars Ltd (en)
Distribuïdor	Mokép, Netflix, Vudu i Disney+
Dades i xifres
País d'origen	Regne Unit i Austràlia
Estrena	30 març 1981
Durada	118 min i 122 min
Idioma original	anglès ; francès
Versió en català	Sí
Rodatge	Edimburg
Color	en color
Pressupost	5.500.000 $
Recaptació	59.303.359 $ (mundial); 58.972.904 $ (Estats Units d'Amèrica)
Descripció
Gènere	cinema biogràfic, cinema d'esports, drama i cinema històric
Qualificació MPAA	PG
Lloc de la narració	París i Anglaterra
Època d'ambientació	1919, 1920, 1923 i 1924
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar al millor actor secundari (1982); Oscar a la millor direcció (1982); Oscar al millor muntatge (1982); Oscar al millor guió original (1982); Oscar al millor vestuari (1982); Oscar a la millor pel·lícula (1982); Oscar a la millor banda sonora (1982) ;
Premis	Oscar a la millor pel·lícula (1982); Oscar al millor guió original (1980); Oscar al millor vestuari (1980); Oscar a la millor banda sonora (1980); National Board of Review Award a la millor pel·lícula (1981); Premi del Públic del Festival de Cinema de Toronto (1981) ;

Carros de foc (títol original en anglès Chariots of Fire) és una pel·lícula britànica d'en Hugh Hudson, estrenada el 1981 i doblada al català (un de cinema i un de televisió^[1]). L'aclamada banda sonora és de Vangelis.^[2]

Argument

La pel·lícula s'inspira en la història viscuda per dos atletes britànics que competien als Jocs Olímpics d'Estiu de 1924 a París. L'anglès Harold Abrahams (interpretat per Ben Cross), jueu, supera l'antisemitisme i la barrera de classe per poder mesurar-se al que s'anomenava l'escocès volador, Eric Liddell (Ian Charleson) als 100 metres. Liddell, fervent practicant protestant presbiterià, tanmateix es retira, ja que les seves conviccions li prohibeixen córrer un diumenge. Al seu lloc, Liddell és autoritzat a prendre la sortida dels 400 metres un dijous.^[3]

Anàlisi

L'esquema és complex i segueix en paral·lel les experiències d'Abrahams i de Liddell, tot dibuixant el retrat dels seus caràcters i dels seus temperaments de cara a l'adversitat. Hi ha un predomini de temes esportius, però igualment culturals i fins i tot religiosos. Aquests temes van ser abordats sovint a través d'una comparació dels dos herois, que difereixen pels seus valors, estils de vida, creences i comportaments. La música etèria de la pel·lícula i l'acostament entre la voluntat de l'esportista i la fe religiosa donen per moments un gir místic a la pel·lícula. Hi són presents altres temes, com la fervor religiosa, l'antisemitisme, l'elitisme, el compromís.^[4]

Veracitat històrica

Una escena de la pel·lícula relata una carrera durant la qual els corredors aconsegueixen fer la volta al Gran Tribunal del Trinity College de Cambridge abans que soni la dotzena campanada del migdia. En realitat, aquesta escena va ser filmada a Eton College.^[5]

És admès que només les persones que han completat realment la volta del Gran Tribunal en aquest lapse de temps són Lord Burghley el 1927, Sebastian Coe quan va batre Steve Cram en una competició de caritat l'octubre de 1988, Steve Cram i Sam Dobin el 2007.^[6]

El guió s'agafa igualment una gran llibertat amb el rebuig a Eric Liddell de córrer el 100 metres. A la pel·lícula, Liddell s'assabenta que la carrera tindrà lloc un diumenge mentre que es prepara per embarcar al vaixell que ha de portar l'equip olímpic britànic a París. En realitat, el calendari va ser publicat diversos mesos abans de l'esdeveniment i Liddell va consagrar els mesos que van seguir a entrenar-se per al 400 metres, disciplina en la qual sempre havia destacat.^[7]

Abrahams era un outsider quan va guanyar el 100 metres, batent així tots els favorits americans, entre els quals Jackson Scholz i Charlie Paddock. Va arribar a final del 200 metres però va acabar sisè i últim. Va guanyar una segona medalla, d'argent aquesta vegada, obrint el relleu 4 x 100 metres.^[8]

Arthur Porritt, medallista de bronze del 100 metres per Nova Zelanda, no va desitjar que el seu nom aparegués a la pantalla. És un personatge fictici, Tom Watson, que pren la seva plaça.^[9]

La verdadera esposa d'Abrahams es diu Sybill Evers i era efectivament cantant, Sybill Gordon és el nom d'una altra cantant amb qui Abrahams mai no es va casar.^[10]

Repartiment


Intèrpret	Personatge	Veu en català (cinemes)^[11]	Veu en català (TV3)^[12]
Harold Abrahams	Ben Cross	Jesús Ferrer	Òscar Barberán
Eric Liddell	Ian Charleson	Pep Torrents	Oriol Rafel
Aubrey Montague	Nicholas Farrell	Joan Pera	???
Lord Andrew Lindsey	Nigel Havers	???	Joan Pera
Jennie Liddell	Cheryl Campbell	Pilar Rubiella	???
Sybil Gordon	Alice Krige	???	???
Sam Musabini	Ian Holm	Josep Maria Angelat	???
Lord Birkenhead	Nigel Davenport	Isidre Sola	???
Rector de 'Trinity'	John Gielgud	Josep Maria Alarcón	???
Charlie Paddock	Dennis Christopher	???	???
Rector de 'Caius'	Lindsay Anderson	Joan Borràs	???
Príncep de Gal·les	David Yelland	Jordi Dauder	???
Duc de Sutherland	Peter Egan	Manuel Lázaro	???
Sandy McGrath	Struan Rodger	Miquel Cors	???
Lord Cadogan	Patrick Magee	Francesc Figuerola	???
Jackson Scholz	Brad Davis	Alberto Trifol	???
Rogers	Richard Griffiths	Antonio Crespo	???
Reverend. J.D. Liddell	John Young	Vicenç Manel Domènech	???
Sra. Liddell	Yvonne Gilan	Marta Martorell	???
Assistent	Jack Smethurst	Ramon Puig	???
Entrenador Americà	Philip O'Brien	Josep Maria Ullod	???

Fitxa de doblatge (cinemes)
Direcció	Joan Borràs
Traducció	Susanna Fosch

Premis i nominacions

Premis

1981. Premi al millor actor secundari del Festival de Canes per Ian Holm
1982. Oscar a la millor pel·lícula per David Puttman^[13]
1982. Oscar al millor guió original per Colin Welland^[13]
1982. Oscar a la millor banda sonora per Vangelis^[13]
1982. Oscar al millor vestuari per Milena Canonero^[13]
1982. Globus d'Or a la millor pel·lícula estrangera
1982. BAFTA a la millor pel·lícula
1982. BAFTA al millor actor secundari per Ian Holm
1982. BAFTA al millor vestuari per Milena Canonero
1983. Grammy a la millor actuació instrumental pop per Ernie Watts amb "Theme (Dance Version)"

Nominacions

1981. Palma d'Or
1982. Oscar al millor director per Hugh Hudson^[13]
1982. Oscar al millor actor secundari per Ian Holm^[13]
1982. Oscar al millor muntatge per Terry Rawlings^[13]
1982. BAFTA al millor director per Hugh Hudson
1982. BAFTA al millor actor secundari per Nigel Havers
1982. BAFTA al millor guió per Colin Welland
1982. BAFTA a la millor música per Vangelis
1982. BAFTA a la millor fotografia per David Watkin
1982. BAFTA al millor muntatge per Terry Rawlings
1982. BAFTA a la millor direcció artística per Roger Hall
1982. BAFTA al millor so per Clive Winter, Bill Rowe i Jim Shields

Al voltant de la pel·lícula

El títol s'inspira en un poema de William Blake, And Did Those feet in Ancient Time, musicat per Charles Hubert Hastings Parry el 1916 en el seu himne Jerusalem, i esdevinguda una cançó extremadament llegendària en la cultura anglesa, verdader himne patriòtic molt utilitzat durant les guerres passades, fins al punt que el Primer Ministre Atlee va declarar irònicament el 1945 que els anglesos anaven a construir una nova Jerusalem a Anglaterra. El poema conté múltiples referències a Anglaterra de l'època, les universitats conegudes, Napoleó, la Revolució industrial, i, és clar, el profeta Elies al passatge on el terme «carro de foc» és utilitzat. El poema ha experimentat de fet una enorme instrumentalització a Anglaterra a conseqüència de la versió musical de 1916, tant i tan bé que molts creuen que el títol del poema és Jerusalem, i que alguns diuen que és el tros anglès més conegut després de l'himne nacional. El poema serveix també prefaci a l'obra de Blake: Milton, a Poem aparegut el 1804:^[14]

Bring me my bow of burning gold!

Bring me my arrows of desire!

Bring me my spear! O clouds, unfold!

Bring me my chariot of fire!

(Porteu-me el meu arc d'or incandescent / Porteu-me les meves fletxes de desig / Porteu-me la meva llança! Oh núvols, esquinceu / Porteu el meu carro de foc)

Referències

↑ «Carros de foc». Filmoteca: pel·lícules. ésAdir. [Consulta: 31 juliol 2022].
↑ «Carros de foc», 19-05-2022. [Consulta: 31 juliol 2022].
↑ «Carros de fuego (película 1981) - Tráiler. resumen, reparto y dónde ver. Dirigida por Hugh Hudson» (en espanyol europeu). La Vanguardia, 31-07-2022. [Consulta: 31 juliol 2022].
↑ Porta i Vila, Frederic. CITIUS ALTIUS FORTIUS INVICTUS. RELACIÓ ENTRE POLÍTICA I ESPORT DE MASSES: PASSAT A NIVELL MUNDIAL, PRESENT I FUTUR A CATALUNYA, p. 123-124.
↑ «Know details about 'Chariots of Fire' filming locations for iconic race scene and more» (en anglès). World Republic. [Consulta: 31 juliol 2022].
↑ Koster, Olinka. «https://www.dailymail.co.uk/news/article-490027/Modern-day-hero-runs-away-Chariots-Fire-challenge.html» (en anglès britànic). Daily Mail, 26-10-2007. [Consulta: 31 juliol 2021].
↑ «Eric Liddell» (en anglès). Olympedia. [Consulta: 31 juliol 2022].
↑ «Harold Abrahams» (en anglès). Olympedia. [Consulta: 31 juliol 2022].
↑ «Arthur Porritt» (en anglès). Olympedia. [Consulta: 31 juliol 2022].
↑ Ryan, Mark. Running with fire : the true story of 'Chariots of fire' hero Harold Abrahams. Londres: Robson Press, 2012. ISBN 978-1-84954-289-0.
↑ «CARROS DE FOC», 11-11-2024.
↑ «Cristian Garcia Mon». @Cristia17304321, 11-11-2024.
↑ ^13,0 ^13,1 ^13,2 ^13,3 ^13,4 ^13,5 ^13,6 «The 54th Academy Awards» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 20 desembre 2023].
↑ Aitken, Stuart C.; Zonn, Leo. Place, Power, Situation, and Spectacle: A Geography of Film (en anglès). Rowman & Littlefield, 1994, p. 72. ISBN 978-0-8476-7826-6.

[1] «Carros de foc». Filmoteca: pel·lícules. ésAdir. [Consulta: 31 juliol 2022].

[2] «Carros de foc», 19-05-2022. [Consulta: 31 juliol 2022].

[3] «Carros de fuego (película 1981) - Tráiler. resumen, reparto y dónde ver. Dirigida por Hugh Hudson» (en espanyol europeu). La Vanguardia, 31-07-2022. [Consulta: 31 juliol 2022].

[4] Porta i Vila, Frederic. CITIUS ALTIUS FORTIUS INVICTUS. RELACIÓ ENTRE POLÍTICA I ESPORT DE MASSES: PASSAT A NIVELL MUNDIAL, PRESENT I FUTUR A CATALUNYA, p. 123-124.

[5] «Know details about 'Chariots of Fire' filming locations for iconic race scene and more» (en anglès). World Republic. [Consulta: 31 juliol 2022].

[6] Koster, Olinka. «https://www.dailymail.co.uk/news/article-490027/Modern-day-hero-runs-away-Chariots-Fire-challenge.html» (en anglès britànic). Daily Mail, 26-10-2007. [Consulta: 31 juliol 2021].

[7] «Eric Liddell» (en anglès). Olympedia. [Consulta: 31 juliol 2022].

[8] «Harold Abrahams» (en anglès). Olympedia. [Consulta: 31 juliol 2022].

[9] «Arthur Porritt» (en anglès). Olympedia. [Consulta: 31 juliol 2022].

[10] Ryan, Mark. Running with fire : the true story of 'Chariots of fire' hero Harold Abrahams. Londres: Robson Press, 2012. ISBN 978-1-84954-289-0.

[11] «CARROS DE FOC», 11-11-2024.

[12] «Cristian Garcia Mon». @Cristia17304321, 11-11-2024.

[:0-13] 13,0 ^13,1 ^13,2 ^13,3 ^13,4 ^13,5 ^13,6 «The 54th Academy Awards» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 20 desembre 2023].

[14] Aitken, Stuart C.; Zonn, Leo. Place, Power, Situation, and Spectacle: A Geography of Film (en anglès). Rowman & Littlefield, 1994, p. 72. ISBN 978-0-8476-7826-6.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

Oscar a la millor pel·lícula
1927–1950	Wings (1927–1928) The Broadway Melody (1928–1929) Res de nou a l'oest (1929–1930) Cimarron (1930–1931) Grand Hotel (1931–1932) Cavalcade (1932–1933) Va succeir una nit (1934) Rebel·lió a bord (1935) The Great Ziegfeld (1936) The Life of Emile Zola (1937) No us l'endureu pas (1938) Allò que el vent s'endugué (1939) Rebecca (1940) Que verda era la meva vall (1941) Mrs. Miniver (1942) Casablanca (1943) Going My Way (1944) Dies perduts (1945) Els millors anys de la nostra vida (1946) Gentleman's Agreement (1947) Hamlet (1948) All the King's Men (1949) Tot sobre Eva (1950)
1951–1975	Un americà a París (1951) L'espectacle més gran del món (1952) D'aquí a l'eternitat (1953) La llei del silenci (1954) Marty (1955) La volta al món en vuitanta dies (1956) El pont del riu Kwai (1957) Gigí (1958) Ben-Hur (1959) L'apartament (1960) West Side Story (1961) Lawrence d'Aràbia (1962) Tom Jones (1963) My Fair Lady (1964) Somriures i llàgrimes (1965) Un home per a l'eternitat (1966) En la calor de la nit (1967) Oliver! (1968) Cowboy de mitjanit (1969) Patton (1970) French Connection (1971) El Padrí (1972) El cop (1973) El Padrí II (1974) Algú va volar sobre el niu del cucut (1975)
1976–2000	Rocky (1976) Annie Hall (1977) El caçador (1978) Kramer contra Kramer (1979) Gent corrent (1980) Carros de foc (1981) Gandhi (1982) La força de la tendresa (1983) Amadeus (1984) Out of Africa (1985) Platoon (1986) L'últim emperador (1987) Rain man (1988) Tot passejant Miss Daisy (1989) Ballant amb llops (1990) El silenci dels anyells (1991) Sense perdó (1992) La llista de Schindler (1993) Forrest Gump (1994) Braveheart (1995) El pacient anglès (1996) Titanic (1997) Shakespeare in Love (1998) American Beauty (1999) Gladiator (2000)
2001–present	Una ment meravellosa (2001) Chicago (2002) El Senyor dels Anells: El retorn del rei (2003) Million Dollar Baby (2004) Crash (2005) Infiltrats (2006) No Country for Old Men (2007) Slumdog Millionaire (2008) En terra hostil (2009) El discurs del rei (2010) The Artist (2011) Argo (2012) 12 anys d'esclavitud (2013) Birdman or (The Unexpected Virtue of Ignorance) (2014) Spotlight (2015) Moonlight (2016) The Shape of Water (2017) Green book (2018) Paràsits (2019) Nomadland (2020) CODA (2021) Tot a la vegada a tot arreu (2022) Oppenheimer (2023)

Globus d'Or a la millor pel·lícula de parla no anglesa
Foreign Film – Foreign Language 1949–1972	El lladre de bicicletes (1949) La Geneviève / La mujer de las camelias / Weg ohne Umkehr / Nijūshi no hitomi (1954) Kinder, Mütter und ein General / Curvas peligrosas / Kodomo no me / La paraula / Stella (1955) Vor Sonnenuntergang / To koritsi me ta mavra / Taiyo to bara / Guerra i pau / Valkoinen peura (1956) Bekenntnisse des Hochstaplers Felix Krull / Tizoc: Amor indio / Kiiroi karasu (1957) L'Eau vive / Cesta duga godinu dana / Das Mädchen Rosemarie (1958) Wir Wunderkinder / Orfeu negre / Die Brücke / Kagi /Maduixes silvestres (1959) La veritat / La font de la donzella (1960) La ciociara (1961) Divorci a la italiana (1962) Mélodie en sous-sol (1963) Matrimonio all’italiana (1964) Giulietta dels esperits (1965) Un homme et une femme (1966) Vivre pour vivre (1967) Guerra i pau (1968) Z (1969) El passatger de la pluja (1970) HaShoter Azoulay (1971) Utvandrarna / Nybyggarna (1972)
Foreign Film 1973–1985	Der Fußgänger (1973) Secrets d'un matrimoni (1974) Lies My Father Told Me (1975) Cara a cara (1976) Una jornada particular (1977) Sonata de tardor (1978) Casa de boges (1979) Tess (1980) Carros de foc (1981) Gandhi (1982) Fanny i Alexander (1983) Passatge a l'Índia (1984) La historia oficial (1985)
Foreign Language Film 1986–present	L'assalt (1986) La meva vida de gos (1987) Pelle, el conqueridor (1988) Cinema Paradiso (1989) Cyrano de Bergerac (1990) Europa Europa (1991) Indoxina (1992) Adéu a la meva concubina (1993) Farinelli, Il Castrato (1994) Els miserables (1995) Kolja (1996) Ma vie en rose (1997) Central do Brasil (1998) Todo sobre mi madre (1999) Tigre i drac (2000) Ničija zemlja (2001) Hable con ella (2002) Osama (2003) Mar adentro (2004) Paradise Now (2005) Cartes des d'Iwo Jima (2006) L'escafandre i la papallona (2007) Vals Im Bashir (2008) Das weiße Band (2009) En un món millor (2010) Nader i Simin, una separació (2011) Amor (2012) La grande bellezza (2013) Leviatan (2014) Saul fia (2015) Elle (2016) A l'ombra (2017) Roma (2018) Paràsits (2019) Minari: Història de la meva família (2020) Drive My Car (2021) Argentina, 1985 (2022) Anatomia d'una caiguda (2023)

Premi National Board of Review a la millor pel·lícula
1932–1950	I Am a Fugitive from a Chain Gang (1932) Topaze (1933) Va succeir una nit (1934) El delator (1935) Mr. Deeds Goes to Town (1936) Night Must Fall (1937) The Citadel (1938) Confessions of a Nazi Spy (1939) El raïm de la ira (1940) Ciutadà Kane (1941) Sang, suor i llàgrimes (1942) The Ox-Bow Incident (1943) Un cor en perill (1944) The True Glory (1945) Enric V (1946) Monsieur Verdoux (1947) Paisà (1948) El lladre de bicicletes (1949) Sunset Boulevard (1950)
1951–1975	A Place in the Sun (1951) The Quiet Man (1952) Julius Caesar (1953) La llei del silenci (1954) Marty (1955) La volta al món en vuitanta dies (1956) El pont del riu Kwai (1957) El vell i la mar (1958) Història d'una monja (1959) Sons and Lovers (1960) Question 7 (1961) The Longest Day (1962) Tom Jones (1963) Becket (1964) The Eleanor Roosevelt Story (1965) Un home per a l'eternitat (1966) Lluny del brogit mundà (1967) Les sandàlies del pescador (1968) They Shoot Horses, Don't They? (1969) Patton (1970) Macbeth (1971) Cabaret (1972) El cop (1973) La conversa (1974) Barry Lyndon / Nashville (1975)
1976–2000	Tots els homes del president (1976) The Turning Point (1977) Days of Heaven (1978) Manhattan (1979) Gent corrent (1980) Carros de foc / Rojos (1981) Gandhi (1982) Betrayal / La força de la tendresa (1983) Passatge a l'Índia (1984) El color púrpura (1985) Una habitació amb vista (1986) L'imperi del Sol (1987) Crema Mississippi (1988) Tot passejant Miss Daisy (1989) Ballant amb llops (1990) El silenci dels anyells (1991) Retorn a Howards End (1992) La llista de Schindler (1993) Forrest Gump / Pulp Fiction (1994) Sentit i sensibilitat (1995) Shine (1996) L.A. Confidential (1997) Gods and Monsters (1998) American Beauty (1999) Quills (2000)
2001–present	Moulin Rougè (2001) Les hores (2002) Mystic River (2003) Descobrir el País de Mai Més (2004) Bona nit i bona sort (2005) Cartes des d'Iwo Jima (2006) No Country for Old Men (2007) Slumdog Millionaire (2008) Up in the Air (2009) La xarxa social (2010) Hugo (2011) Zero Dark Thirty (2012) Her (2013) A Most Violent Year (2014) Mad Max: fúria a la carretera (2015) Manchester by the Sea (2016) Els arxius del Pentàgon (2017) Green book (2018) The Irishman (2019) Da 5 Bloods (2020) Licorice Pizza (2021)