Rabós
Tipus | municipi de Catalunya | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Àmbit funcional territorial | Comarques gironines | ||||
Comarca | Alt Empordà | ||||
Capital | Rabós | ||||
Població humana | |||||
Població | 203 (2023) (4,5 hab./km²) | ||||
Llars | 19 (1553) | ||||
Gentilici | Rabosinc, rabosinca | ||||
Idioma oficial | català | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 45,1 km² | ||||
Altitud | 106 m | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Alcaldessa | Maria Teresa Ginjaume Camps (2023–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 17754 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 17143 | ||||
Codi IDESCAT | 171432 | ||||
Lloc web | rabos.cat |
Rabós és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà. En el seu terme hi ha el monestir de Sant Quirze de Colera, dins del Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera i el poble de Delfià. També hi ha el veïnat de Sant Quirc de Colera, al voltant de Mas Nouvilas.
Geografia
[modifica]Llista de topònims de Rabós (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Conegut també popularment amb el nom de Rabós de l'Empordà, és un terme accidentat sobretot a la zona nord, on es troba la Serra de l'Albera. El paisatge és rural, amb molta presència de sureres. El poble està prop del riu Orlina, segons va apuntar en el segle xvii el geògraf Pere Gil i Estalella, el nom d'aquest riu es devia al fet que, segles enrere, la seva sorra contenia partícules d'or.
Història
[modifica]Els termes de Sant Quirze de Colera i de Delfià va ser independents de Rabós fins al 1846, quan hi van ser incorporats per la política de reducció del número de municipis.[1]
Segueix sent un municipi dedicat a l'agricultura, però les vinyes que havien estat majoritàries en el seu cultiu, han anat decaient a partir de la plaga de la fil·loxera, que les va assolar l'any 1860. La seva demografia a partir de llavors ha anat decreixent.
A la legislatura (2015-2019), l'alcaldessa va ser Dominica Montiel Puig.[2]
Entitat de població | Habitants |
---|---|
Delfià | 20 |
Rabós | 176 |
Fills il·lustres
[modifica]- Carles Bech Pastra, (n. 1871), músic i pedagog musical.
Símbols
[modifica]L'escut oficial de Rabós té el següent blasonament: Escut caironat: d'argent, 2 palmes de sinople passades en sautor que ressalten sobre un bàcul d'abat de sable en pal. Per timbre una corona mural de poble.[3] Va ser aprovat el 3 d'octubre de 1989 i publicat al DOGC el 16 del mateix mes amb el número 1207. Les palmes encreuades són l'atribut del màrtir sant Julià, patró del poble, i el bàcul d'abat fa referència al monestir de Sant Quirze de Colera, situat al municipi, els abats del qual van fundar la localitat i en foren els propietaris.
Indrets d'interès
[modifica]- Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera
- Les Orelles de la Mula
- Església parroquial de Sant Julià de Rabós. Romànica amb la data de 1313 en la porta de ponent.
- Església de Santa Maria de Colera Segle XII
- Església de Sant Romà de Delfià Segle XI
- Santuari de Sant Quirc i Santa Julita Segle XIX
- Monestir de Sant Quirze de Colera Segle X
- Monuments megalítiques:
Demografia
[modifica]
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
Referències
[modifica]- ↑ Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.
- ↑ «El mapa de les alcaldesses a Catalunya: només un de cada cinc ajuntaments catalans està encapçalat per una dona». Begoña Grigelmo, 07-03-2019. [Consulta: 16 març 2019].
- ↑ «ANUNCI relatiu a l'aprovació de l'escut heràldic del municipi de Rabós.» ( PDF). DOGC núm. 1207. Generalitat de Catalunya, 16-10-1989. [Consulta: 28 juny 2010].